Del 10 al 16 de juliol del 2007
La sortida va ser a ¾ de 9 del matí de Castellar per anar directament a l’aeroport, on varem agafar un avió fins a Frankfurt per, a continuació, a mitja tarda volar cap a Moscou, on arribarem a les 11 hora local, a Russia van 2 hores més endavant.
Moscou
L’hotel on estàvem allotjats es diu MEZHDUNARODNAYA (Internacional), situat al carrer Teatralny Proezed, té 570 habitacions distribuïdes en tretze plantes. El seu vestíbul està presidit per una alta escultura que acaba amb un gall de ferro, aquest gall a les nou en punt del matí es mou i canta, és un espectacle per tots els clients de l’hotel. També en el vestíbul es poden veure quatre ascensors exteriors on els residents pugen i baixen de les seves habitacions.
El Metro
El primer que varem visitar va ser el metro, impressiona d’entrada l’escala mecànica, on no es veu el final i que ens porta a més de 100 metres de profunditat per sota del riu Moscova, fins on circulen els metros, i una vegada estàs a baix hi ha una gran quantitat de gent que es mou de un lloc al altre, 9,2 milions de persones l’utilitzen cada dia, té 165 estacions i fou inaugurat el maig del 1935.
Va ser una petita aventura la visita a les diferents estacions, ja que 50 persones pujàvem a un mateix vagó, per baixar al cap de tres o quatre estacions. Cada estació tenia les seves pintures, escultures i adorns corresponents, eren museus subterranis, aquesta operació la varem repetir cinc vegades fins arribar a l’estació central plena d’escultures, i d’allà varem pujar a la superfície on hi havia la Plaça Roja.
El primer que varem visitar va ser el metro, impressiona d’entrada l’escala mecànica, on no es veu el final i que ens porta a més de 100 metres de profunditat per sota del riu Moscova, fins on circulen els metros, i una vegada estàs a baix hi ha una gran quantitat de gent que es mou de un lloc al altre, 9,2 milions de persones l’utilitzen cada dia, té 165 estacions i fou inaugurat el maig del 1935.
Va ser una petita aventura la visita a les diferents estacions, ja que 50 persones pujàvem a un mateix vagó, per baixar al cap de tres o quatre estacions. Cada estació tenia les seves pintures, escultures i adorns corresponents, eren museus subterranis, aquesta operació la varem repetir cinc vegades fins arribar a l’estació central plena d’escultures, i d’allà varem pujar a la superfície on hi havia la Plaça Roja.
La Plaça Roja
La Plaça Roja està situada al cor de Moscou i de Rússia, fou projectada per ordre de Ivan III amb el fi de creà un espai obert davant de les muralles del Kremlin que impedissin els incendis, que eren molt freqüents en aquella època, degut a que els edificis eren tots de fusta. Des de el segle XIV és la plaça on es celebrem tot tipus d’esdeveniments tan laics com religiosos. La seva superfície és de 70.000 metres quadrats i està envoltada d’importants edificacions, al nord es troba el Museu de la Historia de totxo vermell i l’església de Sant Salvador, l’oest la muralla del Kremlin amb les seves altes torres d’entrada, a l’est la catedral de Ntra. Sra. de Kazan, i els Grans Magatzems Estatals (GUM) amb les seves 160 tendes situades en tres pisos, i al sud l’imponent Catedral de Sant Basi-li amb les seves vistoses cúpules de les 9 esglésies que hi ha en el seu interior i amb la torre més alta de 47,5 metres d’alçada.
La Plaça Roja està situada al cor de Moscou i de Rússia, fou projectada per ordre de Ivan III amb el fi de creà un espai obert davant de les muralles del Kremlin que impedissin els incendis, que eren molt freqüents en aquella època, degut a que els edificis eren tots de fusta. Des de el segle XIV és la plaça on es celebrem tot tipus d’esdeveniments tan laics com religiosos. La seva superfície és de 70.000 metres quadrats i està envoltada d’importants edificacions, al nord es troba el Museu de la Historia de totxo vermell i l’església de Sant Salvador, l’oest la muralla del Kremlin amb les seves altes torres d’entrada, a l’est la catedral de Ntra. Sra. de Kazan, i els Grans Magatzems Estatals (GUM) amb les seves 160 tendes situades en tres pisos, i al sud l’imponent Catedral de Sant Basi-li amb les seves vistoses cúpules de les 9 esglésies que hi ha en el seu interior i amb la torre més alta de 47,5 metres d’alçada.
El Kremlin
A la tarda anem de visita al Kremlin que és la part emmurallada del centre de la ciutat, està al costat mateix de la Plaça Roja, allà han tingut l’estada durant molts segles, els tsars i les autoritats russes, era també el punt de mira de totes les invasions que ha patit Rússia en el transcurs de la seva historia, ja que era el lloc on es concentrava tot el seu poder.
Dins de les seves muralles hi ha quatre palaus, l’entrar l’Arsenal edifici pintat de color groc i blanc, amb els seus 875 canons en el seu exterior, segueix l’edifici triangular del Senat, el Palau de Congressos, en el que hi ha l’administració russa, i la residencia oficial del president del govern.
També dins del Kremlin hi ha la Plaça de les Catedrals, on tenien lloc totes les cerimònies religioses com bateigs, casaments i defuncions dels Tsars, i han quatre catedrals, la d’Asunción, amb la campana de 64 tones, la catedral de Sant Miquel, la d’Anunciació, i la dels Dotze Apòstols amb les seves dotze cúpules.
A la tarda anem de visita al Kremlin que és la part emmurallada del centre de la ciutat, està al costat mateix de la Plaça Roja, allà han tingut l’estada durant molts segles, els tsars i les autoritats russes, era també el punt de mira de totes les invasions que ha patit Rússia en el transcurs de la seva historia, ja que era el lloc on es concentrava tot el seu poder.
Dins de les seves muralles hi ha quatre palaus, l’entrar l’Arsenal edifici pintat de color groc i blanc, amb els seus 875 canons en el seu exterior, segueix l’edifici triangular del Senat, el Palau de Congressos, en el que hi ha l’administració russa, i la residencia oficial del president del govern.
També dins del Kremlin hi ha la Plaça de les Catedrals, on tenien lloc totes les cerimònies religioses com bateigs, casaments i defuncions dels Tsars, i han quatre catedrals, la d’Asunción, amb la campana de 64 tones, la catedral de Sant Miquel, la d’Anunciació, i la dels Dotze Apòstols amb les seves dotze cúpules.
Al costat de la Plaça de les Catedrals es troba el Canó del Tsar de 400 tones de pes, és el canó que te el calibre més gran del mon, i la monumental Campana Tsarina, que un incendi l’any 1737 la va esberlar, i on es pot veure el grossor que tenia.
Desprès es va visitar el museu de l’Armeria on hi ha una exposició de joies, vestits i carosses que utilitzaven els tsars, en les seves festes.
Serguiev Posad
El dijous al matí sortim de Moscou a les 9 en punt i anem a la població de Serguiev Posad que està situada a 70 quilòmetres al nord de Moscou i és el centre espiritual de la església ortodoxa russa, i posada estiuenca del Papa ortodox.
El principal atractiu de la ciutat és el recinte on hi ha el Monestir de la Trinitat i Sant Sergi, que és el més gran de Rússia, l’Acadèmia amb el Seminari Conciliar, i la residencia papal.
Dins el recinte es troba, en primer lloc la Catedral de la Trinitat, aixecada el 1423 en honor a Sergi Radoneski fundador de la ciutat, desprès tenim la Catedral de la Asunción que és la principal de tot el conjunt arquitectònic, feta durant el regnat de Iván el Terrible, l’edifici està rematat amb cúpules, la central daurada i la resta blaves. Edemes hi ha l’església del Esperit Sant, el refectori amb l’impressionant campanar de cinc pisos d’alçada.
Al haver-hi el Seminari Conciliar estava ple de monjos ortodoxes de totes les edats amb les seves sotanes i birrets negres característics.
Desprès es va visitar el museu de l’Armeria on hi ha una exposició de joies, vestits i carosses que utilitzaven els tsars, en les seves festes.
Serguiev Posad
El dijous al matí sortim de Moscou a les 9 en punt i anem a la població de Serguiev Posad que està situada a 70 quilòmetres al nord de Moscou i és el centre espiritual de la església ortodoxa russa, i posada estiuenca del Papa ortodox.
El principal atractiu de la ciutat és el recinte on hi ha el Monestir de la Trinitat i Sant Sergi, que és el més gran de Rússia, l’Acadèmia amb el Seminari Conciliar, i la residencia papal.
Dins el recinte es troba, en primer lloc la Catedral de la Trinitat, aixecada el 1423 en honor a Sergi Radoneski fundador de la ciutat, desprès tenim la Catedral de la Asunción que és la principal de tot el conjunt arquitectònic, feta durant el regnat de Iván el Terrible, l’edifici està rematat amb cúpules, la central daurada i la resta blaves. Edemes hi ha l’església del Esperit Sant, el refectori amb l’impressionant campanar de cinc pisos d’alçada.
Al haver-hi el Seminari Conciliar estava ple de monjos ortodoxes de totes les edats amb les seves sotanes i birrets negres característics.
Als voltants del recinte està ple de tendes on s’hi poden trobar souvenirs de totes classes.
Dinem en un restaurant al costat mateix del Monestir, una vegada acabat l’autocar ans torna a portar a la capital Moscou, desprès de fer una visita panoràmica per la ciutat ens deixa en el carrer d’Arbat, lloc especial per a vianants, on tenim temps lliure, que el passem passejant pel carrer i buscant un lloc per reposar degut a la calor que feia. Per últim entrem a la tenda Hard Roc, on hi havia aire condicionat a beure un refresc per esperar la recollida del autocar.
Seguidament l’autocar ans porta al costat del riu Moscova, on hi ha un vaixell per passejar pel riu, però al entrar ja està preparat un menjador amb taules preparades amb un bufet en self-service per omplir els plats, sopem al acabar pugem a la part alta del vaixell per anar gaudint de les vistes dels importants edificis que es troben a la vora del riu.
Una vegada acabada la passejada amb vaixell, l’autocar ans porta a l’estació del tren, que ens ha de portar a sant Petersburg, degut a la colla que som ocupem tot el vagó Nº 5 i alguns camarots del 6.
L’entrada al tren es per recordar ja que feia una calor extraordinària, i l’amplitud dels compartiments per les quatre persones era tant petit que si hi posaves les maletes les persones ja no hi cabíem, tot axó va fer que ans enrioléssim, quan un company trobava una solució, de seguida corria la veu per tot el vagó, les maletes es van col·locar sota les lliteres i tothom es va anar espavilant. Un altre aventura era despullar-se i per alguns pujar a la llitera de dalt, n’hi van haver que no es van atrevir i van passar la nit asseguts a la llitera de baix, el cas és que varem arribat tots plegats a Sant Petersburg a les set i mitja del matí sans i estalvis però cansats, desprès de passar la nit com es va poder.
Sant Petersburg
A l’arribada i desprès de col·locar les maletes a l’autocar que ens esperava, ens va portar al restaurant anomenat Rasputin situat al mig de la ciutat, on ans van donar un copiós esmorzar que es va agrair molt. El local estava decorat amb uns quadres que tenien dibuixos de diferents maneres de fer l’amor eren molt distrets i concorreguts amb picants comentaris.
Seguidament varem començar a fer un extens recorregut per tota la ciutat, la primera parada va ser a la Plaça de Sant Isaac, on si troba la majestuosa Catedral de Sant Isaac, el més gran edifici religiós de Sant Petersburg, construït per el jove arquitecte francès August Montferrand. Els seus ciments estan formats per 24.000 troncs clavats a terra, té quatre impressionants portades, amb 112 columnes de granit vermell finlandès i una cúpula daurada de 102 metres d’alçada, rodejada de 4 campanars, la seva capacitat és per 14.000 persones.
Dinem en un restaurant al costat mateix del Monestir, una vegada acabat l’autocar ans torna a portar a la capital Moscou, desprès de fer una visita panoràmica per la ciutat ens deixa en el carrer d’Arbat, lloc especial per a vianants, on tenim temps lliure, que el passem passejant pel carrer i buscant un lloc per reposar degut a la calor que feia. Per últim entrem a la tenda Hard Roc, on hi havia aire condicionat a beure un refresc per esperar la recollida del autocar.
Seguidament l’autocar ans porta al costat del riu Moscova, on hi ha un vaixell per passejar pel riu, però al entrar ja està preparat un menjador amb taules preparades amb un bufet en self-service per omplir els plats, sopem al acabar pugem a la part alta del vaixell per anar gaudint de les vistes dels importants edificis que es troben a la vora del riu.
Una vegada acabada la passejada amb vaixell, l’autocar ans porta a l’estació del tren, que ens ha de portar a sant Petersburg, degut a la colla que som ocupem tot el vagó Nº 5 i alguns camarots del 6.
L’entrada al tren es per recordar ja que feia una calor extraordinària, i l’amplitud dels compartiments per les quatre persones era tant petit que si hi posaves les maletes les persones ja no hi cabíem, tot axó va fer que ans enrioléssim, quan un company trobava una solució, de seguida corria la veu per tot el vagó, les maletes es van col·locar sota les lliteres i tothom es va anar espavilant. Un altre aventura era despullar-se i per alguns pujar a la llitera de dalt, n’hi van haver que no es van atrevir i van passar la nit asseguts a la llitera de baix, el cas és que varem arribat tots plegats a Sant Petersburg a les set i mitja del matí sans i estalvis però cansats, desprès de passar la nit com es va poder.
Sant Petersburg
A l’arribada i desprès de col·locar les maletes a l’autocar que ens esperava, ens va portar al restaurant anomenat Rasputin situat al mig de la ciutat, on ans van donar un copiós esmorzar que es va agrair molt. El local estava decorat amb uns quadres que tenien dibuixos de diferents maneres de fer l’amor eren molt distrets i concorreguts amb picants comentaris.
Seguidament varem començar a fer un extens recorregut per tota la ciutat, la primera parada va ser a la Plaça de Sant Isaac, on si troba la majestuosa Catedral de Sant Isaac, el més gran edifici religiós de Sant Petersburg, construït per el jove arquitecte francès August Montferrand. Els seus ciments estan formats per 24.000 troncs clavats a terra, té quatre impressionants portades, amb 112 columnes de granit vermell finlandès i una cúpula daurada de 102 metres d’alçada, rodejada de 4 campanars, la seva capacitat és per 14.000 persones.
A la mateixa plaça es troba l’estàtua eqüestre de Nicolas II amb motius dels esdeveniments més importants del seu regnat.
A continuació vam anar fins a les columnes marines que estan al costat del riu Neva, a davant de l’edifici de la Borsa, aquestes columnes estan decorades amb les proes dels vaixells enemics capturats en les diferents guerres i és un lloc on les parelles de recent casats tenen per costum anar-se fer les fotos de casament. L’altre costat del riu es troba el majestuós palau d’hivern l’Ermitage.
Seguidament anem a veure la Catedral de Sant Nicolas del Mar, patró dels mariners russos es d’estil barroc, va ser construïda per ordre de l’emperadriu Catalina II amb desgravi dels seus pecats i així poder anar directament al cel.
Seguim el recorregut que ens porta fins la flama eterna, un monument al mig de un gran jardí, on hi un lloc en que surt una flama, des de allà es pot veure al fons la majestuosa Catedral de la Sang vessada, que és una imitació de la de Sant Basi-li de Moscou.
A l’una i mitja anem cap l’hotel Helvetia que està situat al mig de la ciutat, on distribueixen les habitacions, per seguidament anar al restaurant a dinar. Desprès de dinar tornen l’hotel a descansar, ja que molts havien dormit poc la nit anterior, més tard els que havien triat d’anar al teatre es varen anar preparant per veure el ballet del Llac dels Cignes.
L’anada al Teatre va ser una altre experiència bonica i distreta, varem veure un ballet dins la capital de la dansa, amb musica de Tchakowski molt coneguda i varem poder gaudir de l’ambient rus amb un esdeveniment propi d’ells. L’única pega és que vam sortir bastant tard i desprès de recollí els companys que no van venir, varem començar a sopar a les onze de la nit.
Peterhoff
El dissabte a les nou del matí sortíem cap a Peterhoff residencia estiuenca dels tsars situada a 29 quilòmetres de Sant Petersburg.
A continuació vam anar fins a les columnes marines que estan al costat del riu Neva, a davant de l’edifici de la Borsa, aquestes columnes estan decorades amb les proes dels vaixells enemics capturats en les diferents guerres i és un lloc on les parelles de recent casats tenen per costum anar-se fer les fotos de casament. L’altre costat del riu es troba el majestuós palau d’hivern l’Ermitage.
Seguidament anem a veure la Catedral de Sant Nicolas del Mar, patró dels mariners russos es d’estil barroc, va ser construïda per ordre de l’emperadriu Catalina II amb desgravi dels seus pecats i així poder anar directament al cel.
Seguim el recorregut que ens porta fins la flama eterna, un monument al mig de un gran jardí, on hi un lloc en que surt una flama, des de allà es pot veure al fons la majestuosa Catedral de la Sang vessada, que és una imitació de la de Sant Basi-li de Moscou.
A l’una i mitja anem cap l’hotel Helvetia que està situat al mig de la ciutat, on distribueixen les habitacions, per seguidament anar al restaurant a dinar. Desprès de dinar tornen l’hotel a descansar, ja que molts havien dormit poc la nit anterior, més tard els que havien triat d’anar al teatre es varen anar preparant per veure el ballet del Llac dels Cignes.
L’anada al Teatre va ser una altre experiència bonica i distreta, varem veure un ballet dins la capital de la dansa, amb musica de Tchakowski molt coneguda i varem poder gaudir de l’ambient rus amb un esdeveniment propi d’ells. L’única pega és que vam sortir bastant tard i desprès de recollí els companys que no van venir, varem començar a sopar a les onze de la nit.
Peterhoff
El dissabte a les nou del matí sortíem cap a Peterhoff residencia estiuenca dels tsars situada a 29 quilòmetres de Sant Petersburg.
El palau de Peterhoff és el més famós de totes les residencies que tenien els emperadors russos i es el símbol de l’època de Pere el Gran, s’ha al coneix com el Versalles rus ; el palau té 20 pavellons i 140 fonts, de les quals cal destacar La Gran Cascada, formada per 225 escultures de bronze de color or i 64 fonts situades a lo llarg del Canal Marítim.
En aquet palau es feien totes les festes i recepcions que tenien la cort imperial russa.
Per poder visitar el palau el grup es va dividir en dos i teníem dues guies l’Irina per un grup i la Tatiana per l’altre. El primer de tot ans va fer posar unes babutxes per no perjudicar el pis que és de fusta, van anar passant per els diferents salons, despatxos, dormitoris, menjadors i estances on feien vida els tsars, per acabar surtin el jardí, on hi ha La Gran Cascada amb les fonts i les seves escultures daurades, en aquell moment varem tenir la sort que estàvem celebrant una festa i totes les fonts funcionàvem al son de una música antiga, estava també ple de jovent vestits amb de l’època que donàvem un ambient, el mateix que hi devia haver en temps passats.
Desprès de passejar pels jardins, tot caminant per una gran avinguda al costat del Canal Marítim arribem fins al Mar Bàltic, on una llanxa ens retorna a Sant Petersburg per mar.
L’arribar ja ens espera l’autocar que ens porta al restaurant a dinar, per desprès a la tarda anar de visita al Museu Ermitatge.
L’Ermitatge
El Ermitatge va ser fundat el 1764 quan Catalina II compra una important col·lecció de quadres alemanys. La tradició de col·leccionar obres d’art era una part de la política estatal que ja venia de Pere el Gran.
En aquet palau es feien totes les festes i recepcions que tenien la cort imperial russa.
Per poder visitar el palau el grup es va dividir en dos i teníem dues guies l’Irina per un grup i la Tatiana per l’altre. El primer de tot ans va fer posar unes babutxes per no perjudicar el pis que és de fusta, van anar passant per els diferents salons, despatxos, dormitoris, menjadors i estances on feien vida els tsars, per acabar surtin el jardí, on hi ha La Gran Cascada amb les fonts i les seves escultures daurades, en aquell moment varem tenir la sort que estàvem celebrant una festa i totes les fonts funcionàvem al son de una música antiga, estava també ple de jovent vestits amb de l’època que donàvem un ambient, el mateix que hi devia haver en temps passats.
Desprès de passejar pels jardins, tot caminant per una gran avinguda al costat del Canal Marítim arribem fins al Mar Bàltic, on una llanxa ens retorna a Sant Petersburg per mar.
L’arribar ja ens espera l’autocar que ens porta al restaurant a dinar, per desprès a la tarda anar de visita al Museu Ermitatge.
L’Ermitatge
El Ermitatge va ser fundat el 1764 quan Catalina II compra una important col·lecció de quadres alemanys. La tradició de col·leccionar obres d’art era una part de la política estatal que ja venia de Pere el Gran.
Situat al centre de Sant Petersburg, l’Ermitatge ocupa 5 edificis, el més gran és el Palau d’hivern que és una obra mestra del barroc rus, amb les seves majestuoses habitacions plenes de luxe i elegància. Durant el regnat de Catalina II va ser la seva residencia oficial on hi tenia els seus departaments privats i també va ser el dipòsit de les obres d’art que tenien els tsars russos.
El 1852 es va obrir com primer Museu públic de Rússia.
Actualment s’hi troben 2,5 milions d’obres d’art exposades en 420 sales, cada dia tenen 40.000 visitants a l’estiu i 20.000 a l’hivern.
Durant 4 hores varem estar veient els salons, habitacions, estances reials, així com escultures i pintures des de Leonardo da Vinci, Miguel Angel, Rafael, Rubens, Renoir etc fins a les sales dels pintors espanyols com Velazquez, Murillo, Goya, Zurbaran, Picasso i d’altres.
A les 7 en punt sortirem per anar a sopar a les afores de la ciutat. El restaurant tenia el menjador repartit amb petits departaments separats, com si fos per parelles, hi havia un petit conjunt de músics que tocàvem mentre nosaltres estàvem sopant, al final tots animats per el simpàtic cantant del conjunt, ens animen a cantar i ballar fins que diuen que tenim de marxar. El dia ha estat molt distret i profitós acabant-lo molt alegre.
Tsarkoye Selo
Tsarkoye Selo és un conjunt de palaus i parcs que van ser la residencia campestre de la família imperial russa, aquet conjunt està situat a uns 30 quilòmetres de Sant Petersburg, i va ser un regal que el tsar Pere I va fer a la seva esposa Catalina I, aquesta excursió la fem surtin a primera hora del matí del diumenge.
Durant el trajecte la guia Tatiana ens explica una mica la vida dels tsars que més han influït a la construcció de la ciutat de Sant Petersburg.
El 1852 es va obrir com primer Museu públic de Rússia.
Actualment s’hi troben 2,5 milions d’obres d’art exposades en 420 sales, cada dia tenen 40.000 visitants a l’estiu i 20.000 a l’hivern.
Durant 4 hores varem estar veient els salons, habitacions, estances reials, així com escultures i pintures des de Leonardo da Vinci, Miguel Angel, Rafael, Rubens, Renoir etc fins a les sales dels pintors espanyols com Velazquez, Murillo, Goya, Zurbaran, Picasso i d’altres.
A les 7 en punt sortirem per anar a sopar a les afores de la ciutat. El restaurant tenia el menjador repartit amb petits departaments separats, com si fos per parelles, hi havia un petit conjunt de músics que tocàvem mentre nosaltres estàvem sopant, al final tots animats per el simpàtic cantant del conjunt, ens animen a cantar i ballar fins que diuen que tenim de marxar. El dia ha estat molt distret i profitós acabant-lo molt alegre.
Tsarkoye Selo
Tsarkoye Selo és un conjunt de palaus i parcs que van ser la residencia campestre de la família imperial russa, aquet conjunt està situat a uns 30 quilòmetres de Sant Petersburg, i va ser un regal que el tsar Pere I va fer a la seva esposa Catalina I, aquesta excursió la fem surtin a primera hora del matí del diumenge.
Durant el trajecte la guia Tatiana ens explica una mica la vida dels tsars que més han influït a la construcció de la ciutat de Sant Petersburg.
El primer va ser Pere I que neix a Moscou el 1672, era el segon fill del tsar Aleix, que desprès de una guerra familiar va pujar al tron. Durant al seu regnat va convertí Rússia en una gran potencia europea.
El primer de tot, va creà la primera flota naval russa que va derrotar als turcs al sud del país, i que va permetre tenir una sortida al mar, al poder accedir al Mar Negre.
Desprès va acompanyar d’incògnit a una missió diplomàtica russa que feia una extensa visita per totes les principals ciutats europees. Durant el viatge va persuadir a unes 900 persones entre artesans, artistes i consellers, perquè anessin a Rússia a canvi d’un bon sou, ell personalment va anar veient la forma de viure que tenien en algunes ciutats europees, les que li van captivar més van ser Venècia i Amsterdam.
De tornada va decidir controlar la part oriental del Mar Bàltic que dominàvem des de feia molt de temps els suecs, es va enfrontar amb ells fins que els va derrotar a Poltava, firmant la Pau de Nystad que va posar fi a la guerra.
Pere I va veure el terreny on hi havia la ciutat de Sant Petersburg, com un espai semblant a lo que havia vist d’ Europa i va fundà la ciutat de Sant Petersburg com una finestra a Europa, i convertint-la el 1715 en la capital de Rússia.
Fou emperador el 1721 i va introduir reformes internes molt importants, totes d’estil europeu, tant en l’administració creant uns ministeris per cada especialitat, com amb el afers del poble, posant-se amb l’industria, comerç i educació. inclòs va canviar les costums obligant als homes afaitar-se la barba i ha saber-se comportar en el menjador, a les dones van tenir més llibertat. Va envià molts joves russos a Europa aprendre tècniques comercials i militars que van anar reformant la vida del país, en l’exèrcit va permetre accedir a l’oficialitat a tothom que valia, encara que no tingués cap títol nobiliari. Durant el seu regnat és va publicar el primer diari rus, però també va tenir alguns edictes cruels, no va permetre en tota Rússia que ningú edifiques amb totxo, no més es podia construí en Sant Petersburg fet que va fer que tot el país s’estanqués en benefici d’una sola ciutat.
Pere I va repudiar a la seva dona obligant-la a ingressar en un convent, per casar-se amb una pagesa analfabeta (Catalina I) que va pujar al tron quan es va morir a Sant Petersburg als 53 anys víctima d’una pneumònia.
El primer de tot, va creà la primera flota naval russa que va derrotar als turcs al sud del país, i que va permetre tenir una sortida al mar, al poder accedir al Mar Negre.
Desprès va acompanyar d’incògnit a una missió diplomàtica russa que feia una extensa visita per totes les principals ciutats europees. Durant el viatge va persuadir a unes 900 persones entre artesans, artistes i consellers, perquè anessin a Rússia a canvi d’un bon sou, ell personalment va anar veient la forma de viure que tenien en algunes ciutats europees, les que li van captivar més van ser Venècia i Amsterdam.
De tornada va decidir controlar la part oriental del Mar Bàltic que dominàvem des de feia molt de temps els suecs, es va enfrontar amb ells fins que els va derrotar a Poltava, firmant la Pau de Nystad que va posar fi a la guerra.
Pere I va veure el terreny on hi havia la ciutat de Sant Petersburg, com un espai semblant a lo que havia vist d’ Europa i va fundà la ciutat de Sant Petersburg com una finestra a Europa, i convertint-la el 1715 en la capital de Rússia.
Fou emperador el 1721 i va introduir reformes internes molt importants, totes d’estil europeu, tant en l’administració creant uns ministeris per cada especialitat, com amb el afers del poble, posant-se amb l’industria, comerç i educació. inclòs va canviar les costums obligant als homes afaitar-se la barba i ha saber-se comportar en el menjador, a les dones van tenir més llibertat. Va envià molts joves russos a Europa aprendre tècniques comercials i militars que van anar reformant la vida del país, en l’exèrcit va permetre accedir a l’oficialitat a tothom que valia, encara que no tingués cap títol nobiliari. Durant el seu regnat és va publicar el primer diari rus, però també va tenir alguns edictes cruels, no va permetre en tota Rússia que ningú edifiques amb totxo, no més es podia construí en Sant Petersburg fet que va fer que tot el país s’estanqués en benefici d’una sola ciutat.
Pere I va repudiar a la seva dona obligant-la a ingressar en un convent, per casar-se amb una pagesa analfabeta (Catalina I) que va pujar al tron quan es va morir a Sant Petersburg als 53 anys víctima d’una pneumònia.
Un altre persona que va influir en la historia de Sant Petersburg va ser Catalina II la Gran, casada amb un net de Pere I. Durant el seu regnat, que va durar 35 anys, va governar Rússia amb gran fermesa i es van construir molts palaus i finques pels nombrosos amants que li feien la cort. La seva residencia d’hivern era l’Ermitatge i la d’estiu el palau que anem a visitar.
L’arribar a Tsarkoye Selo una banda de musics ens dona la benvinguda tocant Els Segadors, seguidament veiem en el jardí de l’entrada l’estàtua de Pushkin, poeta rus, que hi va passar gran part de la seva vida.
Visitem el Palau l’entrar ens fan posar les plantofes, el primer que veiem es una escalinata decorada amb ceràmica xinesa de gran valor, veiem les seves luxoses dependencies, en les que cal destacar el saló d’ambre, on totes les parets estan recobertes d’aquesta resina fòssil abundant en el mar Bàltic.
L’arribar a Tsarkoye Selo una banda de musics ens dona la benvinguda tocant Els Segadors, seguidament veiem en el jardí de l’entrada l’estàtua de Pushkin, poeta rus, que hi va passar gran part de la seva vida.
Visitem el Palau l’entrar ens fan posar les plantofes, el primer que veiem es una escalinata decorada amb ceràmica xinesa de gran valor, veiem les seves luxoses dependencies, en les que cal destacar el saló d’ambre, on totes les parets estan recobertes d’aquesta resina fòssil abundant en el mar Bàltic.
Desprès de passejar pels jardins anem a dinar en un restaurant típic que hi ha a prop, on durant tot el dinar un conjunt musical anima l’àpat que va acompanyat de la beguda composta per vi blanc i negre i també una botella de vodka que es el transcurs del dinar ens a la vam acabar, la tornada a Sant Petersburg va ser molt curta.
L’arribar a la ciutat anem a la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau situada a l’illa Zàyachi. Va ser la primera edificació que va manar construir Pere I en el mig de la ciutat com a defensa dels atacs de les tropes sueques. Les seves muralles tenen una alçada de 12 metres i per poder entrar en el seu interior s’ha de creuar el pont de Sant Joan que dona pas primer a la Porta de Sant Joan, i una vegada travessada hi ha un altre la de Sant Pere.
L’arribar a la ciutat anem a la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau situada a l’illa Zàyachi. Va ser la primera edificació que va manar construir Pere I en el mig de la ciutat com a defensa dels atacs de les tropes sueques. Les seves muralles tenen una alçada de 12 metres i per poder entrar en el seu interior s’ha de creuar el pont de Sant Joan que dona pas primer a la Porta de Sant Joan, i una vegada travessada hi ha un altre la de Sant Pere.
En la gran explanada interior es troba la Catedral de Sant Pere i Sant Joan edificada el 1723, on la seva torre principal té 122 metres d’alçada i està rematada per una agulla daurada que te una esfera amb un àngel amb una creu que és visible per tota la ciutat.
És el lloc d’enterrament dels tsars, des de Pere I fins a Nicolau II, que va ser l’últim tsar, tots estan enterrats allà junt amb els seus familiars.
El sopar de comiat es fa en un restaurant al costat mateix de la Catedral de la Sang Vessada, on un conjunt musical ans amenitzar el sopar.
El dilluns va ser el dia de tornada, el matí desprès d’esmorzar amb les maletes preparades ens porten l’aeroport per pujar a l’avió que ens dur a Frankfurt, el control a l’aeroport es molt estricte. El rellotge l’hem d’endarrerir 2 hores per anar igual que a Europa. L’espera a l’aeroport de Frankfurt es fa una mica pesada degut a que tothom desitja arribar a casa, l’avió cap a Barcelona surt a les quatre i mitja.
Arribem a Barcelona a les vuit del vespre, desprès d’estar força estona per recollir les maletes, ja tenim en l’exterior el autocar que ens porta a Castellar, on hi arribem sense novetat, passades les deu del vespre.
Ha estat un viatge molt instructiu, s’han vist indrets històrics, Palaus, monuments, zones verdes i també s’han trencat moltes idees i conceptes que ans havien inculcat en la nostre educació primària.
És el lloc d’enterrament dels tsars, des de Pere I fins a Nicolau II, que va ser l’últim tsar, tots estan enterrats allà junt amb els seus familiars.
El sopar de comiat es fa en un restaurant al costat mateix de la Catedral de la Sang Vessada, on un conjunt musical ans amenitzar el sopar.
El dilluns va ser el dia de tornada, el matí desprès d’esmorzar amb les maletes preparades ens porten l’aeroport per pujar a l’avió que ens dur a Frankfurt, el control a l’aeroport es molt estricte. El rellotge l’hem d’endarrerir 2 hores per anar igual que a Europa. L’espera a l’aeroport de Frankfurt es fa una mica pesada degut a que tothom desitja arribar a casa, l’avió cap a Barcelona surt a les quatre i mitja.
Arribem a Barcelona a les vuit del vespre, desprès d’estar força estona per recollir les maletes, ja tenim en l’exterior el autocar que ens porta a Castellar, on hi arribem sense novetat, passades les deu del vespre.
Ha estat un viatge molt instructiu, s’han vist indrets històrics, Palaus, monuments, zones verdes i també s’han trencat moltes idees i conceptes que ans havien inculcat en la nostre educació primària.
