Circuit Pais Basc 2006

País Basc

del 24 al 28 d'octubre del 2006

Un grup de 45 persones del Casal varem sortir el dimarts dia 24 de Castellar a les set del matí, agafant l’autopista cap a Lleida , parada esmorzar i continuar viatge cap a Saragossa i d’allà cap a Logroño, on parem a dinar en l’hotel Murieta situat al mig de la ciutat. Per la tarda continuem cap a Vitoria-Gasteiz, capital d’Alava de 250.000 habitants, primerament anem a visitar la Catedral de Santa Maria (Catedral Vieja) d’estil gòtic, del segle XIV, en la seva entrada hi ha tres portades decorades amb estàtues i relleus.

Vitoria ha rebut varis premis internacionals pel seu desenvolupament urbà, mereix una menció especial el seu anell verd que està composat per una xarxa de parcs i espais verds que envolten la ciutat i son el seu pulmó, visitem un dels nombrosos parcs que hi ha. A continuació anem a la Plaça de la Verge Blanca, on en el seu centre tenen un gran monument a la Batalla de Vitoria, visitem l’església de Sant Miquel Arcàngel i els seus contorns per acabar fem la visita a la Plaça de Berria on hi ha l’Ajuntament. Continuem el viatge fins arribar a la industriosa ciutat d’Eibar, on hi tenim l’hotel d’estada de tots aquets dies en el País Basc.

El dimecres dia 25 anem de visita a Donostia pels bascos o San Sebastian pels espanyols, també es coneix com la Bella Easo, nom que ve de l’època romana, l’arribar a la ciutat fem amb l’autocar una extensa visita panoràmica , veient nombrosos edificis que havien estat de nobles seguidors dels reis en les seves estades a la ciutat. Durant molts anys la ciutat va estar molt de moda, ja que la reialesa espanyola la tenia com a residencia de estiu, i axó portava que la noblesa, també si traslladava fent edificacions suntuoses per tota la ciutat. La primera parada la tenim a la famosa Platja de la Conxa de 1350 metres de llargada, i ans arribem fins el “Peine del Viento” que està en un extrem de la platja, es un lloc en que sempre bufa un fort vent, d’allà pugem amb funicular fins dalt el Monte Igueldo, des de on es veu una magnifica panoràmica de tota la platja.

Passegem pels carrers de Sant Sebastian, veient els bars plens de les mes variades tapes, passem per la Plaça de la Constitució, i visitem l’església barroca de Santa Maria, fins arribar al seu port ple d’embarcacions de recreo de tota mena, desprès tornem cap l’autocar que seguint la cornisa cantàbrica ans porta al poble coster de Guetaria, lloc on va néixer Joan Sebastian Elcano, el primer home en donar la volta al mon amb vaixell, visita al port, l’església de Sant Salvador d’estil gòtic declarat Monument Nacional, desprès dinem en un restaurant a les afores del poble. Per la tarda seguim viatge cap a Azpeitia on en el seu municipi hi ha el Santuari de Loyola. El Santuari de Loyola es un complex monumental construït els voltants de la casa natal de Sant Ignasi fundador de la Companyia de Jesús. Ignasi va ser fill del senyor de Loyola i de Marina Sánchez, va néixer el 1491 en la casa torre que tenien el senyoriu de Loyola. Posteriorment en el segle XVII tota la casa torre va ser cedida als jesuïtes i aquets van edificar tot el complex en el qual destaca la seva Basílica.

Primerament visitem les dependencies de la família Loyola, que eren las d’una família noble basca, que tenia forces possessions, veiem els llocs on va viure Sant Ignasi de petit, destacant els vitralls amb imatges de la seva vida, i desprès fem una extensa visita a la Basílica, es d’estil barroc espanyol, en la portada destaca l’escut dels Borbons, ja que en un principi era un Col·legi Reial. En el seu interior destaca les imatges dels sants jesuïtes, Sant Ignasi, Sant Francesc Javier, Sant Francesc de Borja, Sant Lluis Gonzaga, el entrar sorprèn la seva ornamentació barroca amb molt de daurat. La Basílica te un diàmetre de 33 metres, la seva cúpula està a una alçada de 50 metres i està formada per dues cúpules separades per mig metre, l’exterior es de pedra calisa, i l’interior d’arenisca, en el transcurs del temps aquesta cúpula hi han tingut forces problemes per l’aparició de esquerdes que feien perillar tota l’estructura, actualment està molt reforçada. A continuació ja tornem cap a Eibar a descansar.

El dijous 26 sortida d’Eibar, per visitar la capital Bilbao de 355.000 habitants. Bilbao ha principis del segle XX era la gran referència del País Basc per la seva industria siderúrgica situada molt a prop de la ciutat, desprès de la guerra civil era un punt d’acollida de molts emigrants espanyols d’ altres terres, al final del segle XX l’industria siderúrgica va entrar en una profunda crisis i Bilbao va passar a ser una ciutat de serveis, potenciant cada vegada més el turisme, es van construir edificis emblemàtics com el Museu Guggemhein, el Palau de Congressos i de la Musica, entre d’altres.

Bilbao ha deixat de ser la ciutat ennegrida per el fum de la Industria siderúrgica dels “Altos Hornos”, quan van deixar de funcionar, els bilbaïns es van dedicar a la neteja de les seves façanes, transforma’n la ciutat amb lo que ara es, plena de vida i llum. Donem un llarg recorregut amb el autocar per tota la ciutat passant pels seus edificis principals, entre d’altres per el camp de pilota Sant Mamés, fent una parada al mig de la ciutat visitem l’església de Sant Nicolas, passejant per carrers per a vianants ans arribem a un mercat central, i d’allà fins a la cèntrica Plaça de la Constitució on agafem l’autocar que ens porta fins dalt la muntanya de Artxanda, on fem una parada per veure els seus jardins, i la vista panoràmica de la ciutat amb el riu Nervion que la travessa. A continuació baixem a la ciutat per visitar el Museu Guggenheim, es d’art contemporani fou dissenyat per el ganivet d’arquitectes de Frank Gehry, obert al públic en el 1997, alberga exposicions d’art pertanyen a la seva fundació i també a exposicions itinerants. La seva estructura principal està radicalment esculpida seguint contorns orgànics, el seu exterior està cobert de plaques de titani. En l’exterior hi ha el “Pupy”, un gos molt gran fet de vegetal i flors que guarda l’entrada del Museu.

Sortim de Bilbao i anem cap Bermeo i d’allà seguint la costa cantàbrica ans arribem a Lekeito que està a 55 kilòmetres de Bilbao es un important destí turístic, té 7.300 habitants, desprès de fer una breu visita dinem en un restaurant situat al seu port. Per la tarda baixem cap a Guernica situat en el cor del País Basc, símbol de la resistència e independència dels bascos. Las lleis basques van ser escrites a l’ombra del famós arbre de Guernica. Visitem la Casa de las Juntes, situada al costat mateix del arbre, per la seva bellesa arquitectònica, per la seva importància històrica i la seva carga simbòlica, es un lloc molt important del País Basc. Veiem el seu interior amb els retrats de tots els personatges importants bascos, la sala de les vitralls i l’espai on discuteixen les seves lleis amb tot el que representa. Picasso va immortalitzar el nom de Guernica amb el seu famós quadre, considerat una de les obres més importants del segle XX símbol del sofriment humà que porta una guerra.

Divendres, 27 anem cap a Amorebeita de 19.500 habitants té una situació privilegiada ja que es un punt de pas de nombrosos camins, va ser molt important en les guerres carlistes i també durant la guerra civil espanyola, era un punt clau per l’ocupació de la muntanya de Biskargi ja que la seva conquesta era vital per la formació del Cinturó de ferro de Bilbao. Seguidament anem de visita al Castell de Butron, d’origen medieval situat en el terme de Gatica, el seu aspecte actual es deu a la gran remodelació feta en el segle XIX per el marques de Cubas. Es un castell de gust germànic que estava de moda en Europa, amb una gran dosis de fantasia, lluny dels gustos propis dels espanyols. Té una semblança als castells bàvars. La seva construcció va ser més per atracció visual que per poder-hi viure-hi, de fet es molt incomodo com vivenda, ja que les nombroses torres que hi ha no tenen espai interior per fer vida útil, algunes estàncies per comunicar-se tenen passarel·les i escales l’aire lliure. El castell està rodejat per un exuberant parc, va ser durant molts anys un lloc on es feien espectacles medievals, posteriorment va estar embargat i posat a subhasta. Actualment pertanyi a un grup privat. Tornem a Eibar l’hotel a dinar per la tarda tenim temps lliure per visitar la ciutat d’Eibar. Eibar es un municipi de Guipúscoa amb 27.500 habitants, la seva activitat industrial està lligada a la manufactura del ferro, principalment a la fabricació d’armes. El primer escrit data del 1480 en que van fabricar dues llombardes, des de llavors Eibar ha estat dedicat a la fabricació d’armes, una característica era que la fabricació estava repartida per tota la població, en cada casa tenia el seu patit taller, axó va donar un marcat caràcter liberal a tota la seva població. Més endavant al regularitzar-se la fabricació d’armes, l’industria es va dedicar a la fabricació de bicicletes, motocicletes, i màquines de cosir, per acabar especialitzant-se amb escales mecàniques. Passegem per la ciutat, on cal destacar al tard de la tarda, la plaça de Untzaga on hi ha l’Ajuntament, omplint-se de personal de totes les edats.

Dissabte dia 28, tornada cap a Castellar desfent el camí d’anada parem a Lanjaron prop de Saragossa a fer el dinar de comiat, i per la tarda continuar viatge fins a Castellar que si va arribà als volta’ns de les vuit del vespre, satisfets de totes les ensenyances del viatge.

MADEIRA 2006

Excursiò a Madeira

del 18 de juliol al 25 de juliol del 2006

Dimarts, 18 de juliol CASTELLAR-FUNCHAL
El dimarts, 18 de juliol a 2/4 de 8 del matí, l’autocar ans va passar a recollí a Castellar, per portar-nos l’aeroport de Barcelona, on varem arribar als voltants de les nou. Tot seguit facturem les maletes i esperem la sortida de l’avió que ho far a ¼ de 12 amb direcció a Lisboa, on hi arriben a 2/4 de 2, allà ans fan esperar fins les tres per agafar l’avió que ans té de dur cap a Madeira, que en realitat son les dues, doncs a Portugal tenim que enrederir una hora el rellotge.

L’arribada a la capital de Madeira, Funchal es a 2/4 de cinc de la tarda, allà ja ans espera un autocar que ans porta directament l’hotel Vila Ramos, de quatre estrelles, i distribueixen les habitacions, i a 2/4 de vuit ja tenim que està a punt per sopar.
Després de sopar el passeig corresponent pels voltants de l’hotel, o bé distreure’ns fen la partida de cartes.
Dimecres, 19 de juliol FUNCHAL
La sortida de l’hotel es a les 9 del matí, i ans dirigim a peu a visitar la ciutat de Funchal, la primera sorpresa es que tota la ciutat s’estén en una vessant de la muntanya, que fa que tots els carrers estan en pendent, o sigui que des de l’hotel situat al mig de la ciutat, anem baixa’n fins arribar al mar, en aquet passeig podem admirar diferents edificacions de la ciutat i jardins plens de flors, a la part més baixa de la ciutat hi ha la catedral del segle XV, que visitem, molt a prop un taller de brodats i seguidament una extensa visita al mercat; on primer de tot hi ha el lloc de venda de les diferents classes de flors, que la guia ens explica en detall, per passar a seguidament on hi han les diferents fruites tropicals característiques de l’illa, per acabar a la secció del peix, fent especial menció del peix que abunda més per aquelles alçades que es el peix espada, s’han diu aquet nom perquè es llarg i estret, es diferent del que coneixem nosaltres, que te el morro allargat en forma de espasa, també hi han tonyines molt grosses.

Acabades aquestes visites ans traslladem a peu fins al port, on en un restaurant típic, ja ans tenen reservat lloc per dinar a base de meló amb pernil i seguidament un plat complet de diferent peix fet a la romana que va ser molt bo i a gust de tothom.
Després de dinar, tot passejant anem fins a lloc on as pot pujar a unes cabines aèries (telefèric) que et duen fins a la part alta de la ciutat, durant el trajecte vas veient la ciutat de Funchal als teus peus i et fas una idea de lo gran que és i com està formada la ciutat per cases unifamiliars que s’estenen per tota la vessant de la muntanya.

Al sortir del telefèric, as troba el Jardí Tropical Monte Palace, un dels jardins més fantàstics de l’illa, té 7 hectàrees d’exuberant vegetació on els camins estan plens d’arbres, plantes i flors tropicals, per arribar a una part on hi ha un llacs, plens de peixos de colors, grutes, i diferents salts d’aigua, en mig de unes edificacions a l’estil japonès.
A la sortida d’aquet jardí botànic, i després de pujar un carrer molt empinat, as troben els “carros de cesto” que son unes butaques per a dues persones que estan posades sobre una fusta que rellisca sobre el terra per la forta pendent del carrer, aquest carro es conduit per dos nois que van guiant-lo i frenant-lo a lo llarg de les pendents molt pronunciades que tenen el carrers, la baixada va ser tota una ventura, doncs hi havia llocs que la velocitat que agafava era considerable.
Una vegada feta aquesta emocionant experiència, un taxi ans va dur a l’hotel per descansar i sopar.
Dijous, 20 de juliol excursió al Nord de Madeira
La sortida de l’hotel es 2/4 de nou cap a la costa, la primera parada es Camara de lobos, on visitem el seu port i l’església continuem viatge per la costa fins arribar a Ribeira Brava on hi ha unes vistes de la costa molt maques, parem en un lloc on hi ha uns estimbats dels més alts d’Europa, per fer-hi unes fotos, seguim fins a un lloc Boca Escumeada on des de un punt interior de l’illa as veuen les dues bandes del mar, al nord i el sud, seguim fen una petita parada on hi ha un saltant d’aigua anomenat el vel de la novia, a continuació arribem a San Vicente, on visitem la seva església i fem una parada pels seus contorns.

Seguim viatge fins a arribar a Porto Muniz on as troba el restaurant Cachalote on dinem.
A la sortida veiem un famós complex de piscines d’aigua natural en mig de la roca negres volcàniques, de gran bellesa.
Seguim viatge fins arribar a Rebeçar on fem una petita parada per veure una levada junt a un estany, allà trobem vaques pasturant plàcidament per el prat.
Durant l’excursió la guia ens explica una mica l’historia de Madeira.
En segle XV tres navegants portuguesos, en una de les moltes expedicions que as feien aquell temps, arriben a Porto Santo. Va ser concretament en el 1419, un any més tard, en una altre viatge, descobreixen l’illa de Madeira que estava fins a tocar el mar plena d’arbres, al descriure el seu descobriment, van dir que era una illa plena de fusta, d’aquí li ve el nom de Madeira, i durant bastant temps tots els viatges de l’illa fins a Portugal, van ser per portà fusta de l’illa cap a la península, la fusta era molt apreciada doncs era un element fonamental en la construcció, més endavant, quan ja si van quedar gent a viure per poder edificar les cases i tenir espai per cultivar la terra, van provocar un incendi, per fer-se una idea de la vegetació tan espessa que tenia l’illa.
Una característica de l’illa es que tenint una extensió petita, de uns 800 quilometres cuadrats, té unes muntanyes de més de 1800 metres d’alçada, axó far que els vents alisis de l’atlàntic que van plens d’humitat trobin en al mig de l’oceà una paret, i provoqui que a la part superior de les muntanyes s’hi formi molta humitat i que as transforma amb aigua, o sigui que a diferencia de altres illes, Madeira està plena d’aigua, axó far que no es estrany veure brolla des de dalt de la muntanya petites cascades per tot arreu, també està ple de les anomenades “levades” que son uns petits canals que porten l’aigua de dalt de la muntanya fins a part més àrida de la vora el mar.
Un altre peculiaritat es el clima subtropical de l’illa que es molt suau doncs va dels 26 graus l’estiu fins els 16 l’hivern, axó ajudat per la gran humitat, fa que as reprodueixin tota classe de flors, i no és estrany veure als costats de la carretera plenes de flors. També as cultivem varis tipus de fruits, a la part més baixa principalment el plàtan que es més petit del normal, però de un gran valor proteic i bon sabor, i al part més alta el raïm don treuen el famós vi de Madeira.

Divendres, 21 de juliol Excursió al centre de l’illa
Al sortir de l’hotel ans dirigim cap el Museu de les orquídies, on ans expliquen el laboriós procés de la reproducció de les diferents especies que hi ha d’orquídies, doncs n’hi ja que tarden varis anys a formar-se, desprès de visitar l’exposició, ans dirigim a Barcelos que està a una alçada de 800 metres, allà hi ha una magnífica panoràmica de la ciutat de Funchal, seguint cap a Curral das Freiras, també conegut com “el refugi de les monges”, es un lloc amagat al mig de les muntanyes que les monges s’hi van construí per evitar el perill dels pirates que desembarcaven a l’illa, i fins no far gaire que van fer la carretera no si podia arribar, sense fer varis dies de camí de lo amagat que estava.

Anem desprès cap el mirador Eira do Serrado a 1090 metres d’alçada des de on as veuen unes vistes impressionants de la serralada de Madeira central. Anem a dinar en un restaurant situat dalt de tot de la muntanya on hi ha un mirador que as veu el poble de Curral do Freiras al fondo de la vall, allà ans donen un menjar típic que consisteix com un “pinxito” de carn gran que el posen al mig de la taula i cadascú van agafant el que vol.
Per la tarda de tornada a Funchal, anem a visitar unes bodegues on elaborem el famós vi de Madeira, desprès de fer un tastet dels dos tipus de vi més comuns a l’illa, que son el blanc sec, i el rosat més dolç, que varem poder comprar segons els gustos, seguidament tornem l’hotel a descansar i sopar.
Dissabte, 22 de juliol Excursió a Santana
La sortida de l’hotel va ser a les nou del matí en direcció al centre de l’illa on s’hi troba el Pico de Arriero de 1810 metres d’alçada que es el pic més alt que as pot arribar amb cotxe, però abans ans parem al poble de Camacha per visitar una factoria que treballen el vímet, i on fan tots tipus de mobles amb aquest material, allà veiem una exposició de tot tipus d’objectes i un taller amb personal treballant aquest material. També visitem una església de recent construcció, amb un modern i grandiós altar major i una estructura interior molt moderna, a continuació seguim viatge fins Arriero, on parem per veure unes vistes impressionants dels acantellats i panoràmiques de les muntanyes des de una alçada de 1800 metres.

A la baixada parem a Ribeiro Frio on hi ha un viver de truites, i un petit habitat d’algunes de les plantes primitives de l’illa, continuem viatge fins a Santana on hi han les petites i típiques casses triangulars amb el sostre de palla, que formen una de les imatges més tradicionals d’aquesta illa, ens expliquen que antigament a dins d’aquestes petites casses i vivien tota la família per gran que fos, actualment les conservant com a reclam turístic.
Dinem a la mateixa població de Santana i seguidament ans dirigim fins l’extrem de l’illa a Porto Roso on hi ha unes vistes precioses del mar i la seva costa que recorda molt la costa brava catalana, també des de allà as poden veure les dues bandes del mar, la part nord i la part sud, a continuació seguim fins a la població costera de Machico per fer una parada i visitar la seva església i fer un petit passeig per la vora del mar.
Continuant amb l’historia de Madeira, ella està molt lligada a Portugal, encara que durant un temps va ser un punt molt freqüentat per els pirates, degut a ser un lloc estratègic per les seves correries cap el Caribe, actualment és una autonomia amb els seus propis estatuts, que son característics i específics de l’illa, doncs son molt estrictes amb no permetre l’entrada i criança de segons quines especies d’animals que podessin trancar el equilibri ecològic de la flora de l’illa; el seu president Alberto Joao Jardim l’està dirigint des de fa 28 anys, i n’he estant molt contents.
La seva principal font d’ingressos és actualment el turisme, per axó han remodelat el seu aeroport, fent tres quilometres més de pista d’aterratge amb unes grans columnes amb els seus fonaments dins al mar per poder fer possible l’aterratge de avions de gran cabuda; també tenen molt en compte les seves comunicacions per tota l’illa amb carreteres, autopistes i túnels amb perfecta estat, per tota l’illa.
Diumenge, 23 de juliol Funchal
Sortim de l’hotel i ans desplaçament fins al port, on hi ha la reproducció de la caravel·la Santa Maria de Cristòfol Colon per fer un passeig per la costa de Madeira.

La caravel·la es una fidel reproducció dels vaixell de aquells temps que varen fer servir per descobrir Amèrica, encara que aquesta as movia per la força d’un motor i antigament anàvem per la força que feia el vent, posant les veles amb la seva inclinació corresponent per aprofitar al màxim la seva força; el vaixell estava copiat amb tots els detalls antics amb canons per defensar-se i et podies fer una idea de com as vivia en un espai tan reduït, també ens expliquen que de vegades durant la travessa els acompanyen dofins que neden al costat del vaixell, desprès de recorre tota la costa de Funchal, arribem fins a on hi han els famosos penya-segats, allà van parar el vaixell i als que van voler van poder fer un bany en el mar tirant-se des de el vaixell, tot seguit varem tornar al lloc de sortida; l’excursió va durar un parell d’hores i as va passar el matí força distret, edemes ans va fer un dia en que el temps també va acompanyar.
La tornada l’hotel as va fer amb taxi, doncs l’hotel està bastant lluny del port i edemes tot és pujada, allà van dinar i per la tarda va fer vida de hotel gaudint de les seves instal·lacions.

Dilluns, 24 de juliol Madeira-Lisboa
El programa pel dilluns era que l’avió sortia a les 5 de la tarda cap a Lisboa, per lo que teníem que dinar en l’hotel i a les 3 ans passava l’autocar a buscar-nos.
El matí desprès d’esmorzar, i deixar l’habitació lliure i les maletes a la recepció, tot passejant vam tornar fins la part baixa de la ciutat, i allà pels vols de la catedral on està ple de botigues, per poder acabar de comprar els últims records de l’illa, varem fer un petit passeig per el port i gaudir de la ciutat de Funchal, la tornada l’hotel as va fer en taxi, que per aproximadament un euro per persona, et portava l’hotel i estalviaves la pujada fins l’hotel.
A les tres en punt l’autocar ans va dur fins l’aeroport, per agafar l’avió a les 5 de la tarda, doncs a les 7 sortia l’avió de Lisboa que ens tenia de dur a Barcelona. Desprès de facturar les maletes quan eren les cinc ans diuen que l’avió porta retràs, el cas es que no ens van recollí fins les 8 de la tarda, quan varem arribar a Lisboa, l’avió cap a Barcelona ja havia sortit, per lo que la companyia ans va posar un hotel a la nostre disposició per passar la nit i poder agafar l’avió que sortia a les 8 del matí del dia següent. La situació a tots ans va agradar doncs allargàvem una mica més el viatge i edemes era divertida doncs les maletes as quedaven en l’aeroport i teníem que dormir amb només lo que portàvem posat, i també va ser divertit ja que les targes d’embarc de l’avió les van donar, per anar més de presa, per ordre alfabètic, en sense tenir en conte les parrelles, per lo que teòricament al l’hora de distribuir les habitacions ningú dormia amb la seva parella, amb la conseqüent sorpresa de veure amb que et tocaria dormir, per suposat tot as va arreglar i cadascú va dormir amb la seva parella.










El hotel que ens van dur va ser el Hotel Ars de 4 estrelles, molt modern situat en plena Expo de Lisboa, també en el mateix hotel ans van donar un molt bon sopar a base de bufet lliura; l’habitació estava també molt bé, però no varem poder gaudir massa de l’hotel doncs a 2/4 de 6 ja ans van cridar per anar l’aeroport.
Dimarts, 25 de juliol Lisboa-Barcelona
Al avió cap a Barcelona va sortir a les 8 en punt, l’arribada va ser a les 11, tenint en conte que varem tenir d’avançar una hora per el canvi d’horari, després de recollí les maletes i de venir l’autocar arribàvem a les 2/4 d’una sans i estalvis a Castellar, amb la satisfacció de haver passat uns molts bons dies de vacances.

Terra Alta 2006

Excursió Terra Alta
Del 29 de maig al 2 de juny del 2006
La comarca de Terra Alta es per molts catalans la gran desconeguda i en canvi es una part de Catalunya, amb molta història.

Sortida de Castellar cap a Tarragona per autopista, continuem fins a Tortosa allà ans desviem cap dins fins arribar a Horta de Sant Joan, on en l’hotel Miralles hi tenim el nostre lloc d’estada aquets cinc dies per aquelles terres. Una vegada instal·lats i desprès de dinar ens dirigim a la nostre primera excursió a Batea, fem una passejada pel seu casc antic, el carrer Cavallers amb els típics arcs coberts i visita a l’església parroquial de Sant Miquel d’estil barroc, a continuació anem a visitar un dels principals motius d’aquesta anada, la visita a la típica Cooperativa Vinícola de Batea, una mostra de les nombroses cooperatives vinícoles d’estil modernista construïdes totes a principis del segle XX.
El segon dia, desprès d’esmorzar ens dirigim a Mora d’Ebre, allà dues barquetes ens donen un passeig per l’Ebre fins arribar a Miravet, durant el trajecte ens indican per on van travessar a peu el riu, les tropes militars durant la guerra civil.
Miravet es una població on la seva història es remunta en el temps dels àrabs on aprofitant un meandre del riu Ebre varem construí dalt un turó una fortalesa islàmica, en el 1148 els templers la conquisten per transformar-la amb un castell convent, allà van resistir heroicament el setge que l’imposarem les tropes reials fins el 1308.

Actualment el Castell es propietat de la Generalitat i dona nom al nou estatut de Catalunya. La visita va ser guiada per Aurelio Monge va ser molt profitoses i didàctica per les seves explicacions envers a el interès del poble antic, l’església, les drassanes medievals on es construïen les embarcacions que transportaven pel riu Ebre, el carbó de les mines de Mequinensa. La descripció del nivell que arribava l’aigua en les nombroses riuades del Ebre que va patí la població des del 1700, per acabar amb un interessant vídeo de com es vivia fa cent cinquanta anys per aquelles contrades.

Tornem l’Hotel Miralles i desprès de dinar ens dirigim a Vall-de-roures, població terolense de la comarca del Matarranya, vila medieval amb el seu bellíssim nucli antic, presidit pel Castell Episcopal i l’església de Santa Maria la Major. Els seus carrers amb cases de pedra, junt amb el seu pont de ferro sobre el riu Matarranya.
Vall-de-roures patí entre 1648 al 1654 els estatges dels soldats d’un i d’altre bàndol en la Guerra dels Segadors, i també allà van tenir lloc els enfrontaments entre filipistes i partidaris del rei-arxiduc en la Guerra de Successió.
De tornada visitem el petit poble d’Arnès l’últim català de la Terra Alta.

El tercer dia anem d’excursió a Morella, ciutat de la província de Castellón, tocant a les províncies de Terol i Tarragona, es una ciutat emmurallada i coronada per un gran castell que està a 1000 metres d’alçada. Té 3.000 habitants i la seva historia es remunta al temps dels romans. Entrem pel Portal de Sant Miquel, seguim pel carrer Blasco d’Alagó fins la casa del Consell un edifici llotja i antiga presó. El carrers en costa pugen fins la Basílica de Santa Maria fita obligada per els amants de l’art, es d’estil gòtic, destaca en la seva façana la Porta dels Apòstols. En el seu interior hi ha l’orgue més vell de la comunitat valenciana.
Encara que el dia està molt plujós i feia fred, uns quans vam pujar fins dalt el castell, a la pujada varem estar acompanyats fins les portes del castell per la muralla feta de pedra de 2 metres i mig d’alçada.
Desprès de dinar deixem la província de Castellón i entrem a la de Terol per visitar Alcanyis ciutat amb magnífiques edificacions d’estil mudèjar amb el castell, transformat amb l’actual Parador de Turisme, també visitem el “Hogar del Pensionista” situat a la part alta de la ciutat. De tornada a l’hotel, parada obligada a Fresneda petit poble de la zona del Matarranya.
El quart dia magnífica excursió en 4x4 als Ports d’Horta de Sant Joan fins les Roques d’en Benet, allà es fa la foto del grup. Seguidament anem a la “Franqueta” on es va fer l’esmorzar en plena natura. Visitem el Convent de Sant Salvador l’antic convent franciscà de la Mare de Deu dels Àngels, l’edifici més important d’Horta de Sant Joan.
Per la tarda visita a Calaceit poblet de la província de Terol, on hi ha la Capella barroca de Sant Antoni elevada sobre un arc de pedra. Visita al museu Joan Cabré fill il·lustre de la vila que recull una important col·lecció d’arqueologia. Al vespre desprès de sopar, nit de festa, d’alegria i ball de comiat.
El cinquè dia va ser dedicat a Horta de Sant Joan que està situat a la part meridional de la comarca de la Terra Alta, entre el Baix Ebre a llevant i Matarranya a ponent. Visita al matí “Lo Parot” l’olivera mil·lenària i el casc antic de la vila. Anada al Museu Picasso on si troben dos quadres del famós pintor, que recorden la seva estada, en l’any 1898 per aquells indrets per guarir-se d’una malaltia. Visita al eco museu amb passada de uns vídeos. Dinar de comiat per tot seguit desfer el camí d’anada arribant a Castellar a les 7 de la tarda.
Una excursió on se ha visitat la comarca de la Terra Alta (Tarragona), la de Matarranya (Terol) i la del Ports de Morella (Castelló), amb uns indrets on van tenir lloc la famosa Batalla de l’Ebre, la més ferotge i cruel de la nostre guerra civil i també part de la guerra catalana dels Segadors. L’excursió a sortit rodona.

LANZAROTE 2006

Excursió a LANZAROTE

Del 20 al 27 de març del 2006

El passat 20 de març del 2006 un grup d’avis del Casal van anar a fer una estada d’una setmana a l’illa volcànica de Lanzarote.
Al arribar en l’hotel , ja ans van posar un braçalet de color vermell que indicava que érem hostatges amb la modalitat de tot inclòs.

La modalitat de tot inclòs era que apart de fer servir tots els serveis que disposava l’hotel, tenies durant tot el dia les begudes gratuïtes, el matí estan a la piscina hi havia un bar a disposició on podies demanar la beguda que volguessis, a mitja tarda hi havia unes safates amb tota classe d’entrepans, desprès de sopar podies demanar la beguda o licor que et vingués més a gust tot anava inclòs, també mereix una distinció el bufet obert que tenia l’hotel, disposava de una varietat molt gran de plats, tots amb una alta qualitat, com també una barbacoa on et cuinàvem al teu davant el que volies, apart també de les begudes, tot plegat tenies molt per escollir.
El primer dia d’estada, ja va venir una agencia de viatges local a oferir les excursions que es podien fer per la illa amb els seus preus. Ni havia de tot el dia en el que anava inclòs el dinar i d’altres de mig dia, et passàvem a recollir per l’hotel i et tornàvem una vegada acabada l’excursió.
Lanzarote es la illa de tot l’arxipèlag canari considerada la més volcànica, degut a la seva gran activitat, l’ultima va ser en el segle XVIII.
En l’agost del 1974 va ser declarat Parc Nacional de Tinamfaya, tota una extensió de terreny de més de 60 Km2, on es poden observar l’existència de 25 volcans, posats entremig de camps de lava solidificada, al costat d’aquesta regió es troba La Geria on es pot veure el treball que fa el pagès lanzarotenyo en aprofitar la humitat de la nit per mitja de un sistema únic en el mon i fer possible el cultiu de la vinya, produint uns vins del tipus malvasia acreditats a tot el país.
La primera excursió va ser a Lanzarote Sud, on as troba el Parc Nacional de Tinamfaya, que és la part més volcànica de l’illa, l’anada amb l’autocar era passar per un terreny fet amb la lava solidificada de la ultima erupció, semblava que estesis en un altre planeta tot el paisatge era negre en sense cap vestigi de vegetal, formant la lava capritxoses formes, fins arribar en un terreny on a pocs metres de profunditat la temperatura ja es de molts graus; primerament tocant el terra de la seva superfície ja la notaves calenta, o bé posant herba seca en un forat, de seguida sortia flama, i també tirant un cubell d’aigua per un tub i sortir vapor a molta força; en mig del Parc hi ha un restaurant on la cuina era un forat que sortia l’escalfor suficient per coure el menjar, després l’autocar ans porta en un lloc a fer el clàssic passeig, sobre un dromedari, després de organitzar-se amb la pujada dalt al dromedari, i quan tots estàvem asseguts, els animals un rere al altre ans van donar un llarg passeig pel desert de lava en mig de les rialles de tots.

El segon dia anem, cap Lanzarote nord, on hi ha més vegetació, aquet espai ha estat colonitzat per un gran nombre de especies vegetals majors, visitem el “Mirador del rio”, amb vistes de l’illa La Graciosa.
Per el subsòl d’aquells indrets hi ha un extens tub volcànic de 6 km de llargada que forma unes galeries turístiques anomenada la “Cueva de los Verdes”, on fem pel seu interior un llarg recorregut, baixem a més de quaranta metres i passegem per el seu interior gaudint de les diferents formes que ha format la lava al solidificar-se.
També visitem los Jameos del Agua on en el seu interior hi ha un gran Auditori on si fan tot tipus de concerts i actuacions.
Per la tarda visitem la “Fundación Cèsar Manrique”.
Cèsar Manrique era un famós, pintor, escultor, arquitecte i artista nascut a Lanzarote, que desprès de propagar la seva obra per tot el mon, va voler tornar als seus orígens i amb la col·laboració del Cabildo de Les Canàries, va ocupar tot un espai volcànic, on hi ha una edificació que està adaptada a les formes que va deixar la lava al solidificar-se, la casa està plena de sales amb pintures i objectes de gran valor, també cal destacar els jardins i plantes exòtiques del seu exterior.
El tercer dia, excursió a l’illa “La Graciosa”, fent un creuer navegant per tot el seu entorn i visita posterior a aquesta petita illa.
El quart dia, també de creuer fins a l’illa Fuerteventura, aquesta illa està plena turisme, i la seva fesomia es d’una illa normal, on només as viu de cara el turisme amb les seves platges t tendes plenes de records.
El quint dia, vida d’hotel i gaudir de les seves variades instal·lacions, passejada pels seus voltants, on hi ha, molt a prop de l’hotel una residencia oficial molt ben custodiada, que de tant en tant es ocupada per membres de la reialesa o caps del govern central.
El sext dia anada a la seva capital Arrecife, visita al tradicional “mercadillo” que hi ha a totes les ciutats d’Espanya, a comprar be de preu, algun record per la família.
Una menció apart mereix l’hotel de quatre estrelles, van estar amb la modalitat “tot inclòs”, i va ser una experiència nova doncs tenies tots els serveis interiors de l’hotel pagats, les instal·lacions , el servei, la neteja, i principalment el menjar, també l’equip d’animació era molt agradable, tot va ser a plena satisfacció.
Cada nit, apart de ball amb musica en viu, hi havia un espectacle diferent, alguns d’ells amb participació dels clients del hotel, el nostre grup, també va col·laborà amb la participació de la Rosa i Generosa en el ball de saló, i d’en Joan Urbano en el Karaoke, que van fer notables actuacions animats per la resta dels components del grup.
Els desplaçaments a Lanzarote, tant de l’anada com de la tornada van ser bons, o sigui que as va gaudir de una estada a l’illa canària molt bona.