divendres, de desembre 31, 2010

Serra de Cazorla- 2002

Serra de Cazorla
Del 17 al 21 d’abril del 2002

Dimecres 17 Castellar del Vallès – Villanueva del Arzobispo
Sortida a les 6 del matí de Castellar, vàrem ser molt puntuals i a les vuit ja esmorzàvem a l’àrea de servei de l’autopista que hi ha a Hospitalet de l’Infant passat Tarragona. Tot seguit anem amb direcció a Valencia i una vegada allà ens desviem cap a Albacete agafant l’autovia, s de l’una del migdia ja estàvem a Fuente la Higuera per dinar, en el Restaurant Alcanar al costat mateix de l’autovia. Desprès de dinar ja van endinsar-nos cap l’interior en direcció a la província de Jaen i quan ens aproparen al nostre punt de destí, més oliveres veien. N’havien que tenien una gran amplada, d’altres es veien molt joves, estàvem en general molt ben alineades per poder-hi passar el tractor, també n’hi havia posades per tot arreu fins i tot en pendents molt pronunciades. Es veu que aprofitàvem tots els racons de la muntanya per plantar-les, des de dalt de tot fins el pla. Tot el que allargava la vista era una olivera i aquest era el panorama que veies durant quilometres i quilometres; ens van informar més tard que solament a la província de Jaen hi havia 65 milions d’oliveres, axó ho sabien en tant detall, perquè antigament la Comunitat Europea els hi donava una subvenció per arbre plantat, ara els hi donen per producció d’oli.
A les 7 de la tarda vam arribar a Villanueva del Arzobispo que era el nostre destí, població de 9.000 habitants, que està situada entremig de ls Serra de Cazorla i la Serra del Segura. Vam anar a l’Hotel Torres I, i desprès de distribuir les habitacions, encara varem tenir temps de donar un passeig pel poble, visitant l’església i l’ajuntament, també vam veure que hi havia varies cooperatives que es dedicàvem a la producció i comerç d’oli.
Dijous 18 Ubeda-Iznatoraf- Sant Fuensanta

A les nou del matí vam sortir de l’hotel i ens vàrem dirigir a la ciutat d’Úbeda, on una guia local ens va explicant les característiques més importants d’aquesta ciutat. Úbeda és la capital de la comarca de La Loma i té a prop de 33.000 habitants, està a uns 800 metres d’altitud, i com tota la província de Jaen la seva economia gira al voltant de l’oli.
Ara bé, Úbeda té una gran importància degut a la seva riquesa monumental. En l’Edat Mitjana, Francisco Cobos Molina, fill d’Úbeda, va ser secretari del rei Carles I, aquest senyor va fer molts diners, degut principalment a que en aquell temps tot el comerç que hi havia amb América passava per les seves mans, axó va fer que en el seu entorn es produís molta riquesa que ell va anar invertint en la seva ciutat. Així doncs va manar construí una església i diferents palaus pel seu ús personal i pel de la seva família. Per veure tot axó ens van situar al mig de l’ampla Plaza Vázquez de Molina, des d’allà es pot veure l’Església del Salvador, en la seva façana i en el retaule de l’altar major, hi ha el nom de Salvador, en el seu interior existeix una reixa molt adornada que antigament separava els rics dels pobres, i encara que no ho sembli es una església particular, pertany a la casa Medinaceli descendents de la família Cobos Medina.
Al seu costat hi ha l’edifici del Parador de Turisme, en el que es pot visitar el seu interior. A continuació hi ha un altre palau, on des de fa dos-cents anys el seu primer pis està ocupat per monges de clausura.
L’Ajuntament es troba dins d’un altre palau, on pujant al pis de dalt està ple d’escrits de fa més de cinc-cents anys, i des de on es veu una panoràmica de la grandiositat de la plaça. Al baixar entrem al saló de reunions on en un lloc preferent hi ha el retrat del creador de tota aquesta riquesa monumental.
Tots aquets monuments eren antigament les residencies de la família Cobos Molina i amb el temps han anat passant a formar part del patrimoni de la ciutat, excepte l’Església del Salvador que encara és propietat privada.
Desprès van anar a visitar el Museu de Sant Joan de la Creu, que està situat en el convent carmelità a on el sant hi va passar el mig any últim de la seva vida, va morir als 49 anys, s’hi conserva estris que va fer servir en vida, així com tota una colla de retrats del sant, inclòs un tros de fèmur que es conserva com a relíquia.
Per la tarda vam anar visitar un poble situat sobre una muntanya molt a prop de Villanueva del Arzobispo que es diu Iznatoraf, aquest poble està situat a 1.036 metres d’altitud i té 1,300 habitants. La seva economia està basada en la producció d’oli, ell sol produeix 16 milions de litres d’oli, i ens informen que la recollida de les olives triga 40 dies, tardant quinze minuts per arbre. Quasi tots els habitants del poble tenen el seu tros de terreny amb oliveres plantades. El poble té els carrers molt nets i plens de flors. Amb moltes pujades i baixades, des de la part més alta es veu una panoràmica molt maca de tota la regió.
Al baixar passem per el Santuari de la Fuensanta, allà ens rep el mossèn que ens fa una mica d’explicació de la seva llegenda que diu que la reina mora d’Iznatoraf ajudava als presos cristians, quan el seu marit se’n va assabentar li va fer tallar els braços i treure-li als ulls, ella va anar a la font a rentar-se les ferides i li van començar a créixer un altre cop els braços i tornar-li la vista des d’aquell moment el lloc es diu de la Fuente Santa o Fuensanta.
Per tots els pobles que passàvem hi havien cooperatives agrícoles que comercialitzen la producció de l’oli, això ha fet que la classe mitja de la comarca hagi tingut un gran impuls.
Divendres, 19 Baeza-Chiclana de Segura

Sortim a les 9 de l’hotel i ens dirigim cap a Baeza, que està situada a vuit kilòmetres d’Úbeda, aquesta ciutat té cap a 16.000 habitants i la seva economia es basa en tres apartats, el primer el turisme, es una de les ciutats més visitades de Jaen, segon per l’Acadèmia de la Guardia Civil, que té 2.600 alumnes, d’ells 400 són dones, que donen molta vida al poble, principalment els caps de setmana en que venen els seus familiars de visita i per últim l’olivar que com tota la província està ple de cooperatives a on produeixen i comercialitzen l’oli de oliva.
El primer lloc de parada és la Plaça dels Lleons. En el mig d’aquesta plaça hi ha un monument amb quatre lleons i un pedestal a on hi ha una figura femenina que diuen que és la dona d’Aníbal. En un costat hi ha l’antiga carnisseria que estava situada a l’altra banda de la plaça i per poder-la conservar la va traslladar peça a peça fins el lloc que està ara, d’aquesta forma ha guanyat tant la plaça com l’edifici. Al fons hi ha la casa del Populo, on hi ha ubicada l’Oficina de Informació i Turisme, i finalment al fons i a la dreta trobem la porta de Jaen, amb els seus escuts a la portada i adossada a ella, l’Arc de Villalar construït posteriorment en commemoració a la batalla del seu nom.
Tot seguit ens endinsem cap el casc antic de la ciutat, tot passant per uns carrers a on totes les cases tenen reixes, arriben a una plaça a on hi ha el Palau de Jabasquinto amb una portada gótico-isabelina de gran bellesa. Passem a visitar el seu interior i seguidament anem a la plaça davant la Catedral a on hi ha la Font de Santa Maria (on fem la fotografia del grup) i a l’altre costat el seminari. Entrem a la Catedral en l’altar major trobem un gran retaule barroc i al mig una gran llàntia amb pintures al sostre que representen als quatre evangelistes. Cal destacar també el púlpit que està fet de xapa sobreposada per protegir el de fusta que data del segle XVI, també van veure una de les custodies més valuoses que hi ha a Espanya i que està especialment protegida, doncs queda amagada darrera d’un quadre. Per veure-la s’ha de pagar, hi ha un mecanisme que fa que automàticament s’aparti el quadre i es vegi la custodia que gira durant un parell de minuts i desprès es torna amagar. La custodia és tota de plata té tres pisos i varen treballar-la varis joiers locals durant molts anys.
Tot sortint ens dirigim el museu que té la Confraria de la Santa Veracruz, que és una de les més antigues d’Espanya, data del 1540 i fou fundada pels franciscans, és de les confraries que surten més per la Televisió Espanyola el Divendres Sant. En el museu poden veure els diferents vestits que porten els confrares durant la processó, els dos trons d’alpaca i un altre de fusta recoberta amb fulls d’or, a on posant les imatges, que tenen un valor que passa dels cent milions de pessetes.
L’excursió que fem per la tarda ens porta a Chiclana de Segura, que és un poble situat a 900 metres sobre el nivell del mar a dalt de tot d’una muntanya, té 1.300 habitants i la seva economia gira al voltant de l’oli. A l’arribar l’autocar ens deixa a l’entrada al costat d’una gran roca amb un túnel. Nosaltres entrem per una porta on hi ha una escala que ens dur directament a una terrassa a la part més alta del poble. Des d’aquet punt es poden veure quatre províncies l’hora que son Ciutat Real, Granada, Albacete, i la pròpia Jaen. Tot baixant troben el batlle del poble que molt amable, ens passa un vídeo a on s’expliquen les peculiars característiques que té el poble degut per un costat a la seva alçada i per l’altre al fet de que està posada a dins de una roca, el que fa que de ella surtin balcons i finestres. En el vídeo també ens explica la seva història que està molt lligada a la del poeta Jorge Manrique, ja que hi va viure durant llargs períodes de la seva vida. Desprès anem cap a la part baixa del poble a on hi ha la plaça amb l’església que visitem i tot seguit per un carrer del costat ens apropen a la casa en que va viure el poeta, per últim passant per dins el túnel cerquem l’autocar.
Dissabte 20 Sierra de Cazorla

De bon matí sortim de l’hotel en direcció a Cazorla, desprès de passar per una sèrie de pobles agafem el guia que ens il·lustrarà sobre tot el que anem a veure. El guia ens explica que La Sierra de Cazorla té més de 200.000 Ha.,i és l’espai protegit més gran d’Espanya, té 55 milions de pins distribuïts en tres grans grups, segons l’alçada en que estan, en quan a les plantes n’hi ha 2170 de catalogades, i d’elles 24 son autòctones d’aquest territori com la Violeta de Cazorla. Tots els animals estan en llibertat controlada i les espècies més abundants són els cérvols. La cabra de muntanya i el porc senglar a part hi ha tot tipus d’aus que tenen els seus nius a la part més alta de la serra. En ella neixen dos rius, el Guadalquivir que desemboca a l’Atlàntic i el Segura que ho fa en el Mediterrani.
La primera parada la vàrem fer en el “Mirador de Fèlix Rodríguez de la Fuente”, aquest mirador pren el nom del prestigiós doctor, famós pels seus programes a la Televisió, i que era el seu lloc habitual de treball amb els animals. Des d’aquet mirador es pot contemplar una molt gran i bonica extensió del paisatge. A continuació van anar vorejant l’enorme pantà de Tranco, i ens van aturar a un lloc on varen poder veure els cérvols en llibertat que estàvem pasturant al costat d’un petit llac, més endavant també varem tenir la sort de veure una família de cabres en llibertat. El guia que era nascut a un poble del mig de la Sierra ens va anar explicant que la natura és molt sàvia, que hi ha una gran quantitat de plantes que creixen en el bosc i que totes tenen propietats diferents, n’hi ha de tòxiques, fins i tot de venenoses, també n’hi ha de medicinals que curen diferents malalties, poden trobar-se de carnívores que agafen els insectes per alimentar-se i altres abortives, que són menjades pels cérvols quan l’any és molt sec i d’aquesta manera no tenen cries que pugin patir set. El guia també ens ensenya una planta molt curiosa, on les seves fulles més baixes tenien espines que punxàvem, i en canvi les més altes eren completament llises, aquesta era la manera que té la planta de defensar-se d’ésser menjades pels animals.
Seguidament ens parem a visitar una piscifactoria de truites, que passen per diferents departaments a on van desenvolupant-se i quan tenen la mida corresponent, les deixen anar cap al riu, és un procés curiós de veure. També visitem el Jardí Botànic a on hi han explicacions i fotografies de les diferents espècies d’arbres i plantes que té la Sierra, ens ensenyen com poder determinar l’edat del pi per les rotllanes que té el seu tronc, també si ha hagut sequera o humitat per l’amplada de les rotllanes.
L’economia de la Sierra es basa principalment en la seva producció de fusta, aquesta part d’Espanya va ser particularment molt castigada en temps de Felip II, amb l’extracció de fusta per fer els vaixells per la “Armada Invencible”, també com tota la regió, té una producció important d’oli que gracies al tipus de terreny és d’excel·lent qualitat.
El dinar va ser a base d’un picnic que ens van endur de l’hotel, desprès van anar a veure una cascada, per arribar-hi vam haver de caminar per un passeig de tres kilòmetres al costat del riu, per la cascada no hi baixava gaire aigua, però era molt bonic tot el seu entorn, una mica més enllà hi havia un salt d’aigua artificial, seguidament anant per un camí ple d’esglaons de pedra molt alts sortim en un lloc on ens esperava l’autocar que ens va portar a un lloc anomenat el Mirador del Caudillo, es veu que en Franco quan i anava de casera tenia la costum de parar-se aquell indret, doncs si pot veure una vista preciosa.
Seguidament deixem la Sierra i parem al pobla de Cazorla a on donem un petit passeig per un parc que tenen al mig de la població, d’allà tornem cap l’hotel.
Diumenge 21 Villanueva del Arzobispo-Castellar
Sortida de l’hotel Torres I a les nou del matí,desprès d’haver carregat tot l’equipatge ens posem en camí cap a casa. No trobem gens de trànsit per aquelles contrades, això fa que anem molt bé de temps i es decideixi fer una parada i visitar el Santuari de Nostre Senyora de Cortés, que si troba en el poble d’Alcaraz. Continuem fent camí fins trobar el restaurant de Fuente la Higuera, a on arribem a l’una del migdia i ja ens tenen preparat a taula el dinar.
Una vegada acabat el dinar tornem cap l’autocar que va fent autopista, varem patir algunes petites parades l’arribar a Catalunya, però l’arribada a Castellar va estar a les vuit i mitja del vespre en sense cap contratemps.
S’ha vist una part d’Espanya que la majoria no havia vist mai, que ha estat molt instructiu i al arribar sans i estalvis a Castellar, es pot dir que tot ha anat molt bé.

diumenge, de desembre 12, 2010

Egipte 2001

EGIPTE
Del dilluns 17 de setembre al dilluns 24 de setembre del 2001
Dilluns 17 de setembre
Varem sortir de Castellar a les 15,30 i desprès de recollir als que pujaven a Sabadell varem anar a l’aeroport de Barcelona. Va fer una tarda molt plujosa i l’avió va tardar molt a sortir, era gran, en cada fila i havia 8 passatgers separats per dos passadissos.

El vol va durar unes quatre hores per lo que varem arribar a Luxor cap a les dues de la matinada, abans ja havíem posat el rellotge una hora mes aviat per anar a la mateixa d’Egipte. Desprès de passar tots els tràmits d’entrada al país, van pujar en un autocar que ens dugué cap a la nau que te per nom “Diamond” a on ens donen
l’habitació per anar a descansar, això era cap a les tres i mitja i ens diuen que ans cridarien a les cinc, una hora i mitja per descansar.
Dimarts 18 de setembre
Ens van despertar a les cinc del matí, i desprès d’esmorzar varem pujar a una barca que ens va dur a l’altre banda del riu Nil, a on ens esperava un autocar que ens va portar a la “Vall dels Reis”, que hi arribem quan començava a clarejà. Ens van explicar que a la banda oriental, on neix el sol és la vida i posaven tot el que feia referència als Temples, i que la banda occidental, que és a on el sol es pon, era la mort i allà i posaven les tombes. Al principi totes les tombes al cap de poc de morir-se el rei eren saquejades i prenien tot el que hi havia en el seu interior per això i per prevenir la seva profanació varen posar-les al mig del desert, al peu d’una muntanya en forma de piràmide. Feien uns forats bastant fondos perquè els lladres no pugessin arribar-hi, això junt amb la sequedat de l’ambient ha fet que és conservin fins nosaltres, inclòs el color de les pintures. Varem visitar un parell de tombes, que estàvem formades per una entrada, a continuació un passadís inclinat cap avall, a on en les parets hi havia gravats amb motius de la seva vida i també ofrenes als deus, i al final del passadís una sala i desprès el lloc a on hi havia la tomba. Hi havia moltes tombes però cada any només en deixen visitar algunes i al any següent canvien per evitar el seu deteriorament.
A continuació l’autocar ens porta cap a la “Vall de les Reines” que està situat a l’altre costat de la muntanya, allà varem visitar una tomba molt ben conservada on les pintures tenen el color original, hi ha representades les costums i el culte que tenia el poble. La tomba més important és la de la reina Nefertari esposa de Ramsés II, però la visita està limitada a uns pocs visitants per por de que es faci mal bé.
Desprès tornarem a pujar l’autocar i ens dirigim a l’altre costat del riu Nil. Primer de tot visitem el Temple d’ Habu , construït per el faraó Ramsés III, caracteritzat per les seves escenes militars i religioses molt ben conservades, encara tenen el color original brillant. De camí cap a Luxor (antigament Tebas) ens parem per admirar dues grans estàtues conegudes com “Els colossos de Memno”, considerades les més antigues que hi ha del faraó Amenofis III fetes de gres, tot seguit continuem cap el gran Temple de Karnak.
El Temple de Karnak es troba a la part nord de Luxor i és un conjunt grandiós de l’arquitectura religiosa del antic Egipte. Va ésser construït durant el regnat de varis faraons i s’hi van adorar diferents deus, i com que cada faraó desitjava que lo seu fos lo mes vist, desfeien lo fet anteriorment, que de vegades es tornava a utilitzar, per tant el conjunt arquitectònic es molt complex.
A l’entrada hi ha l’”Avinguda dels Moltons” representant al deu Amon: símbol de la fertilitat i creixement, i ha sota de cada estàtua n’hi ha una de petita de Ramsés II. El conjunt del Temple consta de tres centres separats i rodejat cada un d’ells per un mur de totxos. El més gran que està al mig del Santuari d’Amón es el més ben conservat. A la seva esquerra hi ha el Santuari de Montu el deu de la guerra i l’altre costat el de la deessa Mut dona d’Amón que està representada simbòlicament amb un voltor.
La part mes extraordinària es sens dubte l’imponent sala hipòstil amb les seves 134 columnes de 23 metres d’alçada, els seus dibuixos i escrits on expliquen que van ser diferents faraons els que hi van intervenir en la seva construcció. També cal destacar els obeliscs, el mes gran es de 23 metres i 143 tones de pes es d’una sola peça.
Seguidament amb l’autocar ans dirigim a la part sud de Luxor per visitar el Temple d’ Esna que te un pati amb columnes i pintures fetes per els emperadors romans durant la seva dominació a Egipte.
Per la tarda naveguem cap el sud, però a meitat de la tarda vam quedar parats ja que hi havia estacionats unes quaranta embarcacions per poder passar l’enclusa. Mentre esperàvem ens van sentir rodejats per unes petites barques plenes de jocs de taula, catifes, xilabes etc, i els seus propietaris oferien la mercaderia als passatgers de la nau, amb el seu regateig corresponent, era tot un espectacle veure el gènere tirar-lo a dalt de la nau, entendres amb signes, regatejar el preu, i tot fet a distancia.
Durant la tarda vam navegar en direcció sud, i cap al vespre a uns cinquanta quilòmetres abans de Assuan, en una corba del riu Nil, es troba el Temple de Kom Ombo, per arribar-hi la nau es posà al costat de dues mes que estàvem estacionades i passant per la recepció de les altres embarcacions vàrem sortir casi al peu del Temple. El camí fins el Temple, que estava tot il·luminat, estava ple de criatures i venedors, fins i tot hi havia un encantador de serps, tots ells buscant la venta o be qualsevol regal.
El Temple de Kom Ombo es únic perquè es doble, per un costat dedicat al deu cocodril i per l’altre al deu falcó. La seva disposició combina els dos temples en un de sol, a on a cada costat tenen les seves pròpies entrades i capelles.
Es veu que en aquell temps i en aquells indrets el riu estava infectat de cocodrils, que tenien atemorits els seus habitants i com feien sempre van convertit l’enemic amb deu i d’aquesta manera semblava que es protegien del mal. En les tombes se’n trobat esquelets de cocodril. En un costat del Temple hi havia restes de dos d’ells. En el pati també vàrem veure un pou a on miraven a quina alçada pujava l’aigua del riu, i segons a on estava feien pagar al poble els impostos. Aquets pous s’anomenaven Nilometres, estàvem dispersos a tot el llar del Nil, segons el nivell d’aigua tenien que canalitzar-la per evitar les inundacions que arrasaven les collites per axó necessitaven més recursos i tothom tenia de pagar mes impostos. A la sortida tornà a trobar les parades de records i con que ans van informar que hi hauria un sopar en que tothom tenia que anar vestit d’àrab, es va aprofitar per comprar túniques i xilabes amb el seu corresponent i típic regateig.
Dimecres 19 de setembre
A primera hora del matí vam fer la maniobra de passar l’enclosa, cosa que va ser possible veure-les amb tot detall. Cada vegada passaven dues naus, que es situàvem en un espai, on es tancàvem les comportes s’omplia d’aigua, les embarcacions pujaven de nivell, tot seguit s’obrien les comportes i les embarcacions passaven a l’altre costat, aquesta operació es tornava a repetir al cap de uns tres-cents metres mes avall i d’aquesta manera s’anaven superant les diferencies de nivell que te el riu.
Al arribar a la ciutat d’ Edfú ja tenien a punt unes tartanes en les que hi cabien quatre persones, que en mig d’un caòtic trànsit ens porten al Temple que està al mig de la cuitat.
El Temple d’ Edfú està dedicat al deu falcó Horus i és el més ben conservat d’ Egipte i el segon més gran desprès del de Karnak. La seva construcció fou començada en el 237 a.C. per la dinastia Ptolomeo i acabada al 57 a.C. el Temple fou descobert i excavat el passat segle per August Mariette. En el seu interior cal destacar a part dels gravats una gegantesca estàtua del deu falcó Horus.
A continuació a la sortida del Temple vàrem passar per entremig d’una multitud de parades on venien tot tipus de records i van tornar agafar la corresponent tartana que ens traslladar cap a la nau, desprès de fer carreres amb les altres tartanes i de sortejar tota mena d’obstacles que trobàvem per la ciutat.
Abans de sopar tots els grups de turistes que estàvem a la nau ens van reuní a la sala de festes i els guies de cada grup van organitzar diferents jocs amb la participació de tots, tot seguit una mica nerviosos varem anar a disfressar-nos ja que el sopar tenia que ser tothom anar vestit d’àrab.
El hora de començar el sopar va ser molt divertit veient cadascú la fila que feia vestit d’àrab, els cambrers ens van ajudar a posar-nos be els turbants i les xilabes, disfressats de aquella manera varem sopar i tot seguit al saló de festes, on un conjunt nubi va fer un espectacle complet de balls àrabs.
Dijous 20 de setembre
Ens van aixecar a les set del matí, desprès d’esmorzar ens van dirigir amb autocar cap a la presa antiga d’Assuan allà van veure la diferencia de nivell d’un costat l’altre del riu. El guia ens va explicar una mica la història de la construcció de la presa.
Egipte hi governava el rei Faruk el qual va ser derrotat per el general Naguib que es posar al front del govern. Més tard el general Nasser va empresonar al general Naguib i va substituir-lo en el poder. L’idea de construí una gran presa ja feia temps que estava estudiada, però no hi havia recursos, i els amics anglesos i francesos estàvem en litigi per tenir la supremacia del Canal de Suez, aleshores van demanar ajuda als russos per la construcció de la gran presa, els quals per poder tenir influencia en aquella part de mon van accedí a donar-li tot el suport tècnic i econòmic de l’obra.
La ciutat d’Assuan, que és la tercera d’Egipte, antigament el govern l’estiu es traslladava a aquesta ciutat i d’aquí governava tot l’estat. Degut al seu clima i la gran abundància d’aigua el cultiu de la canya de sucre era una de les principals riqueses de la zona, ajudat perquè també era la porta de totes les mercaderies que entraven a Egipte provenen de l’Africà.
La gran presa d’ Assuan té una extensió de uns cinc-cents quilòmetres quadrats, part d’ ella està en territori sudanès i Egipte paga un lloguer per aquet fet. Subministra entre el trenta cinc i al quaranta per cent de l’electricitat de tot Egipte, i es una meravella d’enginyeria.
Estan allà van pujar a una barca que ens porta a visitar el Temple de Philae dedicat a la deessa Isis, que es troba al bell mig d’una illa a on vam pogué aprecià com feien els antics egipcis els treballs a les parets, ja que hi havia una paret original, i al costat una altre de polida que ho feien rascant-la amb una pedra més forta, desprès venien els que feien el dibuix i per últim els que la treballaven.
A la sortida de l’illa una petita parada a una antiga pedrera d’ on trien els blocs de granit, i a on encara s’hi troba l’anomena’t obelisc inacabat.
Desprès varem anar a una joieria de tota confiança a comprar articles d’or i plata, i cap a la nau a dinar.
Acabat de dinar varem agafar una faluga, que és una barca que només té una gran vela i que es mou en un sentit per la força del vent i en l’altre per la força del corrent de l’aigua, amb ella van donar un passeig per el riu, des de allà van veure una muntanya que per la nit està il·luminada plena de forats a on enterren als generals, també el jardí botànic per cer bastant abandonat, l’illa Elefantina, li diuen així perquè hi ha una roca que posant-li molta imaginació sembla un elefant, o perquè antigament tot el tràfic de marfil que venia d’Africà el feien en aquesta illa, després ven passà per davant del mausoleu de l’Aga-Kan, el qual acostumava a passar llargues temporades per aquets indrets degut a la seva artritis i el clima sec li anava molt bé. A continuació va venir una barca de motor i en el mig del riu van fer el transbord d’una a l’altre, això as va fer perquè més amunt el riu se junta amb l’aigua que ve de l’antiga presa d’Assuan i produeix uns remolins que la faluga no tindria prou força per guanyar la del riu. Aquesta barca ens porta riu amunt fins a un lloc en el que a un costat es desert pur, allà va atracar, van deixar la barca i van prendre un petit bany en el riu Nil, l’aigua estava bastant fresca i la sorra del desert era molt fina. Tornem a la barca i una mica més amunt van parar per visitar un poblat nubi.
Núbia és la regió més el sud d’Egipte i es compon de la Alta Núbia que està en territori sudanès i la Baixa Núbia que està situada al costat de la gran presa i del llac Nasser.
Quan estàvem al mig del poble varem entrar en una casa on ens van explicar les seves costums, la manera en que viuen, la protecció familiar que tenen. Parlen un dialecte que es transmet de pares a fills sense escriptura ni regles solament de forma oral, com a curiositat en una peixera tenien un petit cocodril. Ens obsequiaren amb te, i ens van fer tatuatges, nosaltres van correspondre comprant records que tenien per vendre i repartint a un nombrós grup de criatures que ens seguien fins la barca bolígrafs i caramels.
La barca motoritzada ens va deixà al costat de la nau.
Divendres 21 de setembre
Ens criden a les cinc del matí ja que hem d’estar l’aeroport a primera hora per poder agafar l’avió que travessant el llac Nasser ens portarà a Abu Simbel, a on hi arribarem cap a les nou i quart del matí.
Tot seguit anem fins a l’entrada del Temple, el nostre guia Mohamed ens porta sota uns arbres i posa uns bancs per poder seure i allà ens explica per mitja de fotografies tota la història del trasllat del Temple, també de les seves característiques ja que no està permès explicar-ho en el seu interior.
Abu Simbel és el primer i el més gran Temple dedicat a Ra deu del sol i fou construït per Ramses II, al seu costat hi ha un altre de més petit dedicat a la seva esposa Nefertari.
Aquets dos Temples van crida molt l’atenció al mon perquè estaven amenaçats d’inundació en la construcció de la gran presa. El govern egipci va demanar ajuda a la UNESCO en 1959 i el 1963 se inicià el projecta de trasllat dels dos Temples peça per peça fins a on estan avui dia, l’operació va costar 36 milions de dòlars.
La seva façana te 33 metres d’alçada i 38 d’amplada i com a guardians es veuen quatre estàtues gegants de 20 metres cada una de Ramses II, i entre les seves cames es veuen unes estàtues més petites de la seva família, la seva mare, la seva esposa Nefertari i els seus fills i filles.
En els relleus de l’entrada el més important es el que representa el seu casament, desprès hi ha una gran sala de columnes en que en cada una i en la part de davant hi ha una estàtua de Ramses. Segueix una sala més petita que té quatre columnes que és la sala dels nobles, i al fons hi ha el gran santuari a on es veuen quatre estàtues una d’elles és de Ramses II. Els raigs de sol la il·luminen dos cops l’any que coincideixen amb el seu aniversari que és el 21 de febrer i el dia de la seva coronació el 22 d’octubre. Cal destacar també que les estàtues els hi falten els braços, es veu que eren d’or pur i quan els hi tocava el sol el seu resplendor il·luminava tot el Temple, però degut al seu valor van ser espoliats.
Al costat hi ha l’altre Temple dedicat a Hator deessa de l’amor i la bellesa i a la seva esposa Nefertari. La façana del Temple està adornada per sis estàtues de peu, quatre son de Ramses II i dues de la seva esposa.
En el seu interior hi ha una sala amb sis columnes coronades amb el cap de la deessa Hator. Al fons es troba l’estàtua de la deessa.
A les 11 i mitja ja tornàvem d’estar de volta a la nau i ens van donar una hora per arreglant-se, omplir les maletes i anar al menjador per dinar ja que a les tres teníem que estar altre vegada l’aeroport per volar cap El Caire.
A les quatre i mitja arribàvem a la capital d’Egipte, desprès de recollí les maletes un autocar ens porta l’hotel que està situat a prop de les piràmides, bastant apartat de l’aeroport. Durant el trajecte un guia local ens explica una mica lo que és aquesta ciutat.
El Caire és una gran ciutat que té 16 milions de habitants, i una gran extensió de terreny però con que té el desert al costat no la deixa desenvolupar més, lo que far que la gent construeix a on pot. Els edificis son molt bruts degut a les turmentes del desert que son de sorra i junt a la pluja, fan que els edificis tinguin un color terròs. Varem passar per la “Ciutat dels morts” on el passat i el present es barregen i degut a la falta de habitatges i a la pobresa mig milió d’habitants viuen en les tombes i mausoleus dels difunts.
Els principals ingressos que té Egipte son per aquest ordre: Primer la mà d’obra que surt l’exterior que és molt apreciada dins el mon àrab, en segon lloc el turisme, tercer el petroli i el gas i el quart el canal de Suez.
En Egipte es donen dues característiques que són habituals en els països àrabs, que son moltes edificacions sense acabar, sigui perquè han acabat els diners o perquè ho deixen per quan el fill al casar-se la acabi de construí per anar-hi a viure. L’altre és que no es llença res, qualsevol trastos que ja no es fa servir està en depòsit en el terrat per si fes falta mes endavant, això fa que els terrats de les cases estiguin plens de trastos vells que el sol acaba de fer-los mal bé.
L’hotel que estem allotjats es diu Sofitel és de cinc estrelles molt luxós, tenen uns passadissos molt llargs que ens porten a les habitacions en que no hi falta res, amb la televisió ens varen poder connectar al canal espanyol que feia dies que no en sabíem res. Al costat de la recepció hi ha tendes per comprar qualsevol record i també un banc per treure diners que està obert tot el dia, també junt en el menjador hi ha uns grans salons i al fons un jardí amb una gran piscina. Des de un terrat que està al costat de la piscina es poden veure les tres piràmides.
El sopar va ser de bufet lliure molt abundant i per acabar-ho d’adobar varem presenciar un luxós casament amb tot tipus d’invitats molt ben mudats que es celebrava en l’hotel.
Dissabte 22 de setembre
Pel matí l’autocar ens porta al cap de munt d’un turó a on hi ha la mesquita de Mohamed-Ali més coneguda per la “ Mesquita d’Alabastre” perquè des de una alçada està recoberta d’alabastre, és molt bonica tant en el seu exterior com pel seu interior. Varem fer la foto del grup en el seu exterior, on es poden veure les cúpules i els minarets que té la mesquita. Per poder entrar en el interior ens vàrem tingué que descalçà i asseguts sobre una catifa el guia ens va explica els fonaments de la religió islàmica, que com totes tenen una teoria molt bona, una altre cosa és la seva practica.
La mesquita és una copia de la Constantinopla, en el seu interior hi ha una gran llàntia rodejada de llums que pengen del sostre i tot el terra està recoberta per catifes. A la sortida van veure la fortalesa d’Aladino junt amb el seu mur que rodeja la muntanya que els protegia de l’exterior amb temps de les creuades. Des d’aquí dalt hi ha una vista panoràmica, en la que et dones compta de lo gran que es la ciutat de El Caire.
Seguidament ens traslladem al mig de la ciutat per visità el “Museu del Caire”.
Aquest Museu està dividit en dues plantes, la de baix ja les estàtues classificades en els diferents regnats des del “Regne Antic” que va del 2600-2190 a. C., el “Regne Mitjà” del 2040-1710 a. C., i el “Regne Nou” 1580-1085 a. C. De cada període hi han estàtues dels diferents faraons que van regnà i també d’algun noble amb la seva família com el cas del nan Seneb, també hi ha dues estàtues de fusta de sicòmor on els ulls semblant de veritat. Desprès vam pujar al primer pis que està tot ell dedicat a la tomba de Tutankhamón.
La historia d’aquest jove faraó és molt interessant ja que solament va viure 20 anys i en va regnà 9 anys i durant el seu regnat és va abandonar el culte que hi havia al deu Sol, Ra per tornar cap el culte als antics deus i divinitats del deu Amon, lo que va produir un gran aldarull amb els sacerdots d’una i del altre banda, i encara que sembli que pel seu curt regnat no tingui massa importància, la realitat és que se ha convertit avui dia en el més famós faraó de l’antic Egipte, degut al descobriment en el 1922 de la seva tomba que estava completament sepultada al posar-hi a damunt d’ ella la de Ramses VI. Lo que va fer que passes desapercebuda pels antics lladres i saquejadors, i d’aquesta manera s’ha conservat pràcticament tot intacte, de forma que s’ha aconseguit un enorme e important material, per l’estudi de l’art i les costums d’aquell temps.
La tomba es trobava en la “Vall dels Reis” i potser degut a que la seva mort no està del clara, ja que en la mòmia hi ha senyals de ferides en el coll, podria ser que per això damunt d’ ella se ni possés una altre per amagar-la, lo que ha fet que quedes protegida en el pas del temps. El que és cert que si en la tomba d’aquet faraó, que té una relativa importància, i que va viure pocs anys, se hi han trobat tants tresors de valor incalculable, quina seria la riquesa que hi devia haver en les tombes dels grans faraons.
El planell de la tomba ens ensenya com era la seva distribució. Primer hi havia una escala, a continuació una porta que donava a un llarg passadís que acabava amb una cambra que estava plena de diversos objectes com arcs, carros, barques, alguns d’ells a escala reduïda, que el faraó havia fet servir en vida. Al costat hi havia una cambra lateral a on estava dipositat totes les ofrenes per poder donar als diferents deus. També hi havia llits on en la seva part de sota hi havia uns calaixos amb diferents llavors del gra que es conreava en aquell temps, i a continuació la gran càmera dels sarcòfags. El primer acopava quasi tota la cambra a dins d’aquesta ni havia un altre que era d’or, i dins d’aqueix un taüt junt amb un cofre petit d’ alabastre que hi havia les visceres del faraó, dins del taüt hi havia un altre d’or on estava la famosa màscara d’or junt amb les seves despulles.
En el museu també vàrem poder veure nombroses joies i figures que estàvem dins les tombes, el guia ens digué que amb el valor de l’or que hi havia, Egipte podria pagar tot el seu deute extern.
Per la tarda van visitar una església copta, que pertanyia als primers cristians quan es van establir a Egipte, desprès visitem una sinagoga i l’església de Sant Sergi, que diuen que és la més antiga d’ Egipte i a on la Sagrada Família va fer estada quan van anar a Egipte.
Per últim vam està passejant i comprant durant una hora en la part més comercial de El Caire, “El socó” on està ple de tendes, que tocant l’una al altre i on els venedors te ofereixen pel carrer la seva mercaderia i on es produeix el clàssic regateig.
Diumenge 23 de setembre
A primera hora l’autocar ens porta cap a la ciutat de Menfis que antigament va ser la capital d’egipte, actualment està molt abandonada en ella si troba una gran estàtua de Ramses II ajaguda, per poder-la veure bé, tenies que pujar unes escales que et duien a una galeria i des d’ella podies admirar la perfecció de l’obra més si pensaves en em temps en que va ser feta.
Desprès de passejar per el seu jardí que estava al costat, a on hi havia moltes estàtues, cal destacà una gran esfinx que hi ha en el mig, que té el cos de lleó que indica la força i el cap del faraó que indica l’intel·ligència, ens van dirigir cap el desert i vàrem visitar la Necrópolis de Sakkara, que era un gran cementiri, però exclusivament del poble, fins aleshores solament havien vist el que feia referencia als faraons, allà tots els gravats del seu interior ens mostraven la forma de vida, les costums i les festes del poble. Hi ha gravats de com sacrificaven als animals, la festa d’un cassament, els instruments que tenien per fer música, les formes de caza que practicaven tot era de les costums del poble. Al costat de la Necropolis hi ha la piràmide escalonada de Zaser, que és el més gran i antic monument d’adob que hi ha el mon.
Desprès l’autocar ens porta a una fàbrica de catifes fetes a mà, en ella van veure com noies molt joves treballaven i feien el nus del fil amb una gran destresa, també un cop fetes com les rentaven i acabaven. En el pis superior tenien una exposició en la que ni havien per tot els gustos i preus. Les tenien amb dues qualitats las de llana i les de seda. Les de seda segons els hi tocava la llum canviaven de color. Enviaven les catifes a qualsevol part del mon, no hi havia cap problema per el seu port, el que passava era que eren bastant cares.
Tot seguit van anar a una exposició de papirus que era el paper que feien servir els antics egipcis. Primer de tot ens van explicar com el fabricaven. Hi ha una planta llarga i flexible que es cria en l’aigua i té el tronc en forma de triangle d’ on es poden tallar unes fines tires que una vegada picades amb una maça per treure l’aigua i passades per un corró queden unes estretes lamines que entrecreuant-se i llavors amb l’ajuda de una prensa es solden i surt una lamina flexible i fina molt semblant a una fulla de paper i sobre ella els antics egipcis escrivien i dibuixaven. Desprès en una gran sala ens van ensenyar exposades diferents pintures i al·legories fetes totes sobre papirus, tothom va comprar algun record fet en papirus.
Per la tarda desprès de dinar varem anar cap a visitar las
famoses Piràmides que son tres i tenen el nom que li van posà els grecs, la més alta és la de Keops, la segona és la del deu fill Kefrem, i la més petita la del seu net Micerinos, las tres son temples funeraris.
L’autocar ens deixa a prop de la més gran, varem acostar-nos per tocà les seves pedres i apropar-nos a la seva entrada. Ens van informar que entrar-hi no valia la pena ja que tot son passadissos, i a molts trams si ha d’anar ajupit i fa una mica de basarda principalment els que tenen claustrofòbia.
Ens vam desplaçar fins a un lloc on es podien veure les tres piràmides de cop per fer fotografies, i tot seguit l’autocar ens dugué cap on es troba la gran esfinx.
Al costat de la gran estàtua si troba el Temple, allà vam poder comprovar com posaven els blocs de pedra per fer las parets del Temple, de forma que quedessin travats uns amb els altres i també varem veure l’alineació de la esfinx amb el vèrtex de la gran piràmide.
L’arribada l’hotel va ser bastant d’hora, lo que es va aprofitar per gaudir de la piscina, doncs la calor no ens va deixar durant tot el viatge, tot seguit a mudar-nos ja que l’autocar ens passaria a recollí per anar l’hotel Hilton a fer el sopar de comiat amb musica i espectacle inclòs.

Dilluns 24 de setembre
Desprès d’esmorzar amb les maletes preparades anàrem cap l’aeroport a on vam passar un control rigorós patint el seu corresponent retard, no es va poder pujar l’avió fins les tres de la tarda, l’arribada a Barcelona va ser a les set tocades, desprès de l’espera per recollí l’equipatge ja teníem un autocar apunt que ens portà a Castellar on varem arribar cap a les nou del vespre.
Ha estat un viatge meravellós, hem vist una part important de la historia de la humanitat, durant molts segles l’egípcia va ser la civilització predominant en la part occidental de la terra. Ens van donar compte de lo avençats que estàvem en moltes disciplines, varem gaudir dels seus Temples i de la seva arquitectura, de la manera que tenien de viure, de les seves costums, i es pot dir també de les seves preocupacions que ben mirat son molt semblants a les nostres.
Un fet que hem certa manera ans va beneficià va ser que el 11 de setembre va haver el atemptat en Nova York a les “Torres Bessones” que va commocionar al mon, nosaltres sortíem de Barcelona el 17, o sigui sis dies desprès, quan estàvem allà ens van comunicar que van haver moltes cancel·lacions de viatges, per lo que segons ells ens varen estalviar moltes aglomeracions i esperes en les visites. També per conveniència seva ens van canviar l’hotel de El Caire posant-nos un de més luxós.

dissabte, d’octubre 23, 2010

Austria 2000

Viatge a Àustria

Del 20 al 28 setembre del 2000

Dimecres, 20 setembre

Sortim de Castellar a les 6,30 del matí, agafem l’autopista en direcció a França. Arribada a Arlés als voltants del migdia on dinem, abans però una volta per aquesta ciutat provençal de la que visitem la seva església, que es de l’edat mitja. Després de dinar ans dirigim cap a Niza on ans allotjem en l’hotel Bristol. Una vegada ans han assignat l’habitació on deixem les maletes, l’autocar ans porta fins a Mónaco on visitem el Palay dels Grimaldi, amb els seus jardins i torres, seguidament anem a Montecarlo allà visitem el seu Casino i la plaça que està plena de cotxes de marca, desprès anem a sopar en el restaurant Malicia, i acta seguit tornem a Niza l’hotel.

Dijous, 21 setembre

A primera hora sortida de Niza amb direcció Italia, passem pels tunels que bordegen el mar, Travessem el riu Po i comencem a veure els cims més alts dels Dolomites, passem per la població de Cremona, bressol de Stradivarius famos constructor de violins, cap el migdia arribem a Sirmione dins del llac di Garda on dinem.

Tenin un dinar molt bo, a base de pasta italiana i truites en sense espina molt ben cuinades i gelat de postra. Després de dinar amb l’autocar donen una volta per la ciutat veient les muralles, bordejant tota la seva vista al llac.
Continuem el viatge per terres italianes fins a Venécia on ans allotgem a la part continental. Després de sopar en l’hotel, ja tenin un “vaporeto” a la nostre disposició per traslladar-nos per el Gran Canal fins el centre de la Venécia insular. Visitem la Plaça de Sant Marc, admirem el Palau Ducal, el Pont dels sospirs, el Pont Rialto, i les gondoles que estan per tot arreu. La Basílica no varen poder entrar degut a lo avançat de l’hora, però varen veure l’animació de la Plaça aquelles hores de la nit, on degut a la bona temperatura estaven els bars amb les taules fora plenes de gent escoltant musica de diferents conjunts desperdigats per la Plaça. La tornada amb el “vaporeto” van passar a prop de la Fenice, el teatre de l’ópera recientment cremat per un incendi, i cap l’hotel a descansar.
Divendres, 22 setembre
Sortim a primera hora de Venécia io ans dirigim cap a la frotera amb Âustria. Passem l’antiga duana i ens endinsem per la regió de Estiria, fins arribà a la seva capital, Graz on parem a dinar, però abans visitem la ciutat que te 250.000 habitants, va ser residencia dels Habsburgo, degut a la seva situació en lo llarg de la seva historia a patit nombroses invasions, es un punt de pas entre occident i orient, durant la Segona Guerra Mundial va suportar forts bombardejos. Passegem per la zona de vianants que està al voltant d’un turó de 475 metres d’alçada, on es troba el famós rellotge de la ciutat que va ser robat, i al recuperar-lo el van col·locar dalt de tot de la muntanya, on si pot pujar per una llargha escala, es tradicional que les parelñles d’enamorats pugin fina dalt i es facin el primer petó sota el rellotge.
Desprès de dinar ans dirigim per autopista cap a Viena, la programació era que l’arribada a la capital fos a una bona hora per tenir el primer contacte amb la ciutat, malauradament un accident ans va retenir durant tres hores en l’autopista, al arribar l’hotel els cambrers ja ens esperavem per servir el sopar, tots els tramits de la incorporació als van fer despres de sopar. L’hotel s’anomena Bellevue i està al costat de l’estació.

Dissabte, 23 setembre

Aquet dia es dedica exclusivament a la capital Viena, que durant molts segles ha estat la ciutat principal del gran imperi que dominava casi tota Europa. Pel matí visitem una curiosa casa eclógica en la que per les seves finestres surten branques d’arbres que cobreixen la façana, en les habitacions hi ha plantes, i dalt el terrat ple d’arbres.
Anem a continuació al famós Palau Belvedere, residencia de l’emperadriu Maria Teresa que va tenir 16 fills, el Palau està compost per 1100 habitacions, cada fill en disposava 6 d’elles pel seu us particular. Varem visitar algunes salas d’aquet Palau, ans van explicar com vivia l’emperadriu que casi sempre estava en cinta, el saló de recepcions ja hi tenia un llit per rebre les visites, amb les pintures que decoren el Palau, l’emperadriu està en un lloc destacar i en un segon pla el seu espós Francesc de Lorena, per demostrar que la que portava tots els afers del estat era ella.
Visitem a continuació el Palau de Schonbrunn residencia d’estiu de la familia de l’emperadriu Maria Teresa, on va neixar el rei Francesc Josep que mes tard es va casar amb la selebre Sissi, la guia ans va explicar una mica la seva vida que no va ser gaire tranquila, encara que en un principi eren uns reis joves i amb un cert carisme, degut el rei a problemes politics i de guerra, i a ella que no s’avenia a la noblesa del reina, van tenir unes certes diferencies.
Sissi no es com la presenten a les pelicules era anórexica pessava solament 43 kilos i bona part era pel seu cabell que no sel havia tallat mai, sempre portava la cara tapada per un vel, va mori tragicament a mans de un terrorista a Ginebra. Despres de passegar pels jardins exteriors del hotel, varem anar l’Ajuntament, on van dinar en un restaurant típic situat en el subsol completament decorat l’estil medieval. Per la tarda visitem la famosa Opera de Viena que per cert ans va defraudar una mica, comparandola amb el Liceu de Barcelona. A continuació visita a la Catedral de Sant Esteban i a continuació als Mausoleus, on destaca el de l’emparadriu Maria Teresa i la del seu espós, ans explicant que durant la seva construcció rebien sovint la visita de l’emperadriu que inclós si havia posat dins per comprovar la seva comoditat.
Per ultim anem a Prater on pugem a la famosa noria feta amb antics vagons de tramvia de la ciutat, allà van tenir lloc escenes de la pel·licula del Tercer Hombre de Orson Welles, el sopar va ser en un indret molt típic el barri de Grinzig, conegut per les seves tabernes on serveixen el famos vi blanc, ans van servir un sopar molt abundant amb unes grans plates plenes d’una especie de carn d’olla típic d’allà, també hi va haver musica en viu i tots ben tips varem acabar cantant i rient molt, cansats però contents cap l’hotel a descansar.

Diumenge, 24 setembre

Sortida a primera hora del matí cap a la zona dels llacs coneguda pel nom de Salzkamergut, on hi ha la bellísima població de St. Wolfgang, ubicada al costat del llac més profund d’Austria, on en la seva part central té una profunditat de 191 metres. Visitem la seva església que conté dos retaules gótics molt antics, aquesta població ja era turística en l’edat mitja, i era motiu de nombroses peregrinacions gracies els miracles de Sant Wolfgang.
Varem dinar en el famós hotel el Cavallet Blanc, que te una extraordinària historia d’amor de la que s’han fet una famosa opereta, seguidament per una carretera plena de corbes, però que passa pel mig d’una frondosa naturalesa amb bonics paisatges arriben a la ciutat de Salzburg.
Salzburg es la quarta ciutat més gran d’Àustria te 150.000 habitants es famosa per ser el lloc de naixement de Mozart, en la seva memòria es celebra el famós Festival anual de musica.
Arribem a una bona hora l’hotel Albertina, recent inaugurat, el estar al mig de la ciutat ans dona temps de passejar pels extraordinaris jardins de Mirabell, ple de dibuixos fets amb el color que donen les diferents flors, es digne de veure, a continuació passegem pel carrer on va nèxia en Mozart, ple de tendes per tots els gustos i amb totes elles el retrat del artista, al final del carrer si troba la Catedral que visitem, en el exterior si trobava una animada fira amb moltes parades. Seguidament tornada l’hotel a sopar i descansar.

Dilluns, 25 setembre

Al sortir al matí de l’hotel ans donen la sorpresa que no estava en el programa, ja que el dia abans havien fet la visita que tocava, l’autocar ans porta al Palau de Herbrun, on un guia local molt simpàtic ans va explicant les singularitats d’aquet palau arquebisbal en el que l’aigua te una importància capital. De primer anem cap un indret en la que hi ha una taula amb tot de cadires al seu voltant, en la presidència hi ha una butaca on si asseia l’arquebisbe, ningú es podia aixecar de la taula sense el seu permís, allà es servien suculents menjars, en un moment donat l’arquebisbe posava en funcionament uns sortidors que hi havia sota les cadires amb el consegüents crits i rialles de tots.
Passejant pels seus jardins hi havia amagats a qualsevol e inesperat lloc, un sortidors que quan passaves a prop es posàvem en funcionament i tenies que anar llest per no mullar-te.
També hi havia un escenari ple de petites figures que representaven a tots els oficis i la seva particularitat eren que as movien per el impuls de l’aigua, quan estaves admirant amb atenció les figures movent-se de sobte es posaven en funcionament uns sortidors amagats que mullaven a tots els espectadors distrets. Desprès d’aquesta divertida visita ja varem anar a dinar.
Per la tarda recollim una guia que en un melós accent sud-americà ans explica la excursió que ja preparada, primer de tot entrem a Alemanya i ans dirigim al Palau Reial de Herrenchiemsee, més conegut per el Palau del Rei Boig, per arribar-hi varem tenir d’embarcar ja que el Palau es troba en el mig d’una illa anomenada Chiemsee, en la que el Rei Lluis II va manar construí el palau que fos copia del de Versalles, l’arribada al Palau es va fer pujant en uns carruatges que travessaven uns espessos boscos fins arribà a una gran explanada on hi havien jardins amb grans sortidors, i al fons el Palau on ans van deixar.
La construcció del Palau va ser del 1878 fins 1886 volia ser el refugi privat del Rei per escapar de tothom i poder viatjar per els seus mons onírics. Consta únicament del ala principal ja que es va quedar sense diners i va morir abans d’acabar les obres. En el seu interior destaca les estàncies moblades amb tot tipus de luxe, com la gran sala dels miralls, l’escalinata principal i el dormitori, les demes habitacions estan buides per falta de finançament. Una vegada acabada aquesta distreta visita tornen agafar els carruatges que ans porten fins l’embarcador per tornar cap l’autocar.
Tornen entrar a Àustria per dirigir-nos a Innsbruck on ans allotgem en el Hotel Novel on pernoctem.

Dimarts, 26 setembre

Desprès d’esmorzar amb una guia local anem a conegué la regió del Tirol. Travessem el riu Inn i ens endinsem cap a la vall de Zillertal, agafant el camí de Gerlopass per veure les cascades de Krimml, on l’aigua cau des de una alçada de 390 metres, després d’aquesta parada tot seguit i continuant pels Alps ens dirigim a Kitzbuhel, població molt esportiva, ja que en l’estiu patrocinen in torneig de tenis molt conegut internacionalment, i l’ hivern està ple d’esportistes que practicant l’esqui. Passegem per la ciutat, que està plena de tendes que venen tot tipus de roba esportiva, i on comprem el clàssic barret tirolès.
Havent dinat tornen cap a Innsbruck per visitar-la detingudament, no mes arribar anem a veure una espectacular pintura circular de gran format, on la llum entra pel sostre i segons les hores, la va il·luminant tota, donant-li una aparença de realitat molt gran, ajudat també perquè hi ha barrejats en el mig de la pintura elements naturals que es confonen dins del quadre es una obra digne de veure.
A continuació ans dirigim a la part alta de la ciutat on hi si celebren els salts de trampolí que cada any per les Festes de Nadal donen per la televisió a tot el mon. A part de veure l’alçada del trampolí, i de tota la vall, hi ha una vista magnífica de tota la ciutat.
Amb l’autocar donen una volta turística per tota la ciutat, per deixar-nos en un carrer per a vianants ple de tendes de tot tipus, fem una parada llarga a la tenda de la cèlebre firma Sworoski famosa per les seves figures de cristall, on hi tenen la seu principal.
Al passejar pel seus carrers admirem les seves precioses cases amb les façanes decorades amb pintures i també la famosa teulada d’or.
Dimecres, 27 setembre

Sortida a primera hora de Innsbruck per dirigir-nos cap a Suiza, abans però petita parada en un dels països més petits del mon, el Pricipat de Liechtenstien, on comprem records de la nostre estada.
Tornada l’autocar que ens porta a la ciutat de Zurich, en el mateix autocar fem una volta per tota la ciutat, recorrem els seus llocs mes emblemàtics. Parem en un restaurant molt típic, el Club de Casadors de Zurich, tot l’edifici està ple de diferents animals dissecats i estris de caça.
El menjador està decorat amb una col·lecció d’escopetes molt antigues.
Desprès de un bon dinar continuem viatge travessant tot Suiza, per entra a França i anar a la bonica població d’ Annecy, anomenada la Venecia francesa ja que te un canal d’aigua que travessa tota la ciutat, en el mig del canal hi ha un castell medieval molt gran protegit per l’aigua.
Degut a que l’hotel està apartat del centre de la ciutat, la visita a la ciutat la fem primer i desprès l’autocar ens porta l’hotel on sopem i descansem.

Dijous 28 setembre

Sortida d’hora d’Annecy i per l’autopista seguint la regió francesa de la Camarga arribem a Aigües Mortes on tenim reservat l’abundant dinar de comiat, el restaurant es el mateix del any passat i el dinar molt semblant. Havent dinat tornada cap l’autopista per dirigir-nos cap a Espanya, l’arribada a Castellar es a les nou del vespre una mica cansats, però sans i estalvis, amb el cap ple de records i de haver vist, ciutats, paisatges, palaus e indrets difícils d’oblidar.