Del 2 al 11 de juny del 2009
Sortida de Castellar, el dimarts dia 2 a dos quarts de vuit, anada a l’aeroport de Barcelona, l’avió surt a les onze per arribar a Palerm, capital de Sicilià, als volta’ns de dos quarts d’una, recollida de maletes, trasllat l’hotel, dinar i per la tarda visita al Santuari de Santa Rosalia, patrona de Palerm, està situat dalt la muntanya Pelegrino,on hi ha la gruta que la Santa als14 anys es va retirà a fer vida de penitencia. Li deien “La Santuzza” per la seva baixa estatura, va tenir molta importància degut a que protegia de les malalties contagioses i de la pesta, que en aquells temps causava moltes morts en la població.
Seguidament baixem cap a la ciutat de Palerm, anem al barri residencial de Mondelo, al costat de la platja, on tenim temps lliure, però degut a que està a punt de ploure, no ens movent de prop de l’autocar.
Palerm es la ciutat més gran de Sicília, té més de 800.000 habitants, és típica mediterrània, bastant bruta, agreujat per una vaga d’escombraries, havia piles de bosses que no havien estat retirades, el transit és intens típic italià, que segueix la llei del més atrevit, els carrers estrets i bastant irregulars.
El dimecres dia 3, al matí, sortida de l’hotel per visitar Palerm, la primera parada es a la Plaça Vigliana o de les quatre cantonades que està formada per el creuament de dues de les vies principals de Palerm, la Via Maqueda i la de Vittorio Emmanuele, a cada cantó hi ha estàtues i alegories del segle XVIII, en el primer nivell fan referència a les quatre estacions, al segon a diferents reis d’Espanya, i al tercer a santes palermines, seguidament visitem la Plaça Pretoria, plena de figures mitològiques nues, també es coneix per la Plaça de la Vergonya, les estàtues dels homes apareixen mutilades, es comenta allà que es degut a que un convent de monges que hi ha prop, tenien vergonya de veure-les hi van fer aquesta acció, però la part mutilada no va apareixa per enlloc, diuen que la fan servir per les nits. Al costat mateix hi ha la Plaça Bellini, on es troba la església normanda “La Mortarana”, davant de la església de Sant Cataldo.
Seguidament baixem cap a la ciutat de Palerm, anem al barri residencial de Mondelo, al costat de la platja, on tenim temps lliure, però degut a que està a punt de ploure, no ens movent de prop de l’autocar.
Palerm es la ciutat més gran de Sicília, té més de 800.000 habitants, és típica mediterrània, bastant bruta, agreujat per una vaga d’escombraries, havia piles de bosses que no havien estat retirades, el transit és intens típic italià, que segueix la llei del més atrevit, els carrers estrets i bastant irregulars.
El dimecres dia 3, al matí, sortida de l’hotel per visitar Palerm, la primera parada es a la Plaça Vigliana o de les quatre cantonades que està formada per el creuament de dues de les vies principals de Palerm, la Via Maqueda i la de Vittorio Emmanuele, a cada cantó hi ha estàtues i alegories del segle XVIII, en el primer nivell fan referència a les quatre estacions, al segon a diferents reis d’Espanya, i al tercer a santes palermines, seguidament visitem la Plaça Pretoria, plena de figures mitològiques nues, també es coneix per la Plaça de la Vergonya, les estàtues dels homes apareixen mutilades, es comenta allà que es degut a que un convent de monges que hi ha prop, tenien vergonya de veure-les hi van fer aquesta acció, però la part mutilada no va apareixa per enlloc, diuen que la fan servir per les nits. Al costat mateix hi ha la Plaça Bellini, on es troba la església normanda “La Mortarana”, davant de la església de Sant Cataldo.
“ La Mortarana” fou construïda el 1143, les seves formes son originaries normandes, incloent el campanar-portic de quatre plantes, el seu interior es preciós, tot el sostre està decorat per pintures i mosaics bizantins. Actualment es fa servir com a centre de culte ortodox grec.
Seguidament anem al mig de la ciutat de Palerm, on es troba la Plaça de la Catedral, visitem la catedral fundada en el 1185, construïda sobre una antiga mesquita es d’estil normand amb les torres pòrtics característiques, el seu exterior és espectacular i contrasta una mica amb la senzillesa del seu interior.
La següent visita es a la Capella Palatina, que està situada en el centre del Palau Reial dels Normands, actualment seu del Parlament de Palerm. Fou construïda en el 1135 i dedicada a Sant Pere. Té planta basilical, hi ha unes grans arcades que sostenen la cúpula. El sostre de la nau central es d’inspiració àrab, tota la capella està decorada amb impressionants pintures i mosaics, cal destacar l’ imatge del Pantocràtor de la cúpula, aplicat a Crist senyor de l’univers, típiques de l’art bizantí, on nomes hi ha el bust en actitud de beneir.
Per la tarda anem cap a Monreale que està a 11 kilòmetres de Palerm, es una ciutat d’origen àrab, emplaçada dalt d’un turó que domina la vall. , El seu desenvolupament va començar amb la construcció de l’abadia benedictina per el rei normand Guillem II, d’aquell temps es conserva la seva extraordinària Catedral.
L’anada dalt la Catedral la fem amb taxi, és un dels edificis més bells de l’arquitectura normanda, en el seu interior destaca el colorit de les pintures i mosaics bizantins, junt amb les tones d’or gastades per la seva decoració, també destacar el seu claustre, format per galeries d’arcades sostingudes per columnes dobles i coronades per capitells esculpits amb una gran varietat de motius.
El dijous dia 4, sortim de bon matí de Palerm amb direcció a Sagesta, antiga colònia grega habitada des del segle VI aC pels antics Elimos, un poble rodejat d’incògnites, però que van conservà les tradicions greges amb altres de fenicio-cartagineses.
La ciutat de Sagesta ja va ser esmentada per Homer, en la seva novel·la La Odissea, quan fou visitada per Ulisses, situat dalt d’un suau turó apareix l’ imatge d’un imponent temple dòric del segle V aC. És l’únic temple que conserva l’estructura oberta, està amb un estat de conservació excel·lent, potser al no estar acabat, tampoc va està profanat. Està format per 36 columnes, 6 de frontals i 14 de laterals.
Seguidament continuem viatge cap a la muntanya de Sant Giuliano, on a 750 metres sobre el nivell del mar apareix la ciutat d’Erice, que es un far natural, molt important des de l’antiguitat, una característica important de la ciutat son els seus carrers empedrats formant dibuixos, també ha estat un lloc de culte i devoció a les divinitats clàssiques, principalment a les deesses del amor i la fertilitat. Astarté per els fenicis, Afrodita per els grecs i Venus per els romans. Era un lloc de peregrinatge famós ja que les sacerdotesses es prostituïen amb els peregrins com ofrena sagrada, a canvi de quantioses donacions pel temple, axó explica que des de antic el binomi religió i economia han estat sempre lligats. Passegem pels seus empinats carrers i pugem fins el mirador, fem la foto del grup a l’escala que hi ha als peus del temple.
Per la tarda continuem cap a Selinunte important colònia cartaginesa, que ha lo llarg de la seva historia va tenir nombrosos enfrontaments amb Sagesta, que era colònia grega, més tard va participar amb les guerres púniques contra els romans, a lo que a provocat que la seva ciutat, que va ser molt extensa i prospera, patís varies destruccions, tot axó agreujat per uns terratrèmols en el segle X , actualment solament queden un pilot de roines molt escampades que formen el centre arqueòlogic més gran d’Europa, fem la visita motoritzats ja que ocupen una considerable extensió; visitem les restes de un monumental Temple, restes d’avingudes antigues, una antiga banyera molt ben conservada, i la Necròpolis amb antigues tombes i mausoleus.
Arribada a mitja tarda a Agrigento, allotjament en l’hotel Dioscuri Bay Palace, desprès de sopar, amb l’autocar visita a la Vall dels Temples, per veure de nit els temples il·luminats, tot un espectacle.
Divendres dia 5, visita a la ciutat de Agrigento, que conserva dues parts ben diferenciades, la part alta, la ciutat medieval, i la part baixa, la Vall dels Temples, on es van construir en el segle V a C, els grans edificis que conformen el conjunt arquitectònic més important de Sicília. En aquesta vall hi havia 10 temples aixecats, dels quals 9 encara son parcialment visibles, que demostren que la ciutat de Agrigento va ser molt important, va arribar a tenir 250.000 habitants.
L’autocar ans deixa dalt de la vall, per desprès passejant de cara avall per la Via Sacra, anar visitant les restes dels diferents temples.
La primera visita és el Temple de Hera, del segle V aC, de estil jònic, construït sobre 4 escalons per anivellar el terreny, la seva construcció està formada per 6 columnes centrals i 13 laterals. Allà si feien principalment les cerimònies de casaments, a la núvia se li posava una cinta a la cintura, que no se la podia treure fins que quedava embarassada, aleshores la trencava oferint-la com atribut a la deessa Hera.
Seguidament anem al mig de la ciutat de Palerm, on es troba la Plaça de la Catedral, visitem la catedral fundada en el 1185, construïda sobre una antiga mesquita es d’estil normand amb les torres pòrtics característiques, el seu exterior és espectacular i contrasta una mica amb la senzillesa del seu interior.
La següent visita es a la Capella Palatina, que està situada en el centre del Palau Reial dels Normands, actualment seu del Parlament de Palerm. Fou construïda en el 1135 i dedicada a Sant Pere. Té planta basilical, hi ha unes grans arcades que sostenen la cúpula. El sostre de la nau central es d’inspiració àrab, tota la capella està decorada amb impressionants pintures i mosaics, cal destacar l’ imatge del Pantocràtor de la cúpula, aplicat a Crist senyor de l’univers, típiques de l’art bizantí, on nomes hi ha el bust en actitud de beneir.
Per la tarda anem cap a Monreale que està a 11 kilòmetres de Palerm, es una ciutat d’origen àrab, emplaçada dalt d’un turó que domina la vall. , El seu desenvolupament va començar amb la construcció de l’abadia benedictina per el rei normand Guillem II, d’aquell temps es conserva la seva extraordinària Catedral.
L’anada dalt la Catedral la fem amb taxi, és un dels edificis més bells de l’arquitectura normanda, en el seu interior destaca el colorit de les pintures i mosaics bizantins, junt amb les tones d’or gastades per la seva decoració, també destacar el seu claustre, format per galeries d’arcades sostingudes per columnes dobles i coronades per capitells esculpits amb una gran varietat de motius.
El dijous dia 4, sortim de bon matí de Palerm amb direcció a Sagesta, antiga colònia grega habitada des del segle VI aC pels antics Elimos, un poble rodejat d’incògnites, però que van conservà les tradicions greges amb altres de fenicio-cartagineses.La ciutat de Sagesta ja va ser esmentada per Homer, en la seva novel·la La Odissea, quan fou visitada per Ulisses, situat dalt d’un suau turó apareix l’ imatge d’un imponent temple dòric del segle V aC. És l’únic temple que conserva l’estructura oberta, està amb un estat de conservació excel·lent, potser al no estar acabat, tampoc va està profanat. Està format per 36 columnes, 6 de frontals i 14 de laterals.
Seguidament continuem viatge cap a la muntanya de Sant Giuliano, on a 750 metres sobre el nivell del mar apareix la ciutat d’Erice, que es un far natural, molt important des de l’antiguitat, una característica important de la ciutat son els seus carrers empedrats formant dibuixos, també ha estat un lloc de culte i devoció a les divinitats clàssiques, principalment a les deesses del amor i la fertilitat. Astarté per els fenicis, Afrodita per els grecs i Venus per els romans. Era un lloc de peregrinatge famós ja que les sacerdotesses es prostituïen amb els peregrins com ofrena sagrada, a canvi de quantioses donacions pel temple, axó explica que des de antic el binomi religió i economia han estat sempre lligats. Passegem pels seus empinats carrers i pugem fins el mirador, fem la foto del grup a l’escala que hi ha als peus del temple.
Per la tarda continuem cap a Selinunte important colònia cartaginesa, que ha lo llarg de la seva historia va tenir nombrosos enfrontaments amb Sagesta, que era colònia grega, més tard va participar amb les guerres púniques contra els romans, a lo que a provocat que la seva ciutat, que va ser molt extensa i prospera, patís varies destruccions, tot axó agreujat per uns terratrèmols en el segle X , actualment solament queden un pilot de roines molt escampades que formen el centre arqueòlogic més gran d’Europa, fem la visita motoritzats ja que ocupen una considerable extensió; visitem les restes de un monumental Temple, restes d’avingudes antigues, una antiga banyera molt ben conservada, i la Necròpolis amb antigues tombes i mausoleus.
Arribada a mitja tarda a Agrigento, allotjament en l’hotel Dioscuri Bay Palace, desprès de sopar, amb l’autocar visita a la Vall dels Temples, per veure de nit els temples il·luminats, tot un espectacle.
Divendres dia 5, visita a la ciutat de Agrigento, que conserva dues parts ben diferenciades, la part alta, la ciutat medieval, i la part baixa, la Vall dels Temples, on es van construir en el segle V a C, els grans edificis que conformen el conjunt arquitectònic més important de Sicília. En aquesta vall hi havia 10 temples aixecats, dels quals 9 encara son parcialment visibles, que demostren que la ciutat de Agrigento va ser molt important, va arribar a tenir 250.000 habitants.L’autocar ans deixa dalt de la vall, per desprès passejant de cara avall per la Via Sacra, anar visitant les restes dels diferents temples.
La primera visita és el Temple de Hera, del segle V aC, de estil jònic, construït sobre 4 escalons per anivellar el terreny, la seva construcció està formada per 6 columnes centrals i 13 laterals. Allà si feien principalment les cerimònies de casaments, a la núvia se li posava una cinta a la cintura, que no se la podia treure fins que quedava embarassada, aleshores la trencava oferint-la com atribut a la deessa Hera.
El segon Temple es un dels més espectaculars del mon, pel seu estat de conservació, és el Temple de la Concòrdia, la data de la seva construcció es 440 al 430 aC. Dedicat posteriorment a Sant Pere i Sant Pau, degut axó va ser molt respectat pels iconoclastes cristians.
Seguidament visitem les restes del Temple de Hèrcules, del segle VI aC, es conserven solament algunes columnes, se sap que en el seu interior es trobava una estàtua en bronze de Hèrcules.
Un dels temples més grans del mon era el de Zeus Olimpo, estava inacabat i poca cosa queda d’ ell, durant molts anys les seves pedres s’han utilitzat com cantera, era tan gran que per aguantar la coberta se intercalaven entre les columnes estàtues molt grans en forma humana. De les restes d’aquestes estàtues, de una necròpolis amb les seves tombes, de la manera com transportaven els grans blocs de pedra, i de diferents petits temples queden escampats per tota la vall.
Continuem viatge cap l’interior de l’illa, anem a Piazza Armenia fins arribà a Villa Casale, que va ser una luxosa residencia del emperador Maximiliano que va governà el imperi romà del 286 al 305 dC. es creu que va ser un pavelló de caça ja que els voltants hi vivien moltes especies d’animals diferents; la seva extensió es de 4.000 metres quadrats, on hi han 50 sales que tenen el paviment ple de mosaics, que decoren totes les dependencies de la villa. Les figures i els dibuixos d’aquets mosaics han permès que als historiadors coneguin detalls importants de la societat romana d’aquells temps. L’explicació a la seva extraordinària conservació es deu a la cura que van tenir els posteriors amos i a un corriment de terres en el 1161 que va cobrir tota la villa protegint-la durant molts segles dels elements naturals.Seguim el viatge fins arribar a Siracusa, on a la nit assistim en un petit teatre, molt a prop de l’hotel, a un espectacle de titelles sicilianes, on el valent Orlando lluita per la bella Angelica.
Dissabte dia 6, visita a Siracusa, que està situada en la costa sud-est de Sicilia. Actualment té una població de 127.000 habitants. És una ciutat amb un gran atractiu turístic per els monuments que conserva, és divideix en dues parts, l’illa de Ortigia, on hi tot el centre històric, i la Neàpolis tot el parc arqueològic antic.
El hotel Roma, on teníem l’ allotjament està en centre històric, al costat mateix de la Catedral que es la primera visita que varem fer, construïda en el segle VII, sobre l’antic gran Temple de Atenes, que tenia 6 columnes per un costat i 14 per l’altre, que van ser incorporades als murs exteriors de l’església, tal com es veu per la part de fora. A la mateixa Plaça del Duomo, també hi hà la Basílica de Santa Lucia.
Continuem cap el Parc arqueòlogic de Neapolis que compren varies edificacions antigues, el Teatre grec, un dels més grans de la arquitectura grega, tenia 67 files dividides en 9 seccions amb 8 passadissos, la seva capacitat era per 15.000 espectadors, els romans el van modificar per fer-hi els seus jocs circenses, en l’actualitat l’estiu es fan representacions de tragèdies dels autors clàssics.També hi ha l’amfiteatre romà que data del segle I aC., on encara es poden observar les inscripcions en les grades i els forats fets a la sorra per deixar els estris durant l’espectacle. Las Latomias o canteres de pedra eren grutes excavades de antigues mines on treien la pedra pels temples, van ser utilitzades com presons, la més important es la del Paradis a 45 metres de profunditat.
Una cova artificial molt semblant a una gran orella humana, és l’orella de Dionís, que segons la llegenda, el dèspota Dionís, degut a la seva extraordinària acústica, escoltava els secrets i plans dels presoners que tenia agafats dins la cova.
Per la tarda visitem la ciutat de Catania, la segona de Sicília amb 400.000 habitants, aquesta ciutat ha sigut en el curs dels segles, grega, romana, bizantina, àrab, normanda, borbónica, aragonesa i per suposat italiana, de tots ells hi han empremtes, també el està a la falda del Etna, va de patir en el 1669 una erupció que la va deixa parcialment sepultada, fou destruïda per un fort terratrèmol el 1693, després va ser reconstruïda amb blocs de lava que li donen a la seva arquitectura actual un aspecte i color inimitables.
La seva patrona es Santa Agueda, fem un recorregut amb trenet per la ciutat, veient els seus principals i foscos monuments, fins arribar a la plaça de la Catedral, on visitem la Catedral i la característica Font de l’elefant situada al mig de la plaça.
Diumenge dia 7, de bon matí excursió al volcà Etna, l’autocar puja per unes bones carreteres, en mig d’un paisatge cada vegada més feréstec i volcànic, fins a Nicolosi a 1923 metres, allà una moderna telecabina ans porta en pocs minuts als 2500 metres d’alçada, uns quans de la colla, amb jeeps especials arriben als 2830 metres, fins les zones del crater autoritzades.
El volcà Etna té una alçada de 3.350 metres, és el volcà en actiu més alt d’Europa. Considerat per les seves continues manifestacions eruptives un dels volcans més actius del mon, las ultimes erupcions daten del 1983, 1985, 2001, i 2002.
Passem el matí gaudint del paisatge àrid format per la lava solidificada en sense cap mostra de arbra, ni planta, veient el crater principal del volcà traient fum i trepitjant restes de neu que han quedat del passat hivern.
La visita després de dinar és a la ciutat de Taormina, que està situada a 200 metres d’alçada, sobre la muntanya Taurus, allà una guia ens porta fins el gran Teatre Grec molt ben conservat, des de on hi ha unes vistes panoràmiques magnífiques tant del volcà Etna, com de tota la costa. Antigament el seu nom era Naxos, i pels grecs va ser la segona ciutat més important de Sicília.
Passegem pel seu carrer principal, el Corso Umberto, que es per a vianants, comença a la Porta Messina, el carrer esta ple de botigues de records i de roba, continuem fins a la Plaça Vittorio, on es troba el Palau Corvajio i la esglesia de Santa Caterina, també hi ha el desviament que porta a dalt al Teatre Grec, seguim fins la Plaça Aprile en el que hi ha un mirador sobre el mar Egeo i el volcà Etna, entrem després al barri més antic de la ciutat, ple de carrerons que porten a la Catedral, fins arribà a Porta Catania que te un gran escut aragonès a la fatxada, i marca l’acabament del carrer principal.
Dilluns dia 8, sortida cap a Messina, antiga ciutat grega que actualment es caracteritza pel seu excel·lent pla urbanístic, concebut a partir de l’any 1908 després de patir un gran terratremol que la va destruir en un 90% i va causar més de 80.000 víctimes. La ciutat és molt coneguda pel seu estret, solament 3 kilòmetres separa l’illa del continent, des de molt antic s’ha parlat de fer un pont que els uneixi, però degut a ser un territori amb moviments sísmics freqüents i el fort vent que sempre bufa allà, el projecta a quedat aturat. Visitem la seva Catedral i el “Campanile” la famosa torre amb el rellotge astronòmic, ple de figures que es mouen quan toquen les hores, és considerat el més gran del mon. Continuem viatge cap a Cefalu, punt turístic molt visitat, passegem pel seu carrer principal fins arribar a la Plaça de la Catedral, romànica construïda el 1130 per Roger II, la seva façana emmarcada per dues torres quadrades, situades a l’ombra d’una gran roca en forma de cap que dona nom a la ciutat. El interior de la Catedral destaca l’abscís central, adornat amb bells mosaics, una mostra remarcable de l’art bizantí de finals de segle XII.
Seguidament continuem viatge cap a Palerm; a mitja tarda arribada al port, on embarquen al Ferrys SNAV CAMPANIA que ens conduirà a Nàpols mentre sopen i descansem en camarots dobles en el vaixell.
Breu historia de l’illa de Sicília
El nom li be dels seus habitants primitius, els elimos, els siculos, i els sicanos.
La seva posició estratègica al mig del Mar Mediterrani, va ser que fos un punt de repòs dels navegants de les antigues civilitzacions que anàvem pel mar a descobrir mon, primer els fenicis, més tard els grecs que van formar colònies a Sicília, van continuar els cartaginesos, seguit dels romans, desprès van tenir l’ invasió dels bàrbars, amb els vàndals, que van ser expulsats pels ostrogods, van continuar a mitjans del segle VI invasió dels bizantins (turcs) que si van quedar 400 anys, a continuació els sarrains (àrabs), la van conquistar, s’hi van quedar 150 anys. En el segle XI els normands, que anàvem a Terra Santa per les Creuades, al fer escala a l’illa van ajudar els natius sicilians que estaven en guerra amb els àrabs, els van expulsar, però si van quedar ells, van treure als àrabs de l’illa, i van conquistar la part sud d’Itàlia formant el Regne de les Dues Sicilias, que el van incorporà al “Sacro Imperio Germànico” amb temps de Enric VI d’Alemania. La Església de Roma no va veure gaire be la proximitat dels alemanys al Estat del Vaticà i el Papa va cridar a la corona d’Aragó per fer fora els alemanys, desprès de varies batalles, la part de l’illa va quedar per la corona d’Aragó, i la part continental es va formar el Regne de Nàpols.
El Regne d’Espanya per mitjà de Fernando I (El Catòlic) van heretà Sicília, el territori es va transformar amb un lloc ple terratinents i latifundistes, tot el territori estava amb poques mans, axó va donar origen a la Mafia, que va nèxia com organització dels petits camperols contra els grans latifundistes.
En el segle XIX, Garibaldi va tornar Sicília a Itàlia, des de llavors es un regió autònoma amb govern i parlament propi.
Poques nacions en el mon, han tingut en el curs de la seva historia, l’influencia de tantes cultures diferents, on cada una d’elles ha deixat la seva petjada, que s’han fet evidents amb totes les restes que hem visitat.
Dimarts dia 9, arribada a Nàpols a les set del matí, desembarquem i anem cap l’hotel a esmorzar, tot seguit a Pompeià antiga ciutat romana, que en l’agost de l’any 79 dC, va quedar sepultada a conseqüència de l’erupció del volcà Vesuvi.
La visita va ser guiada i molt interessant, degut a que l’erupció va agafar a una població de 20.000 habitants sorpresos, de que una muntanya fins aleshores tranqui-la i silenciosa, de cop i volta crides i treies foc, un núvol de gas tòxic va cobrir la ciutat seguit de una pluja de roques i cendra que van deixa la ciutat pràcticament arrasada, però resguardada de les inclemències del temps posteriors, axis s’han conservat perfectament intactes els edificis, carrers, organització, pintures, tendes, mercat, forn de pa, bordell, termes, Teatre, etc, etc, de una ciutat prospera i comercial d ‘aquell temps.
Entrem a la ciutat per la Porta Marina fins arriba a El Foro, un gran pati cívic en forma rectangular, cor de la vida comercial, en un costat hi ha el Temple d’Apol·lo, i en l’altre el Temple de Júpiter, en el mercat hi ha esposades les restes de diferents persones en el moment de la tragèdia, animals, àmfores i demes estris que s’han recuperat d’aquell temps, tot plegat constitueix un document importantissim de la vida de l’antiguitat.
A la tarda visita a la ciutat de Nàpols, el tràfic encara és més dens que el Palerm, agreujat per una quantitat de motos que surten per tot arreu, però d’accidents no han van veure cap.
Nàpols és la capital de la regió de la Campanià, situada al sud d’Itàlia, amb la seva area metropolitana té uns quatre milions de habitants, els grecs, romans, normands i espanyols han deixat empremta a la ciutat, la visita es en el centre històric de la ciutat, la Plaça del Plebistici considerada la més gran d’Itàlia, on hi ha el Palau Reial, i en front l’església de Sant Francesc de Paula, amb la seva gran cúpula de 53 metres d’alçada, decorada el seu exterior amb 38 columnes dòriques, que en el 1809 es va construí pensat com a centre cívic per contraposar la magnificència del Palau, més tard es va destinar a ús religiós.
En mig de la Plaça hi han les estàtues eqüestres des reis borbons Carles III i Fernando I. Visitem les Galeries Umberto, replica de les de Duomo de Milà, veiem el castell Nuovo construït el 1270 per Carles d’Anjou, va ser residencia de reis, més tard de grans figures de les arts i les lletres. A prop de l’hotel hi ha la Catedral amb la façana d’estil gòtic i la capella del tresor, on es troba la famosa estàtua de Sant Gennaro, d’estil barroc. Aquesta visita va ser voluntària pels que no estàvem gaire cansats.
Dimecres dia 10, sortida de l’hotel cap el port de Nàpols, on iniciem l’excursió cap a l’illa de Caprí, la travessa dura i hora, tan punt arriben amb una barca fem un passeig per la costa de Caprí, gaudint de les seves cales molt semblant a les de la costa brava nostra, parant en la “gruta maraviliosa” que està dins la roca, i travessant los “farallones” grans roques que sobresurten en el mar,
L’anada fins dalt a Capri la fem amb uns microbusos, allà recorrem els seus carrers plens de botigues de moda, i cases d’aspecte mediterrani pintades de color blanc, es una localitat d’estiueig, molt freqüentada per gent famosa i adinerada. Arriben fins els jardins d’August, des de on hi han unes magnífiques vistes panoràmiques de la costa de Caprí.
Desprès de tenir temps lliure per visitar botigues, a mitja tarda tornen amb el vaixell cap a Nàpols.
Dijous dia 11, tornada cap a Barcelona, la sortida de l’avió està prevista a l’una del migdia, l’arribada a les tres i mitja, en l’aeroport ja tenim l’autocar que ens porta cap a Castellar, on arriben sans i estalvis als voltants de les sis de la tarda.
La seva posició estratègica al mig del Mar Mediterrani, va ser que fos un punt de repòs dels navegants de les antigues civilitzacions que anàvem pel mar a descobrir mon, primer els fenicis, més tard els grecs que van formar colònies a Sicília, van continuar els cartaginesos, seguit dels romans, desprès van tenir l’ invasió dels bàrbars, amb els vàndals, que van ser expulsats pels ostrogods, van continuar a mitjans del segle VI invasió dels bizantins (turcs) que si van quedar 400 anys, a continuació els sarrains (àrabs), la van conquistar, s’hi van quedar 150 anys. En el segle XI els normands, que anàvem a Terra Santa per les Creuades, al fer escala a l’illa van ajudar els natius sicilians que estaven en guerra amb els àrabs, els van expulsar, però si van quedar ells, van treure als àrabs de l’illa, i van conquistar la part sud d’Itàlia formant el Regne de les Dues Sicilias, que el van incorporà al “Sacro Imperio Germànico” amb temps de Enric VI d’Alemania. La Església de Roma no va veure gaire be la proximitat dels alemanys al Estat del Vaticà i el Papa va cridar a la corona d’Aragó per fer fora els alemanys, desprès de varies batalles, la part de l’illa va quedar per la corona d’Aragó, i la part continental es va formar el Regne de Nàpols.
El Regne d’Espanya per mitjà de Fernando I (El Catòlic) van heretà Sicília, el territori es va transformar amb un lloc ple terratinents i latifundistes, tot el territori estava amb poques mans, axó va donar origen a la Mafia, que va nèxia com organització dels petits camperols contra els grans latifundistes.
En el segle XIX, Garibaldi va tornar Sicília a Itàlia, des de llavors es un regió autònoma amb govern i parlament propi.
Poques nacions en el mon, han tingut en el curs de la seva historia, l’influencia de tantes cultures diferents, on cada una d’elles ha deixat la seva petjada, que s’han fet evidents amb totes les restes que hem visitat.
Dimarts dia 9, arribada a Nàpols a les set del matí, desembarquem i anem cap l’hotel a esmorzar, tot seguit a Pompeià antiga ciutat romana, que en l’agost de l’any 79 dC, va quedar sepultada a conseqüència de l’erupció del volcà Vesuvi.
La visita va ser guiada i molt interessant, degut a que l’erupció va agafar a una població de 20.000 habitants sorpresos, de que una muntanya fins aleshores tranqui-la i silenciosa, de cop i volta crides i treies foc, un núvol de gas tòxic va cobrir la ciutat seguit de una pluja de roques i cendra que van deixa la ciutat pràcticament arrasada, però resguardada de les inclemències del temps posteriors, axis s’han conservat perfectament intactes els edificis, carrers, organització, pintures, tendes, mercat, forn de pa, bordell, termes, Teatre, etc, etc, de una ciutat prospera i comercial d ‘aquell temps.
Entrem a la ciutat per la Porta Marina fins arriba a El Foro, un gran pati cívic en forma rectangular, cor de la vida comercial, en un costat hi ha el Temple d’Apol·lo, i en l’altre el Temple de Júpiter, en el mercat hi ha esposades les restes de diferents persones en el moment de la tragèdia, animals, àmfores i demes estris que s’han recuperat d’aquell temps, tot plegat constitueix un document importantissim de la vida de l’antiguitat.
A la tarda visita a la ciutat de Nàpols, el tràfic encara és més dens que el Palerm, agreujat per una quantitat de motos que surten per tot arreu, però d’accidents no han van veure cap.
Nàpols és la capital de la regió de la Campanià, situada al sud d’Itàlia, amb la seva area metropolitana té uns quatre milions de habitants, els grecs, romans, normands i espanyols han deixat empremta a la ciutat, la visita es en el centre històric de la ciutat, la Plaça del Plebistici considerada la més gran d’Itàlia, on hi ha el Palau Reial, i en front l’església de Sant Francesc de Paula, amb la seva gran cúpula de 53 metres d’alçada, decorada el seu exterior amb 38 columnes dòriques, que en el 1809 es va construí pensat com a centre cívic per contraposar la magnificència del Palau, més tard es va destinar a ús religiós.
En mig de la Plaça hi han les estàtues eqüestres des reis borbons Carles III i Fernando I. Visitem les Galeries Umberto, replica de les de Duomo de Milà, veiem el castell Nuovo construït el 1270 per Carles d’Anjou, va ser residencia de reis, més tard de grans figures de les arts i les lletres. A prop de l’hotel hi ha la Catedral amb la façana d’estil gòtic i la capella del tresor, on es troba la famosa estàtua de Sant Gennaro, d’estil barroc. Aquesta visita va ser voluntària pels que no estàvem gaire cansats.
Dimecres dia 10, sortida de l’hotel cap el port de Nàpols, on iniciem l’excursió cap a l’illa de Caprí, la travessa dura i hora, tan punt arriben amb una barca fem un passeig per la costa de Caprí, gaudint de les seves cales molt semblant a les de la costa brava nostra, parant en la “gruta maraviliosa” que està dins la roca, i travessant los “farallones” grans roques que sobresurten en el mar,
L’anada fins dalt a Capri la fem amb uns microbusos, allà recorrem els seus carrers plens de botigues de moda, i cases d’aspecte mediterrani pintades de color blanc, es una localitat d’estiueig, molt freqüentada per gent famosa i adinerada. Arriben fins els jardins d’August, des de on hi han unes magnífiques vistes panoràmiques de la costa de Caprí.
Desprès de tenir temps lliure per visitar botigues, a mitja tarda tornen amb el vaixell cap a Nàpols.
Dijous dia 11, tornada cap a Barcelona, la sortida de l’avió està prevista a l’una del migdia, l’arribada a les tres i mitja, en l’aeroport ja tenim l’autocar que ens porta cap a Castellar, on arriben sans i estalvis als voltants de les sis de la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada