Galicia-Circuit Cultural 2009

Galicia-Circuit cultural

Del 26 de febrer al 3 de març del 2009
Sortida de Castellar, cap l’Aeroport per agafar l’avió que ens portarà a Santiago de Compostela, a l’arribada una hostessa ans acompanya fins a uns pavellons situats en una muntanya molt a prop del aeroport, anomenats Monto do Goso, el nom ve de que els peregrins que feien el camí de Santiago, quan arribaven aquella muntanya veien les puntes de la Catedral, i es posaven molt contents ja que havien arribat a Santiago. Muntanya Grata.
La distribució de les habitacions estava amb uns pavellons, apartats del menjador, de manera que per anar al menjador tenies que sortir l’exterior, per contra l’autocar passava a recollir-te al costat mateix del pavelló.
Desprès de donar-nos les claus de la habitació, varem donar un passeig pels voltants, descobrint tota la muntanya, ja que apart dels pavellons i menjadors també, hi havia tendes amb records, cafeteria, sales d’estar , discoteca, recepció, i en la part més alta uns pavellons comunitaris pels peregrins.
La primera excursió va estar a Pontevedra, varem parar al mig de la ciutat a la Alameda, on hi ha un jardí, varen visitar l’església de la Verge Peregrina, l’església de San Francesc situada al costat del edifici de Hisenda, la part més antiga de la ciutat, Plaça Teucro, la casa on va viure en Valle Inclan, la Catedral, i els seus voltants.

Seguidament varen anar a la Ria d’Arosa, famós paratge, on es troben diferents pobles que viuen exclusivament dels productes del mar, en primer lloc visitem La Toja, antic balneari molt famós, on hi ha l’església , on la seva paret esta formada per conxes marines.
Continuant el recorregut per la Ria d’Arosa, varen parar en la localitat de Grove, al costat de la platja, on hi havia molt personal treballant a la ria, traient marisc, el dinar es va fer a Castrelo.
Per la tarda, sense moure’ns de la Ria d’Arosa, varen anar a la ciutat de Cambados, on varen parar a la Plaça de Ceciñanes, donar un passeig per els seus carrers, el viatge de tornada, cap a Santiago varen passar per diferents poblets donant d’aquesta manera el dia per acabat.
El dissabte es dedica a la ciutat de Santiago de Compostela, la primera parada es la Plaça del Obradorio, allà la guia ans explica els monuments que la composen , per un costat la Catedral, al seu davant l’edifici on hi ha totes les dependencies de la Junta de Galicia, al costat El Hostal dels Reis Católics, transformat amb un important Parador de Turisme, i al altre costat l’edifici de La Universitat.

Visitem tots els voltants de la Catedral, la Plaça de la Plateria, la Plaça de l’Immaculada, tenim la sort de que a les dotze està previst que el famós Botafumerio es posi en funcionament, ja que un grup de turistes japonesos, en pagat per veure-ho , amb la Catedral plena a vesar , es posa en funcionament el Botafumeiro, cal destacar la devoció dels feligresos japonesos escoltant la Misa.
El dinar d’aquet dissabte va ser especial, ja que opcionalment, varen poder escollir anar a fer una mariscada en un bon restaurant de Santiago, per la tarda visitem el Museo de Pobo Galego, instal·lat en l’antic convent dels Dominics, es un Museu etnològic del pobla gallec, visitem unes sales on hi ha objectes del mar, també del camp, de diferents oficis, de música, del seu habitat, i de la seva tradició.

El edifici es del 1219, la seva joia es una escala helicoïdal que el mestre Andrade va dissenyar per comunicar-se les diferents dependencies del convent, on en un mateix forat, tres rampes diferents pujant fins culminar amb un mirador sobre la ciutat. Visitem la resta del convent, començant per el claustre, la seva església del segle tretze, on conté el Panteó dels Gallecs il·lustres, en la capella descansen las restes de Rosalia de Castro, i altres famosos personatges gallecs.
El diumenge sortim de Santiago per visitar la ciutat de La Coruña, la seva població es de 250.000 habitants, primer de tot donem amb l’autocar una volta panoràmica a la ciutat, la primera parada es a la Torre de Hèrcules, és el far amb funcionament més antic del mon, té 58 metres d’alçada, el seu origen és desconegut, se sap que en el segle segon va ser reedificat per els romans.
La segona parada es en el Passeig Marítim, el més gran d’Europa, té un recorregut de 12 km, la seva realització es va fer sota el mandat de l’Alcalde Francesc Vázquez, recuperant les típiques galeries de la ciutat, la gran majoria del segle XIX que son tot un símbol de la ciutat, visitem la Plaça de Maria Pita, on hi ha un monument a la heroïna que es va enfrontar al almirall anglès Francis Drake amb la seva invasió a la ciutat. Passegem per el mig dels jardins que hi ha al costat del port, veient diferents escultures de personatges gallecs famosos.

Dinem en un restaurant al costat de Riazor, camp de pilota del Coruña.
Per la tarda ans desplacem fins a la ciutat de Betanzos, de 15,000 habitants, parem en una plaça davant del monument als germans Garcia Naviera, fills predilectes i benefactors de la vil·la.
A Galicia a principis del segle passat va patir una gran fam que va obligar a la població, principalment masculina, emigrar per buscar-se la vida, en aquell temps, en un any més de 250.000 persones van sortir de Galicia cap a Sud-americà, principalment Argentina i Cuba.

Juan Mª i Jesus Garcia Naviera, fills de Betanzos, van emigrar a l’Argentina, allà van fundar una important firma comercial, van participar en diverses empreses, conquerint una gran fortuna. Van tornar al seu pobla natal, i van dedicar part de la fortuna a combatre el paro, creant llocs de treball, van fer diferents fundacions, ajudant als necessitats, construint escoles, residencia per la tercera edat, safareig públic, i moltes millores a la vil ·la.
En mig de la pluja, varem visitar l’església de San Francisco, construïda el segle catorze, amb aquesta visita van donar per acabada l’excursió del dia.
El dilluns sortim de Santiago cap a visitar las ries altes, la primera parada es a Noia un bonic poblet, on visitem l’església de San Martin del 1434, de una sola nau, es de les més especioses de Galicia, conté un gran rosetó a la seva fatxada, que està rodejat d’àngels tocant la trompeta, com a característica, hi ha la pila del aigua beneïda, que és la conxa de una nècora gran.
Un altre església que varen visitar es la Santa Maria La Nueva, és una de les més representatives del gòtic mariner, data del 1327, la seva il·luminació la té gracies al gran rosetó de l’entrada, en el seu interior hi ha un retaule rococó, i varis sepulcres entre els que destaca el de Pere Carneiro, en el que hi ha una figura jacent, amb vestidures de l’època. Rodejant l’església es troba el cementiri amb làpides representant els oficis dels morts.
Continuant el recorregut parem a la localitat de Muros al costat del port marítim, on està ple de tasques marineres, a continuació parem a Carnota, per fer una fotografia amb el Horrio més gran de Galicia, té 25 metres de llarg i 44 potes, passem per Cee i Concurbion, fins arribar a Finisterre, on dinen en un restaurant al costat mateix de la platja.
Per la tarda, continuem fins arribar a dalt de tot del Far de Finisterre, fa molt vent,el nom de Finisterre, ve de Fines Terrae dels romans, per els romans en el far s’acabava la terra, i començava el misteri de lo desconegut.

El dimarts va ser tot el dia lliure, per preparar la tornada a casa, de totes maneres el matí es va aprofitar per anar a la ciutat de Santiago, a comprar els ultims records, després de dinar l’autocar ans va portar fins a la Coruña, deixant-se en l’aeroport, on a mitja tarda l’avió ens portà cap a Barcelona. Varem arribar a Castellar a les deu tocades, amb el record de haver passat uns dies agradables.

Madrid-Ruta dels Palaus 2008

Circuit per Madrid

Ruta dels Palaus octubre 2008

El Casal, pel mes d’octubre va organitzar una interessant sortida, amb dos al·licients principals, visita al Palaus Reials que hi han a Madrid i el desplaçament amb l’ AVE inaugurat feia poc temps.
El 23 d’octubre sortida de Castellar a les 7,30 del matí amb direcció a Barcelona, anada l’estació de Sants, per agafar el AVE en classe turística que ens porta a Madrid. Arribada a la capital on ens espera el nostre autocar per portar-nos al restaurant Puerta de Toledo a dinar, allà coincidim amb l’altre grup català que ja han fet el Circuit al reves de nosaltres, anada amb l’autocar a Madrid i tornada cap a Barcelona amb l’ AVE.
Desprès de dinar ja comencem el circuit per Madrid, anem a visitar el monument construït en commemoració a la tragèdia del 11 M, està situat davant de l’estació d’Atocha, lloc on van haver els atacs terroristes, el monument es una estructura circular de cristall de 11 metres d’alçada, el seu interior si arriba per la estació d’Atocha que aprofitem també per visitar-la.

Després ja ens dirigim cap el “Parque del Retiro” que es un gran espai verd situat en el cor de la ciutat, té 118 hectàrees de jardins i boscos passegem pel seus voltants veient la Rosaleda, l’estany amb el monument a Alfons XII, el Palau de vidre, les fonts de la carxofa i d’Angel caigut, per acabar a la Porta d’Espanya.
Fem un recorregut amb l’autocar per tot el Passeig de la Castellana, on hi ha les seus de tots els bancs, axis com els principals museus, els edificis dels nous ministeris, la Torre Picasso i el camp de futbol del Santiago Bernabeu fem una petita parada a les Torres inclinades Kio. A continuació ja anem cap a Toledo on hi tenim l’Hotel Beatriz, lloc de la nostre estada.
Al dia següent anada cap a les afores de Madrid, en la zona del Monte del Pardo, on si troba el Palau del Pardo la seva construcció data del segle XV, es propietat dels reis d’Espanya, s’utilitza com a residencia oficial pels Caps d’Estat estrangers amb les seves visites oficials a Espanya.
Durant la època franquista va ser la residencia del general Franco i era el centre de tota l’ activitat política d’aquell temps, dins del seu terreny també s’hi troba el Palau de la Sarsuela, residencia oficial dels Reis i del Princep d’Espanya.
Per la tarda ens desplacem fins al centre de Madrid per anar a la Plaça de la Armeria on hi ha per un costat el Palau Reial i per el altre La Catedral de la Almudena.
Visitem el imponent edifici del Palau Reial, residencia oficial del Rei en afers oficials, encara que no hi viu.
El seu origen es remunta al segle IX, que era una construcció defensiva del regne musulmà de Toledo, més tard va patir un feroç incendi i fins el 1740 quan Felip V net de Lluis XIV el Rei Sol francès, va manar reconstruir-lo seguint les pautes de les edificacions dels palaus francesos, però sense utilitzar res de fusta, mes tard Carles III hi va fixar la seva residencia.
La decoració interior a anat canviant amb el pas del temps i dels diferents inquilins, del regnat de Carles III hi ha “El Salón del Trono”, la “Camara del Rey” i la “Sala de Porcelana”, del regnat de Carles IV el “Salón de los Espejos” i del Rei Alfons XII el “Comedor de Gala”.
Després de fer una extensa visita interior sortim del Palau per entrar a la Catedral de la Almudena situada en front del Palau, es tracta de un temple de 102 metres de llargada amb 73 d’alçada amb una barreja d’estils.

La seva historia ja data dels temps de Carles I i Felip II que volien que Madrid la capital d’Espanya disposes de una Catedral, però per distintes causes no va ser fins el 1883 quan el Rei Alfons XII va col·locar la primera pedra del futur temple, les obres degut a la guerra civil es van aparcar, enrederint el seu acabament i fins el 1993, el Papa Joan Pau II, no la va consagrà com a Catedral, que està dedicada a La Almudena patrona dels madrilenys.
Aprofitant d’estar l’entrada del carrer major, passegem per tot el carrer major fins a la Plaça de la Vila, per acabar a la magnifica Plaça Major porticada amb l’estàtua eqüestre de Felip III en el mig.
El endemà continuem el viatge anant a la localitat madrilenya d’Aranjuez a visitar el Palau Reial i els seus jardins.
El paratge d’Aranjuez de gran bellesa natural i d’abundant caça, ja hi havia instal·lacions reials en l’època dels Reis Catòlics, però no va ser fins el segle XVI quan Felip II va ordenà la construcció de un palau, que per diverses causes mai es va fer servir com a residencia, malgrat tot fou el rei Felip IV el que va consolidà Aranjuez com a residencia creant tota la magnificència dels seus jardins, més tard la família reial espanyola envoltada de tota la cort i passava allà la temporada de primavera.

Visita al interior del palau veient les seves dependencies, destacant el “El Salon de los Espejos”, el “Gavinete de porcelana” els retrats i estàtues dels reis i en la planta baixa el Museu de la Vida, on hi ha articles personals dels residents, que et donen una idea del seu estil vida dins del palau.
Cal destacar “la Casa del Labrador” que està separada del palau és un dels conjunts més brillants del neoclàssics en Europa.
La visita als mundialment famosos Jardins d’Aranjuez gracies a la composició musical del mestre Joaquim Rodrigo, la varem fer durant una hora i mitja en un còmoda carrilet, seguint un itinerari marcat passant per una gran quantitat de boscos i parcs enjardinats amb nombroses fonts i escultures.
Tornen a dinar l’hotel i per la tarda visita a la ciutat de Toledo, que està situada al marge del riu Tajo, en un turó de 100 metres d’alçada on el riu fa un meandre molt pronunciat.
La ciutat té 82.500 habitants, rep el nom de ciutat imperial perquè Carles I hi tenia la seva cort i també el nom de la ciutat de les tres cultures ja que durant segles ha estat poblada per la cultura cristiana, la jueva i la musulmana. L’autocar ens va deixar en l’aparcament situat a la part baixa, i per pujar fins dalt el centre de la ciutat es va fer en còmodes escales mecàniques.
Visita l’església de Santo Tomé on si troba el famós quadre del “Entierro del Conde Orgaz” del Greco, que era fill de Toledo, el guia ens explica las característiques del quadre, seguidament anem a la Catedral de Santa Maria, on destaca en el seu interior les diverses capelles i el alta major amb el seu retaule de gòtic florit encomanat per el cardenal Cisneros, també la famosa Custodia de Enric de Arce del 1520.
Passegem pel centre de la ciutat visitant el barri jueu ple de nombroses tendes on venen objectes principalment ganivets i espases adornats amb or, veiem l’exterior de famós Alcàsser de Toledo, on va tenir lloc el setge durant la guerra civil espanyola, desprès de un temps lliure tornada l’hotel.
L’hotel Beatriz de 4 estrelles està situat a les afores de Toledo en la carretera d’ Avila km 2,700, en una zona residencial tranqui-la, té 7.000 m2 de jardins amb piscina exterior i una vista panoràmica de tota la ciutat, l’estada va ser molt bona, es té de dir que tots els sopars i la majoria dels dinars es van fer en l’hotel, la qualitat i el servei van ser molt bons, no varem tenir cap queixa per part de ningú del grup.

Al dia següent sortida de l’hotel i anada cap el Monestir del Escorial situat en la Sierra del Guadarrama a 46 kilòmetres al nord de Madrid, l’ordre cronològic de la seva construcció es el següent:
1557,- Important victòria sobre els francesos en la batalla San Quintin
1558,-El emperador Carlos I mort a Yuste, vol un lloc de repòs fora de Toledo.
1560,- Felip II tria el lloc de Sant Llorenç de l’Escorial, on hi ha un monestir i punt amb abundant caça separat de Madrid
1561,-Trasllat de la cort de Toledo a Madrid.
1562,-Compra dels terrenys veïns del monestir.
1563,- Formació del grup d’arquitectes manats per Juan Batista de Toledo, per estudià el projecta, més tard si afegies Juan Herrera.
1567,- Mort Juan Batista i es fa càrrec del projecta Juan Herrera.
1584,- Es donen per acabades les obres, la Real Basílica es va acabar dos anys més tard.

El Escorial es un complex de palau, basílica i monestir. Va ser residencia de la Família Reial, la basílica el lloc de enterrament dels reis i monestir residencia actual de frares de la Ordre de Sant Agustí.
Considerada l’octava meravella del mon per la seva grandiositat i l’enorme valor simbòlic.
En el interior de la Basílica destaquen dos grans sarcòfags el de Carles I i Felip II amb les seves famílies, situats als costats del alta major, el panteó dels reis situat sota el presbiteri, on hi ha enterrats tots els reis des de Felip III fins els contemporanis i al costat el Panteó dels infants on hi ha enterrats la resta de membres de la reialesa.
Dinen en el mateix poble de San Llorenç del Escorial que té 15.000 habitants, per la tarda seguint en el mateix municipi a 9,5 kilòmetres es troba el “Valle de los Caidos” que visitem.

La seva construcció va ser manada per Francisco Franco com el monument a la Guerra Civil Espanyola, allà hi estan enterrats en Franco i el José Antonio Primo de Rivera fundador de la “Falange Espanyola”, junt amb 33.800 combatents de la guerra civil dels dos bàndols.
El complex el formen una abadia benedictina situada a la part posterior i la Basílica excavada en la roca on hi ha les tombes d’en Franco i José Antonio amb 8 capelles als laterals on hi ha enterrats els combatents.
Sobre la Basílica hi ha la creu cristiana més alta del mon, té 108 metres d’alçada.
El monument va començar el 1940 i fou inaugurat el 1959 seguint un projecte de Pedro Muguruza i Diego Méndez, decorat per monumentals figures de l’escultor Juan de Avalos.
En la seva construcció van participar nombrosos presos politics amb importants rebaixes de les seves penes.
Varem visitar la Basílica però degut està amb obres no varem poder pujar fins dalt a la Creu.
Amb aquesta excursió van donar per acabat el circuit. L’any demà de bon matí l’autocar ans va portar de tornada cap a Catalunya, quan estàvem a l’alçada de Saragossa parada en el Castell de Bonavia a fer un extraordinari dinar de comiat, seguint desprès cap a Castellar on hi van arribar sans i estalvis a mitja tarda.

Ha estat un circuit molt interessant veient que aquí en Espanya hi ha molta historia, durant anys va ser rovell del mon occidental i que també tenim monuments, palaus, fonts i jardins dignes d’ensenyar.
Ha estat un circuit molt formatiu i ens ha deixat un molt bon record.

Expo-Saragossa 2008

El mes de juliol i a petició de un bon nombre de socis, el Casal va organitzar una anada a la Exposició Internacional de Saragossa.
L’exposició tenia com a eix temàtic “AGUA Y DESARROLLO SOSTENIBLE”, va ser un esdeveniment molt ressaltat en els mitjans nacionals de comunicació.
Una agencia ens va portà una oferta bastant econòmica de solament tres dies amb visita a la Expo i el Monestir de Pedra que varem considerar que estava ben estudiada.
El diumenge, dia 29 de juliol, a les 6 del matí, un grup de 40 persones varem sortir de Castellar per anar a Saragossà, antes però varem parar l’àrea de servei de Fraga per esmorzar, a continuació varem continuar viatge cap a Saragossà, que hi arribem als voltants de les 11 del matí, desprès de fer tots els requisits de rigor, entrem a la Expo pel costat de la Torre de l’aigua, que és el primer pavelló que visitem, seguidament anem cap el pavelló de pont, i per continuar cap el mig de fira que està plena de estands dels diferents països.
Tots els estands de una manera u altre tenen com a tema central l’aigua, que està acompanyada amb característiques peculiars del seu propi país, formant un conjunts culturals amb molta vistositat.
Cada dia a l’una en punt hi ha una desfilada de diferents carrosses per la Fira, realitzada per el Circulo du Soleil, a continuació tenim temps lliura per dinar cadascú pel seu compta. Dins a la Fira teníem diferents llocs i opcions per escollir.
Per la tarda desprès de dinar visitem diferents pavellons, per trobant-se tots junts a les 6 en el pavelló de Malàisia, on fan una demostració dels seus balls i cants típics, allà ens varem reunir i desprès de l’espectacle tots junts agafem l’autocar per continuar viatge cap l’hotel “Las Truchas” que està situat al costat del Monestir de Pedra , a 106 kilòmetres de Saragossa.
El dilluns al matí, a primera hora entrem al Parc Natural del Monestir de Pedra, situat en el terme de Nuévalos.
El Parc Natural que rodeja al Monestir es troba al mig de un desert en un ambient molt sec en el que hi passa el riu Pedra que ha format es un espai amb abundant vegetació, on la seva aigua, ha modelat la roca formant llacs, balmes i cascades.
Sentir el xiuxiueig de la caiguda del aigua i passejar per els seus indrets ens porta al segle XIX data en que Juan Federico Muntadas descobrí el parc.
Fem un recorregut per tot el Parc, veient la cascada de la Cua de Cavall, el Llac dels miralls, el Bany de Diana, el Llac dels ànecs i la Gruta Iris.
A les dotze en punt assistim a una demostració de diferents aus de rapinya, per seguidament entrar a visitar el Monestir
El Monestir era una fortalesa de defensa que van edificar els musulmans en la seva estada a la Península, més tard, en temps de Alfonso II va cedir la fortalesa i les seves terres a l’Orde del Cister.
12 monjos i un Abat procedents de Poblet es varen instal·lar i en 23 anys van construí el Monestir (1195-1218) gracies a que van aprofitar la pedra de la fortalesa i muralla àrabs que hi havia..

La visita al Monestir va ser guiada i varem passar per totes les seves dependencies. Claustre, sala capitular, altar barroc, l’abadia, el celler, la cuina monacal, el menjador, museu de carruatges i el calefactori.
Per la tarda, teníem l’opció voluntària de visitar la ciutat de Calatayud, cosa que van escollir la majoria i es va anar de visita a la ciutat, on una guia local ans va portar a veure diferents monuments; Església de Sant Pere, Col·legiata de Santa Maria la Mayor, Col·legiata del Santo Sepulcro, Templo de San Andres, Plaza Mayor i Meson de la Dolores.
Amb aquesta visita varem acabà el dilluns que va estar molt ben aprofitat.
El dimarts a primera hora varem tornar cap a la Expo a Saragossa, allà per entrar el pavelló d’Espanya hi havia una cua molt gran, la guia per mitja de la seva influencia ens va fer passar sense tenir de fer cap parada. Varem fer una visita detinguda a tot el seu pavelló, desprès van tenir temps lliure per dinar cadascú pel seu compte i per la tarda ens varem dedicar a les comunitats autònomes i a les sis en punt tornada cap l’autocar per fer el viatge de tornada.

Van arribar a Castellar sans i estalvis cap a les 9 del vespre, amb una idea general de la Expo, un bon record del Monestir de Pedra, i també de Calatayud, i per descomptat de la calor que hi far a Saragossa per aquet temps.