Circuit per Murcia 2009

Circuit per terres de Murcia

La manga del Mar Menor
Del 19 al 24 d'octubre del 2009

Sortim de Castellar, al dilluns 19 d’octubre, a les sis del matí , amb direcció Tarragona, a les vuit breu parada l’àrea de servei de l’Ebre per esmorzar, continuem viatge, travessant Valencia, fins Alacant on parem en un restaurant situat al mig de la ciutat, Racó del Pla, dinar a base de un pica pica molt abundant, seguit de dos arroses, un de verdures i l’altre de mar, tots dos molt bons, postres de gelat amb pastís, s’inclou també el cafè.
Tot seguit ben tips sortida cap a Murcia i d’allà cap a la Manga del Mar Menor, que es una franja de terreny de 18,5 quilometres de llargada que està rodejada d’aigua per tots dos costats formant junt amb la terra ferma una llacuna d’aigua salada amb 36 quilometres de platja interior.
L’hotel on ens allotgem es diu “Las Gaviotas “ a 200 metres es troba el mar, per un costat la llacuna o Mar Menor i per l’altre la platja lliure del Mar Mediterrani; reparteixen les habitacions i despres de dar una volta pels volta’ns del hotel, gaudint de una posta de sol extraordinària, sopar bufet lliure, partida de domino i descansar.
El dimarts dia 20, fem la ruta dels molins, anem a la població agrícola de Torre Pacheco, ciutat de 30.000 habitants, on tenen restaurat de cara el turisme unes reproduccions de molins de vent que durant molts anys van tenir una importància cabdal per l’agricultura de l’entorn.
Visitem detalladament un molí fariner, on entra el blat i surt farina, desprès de passar el gra per entremig de dues grans rodes de pedra que es mouen gracies a la força del vent.
Visitem el Santuari de la Verge del Pasico que està al costat del molí, que segons la historia va ser trobada per un pagès mentre llaurava la terra, aquella pedra una vegada netejada, tenia un dibuix de la Verge. Lo prodigiós del cas es que si la pedra la treien del lloc on va ser trobada, ella tornava apareixia en el mateix lloc, volia estar allà lo que va provocar que si construís una Ermita, sent la veïna Lola del Pasico, la promotora i lluitadora per fer realitat aquella idea, d’aquí li ve el nom de l’ermita.
Visitem l’ermita i seguim la tradició de passar un clavell per la pedra on es troba la Verge pensant en un desig.
Descans en un bar del costat, on ans fan una demostració de jocs locals com la petanca, bitlles i trinquet.
A continuació visitem un moli per treure l’ aigua de una mina, per mitja d’una norià, fins la superfície, aprofitant la força del vent i recollir-la en una basa del costat per fer-la servir per regar. En aquet molí fem la foto de grup.
Tarda sortida cap Mazarron ciutat de 29.000 habitants, està situada al sud de la comunitat murciana, a la bora del mar, en el seu territori existeixen restes fenícies, els quals en el seus viatges marítims hi paraven freqüentment per la mineria existent de plata i plom.
En el temps dels romans, per aquests paratges va comença l’industria metal·lúrgica, ja que s’han trobat restes de forns, propis de l’industria minera. Abans però parem a Bolnuevo que està a primera línea de mar, en una de les seves platges es troben unes formacions de un material argilós format sílice i plom, on l’aire acompanyat de la sorra i aigua han anat modelant curioses figures donant lloc al “ Paisaje encantado de Bolnuevo”, els locals fan servir el lloc com l’escenari d’actuacions artístiques, durant les seves festes patronals.
El dimecres 21, anem cap a la ciutat de Cartagena, te una antiguitat de 3000 anys, degut a la seva posició estratègica en que la entrada del mar esta protegida per dues muntanyes fàcil de vigilar.
El general cartaginès Asdrúbal, va fer d’ aquelles terres la seva principal base militar en la seva lluita contra els romans, el seu successor, Anibal va sortir de allà amb el exercit d’elefants, cap a Itàlia amb la lluita contra els romans, durant las guerres púniques, mes tard Publio Cornelio Escipion conquista la ciutat i li don el nom de Cartago Nova, l’influencia romana guanyadora dels cartaginesos es fa palesa amb els nombroses restes que te la ciutat.
El primer que visitem es la muralla que rodeja tota la ciutat, manada a construí per Carles III per protegir la ciutat, després veiem la reproducció del primer submarí torpede, que en 1885 va inventar Isaac Peral, fill de Cartagena científic, marí, i militar. Malgrat a que totes les probes del submarí van ser satisfactòries, les autoritats del moment van rebutjar l’ invent, per lo que va emigra a Alemanya, on va morí als 44 anys a causa de una meningitis.
La ciutat de Cartagena a tingut a lo llarg de la seva historia l’influencia de tres civilitzacions que han deixat la seva emprèn-te a la ciutat. Primer van ser els romans que han deixat diferent testimonis del seu pas per la ciutat. En segon lloc Carles III que en el 1700 la va fer una base militar, degut al seu emplaçament de fàcil defensa, va ser una plaça on es van fer nombroses construccions militars i en tercer lloc la mineria, era un lloc on es trobavan grans yaciments de diferents metals molt apreciats, axó va provocar que fos una ciutat amb molts prohoms de gran poder econòmic, que van construí en el seu terme grans edificacions, destacant l’arquitecte català Victor Beltri que va ser deixeble d’Antoni Gaudi, sota la seva tutela es van edificar nombroses mansions d’estil modernista; visitem l’edifici de l’Ajuntament, que te forma triangular on les fatxades son diferents entre si, continuem pel carrer Major, amb l’edifici Cervantes, que va ser la primera obra del arquitecte català, destaca per les seves dimensions sobre el demes edificis del voltant, el Casino que està just al costat, va ser l’antiga casa del marqués de Casatilly, la seva decoració i mobiliari son modernistes, mes amunt hi ha la casa Llagostera on la seva fatxada està decorada amb ceràmica on si troben els escuts de Barcelona, Cartagena i Manlleu i per últim el Gran Hotel, on las seves dues fatxades s’uneixen en una rotonda rematada per una vistosa cúpula, per evitar la monotonia dels sis pisos cada un d’ells te detalls decoratius diferents.
A continuació visitem les restes del Teatre Romà, que mostren la grandesa de la ciutat en aquells temps, durant molts anys Cartagena, junt amb Tarragona i Mérida van ser les tres grans ciutats que tenien els romans a España.
Passeig amb catamarà per el port de Cartagena, on et fas idea del entorn natural del seu port que està custodiat a l’entrada per les dues muntanyes, el passeig va ser curt, el fort vent que hi havia no va fer prudent fer-ho per alta mar.
Visitem també l’interior de l’Ajuntament d’estil modernista, on una guia local ans mostra la zona noble del edifici, amb las seves dependencies, la sala de juntes, totes les pintures, retrats, i llànties que junt amb l’escalinata del vestíbul son dignes de veure.
Per la tarda anada Faro del Cabo de Palos, situat sobre un promontori rocós, on en un principi en el 1550, si construí com torre de vigilància, per prevenir i avisar dels atacs dels pirates àrabs, més tard en el 1864 comencen les obres tal com estan ara, té una alçada de 43 metres, la llum del far arriba a les 40 milles. Aquet punt es l’iniciï de l’ urbanització de la “Manga del Mar Menor”.
La “Manga del Mar Menor” es una llacuna d’aigua salada que es va formar als unir-se petites illes volcàniques, que estaven molt juntes que amb el temps si van anar depositant sediments de terra i es van anar unint formant un petit mar interior, on la seva fondària màxima es de 7 metres, i les seves aigües estan més tranqui-les, i degut a la evaporació solar més rica amb sal, els dos mars estan units per petits canals.
Als anys 60 fou descobert pel turisme i van començar a edificar grans construccions de hotels i apartaments poblant aquest paratge. L’estiu arriben habitar unes 500.000 persones entre turistes estrangers i segones residencies.
Fem un recorregut per tota llengua de terra que forma “La Manga del Mar Menor” veient les grans edificacions d’apartaments, hotels, avingudes, jardins,tendes i serveis fins arribar al pont de la Risa, total uns 18 quilometres de una franja estreta de terreny, on a molts punts del seu recorregut es veu mar pels dos costats, únic al mon amb aquestes característiques.
El dijous dia 22, sortida de l’hotel cap a Murcia capital, te una població de 430.000 habitants, es una important ciutat de serveis, exportadora per antonomàsia gracies a la seva cèlebre i fèrtil horta, també destaca les industries conserveres, el tèxtil, la química de destil·lació, i la fabricació de mobles.
La primera visita es a la seva imponent Catedral, situada a la plaça del Cardenal Belluga. La seva façana es una obra mestre del barroc llevantí. Destaca el seu campanar de casi cent metres d’alçada, dotat de 27 campanes que antany anunciaven les riuades del Segura.
El seu interior es majoritàriament gòtic, destaca la “Capilla de los Velez” que degut a la seva alçada sobresurt en l’exterior de la Catedral, destacant els escuts i la cadena de pedra que rodeja la part superior. En el altar major, en un sarcòfag platejat, hi han les entranyes de Alfons X el Savi.
Continuem cap al carrer Treparia, passem per davant del Teatre Romea que està amb restauració, el seu nom es en honor al actor murcià Julian Romea, degut a la pluja forta que cau, ans refugiem en un bar del cèntric carrer.
Visitem el Monestir de Santa Clara la Real, antic palau àrab de Qasr al-Sagir, on si troben les seves restes, i en el que s’han recuperat l’albera, els arriats, i part del saló nord del palau, on hi ha part de les motllures de guix tant característiques en l’ornamentació àrab.
El restaurant “El Corral” on dinem, està situat a la Plaça de Santo Domingo, que es un cèntric punt de trobada, molt apreciat pels murcians.
Per la tarda ans desplacem cap l’oest de la Regió de Murcia, fins a la població de Caravaca de la Creu, te 26.000 habitants, es un lloc de referència per l’Església Catòlica, ja que el papa Joan Pau II la va catalogà com una de les cinc ciutats que en tot el mon tenen el privilegi de celebrar el jubileu a perpetuïtat, les altres ciutats son Jerusalem, Roma, Santiago i Santo Toribio de Liebana.
La pujada dalt la Basílica la fem en un trenet que ja ens espera a l’entrada de la ciutat, mentre passegem ans van explicant la importància que preveuen que tindrà l’any vinent la ciutat, ja que serà any de jubileu, axó passa cada 7 anys i es preparen fent nombroses obres publiques tant a dins la ciutat com dalt a la Basílica.
Visitem la Basílica de la Santíssima i Vera Creu que va començar la seva construcció, el 1617 dalt d’un turó sobre una capella medieval que tenia un “lignun crucis”, un fragment de la verdadera creu on Jesús va ser crucificat. La Basílica va ser declarada en 1944, Monument Històric Artístic, la seva planta es una creu llatina, es venera la famosa Creu de Caravaca, i des de segle XIII es lloc de peregrinació, per venerar la creu patriarcal de doble braç horitzontal, la llegenda diu que va pertanyia al patriarca de Jerusalem.
Una festa tradicional de Caravaca es la de “Caballos del vino”, on els cavalls amb luxoses guarnicions pujant la pendent del castell, sent el guanyador el que la puja més de presa, la festa recorda quan la fortalesa va estar assetjada pels moros cap 1250 i tenien els dipòsits d’aigua completament secs, un grup de cavallers templaris van travessar el lloc musulmà i van carregar els odres de vi al no trobar aigua, tornant cap el castell, on van ser rebuts amb molta alegria.
El divendres, 23 d’octubre sortida cap a la bonica població de Lorca, coneguda per la ciutat dels 100 escuts, es un municipi situat al sud-est de la Regió de Murcia te 90.900 habitants, es molt coneguda pel seu Castell i per les seves processons de Setmana Santa.
Durant la Reconquesta va ser una perillosa ciutat fronterera amb el Regne Moro de Granada, que necessitava molta protecció per les incursions dels àrabs, per axó molts nobles castellans, per defensar-la van traslladar allà la seva residencia, i posaven el seu escut nobiliari a la façana, també practicàvem nombroses incursions en territori enemic, saquejant-lo i emportar-se’n el que podien, fins el 1452 van durar els enfrontaments i les correries per aquesta frontera.
La primera visita que fem a Lorca es a la Església de Santo Domingo, que es la seu del Museu del “Paso Blanco”, una de les principals Confraries dels desfiles biblio-pasionales de Lorca, allà s’exhibeix una mostra dels millors brodats realitzats en seda i or.
El Sr. Antonio, un guia local, ans va explicant tots els treballs que hi ha exposats, tots brodats a mà, amb tot luxe de detalls, com la cara del Senyor de la grandària de l’ungla del dit on si poden aprecia les pestanyes, els brodats els feien amb lupa per poder arribar aquella perfecció, el temari es Bíblic i de la Passió, admirem la perfecció de les obres exposades, també de les talles de fusta policromades de Sant Joan, La Verónica i de Maria Santíssima de la Amargura.
Edemes de la Confraria del “Paso Blanco” hi han las del “Paso Azul”, la del “Paso Rojo”,i las del “Paso Morado”, formant totes plegades unes de les manifestacions religioses mes importants i originals d’Espanya.
A continuació visitem la Col·legiata de San Patricio que es dels elements més destacats de Lorca, la seva façana junt amb la de la Catedral de Murcia son les úniques monumentals amb tota la regió.
La façana consta de tres cossos, en el primer hi ha 5 portades, las tres centrals corresponen a les entrades a les naus del temple, las dues laterals sense decoració donen entrada a capelles laterals. El segon cos hi ha tres portades en la central hi ha l’ imatge de San Patricio amb vestimenta episcopal, las dues laterals sense decoració, i el tercer cos està reduït a una sola portada on hi ha l’ imatge de la Verge del Alcàsser antiga patrona de Lorca.
Del seu interior destaca el Altar Major, la gran reixa de separació, i las diferents capelles laterals, on es pot veure la de Jesús crucificat negre, i diferents imatges religioses.

A continuació visitem l’edifici mes significatiu del barroc llevantí de Lorca, que pertany a la família Guevara, en el 1691, s’acaba la seva escala principal i en el 1694 la seva gran façana, on destaca el gran retaule barroc amb les quatre columnes salomòniques i el blasó central, coronat amb l’escut de la Ordre de Santiago.
El seu interior destaca el pati format per dos arcs a cada costat, amb decoració de diferents escuts, motius vegetals i caps de criatures.
L’edifici ha estat habitat fins el 1996, l’ultima mestressa Concepció Sandoval, descendent dels Guevara al morir sense descendència va donar el palau al Ajuntament per convertir-lo amb Museu per la ciutat.
Es poden observar escuts dels Guevara per tot arreu, eren les seves senyes d’identitat, inclòs en el gran retrat de Don Joan de Guevara, que hi ha a l’escala es poden veure en el collar del gos, i en la guarnició del cavall; el interior del palau hi han les seves dependencies, amb una capella interior, que han estat utilitzades fins els nostres dies, el mobiliari es del segle XVIII, hi ha restes del paviment original, quadres del pintor Camacho, tot una sèrie de retrats de los Madrazo.
A part inferior formant part del Museu hi han posat una farmàcia de primers del segle passat, que estava en el mateix carrer, que conserva tots els estris que es feien servir en aquell temps.
Desprès de visitem un Museu tenda, que ens mostra tota l’artesania de la ciutat de Lorca amb tot tipus de ceràmica, catifes, i demés que es fabrica allà.
Anem a dinar en un modern restaurant situat a les afores de la ciutat.
Per la tarda ans desplacem cap al nord fins a la població de Totana de 21.400 habitants, on a 7 quilometres es troba l’ermita de Santa Eulalia. La seva construcció data del 1570 que junt amb les construccions posteriors adjacents a l’ermita la han convertit en Santuari.
Les pintures murals de l’ interior de l’ermita son un relat de la vida i miracles de la Santa, axis com també de la vida i passió del Senyor.
L’entorn del Santuari es privilegiat, disposa de llocs d’entreteniment i tot està molt ben cuidat, es recomana visitar el mirador de la Verge Blanca, i pujar fins l’ imatge del Sagrat Cor situat dalt la muntanya, des de on hi ha una magnifica vista panoràmica de tota la comarca.
El dissabte 24, de bon matí sortim de l’hotel per tornar cap a casa, desprès de fer les parades de rigor, cap a l’una del migdia arribem a Sant Carles de la Ràpita, on fem un bon dinar de comiat, continuant cap a Castellar, on arribem a les sis tocades de la tarda amb el record de haver fet un circuit molt ben aprofitat
per terres de Murcia.

Sicilia-Napols 2009

Circuit per Sicilia i Napols

Del 2 al 11 de juny del 2009

Sortida de Castellar, el dimarts dia 2 a dos quarts de vuit, anada a l’aeroport de Barcelona, l’avió surt a les onze per arribar a Palerm, capital de Sicilià, als volta’ns de dos quarts d’una, recollida de maletes, trasllat l’hotel, dinar i per la tarda visita al Santuari de Santa Rosalia, patrona de Palerm, està situat dalt la muntanya Pelegrino,on hi ha la gruta que la Santa als14 anys es va retirà a fer vida de penitencia. Li deien “La Santuzza” per la seva baixa estatura, va tenir molta importància degut a que protegia de les malalties contagioses i de la pesta, que en aquells temps causava moltes morts en la població.
Seguidament baixem cap a la ciutat de Palerm, anem al barri residencial de Mondelo, al costat de la platja, on tenim temps lliure, però degut a que està a punt de ploure, no ens movent de prop de l’autocar.
Palerm es la ciutat més gran de Sicília, té més de 800.000 habitants, és típica mediterrània, bastant bruta, agreujat per una vaga d’escombraries, havia piles de bosses que no havien estat retirades, el transit és intens típic italià, que segueix la llei del més atrevit, els carrers estrets i bastant irregulars.
El dimecres dia 3, al matí, sortida de l’hotel per visitar Palerm, la primera parada es a la Plaça Vigliana o de les quatre cantonades que està formada per el creuament de dues de les vies principals de Palerm, la Via Maqueda i la de Vittorio Emmanuele, a cada cantó hi ha estàtues i alegories del segle XVIII, en el primer nivell fan referència a les quatre estacions, al segon a diferents reis d’Espanya, i al tercer a santes palermines, seguidament visitem la Plaça Pretoria, plena de figures mitològiques nues, també es coneix per la Plaça de la Vergonya, les estàtues dels homes apareixen mutilades, es comenta allà que es degut a que un convent de monges que hi ha prop, tenien vergonya de veure-les hi van fer aquesta acció, però la part mutilada no va apareixa per enlloc, diuen que la fan servir per les nits. Al costat mateix hi ha la Plaça Bellini, on es troba la església normanda “La Mortarana”, davant de la església de Sant Cataldo.

“ La Mortarana” fou construïda el 1143, les seves formes son originaries normandes, incloent el campanar-portic de quatre plantes, el seu interior es preciós, tot el sostre està decorat per pintures i mosaics bizantins. Actualment es fa servir com a centre de culte ortodox grec.
Seguidament anem al mig de la ciutat de Palerm, on es troba la Plaça de la Catedral, visitem la catedral fundada en el 1185, construïda sobre una antiga mesquita es d’estil normand amb les torres pòrtics característiques, el seu exterior és espectacular i contrasta una mica amb la senzillesa del seu interior.
La següent visita es a la Capella Palatina, que està situada en el centre del Palau Reial dels Normands, actualment seu del Parlament de Palerm. Fou construïda en el 1135 i dedicada a Sant Pere. Té planta basilical, hi ha unes grans arcades que sostenen la cúpula. El sostre de la nau central es d’inspiració àrab, tota la capella està decorada amb impressionants pintures i mosaics, cal destacar l’ imatge del Pantocràtor de la cúpula, aplicat a Crist senyor de l’univers, típiques de l’art bizantí, on nomes hi ha el bust en actitud de beneir.
Per la tarda anem cap a Monreale que està a 11 kilòmetres de Palerm, es una ciutat d’origen àrab, emplaçada dalt d’un turó que domina la vall. , El seu desenvolupament va començar amb la construcció de l’abadia benedictina per el rei normand Guillem II, d’aquell temps es conserva la seva extraordinària Catedral.
L’anada dalt la Catedral la fem amb taxi, és un dels edificis més bells de l’arquitectura normanda, en el seu interior destaca el colorit de les pintures i mosaics bizantins, junt amb les tones d’or gastades per la seva decoració, també destacar el seu claustre, format per galeries d’arcades sostingudes per columnes dobles i coronades per capitells esculpits amb una gran varietat de motius.
El dijous dia 4, sortim de bon matí de Palerm amb direcció a Sagesta, antiga colònia grega habitada des del segle VI aC pels antics Elimos, un poble rodejat d’incògnites, però que van conservà les tradicions greges amb altres de fenicio-cartagineses.
La ciutat de Sagesta ja va ser esmentada per Homer, en la seva novel·la La Odissea, quan fou visitada per Ulisses, situat dalt d’un suau turó apareix l’ imatge d’un imponent temple dòric del segle V aC. És l’únic temple que conserva l’estructura oberta, està amb un estat de conservació excel·lent, potser al no estar acabat, tampoc va està profanat. Està format per 36 columnes, 6 de frontals i 14 de laterals.
Seguidament continuem viatge cap a la muntanya de Sant Giuliano, on a 750 metres sobre el nivell del mar apareix la ciutat d’Erice, que es un far natural, molt important des de l’antiguitat, una característica important de la ciutat son els seus carrers empedrats formant dibuixos, també ha estat un lloc de culte i devoció a les divinitats clàssiques, principalment a les deesses del amor i la fertilitat. Astarté per els fenicis, Afrodita per els grecs i Venus per els romans. Era un lloc de peregrinatge famós ja que les sacerdotesses es prostituïen amb els peregrins com ofrena sagrada, a canvi de quantioses donacions pel temple, axó explica que des de antic el binomi religió i economia han estat sempre lligats. Passegem pels seus empinats carrers i pugem fins el mirador, fem la foto del grup a l’escala que hi ha als peus del temple.
Per la tarda continuem cap a Selinunte important colònia cartaginesa, que ha lo llarg de la seva historia va tenir nombrosos enfrontaments amb Sagesta, que era colònia grega, més tard va participar amb les guerres púniques contra els romans, a lo que a provocat que la seva ciutat, que va ser molt extensa i prospera, patís varies destruccions, tot axó agreujat per uns terratrèmols en el segle X , actualment solament queden un pilot de roines molt escampades que formen el centre arqueòlogic més gran d’Europa, fem la visita motoritzats ja que ocupen una considerable extensió; visitem les restes de un monumental Temple, restes d’avingudes antigues, una antiga banyera molt ben conservada, i la Necròpolis amb antigues tombes i mausoleus.
Arribada a mitja tarda a Agrigento, allotjament en l’hotel Dioscuri Bay Palace, desprès de sopar, amb l’autocar visita a la Vall dels Temples, per veure de nit els temples il·luminats, tot un espectacle.
Divendres dia 5, visita a la ciutat de Agrigento, que conserva dues parts ben diferenciades, la part alta, la ciutat medieval, i la part baixa, la Vall dels Temples, on es van construir en el segle V a C, els grans edificis que conformen el conjunt arquitectònic més important de Sicília. En aquesta vall hi havia 10 temples aixecats, dels quals 9 encara son parcialment visibles, que demostren que la ciutat de Agrigento va ser molt important, va arribar a tenir 250.000 habitants.
L’autocar ans deixa dalt de la vall, per desprès passejant de cara avall per la Via Sacra, anar visitant les restes dels diferents temples.
La primera visita és el Temple de Hera, del segle V aC, de estil jònic, construït sobre 4 escalons per anivellar el terreny, la seva construcció està formada per 6 columnes centrals i 13 laterals. Allà si feien principalment les cerimònies de casaments, a la núvia se li posava una cinta a la cintura, que no se la podia treure fins que quedava embarassada, aleshores la trencava oferint-la com atribut a la deessa Hera.

El segon Temple es un dels més espectaculars del mon, pel seu estat de conservació, és el Temple de la Concòrdia, la data de la seva construcció es 440 al 430 aC. Dedicat posteriorment a Sant Pere i Sant Pau, degut axó va ser molt respectat pels iconoclastes cristians.
Seguidament visitem les restes del Temple de Hèrcules, del segle VI aC, es conserven solament algunes columnes, se sap que en el seu interior es trobava una estàtua en bronze de Hèrcules.
Un dels temples més grans del mon era el de Zeus Olimpo, estava inacabat i poca cosa queda d’ ell, durant molts anys les seves pedres s’han utilitzat com cantera, era tan gran que per aguantar la coberta se intercalaven entre les columnes estàtues molt grans en forma humana. De les restes d’aquestes estàtues, de una necròpolis amb les seves tombes, de la manera com transportaven els grans blocs de pedra, i de diferents petits temples queden escampats per tota la vall.
Continuem viatge cap l’interior de l’illa, anem a Piazza Armenia fins arribà a Villa Casale, que va ser una luxosa residencia del emperador Maximiliano que va governà el imperi romà del 286 al 305 dC. es creu que va ser un pavelló de caça ja que els voltants hi vivien moltes especies d’animals diferents; la seva extensió es de 4.000 metres quadrats, on hi han 50 sales que tenen el paviment ple de mosaics, que decoren totes les dependencies de la villa. Les figures i els dibuixos d’aquets mosaics han permès que als historiadors coneguin detalls importants de la societat romana d’aquells temps. L’explicació a la seva extraordinària conservació es deu a la cura que van tenir els posteriors amos i a un corriment de terres en el 1161 que va cobrir tota la villa protegint-la durant molts segles dels elements naturals.
Seguim el viatge fins arribar a Siracusa, on a la nit assistim en un petit teatre, molt a prop de l’hotel, a un espectacle de titelles sicilianes, on el valent Orlando lluita per la bella Angelica.

Dissabte dia 6, visita a Siracusa, que està situada en la costa sud-est de Sicilia. Actualment té una població de 127.000 habitants. És una ciutat amb un gran atractiu turístic per els monuments que conserva, és divideix en dues parts, l’illa de Ortigia, on hi tot el centre històric, i la Neàpolis tot el parc arqueològic antic.
El hotel Roma, on teníem l’ allotjament està en centre històric, al costat mateix de la Catedral que es la primera visita que varem fer, construïda en el segle VII, sobre l’antic gran Temple de Atenes, que tenia 6 columnes per un costat i 14 per l’altre, que van ser incorporades als murs exteriors de l’església, tal com es veu per la part de fora. A la mateixa Plaça del Duomo, també hi hà la Basílica de Santa Lucia.
Continuem cap el Parc arqueòlogic de Neapolis que compren varies edificacions antigues, el Teatre grec, un dels més grans de la arquitectura grega, tenia 67 files dividides en 9 seccions amb 8 passadissos, la seva capacitat era per 15.000 espectadors, els romans el van modificar per fer-hi els seus jocs circenses, en l’actualitat l’estiu es fan representacions de tragèdies dels autors clàssics.
També hi ha l’amfiteatre romà que data del segle I aC., on encara es poden observar les inscripcions en les grades i els forats fets a la sorra per deixar els estris durant l’espectacle. Las Latomias o canteres de pedra eren grutes excavades de antigues mines on treien la pedra pels temples, van ser utilitzades com presons, la més important es la del Paradis a 45 metres de profunditat.
Una cova artificial molt semblant a una gran orella humana, és l’orella de Dionís, que segons la llegenda, el dèspota Dionís, degut a la seva extraordinària acústica, escoltava els secrets i plans dels presoners que tenia agafats dins la cova.
Per la tarda visitem la ciutat de Catania, la segona de Sicília amb 400.000 habitants, aquesta ciutat ha sigut en el curs dels segles, grega, romana, bizantina, àrab, normanda, borbónica, aragonesa i per suposat italiana, de tots ells hi han empremtes, també el està a la falda del Etna, va de patir en el 1669 una erupció que la va deixa parcialment sepultada, fou destruïda per un fort terratrèmol el 1693, després va ser reconstruïda amb blocs de lava que li donen a la seva arquitectura actual un aspecte i color inimitables.
La seva patrona es Santa Agueda, fem un recorregut amb trenet per la ciutat, veient els seus principals i foscos monuments, fins arribar a la plaça de la Catedral, on visitem la Catedral i la característica Font de l’elefant situada al mig de la plaça.

Diumenge dia 7, de bon matí excursió al volcà Etna, l’autocar puja per unes bones carreteres, en mig d’un paisatge cada vegada més feréstec i volcànic, fins a Nicolosi a 1923 metres, allà una moderna telecabina ans porta en pocs minuts als 2500 metres d’alçada, uns quans de la colla, amb jeeps especials arriben als 2830 metres, fins les zones del crater autoritzades.
El volcà Etna té una alçada de 3.350 metres, és el volcà en actiu més alt d’Europa. Considerat per les seves continues manifestacions eruptives un dels volcans més actius del mon, las ultimes erupcions daten del 1983, 1985, 2001, i 2002.
Passem el matí gaudint del paisatge àrid format per la lava solidificada en sense cap mostra de arbra, ni planta, veient el crater principal del volcà traient fum i trepitjant restes de neu que han quedat del passat hivern.
La visita després de dinar és a la ciutat de Taormina, que està situada a 200 metres d’alçada, sobre la muntanya Taurus, allà una guia ens porta fins el gran Teatre Grec molt ben conservat, des de on hi ha unes vistes panoràmiques magnífiques tant del volcà Etna, com de tota la costa. Antigament el seu nom era Naxos, i pels grecs va ser la segona ciutat més important de Sicília.
Passegem pel seu carrer principal, el Corso Umberto, que es per a vianants, comença a la Porta Messina, el carrer esta ple de botigues de records i de roba, continuem fins a la Plaça Vittorio, on es troba el Palau Corvajio i la esglesia de Santa Caterina, també hi ha el desviament que porta a dalt al Teatre Grec, seguim fins la Plaça Aprile en el que hi ha un mirador sobre el mar Egeo i el volcà Etna, entrem després al barri més antic de la ciutat, ple de carrerons que porten a la Catedral, fins arribà a Porta Catania que te un gran escut aragonès a la fatxada, i marca l’acabament del carrer principal.
Dilluns dia 8, sortida cap a Messina, antiga ciutat grega que actualment es caracteritza pel seu excel·lent pla urbanístic, concebut a partir de l’any 1908 després de patir un gran terratremol que la va destruir en un 90% i va causar més de 80.000 víctimes. La ciutat és molt coneguda pel seu estret, solament 3 kilòmetres separa l’illa del continent, des de molt antic s’ha parlat de fer un pont que els uneixi, però degut a ser un territori amb moviments sísmics freqüents i el fort vent que sempre bufa allà, el projecta a quedat aturat. Visitem la seva Catedral i el “Campanile” la famosa torre amb el rellotge astronòmic, ple de figures que es mouen quan toquen les hores, és considerat el més gran del mon. Continuem viatge cap a Cefalu, punt turístic molt visitat, passegem pel seu carrer principal fins arribar a la Plaça de la Catedral, romànica construïda el 1130 per Roger II, la seva façana emmarcada per dues torres quadrades, situades a l’ombra d’una gran roca en forma de cap que dona nom a la ciutat. El interior de la Catedral destaca l’abscís central, adornat amb bells mosaics, una mostra remarcable de l’art bizantí de finals de segle XII.
Seguidament continuem viatge cap a Palerm; a mitja tarda arribada al port, on embarquen al Ferrys SNAV CAMPANIA que ens conduirà a Nàpols mentre sopen i descansem en camarots dobles en el vaixell.

Breu historia de l’illa de Sicília

El nom li be dels seus habitants primitius, els elimos, els siculos, i els sicanos.
La seva posició estratègica al mig del Mar Mediterrani, va ser que fos un punt de repòs dels navegants de les antigues civilitzacions que anàvem pel mar a descobrir mon, primer els fenicis, més tard els grecs que van formar colònies a Sicília, van continuar els cartaginesos, seguit dels romans, desprès van tenir l’ invasió dels bàrbars, amb els vàndals, que van ser expulsats pels ostrogods, van continuar a mitjans del segle VI invasió dels bizantins (turcs) que si van quedar 400 anys, a continuació els sarrains (àrabs), la van conquistar, s’hi van quedar 150 anys. En el segle XI els normands, que anàvem a Terra Santa per les Creuades, al fer escala a l’illa van ajudar els natius sicilians que estaven en guerra amb els àrabs, els van expulsar, però si van quedar ells, van treure als àrabs de l’illa, i van conquistar la part sud d’Itàlia formant el Regne de les Dues Sicilias, que el van incorporà al “Sacro Imperio Germànico” amb temps de Enric VI d’Alemania. La Església de Roma no va veure gaire be la proximitat dels alemanys al Estat del Vaticà i el Papa va cridar a la corona d’Aragó per fer fora els alemanys, desprès de varies batalles, la part de l’illa va quedar per la corona d’Aragó, i la part continental es va formar el Regne de Nàpols.
El Regne d’Espanya per mitjà de Fernando I (El Catòlic) van heretà Sicília, el territori es va transformar amb un lloc ple terratinents i latifundistes, tot el territori estava amb poques mans, axó va donar origen a la Mafia, que va nèxia com organització dels petits camperols contra els grans latifundistes.
En el segle XIX, Garibaldi va tornar Sicília a Itàlia, des de llavors es un regió autònoma amb govern i parlament propi.
Poques nacions en el mon, han tingut en el curs de la seva historia, l’influencia de tantes cultures diferents, on cada una d’elles ha deixat la seva petjada, que s’han fet evidents amb totes les restes que hem visitat.
Dimarts dia 9, arribada a Nàpols a les set del matí, desembarquem i anem cap l’hotel a esmorzar, tot seguit a Pompeià antiga ciutat romana, que en l’agost de l’any 79 dC, va quedar sepultada a conseqüència de l’erupció del volcà Vesuvi.
La visita va ser guiada i molt interessant, degut a que l’erupció va agafar a una població de 20.000 habitants sorpresos, de que una muntanya fins aleshores tranqui-la i silenciosa, de cop i volta crides i treies foc, un núvol de gas tòxic va cobrir la ciutat seguit de una pluja de roques i cendra que van deixa la ciutat pràcticament arrasada, però resguardada de les inclemències del temps posteriors, axis s’han conservat perfectament intactes els edificis, carrers, organització, pintures, tendes, mercat, forn de pa, bordell, termes, Teatre, etc, etc, de una ciutat prospera i comercial d ‘aquell temps.
Entrem a la ciutat per la Porta Marina fins arriba a El Foro, un gran pati cívic en forma rectangular, cor de la vida comercial, en un costat hi ha el Temple d’Apol·lo, i en l’altre el Temple de Júpiter, en el mercat hi ha esposades les restes de diferents persones en el moment de la tragèdia, animals, àmfores i demes estris que s’han recuperat d’aquell temps, tot plegat constitueix un document importantissim de la vida de l’antiguitat.

A la tarda visita a la ciutat de Nàpols, el tràfic encara és més dens que el Palerm, agreujat per una quantitat de motos que surten per tot arreu, però d’accidents no han van veure cap.
Nàpols és la capital de la regió de la Campanià, situada al sud d’Itàlia, amb la seva area metropolitana té uns quatre milions de habitants, els grecs, romans, normands i espanyols han deixat empremta a la ciutat, la visita es en el centre històric de la ciutat, la Plaça del Plebistici considerada la més gran d’Itàlia, on hi ha el Palau Reial, i en front l’església de Sant Francesc de Paula, amb la seva gran cúpula de 53 metres d’alçada, decorada el seu exterior amb 38 columnes dòriques, que en el 1809 es va construí pensat com a centre cívic per contraposar la magnificència del Palau, més tard es va destinar a ús religiós.
En mig de la Plaça hi han les estàtues eqüestres des reis borbons Carles III i Fernando I. Visitem les Galeries Umberto, replica de les de Duomo de Milà, veiem el castell Nuovo construït el 1270 per Carles d’Anjou, va ser residencia de reis, més tard de grans figures de les arts i les lletres. A prop de l’hotel hi ha la Catedral amb la façana d’estil gòtic i la capella del tresor, on es troba la famosa estàtua de Sant Gennaro, d’estil barroc. Aquesta visita va ser voluntària pels que no estàvem gaire cansats.
Dimecres dia 10, sortida de l’hotel cap el port de Nàpols, on iniciem l’excursió cap a l’illa de Caprí, la travessa dura i hora, tan punt arriben amb una barca fem un passeig per la costa de Caprí, gaudint de les seves cales molt semblant a les de la costa brava nostra, parant en la “gruta maraviliosa” que està dins la roca, i travessant los “farallones” grans roques que sobresurten en el mar,
L’anada fins dalt a Capri la fem amb uns microbusos, allà recorrem els seus carrers plens de botigues de moda, i cases d’aspecte mediterrani pintades de color blanc, es una localitat d’estiueig, molt freqüentada per gent famosa i adinerada. Arriben fins els jardins d’August, des de on hi han unes magnífiques vistes panoràmiques de la costa de Caprí.
Desprès de tenir temps lliure per visitar botigues, a mitja tarda tornen amb el vaixell cap a Nàpols.

Dijous dia 11, tornada cap a Barcelona, la sortida de l’avió està prevista a l’una del migdia, l’arribada a les tres i mitja, en l’aeroport ja tenim l’autocar que ens porta cap a Castellar, on arriben sans i estalvis als voltants de les sis de la tarda.

Circuit per Cantabria 2009

Cantabria-Pics d'Europa

del 26 al 31 de març del 2009

El dijous dia 26 de març, sortida de Castellar a les 6 del matí, agafem l’autopista amb direcció Saragossa, parem a esmorzar a l’àrea de Lleida, continuem fins a Logroño, allà dinem en un restaurant al mig de la ciutat; per la tarda seguim cap a Bilbao, on passem pel seu costat, i seguim per l’autopista per la cornisa Cantàbrica, veiem les poblacions estiuenques de Castro Urdiales, Laredo, fins arribar als voltants de Santander , on es desviem seguint per la costa fins arribar a la població de Mogro, on hi tenim l’hotel Milagros Golf que hi fem estada.

Mogro té una població de 5.000 habitants, és el lloc ideal per tenir la segona residencia l’estiu, al costat dels xalets hi ha el camp de golf Abra del Pas.
L’hotel Milagros Golf està situat a la platja de Usil, al davant de la desembocadura de una ria que puja i baixa, de una manera tranqui-la, segons la marea, si vols el mar obert amb les seves ones tens que travessar un bon tros de la ria fins arribar al mar.
L’hotel es de quatre estrelles, amb servei acurat en totes les seves dependencies, hi ha gimnàs, piscina climatitzada, jacussi, banys de vapor etc. Cal destacar el servei de menjador; la qualitat, la quantitat, la presentació i l’atenció al client van ser extraordinaris. L’estada en l’hotel va ser molt bona amb tots els sentits.
El divendres 27, sortida de l’hotel a les 9 del matí amb direcció a Torrelavega, que es el segon nucli més important de Cantabrià, té 56.000 habitants, i un caràcter marcadament industrial, continuem per l’autovia del Cantàbric fins arribar a l’alçada de San Vicente de la Barquera, per desviar-nos cap a Potes passant per el congost de La Hermida, on la carretera transcorre pel costat del riu Deva, durant uns 21 Km, en mig de un morallons calissos amb parets verticals de més de 600 metres d’alçada ; quan passes per aquet congost et fas l’idea del perquè allà va començar la Reconquista, ja que els àrabs no van poder mai conquistar aquell territori. Arribem fins a Fuente De, el cor dels Pics d’Europa, on hi ha el telefèric que puja a 753 metres fins el mirador, on es poden veure els principals pics de tota la serralada i tota la fundaria de la vall; el nom de Pics d’Europa es deu perquè els navegants que venien d’Amèrica quan veien aquestes muntanyes deien contents “ja estem a Europa”.
Dinem a la localitat de Potes, la capital de la comarca del Liébano, té 1.500 habitants, el seu sector principal es el turisme, el estar pràcticament al costat del Parc Natural dels Pics d’Europa, destacar la església de San Vicente d’estil gòtic, i la Torre del Infantado, on actualment hi ha l’Ajuntament.
Per la tarda tenim la visita a Comillas, una petita població tocant al mar, on hi ha dos edificis extraordinaris, el capritx d’ en Gaudí i el Palau de Sobrellano.
Passem pel costat de Sant Vicente de la Barquera, per anar amb direcció a Comillas, però troben la carretera tallada per obres que ans obliga a donar un rodeig, arribem a Comillas a prop de les sis de la tarda, quan pugem fins el Palau al cap de poc ja ans fan marxar ja que a les sis tancaven, sols van poder fer unes quantes fotos del exterior, i l’edifici del capritx d’en Gaudi es particular i actualment està en obres i solament es va poder veure de una certa distancia.

A Comillas en el 1817, neix en Antonio Lopez i Lopez , de molt jove als 14 anys, emigra a Cuba, allà aconsegueix una gran fortuna en el comerç i transport d’esclaus, torna a Espanya i s’estableix a Barcelona on crea diferents empreses de gran èxit, com Compañia Transatlàntica Española, tenia plantacions de tabac a Cuba i Filipines, també crea Tabacs de Filipines, presideix el Banco de Credito Mercantil. En el 1878 rep el títol de marques de la seva vil·la natal, amb reconeixement a la seva ajuda econòmica contra la insurrecció cubana.
El rei Alfonso XII té la deferència d’anar a Comillas, com a hoste del marqués, lo que obliga a construí en el 1883, com residencia d’estiu, el capritx d’en Gaudí, l’arquitecte de moda d’aquell tems. Més tard, en el 1888 ,per l’arquitecte Joan Martorell es construeix el Palau de Sobrellano, que és com un aparador per mostrar la personalitat dels marquesos de Comillas.
El dissabte 28, sortim d’hotel amb direcció oest cap a Santillana del Mar, on hi arriben abans de les deu, passegem pels seus carrers empedrats on si poden veure diferents cases senyorials com las del Marques de Santillana, Torre Don Borja, Torre Merino, Casa de l’Àguila i Casa de la Parra amb el seu escut a la fatxada, per acabar en la Col·legiata de Santa juliana, on fem una foto del grup.
El poble te forma de Y, en la part més ampla hi ha la Plaza Major que esta rodejada de les cases senyorials.

Continuem fins el Museu de Altimira, situat dintre del terme de Santillana del Mar, on es conserva un dels cicles pictòrics més importants de la Prehistòria.
Les coves d’Altimira, foren descobertes en 1879 per Marcelí Sanz, que foren a visitar la cove junt amb la seva filla Maria de 8 anys, quan la nena va descobrir les pintures en el sostre de la cove, l’alçada original de la cova era entre 1,1 a 1,9 metres, desprès es va rabejar el terra per poder veure millor les pintures.
El important de les pintures es que els pintors d’aquell temps van aprofitar els relleus naturals de les roques per donar a les pintures un efecte de volum i de mobilitat. El bisó encongit es una de les pintures més expressives, aprofitant un abultament de la roca, també destaca la gran cerva, i el cavall ocre.
El Museu està al costat mateix de la cova original, que per motius de seguretat està tancada, la visita es far a una reproducció molt similar feta dintre del Museu.
Per la tarda ans arriben a Santander, on una guia local explica els principals edificis de la ciutat, comencem entra’n a la ciutat per l’Avinguda de la Constitució, el primer edifici es el Palau d’esports en forma de balena, al costat dels camps del Sardinero. Continuem per la Avda. Reina Victoria, carrer Castelar, i Passeig de Pereda per arribar el Faro del Cabo Mayor, on hi ha espadats de 50 metres d’alçada i una vista panoràmica de tota la platja de Santander, acabem la visita de Santander a la seva Catedral, com a característica es que està a dos nivells, el pis inferior data del segle XII, tenia el rang de col·legiata, mes tard, en el segle XIV, es construeix la part superior i més tard el claustre gòtic. En el 1754 tot el conjunt fou transformat en Catedral per el papa Benedicte , com a cap del bisbat de Santander.
El diumenge 29, sortim de l’hotel a les 9 amb direcció sud cap a la localitat de Cabarceno, on es troba en una superfície de 750 hectòmetres quadrats, que havia estat un antic territori miner, el Parc de la Natura, on fruit de la erosió càrstica, el terreny agafa unes estructures que semblem més aviat d’ un altre planeta. Es un parc zoològic en que els animals estan en semi llibertat, i depèn de cada espècie tenen un lloc d’esbargiment més o menys gran, hi ha més de 50 especies diferents, elefants,tigres,óssos,rinoceronts, hipopòtams, lleons, girafes, estruços, etc, també hi ha un reptil-ari, amb tot tipus de serps, que va ser el primer lloc que varen visitar, desprès amb l’autocar anàvem parant a diferents indrets per veure, apart de les diferents formes del terreny, l’hàbitat dels diferents animals, també allà van fer una foto del grup, per acabar la visita varen gaudir, en una piscina annexa ,de una demostració de les habilitats de unes foques, es va passar un matí molt distret.
Per la tarda ans desplacem fins el pintoresc poblet de Barcena Mayor, està en el municipi de Los Tojos, es un magnífic exemple de la Cantàbria rural, considerat el poble més antic de Cantabrià, degut a la seva sorprenent conservació està declarat conjunt históric-artistic. Tot el poble es per a vianants, passeja’n pels seus contorns destaca la bellesa arquitectònica de les seves cases amb els balcons de fusta que sembla que estiguis en ple segle XVI i XVII.

El dilluns 30, la sortida es amb direcció est, cap el Santuari de la Bien Aparecida, patrona de Cantàbria, es una petita imatge de 20 cm. de la Verge. La historia es, que uns nens que cuidaven uns remats de bens, la van trobar en el 1605 ,en un turó de Somahoz, a partir de aleshores hi va haver un gran moviment marià, on els peregrins anaven a veure la petita imatge; més tard es va construí el Santuari que està ates per religiosos trinitaris, en ell es fan tot tipus de manifestacions tan culturals com religioses, en el 1905 es nombrada Patrona de la Regió, la seva festa principal es el 15 de setembre.
Continuen viatge cap la localitat de Limpias, on visitem l’església de Sant Pere on es troba l’ imatge del Sant Crist de l’Agonia que plora sang.

La historia diu que en el 1914, el pare Antonio Lopez netejant l’ imatge va veure que el Sant Crist tenia els ulls tancats, es va espantar, va caure de l’escala i al tornar en sí va comprovar que l’ imatge els tenia oberts, aquet fenomen es va repetir varies vegades, la seva difusió va provocar un moviment de gent de totes classes cap a la vila de Limpias, per veure aquelles manifestacions del Crist; del 1919 al 1921 el Crist de Limpias, segons diferents fervorosos fidels, movia els ulls, la boca, les ferides li sortien sang, etc, la majoria veien que el Sant Crist feia alguna cosa sobrenatural, va durar un temps que anaven més peregrins a Limpias que a Lourdes.
Continuem el viatge cap a Santoña, ciutat marítima amb el port pesquer conserver més important de Cantabrià, travessem el seu Parc Natural que està al costat de les marismes, per anar, fora del casc urbà, el Polígon Industrial, on es troben totes les empreses conserveres de Santoña. Visitem l’empresa Emilia, on ans expliquem el procés de salà i preparà l’anxova en filets, la col·locació i el recobriment amb oli d’oliva que fa que es conservi. Després ans preparen una degustació i la venta dels seus productes. A la sortida fem amb l’autocar una volta per la ciutat de Santoña i continuem fins a la veïna localitat de Laredo on també fem una petita parada per continua cap l’hotel a dinar.

Per la tarda tornem a la ciutat de Santander, on agafem el trenet per recorre la Península de la Magdalena, on es troba el Palau Reial, construït en 1908, va ser donat per el poble al Rei Alfonso XIII com a residencia a les seves estades a Santander, actualment es la seu de La Universitat Internacional Menendez i Pelayo. A la part baixa de la Península es troba un petit aquari amb diverses especies marines i també tres galions que recorden els viatges del marí càntabra Vital Alzar. Acabem de passa la tarda donant temps lliure per comprar o passejar per el centre de Santander.
El dimarts 3, es de retorn cap a Castellar el dia es presenta molt espès i bona part del matí suportem una extraordinària pluja, la veritat es que tota l’estada a Cantabrià hem estat de molta sort, ja que cap dia va ploure, en un país on la pluja es constant, nomes cal veure la verdor dels seus prats, nosaltres solsamènt el dia de tornada quan anàvem amb l’autocar va ser quan ens va ploure fort, varem parar a prop de Saragossa a fer el dinar de comiat en el Castell de Bonavia. L’arribada a Castellar es a les set de la tarda, amb un gran record de l’excursió a Cantabrià.

Galicia-Circuit Cultural 2009

Galicia-Circuit cultural

Del 26 de febrer al 3 de març del 2009
Sortida de Castellar, cap l’Aeroport per agafar l’avió que ens portarà a Santiago de Compostela, a l’arribada una hostessa ans acompanya fins a uns pavellons situats en una muntanya molt a prop del aeroport, anomenats Monto do Goso, el nom ve de que els peregrins que feien el camí de Santiago, quan arribaven aquella muntanya veien les puntes de la Catedral, i es posaven molt contents ja que havien arribat a Santiago. Muntanya Grata.
La distribució de les habitacions estava amb uns pavellons, apartats del menjador, de manera que per anar al menjador tenies que sortir l’exterior, per contra l’autocar passava a recollir-te al costat mateix del pavelló.
Desprès de donar-nos les claus de la habitació, varem donar un passeig pels voltants, descobrint tota la muntanya, ja que apart dels pavellons i menjadors també, hi havia tendes amb records, cafeteria, sales d’estar , discoteca, recepció, i en la part més alta uns pavellons comunitaris pels peregrins.
La primera excursió va estar a Pontevedra, varem parar al mig de la ciutat a la Alameda, on hi ha un jardí, varen visitar l’església de la Verge Peregrina, l’església de San Francesc situada al costat del edifici de Hisenda, la part més antiga de la ciutat, Plaça Teucro, la casa on va viure en Valle Inclan, la Catedral, i els seus voltants.

Seguidament varen anar a la Ria d’Arosa, famós paratge, on es troben diferents pobles que viuen exclusivament dels productes del mar, en primer lloc visitem La Toja, antic balneari molt famós, on hi ha l’església , on la seva paret esta formada per conxes marines.
Continuant el recorregut per la Ria d’Arosa, varen parar en la localitat de Grove, al costat de la platja, on hi havia molt personal treballant a la ria, traient marisc, el dinar es va fer a Castrelo.
Per la tarda, sense moure’ns de la Ria d’Arosa, varen anar a la ciutat de Cambados, on varen parar a la Plaça de Ceciñanes, donar un passeig per els seus carrers, el viatge de tornada, cap a Santiago varen passar per diferents poblets donant d’aquesta manera el dia per acabat.
El dissabte es dedica a la ciutat de Santiago de Compostela, la primera parada es la Plaça del Obradorio, allà la guia ans explica els monuments que la composen , per un costat la Catedral, al seu davant l’edifici on hi ha totes les dependencies de la Junta de Galicia, al costat El Hostal dels Reis Católics, transformat amb un important Parador de Turisme, i al altre costat l’edifici de La Universitat.

Visitem tots els voltants de la Catedral, la Plaça de la Plateria, la Plaça de l’Immaculada, tenim la sort de que a les dotze està previst que el famós Botafumerio es posi en funcionament, ja que un grup de turistes japonesos, en pagat per veure-ho , amb la Catedral plena a vesar , es posa en funcionament el Botafumeiro, cal destacar la devoció dels feligresos japonesos escoltant la Misa.
El dinar d’aquet dissabte va ser especial, ja que opcionalment, varen poder escollir anar a fer una mariscada en un bon restaurant de Santiago, per la tarda visitem el Museo de Pobo Galego, instal·lat en l’antic convent dels Dominics, es un Museu etnològic del pobla gallec, visitem unes sales on hi ha objectes del mar, també del camp, de diferents oficis, de música, del seu habitat, i de la seva tradició.

El edifici es del 1219, la seva joia es una escala helicoïdal que el mestre Andrade va dissenyar per comunicar-se les diferents dependencies del convent, on en un mateix forat, tres rampes diferents pujant fins culminar amb un mirador sobre la ciutat. Visitem la resta del convent, començant per el claustre, la seva església del segle tretze, on conté el Panteó dels Gallecs il·lustres, en la capella descansen las restes de Rosalia de Castro, i altres famosos personatges gallecs.
El diumenge sortim de Santiago per visitar la ciutat de La Coruña, la seva població es de 250.000 habitants, primer de tot donem amb l’autocar una volta panoràmica a la ciutat, la primera parada es a la Torre de Hèrcules, és el far amb funcionament més antic del mon, té 58 metres d’alçada, el seu origen és desconegut, se sap que en el segle segon va ser reedificat per els romans.
La segona parada es en el Passeig Marítim, el més gran d’Europa, té un recorregut de 12 km, la seva realització es va fer sota el mandat de l’Alcalde Francesc Vázquez, recuperant les típiques galeries de la ciutat, la gran majoria del segle XIX que son tot un símbol de la ciutat, visitem la Plaça de Maria Pita, on hi ha un monument a la heroïna que es va enfrontar al almirall anglès Francis Drake amb la seva invasió a la ciutat. Passegem per el mig dels jardins que hi ha al costat del port, veient diferents escultures de personatges gallecs famosos.

Dinem en un restaurant al costat de Riazor, camp de pilota del Coruña.
Per la tarda ans desplacem fins a la ciutat de Betanzos, de 15,000 habitants, parem en una plaça davant del monument als germans Garcia Naviera, fills predilectes i benefactors de la vil·la.
A Galicia a principis del segle passat va patir una gran fam que va obligar a la població, principalment masculina, emigrar per buscar-se la vida, en aquell temps, en un any més de 250.000 persones van sortir de Galicia cap a Sud-americà, principalment Argentina i Cuba.

Juan Mª i Jesus Garcia Naviera, fills de Betanzos, van emigrar a l’Argentina, allà van fundar una important firma comercial, van participar en diverses empreses, conquerint una gran fortuna. Van tornar al seu pobla natal, i van dedicar part de la fortuna a combatre el paro, creant llocs de treball, van fer diferents fundacions, ajudant als necessitats, construint escoles, residencia per la tercera edat, safareig públic, i moltes millores a la vil ·la.
En mig de la pluja, varem visitar l’església de San Francisco, construïda el segle catorze, amb aquesta visita van donar per acabada l’excursió del dia.
El dilluns sortim de Santiago cap a visitar las ries altes, la primera parada es a Noia un bonic poblet, on visitem l’església de San Martin del 1434, de una sola nau, es de les més especioses de Galicia, conté un gran rosetó a la seva fatxada, que està rodejat d’àngels tocant la trompeta, com a característica, hi ha la pila del aigua beneïda, que és la conxa de una nècora gran.
Un altre església que varen visitar es la Santa Maria La Nueva, és una de les més representatives del gòtic mariner, data del 1327, la seva il·luminació la té gracies al gran rosetó de l’entrada, en el seu interior hi ha un retaule rococó, i varis sepulcres entre els que destaca el de Pere Carneiro, en el que hi ha una figura jacent, amb vestidures de l’època. Rodejant l’església es troba el cementiri amb làpides representant els oficis dels morts.
Continuant el recorregut parem a la localitat de Muros al costat del port marítim, on està ple de tasques marineres, a continuació parem a Carnota, per fer una fotografia amb el Horrio més gran de Galicia, té 25 metres de llarg i 44 potes, passem per Cee i Concurbion, fins arribar a Finisterre, on dinen en un restaurant al costat mateix de la platja.
Per la tarda, continuem fins arribar a dalt de tot del Far de Finisterre, fa molt vent,el nom de Finisterre, ve de Fines Terrae dels romans, per els romans en el far s’acabava la terra, i començava el misteri de lo desconegut.

El dimarts va ser tot el dia lliure, per preparar la tornada a casa, de totes maneres el matí es va aprofitar per anar a la ciutat de Santiago, a comprar els ultims records, després de dinar l’autocar ans va portar fins a la Coruña, deixant-se en l’aeroport, on a mitja tarda l’avió ens portà cap a Barcelona. Varem arribar a Castellar a les deu tocades, amb el record de haver passat uns dies agradables.

Madrid-Ruta dels Palaus 2008

Circuit per Madrid

Ruta dels Palaus octubre 2008

El Casal, pel mes d’octubre va organitzar una interessant sortida, amb dos al·licients principals, visita al Palaus Reials que hi han a Madrid i el desplaçament amb l’ AVE inaugurat feia poc temps.
El 23 d’octubre sortida de Castellar a les 7,30 del matí amb direcció a Barcelona, anada l’estació de Sants, per agafar el AVE en classe turística que ens porta a Madrid. Arribada a la capital on ens espera el nostre autocar per portar-nos al restaurant Puerta de Toledo a dinar, allà coincidim amb l’altre grup català que ja han fet el Circuit al reves de nosaltres, anada amb l’autocar a Madrid i tornada cap a Barcelona amb l’ AVE.
Desprès de dinar ja comencem el circuit per Madrid, anem a visitar el monument construït en commemoració a la tragèdia del 11 M, està situat davant de l’estació d’Atocha, lloc on van haver els atacs terroristes, el monument es una estructura circular de cristall de 11 metres d’alçada, el seu interior si arriba per la estació d’Atocha que aprofitem també per visitar-la.

Després ja ens dirigim cap el “Parque del Retiro” que es un gran espai verd situat en el cor de la ciutat, té 118 hectàrees de jardins i boscos passegem pel seus voltants veient la Rosaleda, l’estany amb el monument a Alfons XII, el Palau de vidre, les fonts de la carxofa i d’Angel caigut, per acabar a la Porta d’Espanya.
Fem un recorregut amb l’autocar per tot el Passeig de la Castellana, on hi ha les seus de tots els bancs, axis com els principals museus, els edificis dels nous ministeris, la Torre Picasso i el camp de futbol del Santiago Bernabeu fem una petita parada a les Torres inclinades Kio. A continuació ja anem cap a Toledo on hi tenim l’Hotel Beatriz, lloc de la nostre estada.
Al dia següent anada cap a les afores de Madrid, en la zona del Monte del Pardo, on si troba el Palau del Pardo la seva construcció data del segle XV, es propietat dels reis d’Espanya, s’utilitza com a residencia oficial pels Caps d’Estat estrangers amb les seves visites oficials a Espanya.
Durant la època franquista va ser la residencia del general Franco i era el centre de tota l’ activitat política d’aquell temps, dins del seu terreny també s’hi troba el Palau de la Sarsuela, residencia oficial dels Reis i del Princep d’Espanya.
Per la tarda ens desplacem fins al centre de Madrid per anar a la Plaça de la Armeria on hi ha per un costat el Palau Reial i per el altre La Catedral de la Almudena.
Visitem el imponent edifici del Palau Reial, residencia oficial del Rei en afers oficials, encara que no hi viu.
El seu origen es remunta al segle IX, que era una construcció defensiva del regne musulmà de Toledo, més tard va patir un feroç incendi i fins el 1740 quan Felip V net de Lluis XIV el Rei Sol francès, va manar reconstruir-lo seguint les pautes de les edificacions dels palaus francesos, però sense utilitzar res de fusta, mes tard Carles III hi va fixar la seva residencia.
La decoració interior a anat canviant amb el pas del temps i dels diferents inquilins, del regnat de Carles III hi ha “El Salón del Trono”, la “Camara del Rey” i la “Sala de Porcelana”, del regnat de Carles IV el “Salón de los Espejos” i del Rei Alfons XII el “Comedor de Gala”.
Després de fer una extensa visita interior sortim del Palau per entrar a la Catedral de la Almudena situada en front del Palau, es tracta de un temple de 102 metres de llargada amb 73 d’alçada amb una barreja d’estils.

La seva historia ja data dels temps de Carles I i Felip II que volien que Madrid la capital d’Espanya disposes de una Catedral, però per distintes causes no va ser fins el 1883 quan el Rei Alfons XII va col·locar la primera pedra del futur temple, les obres degut a la guerra civil es van aparcar, enrederint el seu acabament i fins el 1993, el Papa Joan Pau II, no la va consagrà com a Catedral, que està dedicada a La Almudena patrona dels madrilenys.
Aprofitant d’estar l’entrada del carrer major, passegem per tot el carrer major fins a la Plaça de la Vila, per acabar a la magnifica Plaça Major porticada amb l’estàtua eqüestre de Felip III en el mig.
El endemà continuem el viatge anant a la localitat madrilenya d’Aranjuez a visitar el Palau Reial i els seus jardins.
El paratge d’Aranjuez de gran bellesa natural i d’abundant caça, ja hi havia instal·lacions reials en l’època dels Reis Catòlics, però no va ser fins el segle XVI quan Felip II va ordenà la construcció de un palau, que per diverses causes mai es va fer servir com a residencia, malgrat tot fou el rei Felip IV el que va consolidà Aranjuez com a residencia creant tota la magnificència dels seus jardins, més tard la família reial espanyola envoltada de tota la cort i passava allà la temporada de primavera.

Visita al interior del palau veient les seves dependencies, destacant el “El Salon de los Espejos”, el “Gavinete de porcelana” els retrats i estàtues dels reis i en la planta baixa el Museu de la Vida, on hi ha articles personals dels residents, que et donen una idea del seu estil vida dins del palau.
Cal destacar “la Casa del Labrador” que està separada del palau és un dels conjunts més brillants del neoclàssics en Europa.
La visita als mundialment famosos Jardins d’Aranjuez gracies a la composició musical del mestre Joaquim Rodrigo, la varem fer durant una hora i mitja en un còmoda carrilet, seguint un itinerari marcat passant per una gran quantitat de boscos i parcs enjardinats amb nombroses fonts i escultures.
Tornen a dinar l’hotel i per la tarda visita a la ciutat de Toledo, que està situada al marge del riu Tajo, en un turó de 100 metres d’alçada on el riu fa un meandre molt pronunciat.
La ciutat té 82.500 habitants, rep el nom de ciutat imperial perquè Carles I hi tenia la seva cort i també el nom de la ciutat de les tres cultures ja que durant segles ha estat poblada per la cultura cristiana, la jueva i la musulmana. L’autocar ens va deixar en l’aparcament situat a la part baixa, i per pujar fins dalt el centre de la ciutat es va fer en còmodes escales mecàniques.
Visita l’església de Santo Tomé on si troba el famós quadre del “Entierro del Conde Orgaz” del Greco, que era fill de Toledo, el guia ens explica las característiques del quadre, seguidament anem a la Catedral de Santa Maria, on destaca en el seu interior les diverses capelles i el alta major amb el seu retaule de gòtic florit encomanat per el cardenal Cisneros, també la famosa Custodia de Enric de Arce del 1520.
Passegem pel centre de la ciutat visitant el barri jueu ple de nombroses tendes on venen objectes principalment ganivets i espases adornats amb or, veiem l’exterior de famós Alcàsser de Toledo, on va tenir lloc el setge durant la guerra civil espanyola, desprès de un temps lliure tornada l’hotel.
L’hotel Beatriz de 4 estrelles està situat a les afores de Toledo en la carretera d’ Avila km 2,700, en una zona residencial tranqui-la, té 7.000 m2 de jardins amb piscina exterior i una vista panoràmica de tota la ciutat, l’estada va ser molt bona, es té de dir que tots els sopars i la majoria dels dinars es van fer en l’hotel, la qualitat i el servei van ser molt bons, no varem tenir cap queixa per part de ningú del grup.

Al dia següent sortida de l’hotel i anada cap el Monestir del Escorial situat en la Sierra del Guadarrama a 46 kilòmetres al nord de Madrid, l’ordre cronològic de la seva construcció es el següent:
1557,- Important victòria sobre els francesos en la batalla San Quintin
1558,-El emperador Carlos I mort a Yuste, vol un lloc de repòs fora de Toledo.
1560,- Felip II tria el lloc de Sant Llorenç de l’Escorial, on hi ha un monestir i punt amb abundant caça separat de Madrid
1561,-Trasllat de la cort de Toledo a Madrid.
1562,-Compra dels terrenys veïns del monestir.
1563,- Formació del grup d’arquitectes manats per Juan Batista de Toledo, per estudià el projecta, més tard si afegies Juan Herrera.
1567,- Mort Juan Batista i es fa càrrec del projecta Juan Herrera.
1584,- Es donen per acabades les obres, la Real Basílica es va acabar dos anys més tard.

El Escorial es un complex de palau, basílica i monestir. Va ser residencia de la Família Reial, la basílica el lloc de enterrament dels reis i monestir residencia actual de frares de la Ordre de Sant Agustí.
Considerada l’octava meravella del mon per la seva grandiositat i l’enorme valor simbòlic.
En el interior de la Basílica destaquen dos grans sarcòfags el de Carles I i Felip II amb les seves famílies, situats als costats del alta major, el panteó dels reis situat sota el presbiteri, on hi ha enterrats tots els reis des de Felip III fins els contemporanis i al costat el Panteó dels infants on hi ha enterrats la resta de membres de la reialesa.
Dinen en el mateix poble de San Llorenç del Escorial que té 15.000 habitants, per la tarda seguint en el mateix municipi a 9,5 kilòmetres es troba el “Valle de los Caidos” que visitem.

La seva construcció va ser manada per Francisco Franco com el monument a la Guerra Civil Espanyola, allà hi estan enterrats en Franco i el José Antonio Primo de Rivera fundador de la “Falange Espanyola”, junt amb 33.800 combatents de la guerra civil dels dos bàndols.
El complex el formen una abadia benedictina situada a la part posterior i la Basílica excavada en la roca on hi ha les tombes d’en Franco i José Antonio amb 8 capelles als laterals on hi ha enterrats els combatents.
Sobre la Basílica hi ha la creu cristiana més alta del mon, té 108 metres d’alçada.
El monument va començar el 1940 i fou inaugurat el 1959 seguint un projecte de Pedro Muguruza i Diego Méndez, decorat per monumentals figures de l’escultor Juan de Avalos.
En la seva construcció van participar nombrosos presos politics amb importants rebaixes de les seves penes.
Varem visitar la Basílica però degut està amb obres no varem poder pujar fins dalt a la Creu.
Amb aquesta excursió van donar per acabat el circuit. L’any demà de bon matí l’autocar ans va portar de tornada cap a Catalunya, quan estàvem a l’alçada de Saragossa parada en el Castell de Bonavia a fer un extraordinari dinar de comiat, seguint desprès cap a Castellar on hi van arribar sans i estalvis a mitja tarda.

Ha estat un circuit molt interessant veient que aquí en Espanya hi ha molta historia, durant anys va ser rovell del mon occidental i que també tenim monuments, palaus, fonts i jardins dignes d’ensenyar.
Ha estat un circuit molt formatiu i ens ha deixat un molt bon record.

Expo-Saragossa 2008

El mes de juliol i a petició de un bon nombre de socis, el Casal va organitzar una anada a la Exposició Internacional de Saragossa.
L’exposició tenia com a eix temàtic “AGUA Y DESARROLLO SOSTENIBLE”, va ser un esdeveniment molt ressaltat en els mitjans nacionals de comunicació.
Una agencia ens va portà una oferta bastant econòmica de solament tres dies amb visita a la Expo i el Monestir de Pedra que varem considerar que estava ben estudiada.
El diumenge, dia 29 de juliol, a les 6 del matí, un grup de 40 persones varem sortir de Castellar per anar a Saragossà, antes però varem parar l’àrea de servei de Fraga per esmorzar, a continuació varem continuar viatge cap a Saragossà, que hi arribem als voltants de les 11 del matí, desprès de fer tots els requisits de rigor, entrem a la Expo pel costat de la Torre de l’aigua, que és el primer pavelló que visitem, seguidament anem cap el pavelló de pont, i per continuar cap el mig de fira que està plena de estands dels diferents països.
Tots els estands de una manera u altre tenen com a tema central l’aigua, que està acompanyada amb característiques peculiars del seu propi país, formant un conjunts culturals amb molta vistositat.
Cada dia a l’una en punt hi ha una desfilada de diferents carrosses per la Fira, realitzada per el Circulo du Soleil, a continuació tenim temps lliura per dinar cadascú pel seu compta. Dins a la Fira teníem diferents llocs i opcions per escollir.
Per la tarda desprès de dinar visitem diferents pavellons, per trobant-se tots junts a les 6 en el pavelló de Malàisia, on fan una demostració dels seus balls i cants típics, allà ens varem reunir i desprès de l’espectacle tots junts agafem l’autocar per continuar viatge cap l’hotel “Las Truchas” que està situat al costat del Monestir de Pedra , a 106 kilòmetres de Saragossa.
El dilluns al matí, a primera hora entrem al Parc Natural del Monestir de Pedra, situat en el terme de Nuévalos.
El Parc Natural que rodeja al Monestir es troba al mig de un desert en un ambient molt sec en el que hi passa el riu Pedra que ha format es un espai amb abundant vegetació, on la seva aigua, ha modelat la roca formant llacs, balmes i cascades.
Sentir el xiuxiueig de la caiguda del aigua i passejar per els seus indrets ens porta al segle XIX data en que Juan Federico Muntadas descobrí el parc.
Fem un recorregut per tot el Parc, veient la cascada de la Cua de Cavall, el Llac dels miralls, el Bany de Diana, el Llac dels ànecs i la Gruta Iris.
A les dotze en punt assistim a una demostració de diferents aus de rapinya, per seguidament entrar a visitar el Monestir
El Monestir era una fortalesa de defensa que van edificar els musulmans en la seva estada a la Península, més tard, en temps de Alfonso II va cedir la fortalesa i les seves terres a l’Orde del Cister.
12 monjos i un Abat procedents de Poblet es varen instal·lar i en 23 anys van construí el Monestir (1195-1218) gracies a que van aprofitar la pedra de la fortalesa i muralla àrabs que hi havia..

La visita al Monestir va ser guiada i varem passar per totes les seves dependencies. Claustre, sala capitular, altar barroc, l’abadia, el celler, la cuina monacal, el menjador, museu de carruatges i el calefactori.
Per la tarda, teníem l’opció voluntària de visitar la ciutat de Calatayud, cosa que van escollir la majoria i es va anar de visita a la ciutat, on una guia local ans va portar a veure diferents monuments; Església de Sant Pere, Col·legiata de Santa Maria la Mayor, Col·legiata del Santo Sepulcro, Templo de San Andres, Plaza Mayor i Meson de la Dolores.
Amb aquesta visita varem acabà el dilluns que va estar molt ben aprofitat.
El dimarts a primera hora varem tornar cap a la Expo a Saragossa, allà per entrar el pavelló d’Espanya hi havia una cua molt gran, la guia per mitja de la seva influencia ens va fer passar sense tenir de fer cap parada. Varem fer una visita detinguda a tot el seu pavelló, desprès van tenir temps lliure per dinar cadascú pel seu compte i per la tarda ens varem dedicar a les comunitats autònomes i a les sis en punt tornada cap l’autocar per fer el viatge de tornada.

Van arribar a Castellar sans i estalvis cap a les 9 del vespre, amb una idea general de la Expo, un bon record del Monestir de Pedra, i també de Calatayud, i per descomptat de la calor que hi far a Saragossa per aquet temps.