Circuit per Murcia 2009

Circuit per terres de Murcia

La manga del Mar Menor
Del 19 al 24 d'octubre del 2009

Sortim de Castellar, al dilluns 19 d’octubre, a les sis del matí , amb direcció Tarragona, a les vuit breu parada l’àrea de servei de l’Ebre per esmorzar, continuem viatge, travessant Valencia, fins Alacant on parem en un restaurant situat al mig de la ciutat, Racó del Pla, dinar a base de un pica pica molt abundant, seguit de dos arroses, un de verdures i l’altre de mar, tots dos molt bons, postres de gelat amb pastís, s’inclou també el cafè.
Tot seguit ben tips sortida cap a Murcia i d’allà cap a la Manga del Mar Menor, que es una franja de terreny de 18,5 quilometres de llargada que està rodejada d’aigua per tots dos costats formant junt amb la terra ferma una llacuna d’aigua salada amb 36 quilometres de platja interior.
L’hotel on ens allotgem es diu “Las Gaviotas “ a 200 metres es troba el mar, per un costat la llacuna o Mar Menor i per l’altre la platja lliure del Mar Mediterrani; reparteixen les habitacions i despres de dar una volta pels volta’ns del hotel, gaudint de una posta de sol extraordinària, sopar bufet lliure, partida de domino i descansar.
El dimarts dia 20, fem la ruta dels molins, anem a la població agrícola de Torre Pacheco, ciutat de 30.000 habitants, on tenen restaurat de cara el turisme unes reproduccions de molins de vent que durant molts anys van tenir una importància cabdal per l’agricultura de l’entorn.
Visitem detalladament un molí fariner, on entra el blat i surt farina, desprès de passar el gra per entremig de dues grans rodes de pedra que es mouen gracies a la força del vent.
Visitem el Santuari de la Verge del Pasico que està al costat del molí, que segons la historia va ser trobada per un pagès mentre llaurava la terra, aquella pedra una vegada netejada, tenia un dibuix de la Verge. Lo prodigiós del cas es que si la pedra la treien del lloc on va ser trobada, ella tornava apareixia en el mateix lloc, volia estar allà lo que va provocar que si construís una Ermita, sent la veïna Lola del Pasico, la promotora i lluitadora per fer realitat aquella idea, d’aquí li ve el nom de l’ermita.
Visitem l’ermita i seguim la tradició de passar un clavell per la pedra on es troba la Verge pensant en un desig.
Descans en un bar del costat, on ans fan una demostració de jocs locals com la petanca, bitlles i trinquet.
A continuació visitem un moli per treure l’ aigua de una mina, per mitja d’una norià, fins la superfície, aprofitant la força del vent i recollir-la en una basa del costat per fer-la servir per regar. En aquet molí fem la foto de grup.
Tarda sortida cap Mazarron ciutat de 29.000 habitants, està situada al sud de la comunitat murciana, a la bora del mar, en el seu territori existeixen restes fenícies, els quals en el seus viatges marítims hi paraven freqüentment per la mineria existent de plata i plom.
En el temps dels romans, per aquests paratges va comença l’industria metal·lúrgica, ja que s’han trobat restes de forns, propis de l’industria minera. Abans però parem a Bolnuevo que està a primera línea de mar, en una de les seves platges es troben unes formacions de un material argilós format sílice i plom, on l’aire acompanyat de la sorra i aigua han anat modelant curioses figures donant lloc al “ Paisaje encantado de Bolnuevo”, els locals fan servir el lloc com l’escenari d’actuacions artístiques, durant les seves festes patronals.
El dimecres 21, anem cap a la ciutat de Cartagena, te una antiguitat de 3000 anys, degut a la seva posició estratègica en que la entrada del mar esta protegida per dues muntanyes fàcil de vigilar.
El general cartaginès Asdrúbal, va fer d’ aquelles terres la seva principal base militar en la seva lluita contra els romans, el seu successor, Anibal va sortir de allà amb el exercit d’elefants, cap a Itàlia amb la lluita contra els romans, durant las guerres púniques, mes tard Publio Cornelio Escipion conquista la ciutat i li don el nom de Cartago Nova, l’influencia romana guanyadora dels cartaginesos es fa palesa amb els nombroses restes que te la ciutat.
El primer que visitem es la muralla que rodeja tota la ciutat, manada a construí per Carles III per protegir la ciutat, després veiem la reproducció del primer submarí torpede, que en 1885 va inventar Isaac Peral, fill de Cartagena científic, marí, i militar. Malgrat a que totes les probes del submarí van ser satisfactòries, les autoritats del moment van rebutjar l’ invent, per lo que va emigra a Alemanya, on va morí als 44 anys a causa de una meningitis.
La ciutat de Cartagena a tingut a lo llarg de la seva historia l’influencia de tres civilitzacions que han deixat la seva emprèn-te a la ciutat. Primer van ser els romans que han deixat diferent testimonis del seu pas per la ciutat. En segon lloc Carles III que en el 1700 la va fer una base militar, degut al seu emplaçament de fàcil defensa, va ser una plaça on es van fer nombroses construccions militars i en tercer lloc la mineria, era un lloc on es trobavan grans yaciments de diferents metals molt apreciats, axó va provocar que fos una ciutat amb molts prohoms de gran poder econòmic, que van construí en el seu terme grans edificacions, destacant l’arquitecte català Victor Beltri que va ser deixeble d’Antoni Gaudi, sota la seva tutela es van edificar nombroses mansions d’estil modernista; visitem l’edifici de l’Ajuntament, que te forma triangular on les fatxades son diferents entre si, continuem pel carrer Major, amb l’edifici Cervantes, que va ser la primera obra del arquitecte català, destaca per les seves dimensions sobre el demes edificis del voltant, el Casino que està just al costat, va ser l’antiga casa del marqués de Casatilly, la seva decoració i mobiliari son modernistes, mes amunt hi ha la casa Llagostera on la seva fatxada està decorada amb ceràmica on si troben els escuts de Barcelona, Cartagena i Manlleu i per últim el Gran Hotel, on las seves dues fatxades s’uneixen en una rotonda rematada per una vistosa cúpula, per evitar la monotonia dels sis pisos cada un d’ells te detalls decoratius diferents.
A continuació visitem les restes del Teatre Romà, que mostren la grandesa de la ciutat en aquells temps, durant molts anys Cartagena, junt amb Tarragona i Mérida van ser les tres grans ciutats que tenien els romans a España.
Passeig amb catamarà per el port de Cartagena, on et fas idea del entorn natural del seu port que està custodiat a l’entrada per les dues muntanyes, el passeig va ser curt, el fort vent que hi havia no va fer prudent fer-ho per alta mar.
Visitem també l’interior de l’Ajuntament d’estil modernista, on una guia local ans mostra la zona noble del edifici, amb las seves dependencies, la sala de juntes, totes les pintures, retrats, i llànties que junt amb l’escalinata del vestíbul son dignes de veure.
Per la tarda anada Faro del Cabo de Palos, situat sobre un promontori rocós, on en un principi en el 1550, si construí com torre de vigilància, per prevenir i avisar dels atacs dels pirates àrabs, més tard en el 1864 comencen les obres tal com estan ara, té una alçada de 43 metres, la llum del far arriba a les 40 milles. Aquet punt es l’iniciï de l’ urbanització de la “Manga del Mar Menor”.
La “Manga del Mar Menor” es una llacuna d’aigua salada que es va formar als unir-se petites illes volcàniques, que estaven molt juntes que amb el temps si van anar depositant sediments de terra i es van anar unint formant un petit mar interior, on la seva fondària màxima es de 7 metres, i les seves aigües estan més tranqui-les, i degut a la evaporació solar més rica amb sal, els dos mars estan units per petits canals.
Als anys 60 fou descobert pel turisme i van començar a edificar grans construccions de hotels i apartaments poblant aquest paratge. L’estiu arriben habitar unes 500.000 persones entre turistes estrangers i segones residencies.
Fem un recorregut per tota llengua de terra que forma “La Manga del Mar Menor” veient les grans edificacions d’apartaments, hotels, avingudes, jardins,tendes i serveis fins arribar al pont de la Risa, total uns 18 quilometres de una franja estreta de terreny, on a molts punts del seu recorregut es veu mar pels dos costats, únic al mon amb aquestes característiques.
El dijous dia 22, sortida de l’hotel cap a Murcia capital, te una població de 430.000 habitants, es una important ciutat de serveis, exportadora per antonomàsia gracies a la seva cèlebre i fèrtil horta, també destaca les industries conserveres, el tèxtil, la química de destil·lació, i la fabricació de mobles.
La primera visita es a la seva imponent Catedral, situada a la plaça del Cardenal Belluga. La seva façana es una obra mestre del barroc llevantí. Destaca el seu campanar de casi cent metres d’alçada, dotat de 27 campanes que antany anunciaven les riuades del Segura.
El seu interior es majoritàriament gòtic, destaca la “Capilla de los Velez” que degut a la seva alçada sobresurt en l’exterior de la Catedral, destacant els escuts i la cadena de pedra que rodeja la part superior. En el altar major, en un sarcòfag platejat, hi han les entranyes de Alfons X el Savi.
Continuem cap al carrer Treparia, passem per davant del Teatre Romea que està amb restauració, el seu nom es en honor al actor murcià Julian Romea, degut a la pluja forta que cau, ans refugiem en un bar del cèntric carrer.
Visitem el Monestir de Santa Clara la Real, antic palau àrab de Qasr al-Sagir, on si troben les seves restes, i en el que s’han recuperat l’albera, els arriats, i part del saló nord del palau, on hi ha part de les motllures de guix tant característiques en l’ornamentació àrab.
El restaurant “El Corral” on dinem, està situat a la Plaça de Santo Domingo, que es un cèntric punt de trobada, molt apreciat pels murcians.
Per la tarda ans desplacem cap l’oest de la Regió de Murcia, fins a la població de Caravaca de la Creu, te 26.000 habitants, es un lloc de referència per l’Església Catòlica, ja que el papa Joan Pau II la va catalogà com una de les cinc ciutats que en tot el mon tenen el privilegi de celebrar el jubileu a perpetuïtat, les altres ciutats son Jerusalem, Roma, Santiago i Santo Toribio de Liebana.
La pujada dalt la Basílica la fem en un trenet que ja ens espera a l’entrada de la ciutat, mentre passegem ans van explicant la importància que preveuen que tindrà l’any vinent la ciutat, ja que serà any de jubileu, axó passa cada 7 anys i es preparen fent nombroses obres publiques tant a dins la ciutat com dalt a la Basílica.
Visitem la Basílica de la Santíssima i Vera Creu que va començar la seva construcció, el 1617 dalt d’un turó sobre una capella medieval que tenia un “lignun crucis”, un fragment de la verdadera creu on Jesús va ser crucificat. La Basílica va ser declarada en 1944, Monument Històric Artístic, la seva planta es una creu llatina, es venera la famosa Creu de Caravaca, i des de segle XIII es lloc de peregrinació, per venerar la creu patriarcal de doble braç horitzontal, la llegenda diu que va pertanyia al patriarca de Jerusalem.
Una festa tradicional de Caravaca es la de “Caballos del vino”, on els cavalls amb luxoses guarnicions pujant la pendent del castell, sent el guanyador el que la puja més de presa, la festa recorda quan la fortalesa va estar assetjada pels moros cap 1250 i tenien els dipòsits d’aigua completament secs, un grup de cavallers templaris van travessar el lloc musulmà i van carregar els odres de vi al no trobar aigua, tornant cap el castell, on van ser rebuts amb molta alegria.
El divendres, 23 d’octubre sortida cap a la bonica població de Lorca, coneguda per la ciutat dels 100 escuts, es un municipi situat al sud-est de la Regió de Murcia te 90.900 habitants, es molt coneguda pel seu Castell i per les seves processons de Setmana Santa.
Durant la Reconquesta va ser una perillosa ciutat fronterera amb el Regne Moro de Granada, que necessitava molta protecció per les incursions dels àrabs, per axó molts nobles castellans, per defensar-la van traslladar allà la seva residencia, i posaven el seu escut nobiliari a la façana, també practicàvem nombroses incursions en territori enemic, saquejant-lo i emportar-se’n el que podien, fins el 1452 van durar els enfrontaments i les correries per aquesta frontera.
La primera visita que fem a Lorca es a la Església de Santo Domingo, que es la seu del Museu del “Paso Blanco”, una de les principals Confraries dels desfiles biblio-pasionales de Lorca, allà s’exhibeix una mostra dels millors brodats realitzats en seda i or.
El Sr. Antonio, un guia local, ans va explicant tots els treballs que hi ha exposats, tots brodats a mà, amb tot luxe de detalls, com la cara del Senyor de la grandària de l’ungla del dit on si poden aprecia les pestanyes, els brodats els feien amb lupa per poder arribar aquella perfecció, el temari es Bíblic i de la Passió, admirem la perfecció de les obres exposades, també de les talles de fusta policromades de Sant Joan, La Verónica i de Maria Santíssima de la Amargura.
Edemes de la Confraria del “Paso Blanco” hi han las del “Paso Azul”, la del “Paso Rojo”,i las del “Paso Morado”, formant totes plegades unes de les manifestacions religioses mes importants i originals d’Espanya.
A continuació visitem la Col·legiata de San Patricio que es dels elements més destacats de Lorca, la seva façana junt amb la de la Catedral de Murcia son les úniques monumentals amb tota la regió.
La façana consta de tres cossos, en el primer hi ha 5 portades, las tres centrals corresponen a les entrades a les naus del temple, las dues laterals sense decoració donen entrada a capelles laterals. El segon cos hi ha tres portades en la central hi ha l’ imatge de San Patricio amb vestimenta episcopal, las dues laterals sense decoració, i el tercer cos està reduït a una sola portada on hi ha l’ imatge de la Verge del Alcàsser antiga patrona de Lorca.
Del seu interior destaca el Altar Major, la gran reixa de separació, i las diferents capelles laterals, on es pot veure la de Jesús crucificat negre, i diferents imatges religioses.

A continuació visitem l’edifici mes significatiu del barroc llevantí de Lorca, que pertany a la família Guevara, en el 1691, s’acaba la seva escala principal i en el 1694 la seva gran façana, on destaca el gran retaule barroc amb les quatre columnes salomòniques i el blasó central, coronat amb l’escut de la Ordre de Santiago.
El seu interior destaca el pati format per dos arcs a cada costat, amb decoració de diferents escuts, motius vegetals i caps de criatures.
L’edifici ha estat habitat fins el 1996, l’ultima mestressa Concepció Sandoval, descendent dels Guevara al morir sense descendència va donar el palau al Ajuntament per convertir-lo amb Museu per la ciutat.
Es poden observar escuts dels Guevara per tot arreu, eren les seves senyes d’identitat, inclòs en el gran retrat de Don Joan de Guevara, que hi ha a l’escala es poden veure en el collar del gos, i en la guarnició del cavall; el interior del palau hi han les seves dependencies, amb una capella interior, que han estat utilitzades fins els nostres dies, el mobiliari es del segle XVIII, hi ha restes del paviment original, quadres del pintor Camacho, tot una sèrie de retrats de los Madrazo.
A part inferior formant part del Museu hi han posat una farmàcia de primers del segle passat, que estava en el mateix carrer, que conserva tots els estris que es feien servir en aquell temps.
Desprès de visitem un Museu tenda, que ens mostra tota l’artesania de la ciutat de Lorca amb tot tipus de ceràmica, catifes, i demés que es fabrica allà.
Anem a dinar en un modern restaurant situat a les afores de la ciutat.
Per la tarda ans desplacem cap al nord fins a la població de Totana de 21.400 habitants, on a 7 quilometres es troba l’ermita de Santa Eulalia. La seva construcció data del 1570 que junt amb les construccions posteriors adjacents a l’ermita la han convertit en Santuari.
Les pintures murals de l’ interior de l’ermita son un relat de la vida i miracles de la Santa, axis com també de la vida i passió del Senyor.
L’entorn del Santuari es privilegiat, disposa de llocs d’entreteniment i tot està molt ben cuidat, es recomana visitar el mirador de la Verge Blanca, i pujar fins l’ imatge del Sagrat Cor situat dalt la muntanya, des de on hi ha una magnifica vista panoràmica de tota la comarca.
El dissabte 24, de bon matí sortim de l’hotel per tornar cap a casa, desprès de fer les parades de rigor, cap a l’una del migdia arribem a Sant Carles de la Ràpita, on fem un bon dinar de comiat, continuant cap a Castellar, on arribem a les sis tocades de la tarda amb el record de haver fet un circuit molt ben aprofitat
per terres de Murcia.