Galicia-Circuit cultural
Del 26 de febrer al 3 de març del 2009
Sortida de Castellar, cap l’Aeroport per agafar l’avió que ens portarà a Santiago de Compostela, a l’arribada una hostessa ans acompanya fins a uns pavellons situats en una muntanya molt a prop del aeroport, anomenats Monto do Goso, el nom ve de que els peregrins que feien el camí de Santiago, quan arribaven aquella muntanya veien les puntes de la Catedral, i es posaven molt contents ja que havien arribat a Santiago. Muntanya Grata.
La distribució de les habitacions estava amb uns pavellons, apartats del menjador, de manera que per anar al menjador tenies que sortir l’exterior, per contra l’autocar passava a recollir-te al costat mateix del pavelló.
Desprès de donar-nos les claus de la habitació, varem donar un passeig pels voltants, descobrint tota la muntanya, ja que apart dels pavellons i menjadors també, hi havia tendes amb records, cafeteria, sales d’estar , discoteca, recepció, i en la part més alta uns pavellons comunitaris pels peregrins.
La primera excursió va estar a Pontevedra, varem parar al mig de la ciutat a la Alameda, on hi ha un jardí, varen visitar l’església de la Verge Peregrina, l’església de San Francesc situada al costat del edifici de Hisenda, la part més antiga de la ciutat, Plaça Teucro, la casa on va viure en Valle Inclan, la Catedral, i els seus voltants.
Del 26 de febrer al 3 de març del 2009
Sortida de Castellar, cap l’Aeroport per agafar l’avió que ens portarà a Santiago de Compostela, a l’arribada una hostessa ans acompanya fins a uns pavellons situats en una muntanya molt a prop del aeroport, anomenats Monto do Goso, el nom ve de que els peregrins que feien el camí de Santiago, quan arribaven aquella muntanya veien les puntes de la Catedral, i es posaven molt contents ja que havien arribat a Santiago. Muntanya Grata.
La distribució de les habitacions estava amb uns pavellons, apartats del menjador, de manera que per anar al menjador tenies que sortir l’exterior, per contra l’autocar passava a recollir-te al costat mateix del pavelló.
Desprès de donar-nos les claus de la habitació, varem donar un passeig pels voltants, descobrint tota la muntanya, ja que apart dels pavellons i menjadors també, hi havia tendes amb records, cafeteria, sales d’estar , discoteca, recepció, i en la part més alta uns pavellons comunitaris pels peregrins.
La primera excursió va estar a Pontevedra, varem parar al mig de la ciutat a la Alameda, on hi ha un jardí, varen visitar l’església de la Verge Peregrina, l’església de San Francesc situada al costat del edifici de Hisenda, la part més antiga de la ciutat, Plaça Teucro, la casa on va viure en Valle Inclan, la Catedral, i els seus voltants.
Seguidament varen anar a la Ria d’Arosa, famós paratge, on es troben diferents pobles que viuen exclusivament dels productes del mar, en primer lloc visitem La Toja, antic balneari molt famós, on hi ha l’església , on la seva paret esta formada per conxes marines.
Continuant el recorregut per la Ria d’Arosa, varen parar en la localitat de Grove, al costat de la platja, on hi havia molt personal treballant a la ria, traient marisc, el dinar es va fer a Castrelo.
Per la tarda, sense moure’ns de la Ria d’Arosa, varen anar a la ciutat de Cambados, on varen parar a la Plaça de Ceciñanes, donar un passeig per els seus carrers, el viatge de tornada, cap a Santiago varen passar per diferents poblets donant d’aquesta manera el dia per acabat.
El dissabte es dedica a la ciutat de Santiago de Compostela, la primera parada es la Plaça del Obradorio, allà la guia ans explica els monuments que la composen , per un costat la Catedral, al seu davant l’edifici on hi ha totes les dependencies de la Junta de Galicia, al costat El Hostal dels Reis Católics, transformat amb un important Parador de Turisme, i al altre costat l’edifici de La Universitat.
Continuant el recorregut per la Ria d’Arosa, varen parar en la localitat de Grove, al costat de la platja, on hi havia molt personal treballant a la ria, traient marisc, el dinar es va fer a Castrelo.
Per la tarda, sense moure’ns de la Ria d’Arosa, varen anar a la ciutat de Cambados, on varen parar a la Plaça de Ceciñanes, donar un passeig per els seus carrers, el viatge de tornada, cap a Santiago varen passar per diferents poblets donant d’aquesta manera el dia per acabat.
El dissabte es dedica a la ciutat de Santiago de Compostela, la primera parada es la Plaça del Obradorio, allà la guia ans explica els monuments que la composen , per un costat la Catedral, al seu davant l’edifici on hi ha totes les dependencies de la Junta de Galicia, al costat El Hostal dels Reis Católics, transformat amb un important Parador de Turisme, i al altre costat l’edifici de La Universitat.
Visitem tots els voltants de la Catedral, la Plaça de la Plateria, la Plaça de l’Immaculada, tenim la sort de que a les dotze està previst que el famós Botafumerio es posi en funcionament, ja que un grup de turistes japonesos, en pagat per veure-ho , amb la Catedral plena a vesar , es posa en funcionament el Botafumeiro, cal destacar la devoció dels feligresos japonesos escoltant la Misa.
El dinar d’aquet dissabte va ser especial, ja que opcionalment, varen poder escollir anar a fer una mariscada en un bon restaurant de Santiago, per la tarda visitem el Museo de Pobo Galego, instal·lat en l’antic convent dels Dominics, es un Museu etnològic del pobla gallec, visitem unes sales on hi ha objectes del mar, també del camp, de diferents oficis, de música, del seu habitat, i de la seva tradició.
El dinar d’aquet dissabte va ser especial, ja que opcionalment, varen poder escollir anar a fer una mariscada en un bon restaurant de Santiago, per la tarda visitem el Museo de Pobo Galego, instal·lat en l’antic convent dels Dominics, es un Museu etnològic del pobla gallec, visitem unes sales on hi ha objectes del mar, també del camp, de diferents oficis, de música, del seu habitat, i de la seva tradició.
El edifici es del 1219, la seva joia es una escala helicoïdal que el mestre Andrade va dissenyar per comunicar-se les diferents dependencies del convent, on en un mateix forat, tres rampes diferents pujant fins culminar amb un mirador sobre la ciutat. Visitem la resta del convent, començant per el claustre, la seva església del segle tretze, on conté el Panteó dels Gallecs il·lustres, en la capella descansen las restes de Rosalia de Castro, i altres famosos personatges gallecs.
El diumenge sortim de Santiago per visitar la ciutat de La Coruña, la seva població es de 250.000 habitants, primer de tot donem amb l’autocar una volta panoràmica a la ciutat, la primera parada es a la Torre de Hèrcules, és el far amb funcionament més antic del mon, té 58 metres d’alçada, el seu origen és desconegut, se sap que en el segle segon va ser reedificat per els romans.
La segona parada es en el Passeig Marítim, el més gran d’Europa, té un recorregut de 12 km, la seva realització es va fer sota el mandat de l’Alcalde Francesc Vázquez, recuperant les típiques galeries de la ciutat, la gran majoria del segle XIX que son tot un símbol de la ciutat, visitem la Plaça de Maria Pita, on hi ha un monument a la heroïna que es va enfrontar al almirall anglès Francis Drake amb la seva invasió a la ciutat. Passegem per el mig dels jardins que hi ha al costat del port, veient diferents escultures de personatges gallecs famosos.
El diumenge sortim de Santiago per visitar la ciutat de La Coruña, la seva població es de 250.000 habitants, primer de tot donem amb l’autocar una volta panoràmica a la ciutat, la primera parada es a la Torre de Hèrcules, és el far amb funcionament més antic del mon, té 58 metres d’alçada, el seu origen és desconegut, se sap que en el segle segon va ser reedificat per els romans.
La segona parada es en el Passeig Marítim, el més gran d’Europa, té un recorregut de 12 km, la seva realització es va fer sota el mandat de l’Alcalde Francesc Vázquez, recuperant les típiques galeries de la ciutat, la gran majoria del segle XIX que son tot un símbol de la ciutat, visitem la Plaça de Maria Pita, on hi ha un monument a la heroïna que es va enfrontar al almirall anglès Francis Drake amb la seva invasió a la ciutat. Passegem per el mig dels jardins que hi ha al costat del port, veient diferents escultures de personatges gallecs famosos.
Dinem en un restaurant al costat de Riazor, camp de pilota del Coruña.
Per la tarda ans desplacem fins a la ciutat de Betanzos, de 15,000 habitants, parem en una plaça davant del monument als germans Garcia Naviera, fills predilectes i benefactors de la vil·la.
A Galicia a principis del segle passat va patir una gran fam que va obligar a la població, principalment masculina, emigrar per buscar-se la vida, en aquell temps, en un any més de 250.000 persones van sortir de Galicia cap a Sud-americà, principalment Argentina i Cuba.
Per la tarda ans desplacem fins a la ciutat de Betanzos, de 15,000 habitants, parem en una plaça davant del monument als germans Garcia Naviera, fills predilectes i benefactors de la vil·la.
A Galicia a principis del segle passat va patir una gran fam que va obligar a la població, principalment masculina, emigrar per buscar-se la vida, en aquell temps, en un any més de 250.000 persones van sortir de Galicia cap a Sud-americà, principalment Argentina i Cuba.
Juan Mª i Jesus Garcia Naviera, fills de Betanzos, van emigrar a l’Argentina, allà van fundar una important firma comercial, van participar en diverses empreses, conquerint una gran fortuna. Van tornar al seu pobla natal, i van dedicar part de la fortuna a combatre el paro, creant llocs de treball, van fer diferents fundacions, ajudant als necessitats, construint escoles, residencia per la tercera edat, safareig públic, i moltes millores a la vil ·la.
En mig de la pluja, varem visitar l’església de San Francisco, construïda el segle catorze, amb aquesta visita van donar per acabada l’excursió del dia.
El dilluns sortim de Santiago cap a visitar las ries altes, la primera parada es a Noia un bonic poblet, on visitem l’església de San Martin del 1434, de una sola nau, es de les més especioses de Galicia, conté un gran rosetó a la seva fatxada, que està rodejat d’àngels tocant la trompeta, com a característica, hi ha la pila del aigua beneïda, que és la conxa de una nècora gran.
Un altre església que varen visitar es la Santa Maria La Nueva, és una de les més representatives del gòtic mariner, data del 1327, la seva il·luminació la té gracies al gran rosetó de l’entrada, en el seu interior hi ha un retaule rococó, i varis sepulcres entre els que destaca el de Pere Carneiro, en el que hi ha una figura jacent, amb vestidures de l’època. Rodejant l’església es troba el cementiri amb làpides representant els oficis dels morts.
Continuant el recorregut parem a la localitat de Muros al costat del port marítim, on està ple de tasques marineres, a continuació parem a Carnota, per fer una fotografia amb el Horrio més gran de Galicia, té 25 metres de llarg i 44 potes, passem per Cee i Concurbion, fins arribar a Finisterre, on dinen en un restaurant al costat mateix de la platja.
Per la tarda, continuem fins arribar a dalt de tot del Far de Finisterre, fa molt vent,el nom de Finisterre, ve de Fines Terrae dels romans, per els romans en el far s’acabava la terra, i començava el misteri de lo desconegut.
En mig de la pluja, varem visitar l’església de San Francisco, construïda el segle catorze, amb aquesta visita van donar per acabada l’excursió del dia.
El dilluns sortim de Santiago cap a visitar las ries altes, la primera parada es a Noia un bonic poblet, on visitem l’església de San Martin del 1434, de una sola nau, es de les més especioses de Galicia, conté un gran rosetó a la seva fatxada, que està rodejat d’àngels tocant la trompeta, com a característica, hi ha la pila del aigua beneïda, que és la conxa de una nècora gran.
Un altre església que varen visitar es la Santa Maria La Nueva, és una de les més representatives del gòtic mariner, data del 1327, la seva il·luminació la té gracies al gran rosetó de l’entrada, en el seu interior hi ha un retaule rococó, i varis sepulcres entre els que destaca el de Pere Carneiro, en el que hi ha una figura jacent, amb vestidures de l’època. Rodejant l’església es troba el cementiri amb làpides representant els oficis dels morts.
Continuant el recorregut parem a la localitat de Muros al costat del port marítim, on està ple de tasques marineres, a continuació parem a Carnota, per fer una fotografia amb el Horrio més gran de Galicia, té 25 metres de llarg i 44 potes, passem per Cee i Concurbion, fins arribar a Finisterre, on dinen en un restaurant al costat mateix de la platja.
Per la tarda, continuem fins arribar a dalt de tot del Far de Finisterre, fa molt vent,el nom de Finisterre, ve de Fines Terrae dels romans, per els romans en el far s’acabava la terra, i començava el misteri de lo desconegut.
El dimarts va ser tot el dia lliure, per preparar la tornada a casa, de totes maneres el matí es va aprofitar per anar a la ciutat de Santiago, a comprar els ultims records, després de dinar l’autocar ans va portar fins a la Coruña, deixant-se en l’aeroport, on a mitja tarda l’avió ens portà cap a Barcelona. Varem arribar a Castellar a les deu tocades, amb el record de haver passat uns dies agradables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada