Circuit per Cantabria 2009

Cantabria-Pics d'Europa

del 26 al 31 de març del 2009

El dijous dia 26 de març, sortida de Castellar a les 6 del matí, agafem l’autopista amb direcció Saragossa, parem a esmorzar a l’àrea de Lleida, continuem fins a Logroño, allà dinem en un restaurant al mig de la ciutat; per la tarda seguim cap a Bilbao, on passem pel seu costat, i seguim per l’autopista per la cornisa Cantàbrica, veiem les poblacions estiuenques de Castro Urdiales, Laredo, fins arribar als voltants de Santander , on es desviem seguint per la costa fins arribar a la població de Mogro, on hi tenim l’hotel Milagros Golf que hi fem estada.

Mogro té una població de 5.000 habitants, és el lloc ideal per tenir la segona residencia l’estiu, al costat dels xalets hi ha el camp de golf Abra del Pas.
L’hotel Milagros Golf està situat a la platja de Usil, al davant de la desembocadura de una ria que puja i baixa, de una manera tranqui-la, segons la marea, si vols el mar obert amb les seves ones tens que travessar un bon tros de la ria fins arribar al mar.
L’hotel es de quatre estrelles, amb servei acurat en totes les seves dependencies, hi ha gimnàs, piscina climatitzada, jacussi, banys de vapor etc. Cal destacar el servei de menjador; la qualitat, la quantitat, la presentació i l’atenció al client van ser extraordinaris. L’estada en l’hotel va ser molt bona amb tots els sentits.
El divendres 27, sortida de l’hotel a les 9 del matí amb direcció a Torrelavega, que es el segon nucli més important de Cantabrià, té 56.000 habitants, i un caràcter marcadament industrial, continuem per l’autovia del Cantàbric fins arribar a l’alçada de San Vicente de la Barquera, per desviar-nos cap a Potes passant per el congost de La Hermida, on la carretera transcorre pel costat del riu Deva, durant uns 21 Km, en mig de un morallons calissos amb parets verticals de més de 600 metres d’alçada ; quan passes per aquet congost et fas l’idea del perquè allà va començar la Reconquista, ja que els àrabs no van poder mai conquistar aquell territori. Arribem fins a Fuente De, el cor dels Pics d’Europa, on hi ha el telefèric que puja a 753 metres fins el mirador, on es poden veure els principals pics de tota la serralada i tota la fundaria de la vall; el nom de Pics d’Europa es deu perquè els navegants que venien d’Amèrica quan veien aquestes muntanyes deien contents “ja estem a Europa”.
Dinem a la localitat de Potes, la capital de la comarca del Liébano, té 1.500 habitants, el seu sector principal es el turisme, el estar pràcticament al costat del Parc Natural dels Pics d’Europa, destacar la església de San Vicente d’estil gòtic, i la Torre del Infantado, on actualment hi ha l’Ajuntament.
Per la tarda tenim la visita a Comillas, una petita població tocant al mar, on hi ha dos edificis extraordinaris, el capritx d’ en Gaudí i el Palau de Sobrellano.
Passem pel costat de Sant Vicente de la Barquera, per anar amb direcció a Comillas, però troben la carretera tallada per obres que ans obliga a donar un rodeig, arribem a Comillas a prop de les sis de la tarda, quan pugem fins el Palau al cap de poc ja ans fan marxar ja que a les sis tancaven, sols van poder fer unes quantes fotos del exterior, i l’edifici del capritx d’en Gaudi es particular i actualment està en obres i solament es va poder veure de una certa distancia.

A Comillas en el 1817, neix en Antonio Lopez i Lopez , de molt jove als 14 anys, emigra a Cuba, allà aconsegueix una gran fortuna en el comerç i transport d’esclaus, torna a Espanya i s’estableix a Barcelona on crea diferents empreses de gran èxit, com Compañia Transatlàntica Española, tenia plantacions de tabac a Cuba i Filipines, també crea Tabacs de Filipines, presideix el Banco de Credito Mercantil. En el 1878 rep el títol de marques de la seva vil·la natal, amb reconeixement a la seva ajuda econòmica contra la insurrecció cubana.
El rei Alfonso XII té la deferència d’anar a Comillas, com a hoste del marqués, lo que obliga a construí en el 1883, com residencia d’estiu, el capritx d’en Gaudí, l’arquitecte de moda d’aquell tems. Més tard, en el 1888 ,per l’arquitecte Joan Martorell es construeix el Palau de Sobrellano, que és com un aparador per mostrar la personalitat dels marquesos de Comillas.
El dissabte 28, sortim d’hotel amb direcció oest cap a Santillana del Mar, on hi arriben abans de les deu, passegem pels seus carrers empedrats on si poden veure diferents cases senyorials com las del Marques de Santillana, Torre Don Borja, Torre Merino, Casa de l’Àguila i Casa de la Parra amb el seu escut a la fatxada, per acabar en la Col·legiata de Santa juliana, on fem una foto del grup.
El poble te forma de Y, en la part més ampla hi ha la Plaza Major que esta rodejada de les cases senyorials.

Continuem fins el Museu de Altimira, situat dintre del terme de Santillana del Mar, on es conserva un dels cicles pictòrics més importants de la Prehistòria.
Les coves d’Altimira, foren descobertes en 1879 per Marcelí Sanz, que foren a visitar la cove junt amb la seva filla Maria de 8 anys, quan la nena va descobrir les pintures en el sostre de la cove, l’alçada original de la cova era entre 1,1 a 1,9 metres, desprès es va rabejar el terra per poder veure millor les pintures.
El important de les pintures es que els pintors d’aquell temps van aprofitar els relleus naturals de les roques per donar a les pintures un efecte de volum i de mobilitat. El bisó encongit es una de les pintures més expressives, aprofitant un abultament de la roca, també destaca la gran cerva, i el cavall ocre.
El Museu està al costat mateix de la cova original, que per motius de seguretat està tancada, la visita es far a una reproducció molt similar feta dintre del Museu.
Per la tarda ans arriben a Santander, on una guia local explica els principals edificis de la ciutat, comencem entra’n a la ciutat per l’Avinguda de la Constitució, el primer edifici es el Palau d’esports en forma de balena, al costat dels camps del Sardinero. Continuem per la Avda. Reina Victoria, carrer Castelar, i Passeig de Pereda per arribar el Faro del Cabo Mayor, on hi ha espadats de 50 metres d’alçada i una vista panoràmica de tota la platja de Santander, acabem la visita de Santander a la seva Catedral, com a característica es que està a dos nivells, el pis inferior data del segle XII, tenia el rang de col·legiata, mes tard, en el segle XIV, es construeix la part superior i més tard el claustre gòtic. En el 1754 tot el conjunt fou transformat en Catedral per el papa Benedicte , com a cap del bisbat de Santander.
El diumenge 29, sortim de l’hotel a les 9 amb direcció sud cap a la localitat de Cabarceno, on es troba en una superfície de 750 hectòmetres quadrats, que havia estat un antic territori miner, el Parc de la Natura, on fruit de la erosió càrstica, el terreny agafa unes estructures que semblem més aviat d’ un altre planeta. Es un parc zoològic en que els animals estan en semi llibertat, i depèn de cada espècie tenen un lloc d’esbargiment més o menys gran, hi ha més de 50 especies diferents, elefants,tigres,óssos,rinoceronts, hipopòtams, lleons, girafes, estruços, etc, també hi ha un reptil-ari, amb tot tipus de serps, que va ser el primer lloc que varen visitar, desprès amb l’autocar anàvem parant a diferents indrets per veure, apart de les diferents formes del terreny, l’hàbitat dels diferents animals, també allà van fer una foto del grup, per acabar la visita varen gaudir, en una piscina annexa ,de una demostració de les habilitats de unes foques, es va passar un matí molt distret.
Per la tarda ans desplacem fins el pintoresc poblet de Barcena Mayor, està en el municipi de Los Tojos, es un magnífic exemple de la Cantàbria rural, considerat el poble més antic de Cantabrià, degut a la seva sorprenent conservació està declarat conjunt históric-artistic. Tot el poble es per a vianants, passeja’n pels seus contorns destaca la bellesa arquitectònica de les seves cases amb els balcons de fusta que sembla que estiguis en ple segle XVI i XVII.

El dilluns 30, la sortida es amb direcció est, cap el Santuari de la Bien Aparecida, patrona de Cantàbria, es una petita imatge de 20 cm. de la Verge. La historia es, que uns nens que cuidaven uns remats de bens, la van trobar en el 1605 ,en un turó de Somahoz, a partir de aleshores hi va haver un gran moviment marià, on els peregrins anaven a veure la petita imatge; més tard es va construí el Santuari que està ates per religiosos trinitaris, en ell es fan tot tipus de manifestacions tan culturals com religioses, en el 1905 es nombrada Patrona de la Regió, la seva festa principal es el 15 de setembre.
Continuen viatge cap la localitat de Limpias, on visitem l’església de Sant Pere on es troba l’ imatge del Sant Crist de l’Agonia que plora sang.

La historia diu que en el 1914, el pare Antonio Lopez netejant l’ imatge va veure que el Sant Crist tenia els ulls tancats, es va espantar, va caure de l’escala i al tornar en sí va comprovar que l’ imatge els tenia oberts, aquet fenomen es va repetir varies vegades, la seva difusió va provocar un moviment de gent de totes classes cap a la vila de Limpias, per veure aquelles manifestacions del Crist; del 1919 al 1921 el Crist de Limpias, segons diferents fervorosos fidels, movia els ulls, la boca, les ferides li sortien sang, etc, la majoria veien que el Sant Crist feia alguna cosa sobrenatural, va durar un temps que anaven més peregrins a Limpias que a Lourdes.
Continuem el viatge cap a Santoña, ciutat marítima amb el port pesquer conserver més important de Cantabrià, travessem el seu Parc Natural que està al costat de les marismes, per anar, fora del casc urbà, el Polígon Industrial, on es troben totes les empreses conserveres de Santoña. Visitem l’empresa Emilia, on ans expliquem el procés de salà i preparà l’anxova en filets, la col·locació i el recobriment amb oli d’oliva que fa que es conservi. Després ans preparen una degustació i la venta dels seus productes. A la sortida fem amb l’autocar una volta per la ciutat de Santoña i continuem fins a la veïna localitat de Laredo on també fem una petita parada per continua cap l’hotel a dinar.

Per la tarda tornem a la ciutat de Santander, on agafem el trenet per recorre la Península de la Magdalena, on es troba el Palau Reial, construït en 1908, va ser donat per el poble al Rei Alfonso XIII com a residencia a les seves estades a Santander, actualment es la seu de La Universitat Internacional Menendez i Pelayo. A la part baixa de la Península es troba un petit aquari amb diverses especies marines i també tres galions que recorden els viatges del marí càntabra Vital Alzar. Acabem de passa la tarda donant temps lliure per comprar o passejar per el centre de Santander.
El dimarts 3, es de retorn cap a Castellar el dia es presenta molt espès i bona part del matí suportem una extraordinària pluja, la veritat es que tota l’estada a Cantabrià hem estat de molta sort, ja que cap dia va ploure, en un país on la pluja es constant, nomes cal veure la verdor dels seus prats, nosaltres solsamènt el dia de tornada quan anàvem amb l’autocar va ser quan ens va ploure fort, varem parar a prop de Saragossa a fer el dinar de comiat en el Castell de Bonavia. L’arribada a Castellar es a les set de la tarda, amb un gran record de l’excursió a Cantabrià.