Circuit per el Pirineu 2008

CIRCUIT PER EL PIRINEU

del 21 al 25 d'abril del 2008

El dilluns, dia 21 d’abril del 2008 a les 6 del matí vam sortir de Castellar un grup de 41 persona per fer un circuit per el Pirineu, la primera parada va ser a Taüll, amb la primera sorpresa ja que el dia anterior havia fet una gran nevada i tots els seus contorns as trobaven completament blancs; un home del poble ans va dir que durant tot l’hivern no havia nevat tant com el dia anterior.
Varem gaudir de un magnífic espectacle amb les imatges de la església romànica en mig de la nevada i després de fer les fotografies de rigor varem continuar el viatge passant per el túnel nou de Viella fins arribar l’hotel Tuca on ans varem allotjar, vam dinar molt bé i per la tarda varem anar a Bossot, un poble típic aranès, on varen visitar l’església i als seus contorns. L’església de la Asunción de Bossot es un extraordinari temple romànic de la Vall d’Aran, probablement el millor de la comarca, gracies l’equilibri de la seva arquitectura. Té tres naus i tres àbsides amb arcs i lesenes llombardes, a més de un bonic campanar romànic.
Desprès retorn a Viella, per fer una visita turística per el centre, visitant primerament la seva església parroquial que va ser construïda molt cap al tard, consta de una sola nau i destacant dos elements, la seva portada i el Crist de Mijaran. La portada es gran i complexa, amb arquivoltes plenes d’escultures que fan referència al judici final. Hi ha un capitell de gran interès dons ens ensenya tres cares que comparteixen els ulls dos a dos, tenint en total solsamènt quatre ulls, les seves mirades son inquietants. El Crist de Mijaran es un fragment de una talla de fusta del romànic de solament es conserva el seu dors. Passejant per el centre de la ciutat, mirant les seves nombroses tendes i donant una ullada a la pista de gel, en passa el temps per tornar cap l’hotel.

El segon dia a dos quarts de 10 del mati, sis taxis tot terreny ens esperàvem a la porta de l’hotel per portar-nos dalt les muntanyes, el dia era molt solejat, sen se gens de fred, i vam gaudir d’un temps formidable encara que per tot arreu hi havia neu i el paisatge estava completament blanc. Van anar a Artiga de Lin, sota el pic de la Maladeta, on varem gaudir de unes meravelloses vistes, fem la foto de grup, desprès de passejar per aquells paratges varem parar-nos en els ulls del jueu, i a beure aigua molt freda una font que hi ha prop en la mateixa carretera, varem continuar per carreteres de muntanya, enmig del bosc, fent un parell de paredes, la primera a Roca de Serra per fotografiar el pic de l’Aneto, i la segona a l’Area Natural Plan Batalher un espai a l’aire lliure, molt maco amb barbacoes per poder fer menjars, el temps va ser solejat i les vistes a tot arreu precioses, varem gaudir d’un matí esplèndid.

Per la tarda l’autocar ens va portar fins dalt el Pla de Beret, allà el gruix de neu era considerable i van gaudir trepitjant la neu verge, i fins i tot varen poder fer un ninot de neu. Al baixar varem visitar en detall l’església de Sant Andreu de Salardú, és d’estil romànic del segle XIII, destaca la seva torre campanar del segle XIV , el pòrtic romànic, el Crist de Salardú talla policromada de fusta i les seves pintures murals.
També varem parar en el poble d’Arties, visitant la seva mig derruïda església, on un guia local ans va explicar les obres que s’ha estàvem fent de restauració, seguidament el Parador de Turisme dedicat a Gaspar de Portolà, per acabar la visita veient l’únic os que els queda.
El tercer dia sortim de la Vall d’Aran, i ans dirigim cap a Osca, abans parem el poble aragonès d’Ainsa, on el seu nucli principal està en un promontori que s’hi troba tot la part medieval de la ciutat, allà hi ha el castell i a continuació la seva Plaça Major, tota ella porticada i presidida per el ajuntament, també en aquets indrets hi ha l’església de Santa Maria, romànica del segle XI, passegem per els seus voltants on totes les cases son de pedra, i els carrers molt nets, des de dalt a la muralla del castell poden veure una panoràmica de la ciutat i l’unió dels rius Cinca i Ara.
Deixem Ainsa i continuem cap a Jaca, seguint el curs del riu i passant per uns paratges meravellosos, amb uns espadats rocosos molt escarpats que fan el desplaçament molt entretingut, arribem a Jaca a les dues i mitja, on tenim l’hotel Reina Felicia que es troba en una urbanització a les afores de la ciutat, es molt modern, l’únic de quatre estrelles que hi ha a Jaca, primer fem un bon dinar i desprès distribueixen les habitacions i tothom a les cinc en punt té d’estar a punt per l’excursió de la tarda.

San Juan de la Peña, aquet es el monestir que anem a visitar per la tarda, està situat en el mig del Pirineu aragonès i construït en la part alta de la muntanya, està cobert per una gran roca, el seu interior as va emmotllant seguint l’escarpat de la roca; en ell va ser enterrat (segle XI), el primer rei d’Aragó, Ramiro I; després, els nobles feien donacions per poder ser enterrats allà. Destaca l’església preromànica, les pintures de Cosme i Damià, el panteó dels nobles, la capella gòtica de San Victorià i sobre tot el claustre romànic que s’uneix a la mateixa roca formant un pati interior. Seguidament visitem per aquells indrets un altre monestir, el de Santa Creu de Serós, situat a la part baixa de la muntanya, on visitem l’església de Santa María, aquest monestir va tenir recolzament reial durant l’època medieval, estava regentat per monges de la comunitat benedictina, fins a finals del segle XVIII, la seva construcció consta de tres naus i un creuer, la gran torre campanar està sobre el braç del creuer.
El quart dia, sortida a les 9 de l’hotel en direcció a Puente la Reina, fins arribar a Verdum; pel camí veiem pelegrins que fan el camí de Santiago, allà ens desviem cap a Binies, on passem per una carretera estreta entre mig de roques i el riu al fons, les vistes son impressionants, els ulls no tenen temps d’anar captan, des de dalt l’autocar, tota la bellesa d’aquells indrets.

Arribem a la població d’Ansó, visitem l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic del segle XVI, la seva portada es plateresca, amb un interessant retaule barroc en el altar major i una creu renaixentista, l’església està aposentada en el mateix lloc que hi va haver un temple el segle VI, també cal destacar una imatge de la Verge de la Puyeta, i el òrgan situat en el cor de l’església que va ser fabricat a França i per portar-lo per les muntanyes el van tenir que desmuntar-lo, i muntar-lo dins l’església, varem visitar també el museu etnològic i el de art sagrat que es troben dins la mateixa església.
Després ans arriben al poble de Hecho, un altre poble del Pirineu aragonès situat al mig de la Vall de Hecho, allà visitem la seva església i passegem pels carrers del poble amb les seves cases de pedra, cal destacar la plaça major amb una escultura al mig de la plaça, una vegada varem acabar de visitar-lo tornem cap l’autocar que porta l’hotel a dinar.
Per la tarda visita a Jaca, aquesta ciutat té 12,000 habitants, està situada al nord d’Aragó, és un important centre turístic i de deports d’hivern.
Visitem la seva catedral que és la primera del país d’estil romànic, construïda el segle XI, per consolidar com un punt clau en el Camí a Santiago.
L’exterior de la Catedral té en la seva fatxada frontal, l’atri i una portada i en la seva fatxada sud, un pòrtic amb arc de mig punt. El interior de la catedral consta de una nau principal flanquejada per dues naus més petites. La cúpula se sosté gracies a uns suports cònics, reforçats per arcs de mig punt, es tracta de la cúpula romànica més antiga d’Espanya.
Jaca, té una situació estratègica peculiar, que fa que tingui una naturalesa fronterera, que anat modulant el seu creixement durant molts segles, com un espai defensiu, axó s’ha fet evident amb les seves construccions, entre elles destaca la Ciutadella, singular fortalesa pentagonal del segle XVI.
Visitem la Ciutadella, que està regentada per el exèrcit de Terra, una guia ens acompanya i explica les peculiaritats del recinte.

La Ciutadella vista des de l’aire té una forma de un pentàgon regular, on en cada vèrtex se han instal·lat baluards perfectament armats. El conjunt està rodejat de un fos en el que una desena de cérvols hi viuen. Es l’única Ciutadella del mon que està separada de altres edificacions.
La seva historia militar es breu i paradoxa, ja que fou construïda per defensar la frontera dels atacs francesos, i l’única vegada que ha entrat en batalla va ser en la guerra de la Independència, quan estava ocupada per els francesos i els espanyols intentàvem recuperar-la.
També varem visitar el Museu de Miniatures militars que es troba dins el seu recinte. Dins aquest Museu hi ha una col·lecció de figuretes de soldadets de plom; té més de 35.000 peces, hi estan posades cronològicament en vitrines, que van des de l’antic Egipte fins la Segona Guerra Mundial.
El cinquè dia vam sortir a les nou de Jaca en direcció sud cap a la planúria de la Hoya on, sobre un promontori rocós, es troba el castell de Loarre, ajudats per un guia local el varem visitar detingudament.

El castell de Loarre, fou construït en el segle XI per ordre del rei Sancho III, per protegir tot aquell territori dels moros, posteriorment va ser ampliat i es va fundar un monestir de canònics regulars. Està considerada la fortalesa millor conservada d’Europa; s’hi han fet varies pel·lícules d’època en ella.
En l’hostatgeria del castell, en mig de una gran camaraderia varem fer el dinar de comiat; seguidament tornem cap a Castellar on hi arriben cap a dos quarts de 8 de la tarda.
Cal destacar d’aquest viatge, com a característica principal, la gran companyonia de tots els components, fet que es posava de manifest quan ans trobàvem tots junts dins l’autocar; acudits, poesies, anècdotes, cançons (totes les del repertori), feien que els desplaçaments els trobéssim curts. També va ajudar el temps que vam tenir, que junt amb la qualitat del servei i menjar dels hotels, han fet una excursió de molt bon record.

Rocamadour 2007

Circuit per terres franceses

ROCAMADOUR
del 22 al 26 d’octubre del 2007

Sortida de Castellar a les 7 del matí, i per autopista anem cap a Girona, fem parada a La Junquera, entrada a França i arribada cap a l’una del mijdia a Carcasone situat a 160 kilómets de la frontera.
Carcasone , ciutat de 47.000 habitants, té dues parts ben diferenciades la ciudadela o castell fortificat i la part de la villa que es va anar edificant posteriorment en el seu exterior .
Carcasona era un punt de pas molt estrategic, ja que estava en una cruïlla de camins molt freqüentada pels mercaders, i per poder passar tenien que pagar importants impostos , que inclós arrribavem a tenir el valor de la meitat de la mercancia que duien, per poder travessar el seu territori. Per axó era un lloc desitjat pel nobles en l’edat mitjana i per qualsevol excusa el castell era asediat, donant lloc a nombrosas batalles en el seu terma.
Varem visitar el castell pel seu exterior i varem dinar en un restaurant dins el seu mateix recinte.
Per la tarda ens van desplazar cap nord passant per a Tolouse i Cahors fins arribar a Rocamadour, un pobla de 1000 habitants, on en un penya segat de 102 metres d’alçada, hi ha construït e incrustat en mig del terreny el Santuari de la Verge Negra, que data del 1166, i que des de un principi va ser un lloc important de peregrinació.
Ens varem aposentà a la part alta del poble en l’Hotel du Chateu on varem sopar i descansar del viatge.
La primera sortida va ser a la població de Sarlat que està situada al departament de la Dordoña en la regió de Aquitania, es el centre del Perigord-Nord, la seva població es de uns 12.000 habitants.
El seu centre històric ha estat miraculosament salvat gracies a la llei promulgada el 4 d’agost de 1962, en que salvaguardava les zones antigues i que edemes tenien un pla econòmic de restauració que va ser aplicat a Sarlat per primera vegada a tota França, això far que sigui un dels llocs més visitats de tota la regió, amb una afluència de dos milions i mig de visitants l’any.
Visitem la ciutat passant per els seus carrers medievals i les façanes del seus edificis que se han conservat intactes gracies a l’anterior llei, ja que han rebut les subvencions necessàries per anar tenint tot el carisma de l’edat mitjana.

Visitem també la torre de Sant Bernat coneguda com la “llanterna dels morts”, edificació singular, on es col·locava una llum dalt de tot i que es feia a les proximitats del cementiri per mostrar on estàvem les persones enterrades.
Fem la visita a l’església catedral de Santa Maria reconvertida en un mercat cobert i centre cultural, però continuant tenint l’estructura de una catedral.

Seguidament anem a fer una passejada amb barca pel riu Dordogne on durant un parell d’hores, podem gaudir veient varis castells medievals que estan a la seva bora com el de Lacoste, Castenaud i Marqueyssac, junts amb els penya-segats de Pendoiles .
Al dia següent el dediquem a ROCAMADOUR, nosaltres estem situats a la part alta de la població, en el hotel du Chateau que està a la mateixa alçada que el castell que va ser construït per defensar el monestir que està al mig del penya segat.
Una característica de l’hotel es que tenen el menjador i la piscina separats de l’edifici principal on hi ha les habitacions. La qualitat, la presentació dels plats, i el servei , i l’atenció al client va ser immillorable, en el restaurant teníem reservat, per tot el grup, un lloc durant tota l’excursió, on vam estar molt ben atesos.

Sortim de l’hotel per anar a peu fins on hi ha el Castell, ja que està a la mateixa alçada, també si troba l’estació del cremallera i al seu costat hi ha un camí ben conservat que va baixant diversos nivells del penya segat, seguint les estacions del Via Crucis fins arribar els edificis del Santuari que estant incrustats en el mig del precipici.
El edifici principal es l’església de Santa Maria del 1479, on podem trobar a la Verge Negra, suposadament esculpida per Sant Amador.
En l’entrada a l’església hi ha una gran terrassa anomenada Pla de Sant Miquel, on hi ha incrustada a la roca una espasa trancada que es diu que és un fragment del Durandal, la que la duia l’heroi Rotllant. Las parets de l’interior de la església del Salvador estan recobertes de pintures i inscripcions .
Des de el primer moment el monestir va ser un lloc de peregrinació, i la devoció a la Verge Negra va ser molt popular durant l’edat mitja era un lloc molt visitat fent la competència al camí de Santiago d’Espanya. La peregrinació en aquell temps era molt freqüentada perquè apart del seu esperit religiós i havia el desplaçament de la gent que portava a veure paisatges i països nous. Aprofitant una escalinata fins arribar a la part baixa del poble varem fer la foto de grup.

En la part més baixa del pobla tocant al riu Alzou hi ha el carrer principal que es per a vianants on està ple de tendes de souvenirs i bars pels nombrosos visitants que van per aquells indrets. La tornada a la part alta, molts la van fer plàcidament pujant per el cremallera fins dalt al Castell.
Un altre població que van visitar detingudament va ser Figeac de 10.500 habitants, punt obligat de tots els peregrins que anàvem a Rocamadour a veure la Verge Negra, classificada ciutat privilegiada d’art e historia. La part vella ha guardat els carrerons tortuosos de la Edat Mitjana, allà si poden veure nombroses cases antigues amb gres, també l’edifici de la moneda actualment convertit en Museu, també anem a la seva església parroquial plena de figures daurades i vitralls a les parets.
Visitem la plaça de les escriptures on es troba una reproducció gegant de la cèlebre Pedra Rosseta gracies a la qual Jean François Champollion, fill de Figeac, va poder desxifrar els jeroglífics egipcis.
La pedra Rosseta fou descoberta el 1799 en el poble egipci de Rashid, per les tropes de Napoleó, es una pedra de granit negra ,en que hi ha reproduïdes, un decret del faraó Ptolomeo V ,en tres formes d’escriptura diferents, la jeroglífica, la demòtica i la grega uncial, i gracies a lo qual els estudiosos Thomas Young i Champollion van poder desxifrar l’ idioma de l’antic egipci.

Una característica d’aquesta zona es la gran quantitat de grutes naturals que existeixen en el seu subsòl, varem visitar la més gran de totes, l’ anomenada Gruta de Padirac que es un gran forat que té 103 metres de profunditat, en el seu interior hi ha un gran llac i un riu de aigües tranqui-les per on van navegar durant 500 metres, tan la baixada com la pujada es va fer amb còmodes ascensors.

Vam passejar amb l’autocar per tota aquesta zona fent-nos adonar que els castells on vivien els senyors feudals estàvem distanciats de manera que es podessin comunicar
per senyals en cas de perill .
Visitem el poblet de Carennac on entren a la seva església que destaca la portada romànica de Sant Pierre del segle XII, també parem a visitar el poble medieval de Loubressac i per últim anem a una granja de cabres, arribem a l’hora de munyir-les amb el vist i plau del boc que està davant de tot controlant l’operació, allà produeixen el famós formatge local que tothom en va comprar, deixant l’autocar perfumat per uns quans dies.
Estem al final del circuit, i ha estat molt instructiu, hem trepitjar uns terrenys amb molta historia, ja que per aquets indrets van aparèixer cap el 1.150 uns estranys missioners barbuts que vestien tot de negre amb cordes per cinturó que predicaven per les places dels pobles un missatge d’amor i tolerància, en contraposició el de la església de Roma d’aquell temps que constantment amenaçava amb la por de l’ infern.
El seu origen era búlgar i es van escampa per tot Europa fins arribar a França on van trobar bona acollida i es van aposentar per tot el sud i nord de Catalunya eren els Càtars.
Ells mateixos s’anomenaven homes bons, tenien dos principis irreductibles el Bé i el Mal (Deu i el dimoni), aquesta doctrina anava en contra del poder temporal de l’església.
Els grans senyors feudals del segle XII residents per aquelles contrades els van protegir ja que estàvem interessats en emparar postures que anessin en contra del feudalisme eclesiàstic, degut axó els càtars van tenir el seus centres principals a Tolosa, Narbona, Carcassona i la Vall d’Aran.
A mitjans del segle XIII fou establerta l’ inquisició i el papa Gregori XII va manar combatre’ls amb tota rigidesa que va durar fins a principis del segle XIV.
El dinar de comiat es va fer ja a Catalunya en l’Hotel Figueres Parc, i l’arribada a Castellar va estar cap a les vuit del vespre.
Ha estat un circuit digne de recordar on hem ampliat la nostre cultureta, però lo més important ha estat la gran camaraderia entre tots els components de l’expedició, tots els desplaçaments entre cants, acudits, poesies, i lectures es van fer molt curts. Ha deixat un bon record.