SORTIDES RAMON VILA 2004

SORTIDES A PROP DE CASA 2004
Moltes vegades vas lluny de la teva terra per veure mon i no coneixes res dels voltants d’ on vas néixer, axó es lo que hem passava, fins que l’amic Ramon Vila, gran excursionista i coneixedor de la nostre terra més propera va anar organitzant sortides a prop de casa que eren per mi molt pedagògiques i enriquidores.

La primera va ser a la Serra de l’ObacSortida de Castellar a les set i mitja cap a Matadepera, per continuar per la carretera de Mura, fins l’aparcament del Coll d’Estenalles, on iniciem l’excursió.

Érem cinc components, la meva dona Nuria, Carme Vidal, en Pere Puigdomenech, en Ramón Vila i jo, comencem a caminar per la pista que condueix a la Mata. Al arribar al Coll de Garganta trobem el sender de font Freda que s’esmuny per la dreta, nosaltres continuem pista amunt per l’anomenada Carena de la Castanyera que ens instal·la ja a una alçada dels 900 metres. Desprès d’un descens ens desviem per un sender que ens mena cap a la Coma d’en Vila.
La especial situació del lloc ens permet tenir una panoràmica de la Vall de Mura, amb Manresa al fons, els monòlits de Puig Andreu, Malpàs, turó i masia de Puigdoure, també els cims de la Pola, Castelldepera i Turó de la Carlina.
Continuem baixant pel sender i seguint al front ens atansem ja a la monumental Alzina del Vent on esmorzem.

Reprenen el camí arribant a Coll de Boix, punt de bones vistes, continuem cap al Coll de Creus, mes avall ens desviem cap a Coll de Tanca. Superem la part alta del Coll i prenen un corriol a la nostra dreta tenim un privilegiat mirador, en front l’altiu Paller de Tot l’Any, a ponent Turó de l’Espluga, el del Pujol, i la Carena de la Fosca, i llevant l’imponent mola del turó de la Pola.

Iniciem la davallada amb direcció a la font de la Pola, lloc recollit, dotat amb balmes de bones ombres, d’aigua fresca, de taules i bancs i d’una sensació gran de tranquil·litat i pau.
Continuem camí cap a La Porquerisa, d’allà seguint baixant per una suau pendent arribem al Coll de Tres Creus punt de trobada de camins.
Finalitzem l’excursió apropar-nos al Coll d’Estenalles per retornar cap a Castellar.

Segona sortida al Montseny amb en Ramon VilaSortida de Castellar en direcció a Sant Celoni, per continuar cap a Mosqueroles, La Costa del Montseny i finalment arribar-nos al Turó de l’Home. El temps està molt emboirat però no perdem la confiança de que el sol farà la seva feina i poc a poc obrirà forats. Esmorzem tranquil·lament per continuar fins a l’estació meteorològica del Turó de l’Home.
El temps no acaba de millorar, d’allà iniciem la marxa en direcció a Les Agudes. El ben indicat sender es un xic pedregós i bastant planer, sense cap pressa l’anem seguint, al superar un petit collet la boira fuig i podem gaudir d’una esplèndida vista dels emblemàtics penyals de Les Agudes. Arribats al peu del turó principal ens reben un remat de bens que estan pasturant.

Poc a poc vencem el costerut pedregós que ens mena al cim, allà fem la fotografia de rigor i de passada, admirem dessota nostre el Coll de Sant Marçal, el càmping de Les Illes, i una bona part de la vall, indret on la Riera junt amb altres cursos d’aigua propícia el naixement del riu Tordera. La boira embolcalla el gegant veí dels Matagalls, enfront al fons veiem el poble d’Espinelves, i cap a llevant podem veure Santa Fe i el seu estany, el Turó del Morou, el Coll de Te i Arbúcies.

Iniciem el retorn amb poca millora de la meteorologia i prenen la direcció de Santa Fe del Montseny, per fer una petita volta del parc i contemplar els impressionants exemplars de sequoies. D’allà ja ens apropem a Viladrau i anem a dinar al restaurant Bofill.

Reprenem les visites i ens parem a Sant Marçal per contemplar l’abundosa Font Bona, continuem i fem cap a la Font de Passavets (diuen que és la millor aigua del Montseny).

Enfilem la pista de Coll de Te, per gaudir sense pressa de 15 km. de l’exuberant natura que ha crescut prop de la Riera de les Truites. Les avetoses fagedes, castanyedes, alzinars de sureres, pollancredes i platanedes es van barrejant i succeint fins arribar al poble d’Arbúcies.
Ja amb la missió acomplerta, sans i estalvis retornem a Castellar.

La tercera sortida a les Masies de la Serra de l’ObacSortim de Castellar cap a Matadepera, Coll d’Estenalles i Mura, continuem en direcció a Rocafort i en el trencall que ho indica prenem el camí per dirigir-nos al Puig de la Balma.

Puig de la Balma té una construcció especial que data del 1170, i està feta enganxada a les roques, saludem al Sr. Puig que ans explica que documentació dels seus avantpassats i lo que veiem es fruit de varies generacions.
Seguim camí a Collet Roig i baixem cap el Torrent de l’ Infern per continuar seguint la seva llera fins a on hi desguassa el Torrent del Còdol Llarg, punt en que la pista que seguim, dita del Mal Pas, s’uneix amb la que baixa del Coll de la Creueta formant-ne una sola per continuar cap a Sta. Creu de Palou i el Farell.

La bonica Alzina dels Penitents, es indica l’entrada de la pista que puja a dalt de l’encimbellada i monumental masia del Farell. Desprès d’una llambregada a les tines de l’era, passem en el interior de la molt malmesa casa.

Seguidament emprenen el camí cap a Puidoure, masia que visitem per l’exterior, contemplem les seves antigues i ruïnoses dependencies voltades d’un gràcil i espès alzinar.

Finalment ens dirigim al mirador de la creu de Puigdoure, per contemplar des d’aquet inigualable balcó, l’impressionant panoràmica que ens posa l’abast estendre la vista a més de 1800. Per llevant la Carena de l’Espluga, Castellsapera, i el Paller de Tot Any, a baix la masia de Matarodona, en front La Morella i la Carena del Camí Ral que s’esmuny cap a ponent fins més enllà de Sant Jaume de Vallhonesta.

Retornem a Puidoure i desfem el camí fins al Farell enfilem la pista de la Baga de Casassaies fins el Coll de la Creueta per continuar vers la ctra. de Mura a Rocafort.
Fem una escapada a Rocafort buscant un restaurant, que no trobem i retornem a Mura per anar a dinar a Cal Carter.
Calmades la gana i la set, enfilem la variant que ens porta fins a la ctra. De Monistrol, allà tombem cap a St. Llorenç avall, i seguim fins a l’entrada del trencall de la vall d’Horta. Prenen la pista a fi d’apropar-nos el Marquet de la Roca i la font del Llor. Per finalitzar l’excursió fem una ràpida volta per la resta de la vall, emprenem el retorn a Castellar.
Com les demés excursions amb l’amic Ramon ens ha instruït amb una pila de noms e indrets que no havia passat mai.Quarta sortida a MontserratSortida de Castellar en direcció a Monistrol de Montserrat, allà prenen el tren cremallera per apropar-nos al Monestir de Montserrat.
Desprès d’esmorzar prenen el funicular que ens puja a Sant Joan. Iniciem la caminada vers Sant Jeroni pel sender de la Serra de l’Alzina de les Paparres.

En el primer revolt i enfront nostre comencem a descobrir entre d’altres, els monòlits de la Mòmia, l’Elefant, la Panxa del Bisbe, la Prenyada, Sant Salvador i molt a la dreta en una punta l’ermita de Sant Dimas.

Seguint el sender,un xic més enllà, passem per la base de la Gorra Marinera, les Magdalenes i la gorra Frígida. Poc desprès sota el camí, ens topem amb el monòlit del Trencabarrals i comprovem que a la carena de la Serra ja apareix la roca del Projectil.

Continuant endavant tenim l’imponent presència del Cavall Bernat. Arribats al mirador quedem a l’abast de la nostre vista per l’esquerre, Els Pollegons, El Camell de Sant Jeroni, l’Albarda Castellana, el Mont Gros, la Roca Plana dels Llamps i Els Ecos. A la nostra dreta veiem entre varis els monòlits d’ El Moro, l’Estació Superior de Sant Jeroni i també les ruïnes de l’encimbellada ermita de Sant Antoni.

Tot fent camí deixem el corriol de l’Artiga i ens apropem ja al Cigronet sense deixar d’admirar allà al fons el conjunt dels Flautats.
Tenim enfront la singular roca del Cap de Mort i el Serrat de Sant Patrici i un xic enlaire veiem el Mirador de Sant Jeroni. Passades les “marmites de gegant”, trobem a la nostre dreta l’indicador del sender que mena a la Serra de les Lluernes i al Pla dels Ocells.

El camí comença a pujar fent algunes ziga-zagues i poc a poc ens apropa a l’ermita de Sant Jeroni on ens va bé un petit descans. Ja refets reprenem la marxa pujant tranquils i des d’un enlairat collet, contemplem l’angost paratge del torrent del Migdia amb els Plecs del Llibre al fons. Envolten el lloc en arrogant actitud, el Camell de Sant Jeroni, el Mont Gros, El Gegant Encantat, Les Talaies i Els Ecos entre d’altres. Passades ja les restes de l’antic restaurant enfilem la costeruda escala de 225 graons que ens pugen al mirador de Sant Jeroni, sostre de Montserrat de 1236 metres d’altura.

Des d’aquet privilegiat mirador s’endevina darrera Les Talaies el lluminós Coll del Migdia. Més enllà s’alcen altius Els Frares Encantats que ens de veure la zona de les Agulles. Davant nostre l’espectacle corprèn ja que es veuen amb amplitud les dues vessants del torrent de Santa María amb el fons de Sant Salvador i Els Flautats per un cantó i Les Gorres i Les Magdalenes per l’altre.
Darrera i a sota nostre queden petits el Monestir de Santa Cecilia i les poblacions de Monistrol, Marganell, Sant Vicenç de Castellet, Manresa, etc. etc.
Amb l’ajut de la taula d’orientació anem endevinant en la llunyania alguns cims dels Pirineus, el Matagalls, Les Agudes, El Turó de l’Home, Sant Llorenç i la Serra de l’Obac, la Serra Marina, el mar Mediterrani, El Montnegre, etc. I un remat de llocs impensables de veure des d’algun altre punt proper.
Amb el goig d’haver pogut contemplar paisatges únics des d’aquest emblemàtic cim, iniciem el retorn a Sant Joan desfent el camí de pujada mentre comentem detalls i paratges de l’excursió. Dessota la base de les Magdalenes parem, mengem un xic de fruita i calmem la set, ja que fa quatre hores que hem sortit de Sant Joan.

Reprenen el camí per arribar a Sant Joan. Prenen el funicular i baixem al Monestir, en el restaurant a dinar al “self-service”. En la sobretaula es va suggerir que per arrodonir la tarda es podria anar a visitar el museu de Montserrat, la idea fou tan ben acollida que immediatament la posarem en pràctica efectuant una molt interessant visita, en el important i dotat museu.
Desprès de la visita prenguérem de nou el cremallera perquè en baixes a Monistrol i tornar cap a Castellar.
Quinta sortida a Sant Pere de CaserresSortida de Castellar amb direcció cap a Sentmenat i Caldes, d’allà cap a Granollers, abans d’arribar-hi agafem l’autopista de l’Ametlla, seguint cap a Tona i d’allà a la capital de Osona, a Vic allà tens d’esta amb molta atenció de no equivocar-te, tens d’agafar la C-153 la que va de Vic a Olot, l’ intenció es visitar Sant Pere de Casseres, per axó tenim d’anar en direcció al Parador de Turisme, una vegada el Mirador on podem observar el pantà de Sau, just a la esquerra de la façana de l’hotel, hi ha un desvio que va a Sant Pere de Casseres, una de les joies del romànic català, desprès de uns cinc kilòmetres de un camí mig asfaltat arribem a l’entrada del Monestir, el dia es presenta molt emboirat i molta humitat.

Diu la llegenda que un fill del vescomte de Cardona , als tres dies de néixer va anuncià que la seva mort seria abans de un mes, i que el seu cos es tenia que posar sobre una fusta lligada a la espatlla d’un cavall i deixar-lo en llibertat, allà a on es pares es tenia que construí un monestir dedicat a Sant Pere. La llegenda diu que d’aquesta manera va nèxia aquet recinte monacal.

La seva construcció va començar sobre el 1020 i fou consagrat abadia el 1053, estava unit a la ordre benedictina de Cluny. Durant la seva existència ha tingut moltes transformacions i canvis d’amos, per acabar en mans privades per allà el 1773, desprès el 1931 va ser declarat monument històric artístic, i es va creà un patronat per restaurar-lo. Des de fa cinc anys que s’han completat les obres, des de llavors es pot veure en el seu interior com estàvem organitzats la comunitat que hi va viure durant segles. El monestir estava tot lligat al entorn del claustre, d’allà sortien totes les diferents dependencies, els dormitoris dels monges,l’església, la cuina, el menjador, i la biblioteca, totes les naus es comuniquen amb el pati central. Destaca l’existència del celler de l’entrada on si guardava el vi i el menjar dels frares, també l’església es més ampla que llarga té tres naus separades per dos pilars en forma de creu, les tres naus acaben en àbsides semicirculars amb els elements decoratius de l’època. El campanar de la torre es molt baix solament te dos pisos, segurament es va construí quan el conjunt estava acabat.

El claustre es va construí en la segona meitat del segle XI, es conserven pocs elements un pilar, dues columnes i alguns capitells que van ser trobats en les excavacions posteriors. Se sap que tenia un porxos i una sola filera de columnes.
En el seu interior hi ha un petit Museu amb unes fotografies que et donen una idea fidel de la seva situació respecta el pantà de Sau, ja que esta situat en un recolze de pantà, amb dies clars pel camí que hi ha al costat del monestir es por veure aigua del pantà pels els dos costats.

Desprès de visitar les seves dependencies es acostem al Parador de Turisme que esta mig desert i d’allà anem a dinar al restaurant Fussimanya, per la tarda ja tornem cap a Castellar, desfent el mateix camí d’anada, on hi arriben a mitja tarda, ha estat un dia instructiu, llàstima que el temps no ha acompanyat.L’amic Ramon Vila apart d’explicar-nos sobre el terreny lo que anàvem veient, amb el seu to pedagògic, desprès de la excursió et donava el suport escrit amb els tots els detalls, els noms de les roques i llocs on havíem passat, tot junt amb un planell per si volies tornar-hi no et perdessis, les vegades que havia estat a Montserrat i que no havia vist res, va ser un luxe anar acompanyat d’en Ramon, les seves sortides van ser precioses, anant amb ell estimaves la natura, i tot el que anaves veient era un savi de la naturalesa.

Escrit que vaig fer amb motiu de la mort d’en Ramón Vila
En Ramón hem va fer que conegués, per mitja de unes excursions, uns indrets preciosos als voltants de casa nostre i que la majoria no havia vist mai. La primera excursió va ser a la Serra de l’Obac, el 3 de juliol del 2004.
La segona va ser al Montseny, en concret a Les Agudes, el 13 de juliol del 2004.
La tercera a les Masies per la Serra de l’Obac, el 27 de juliol del 2004.
La quarta a Montserrat, amb el tren cremallera, pujar a Sant Joan i anar fins a Sant Jeroni, el 15 d’octubre del 2004.
La quinta a Sant Pere de Casseres, al costat del Pantà de Sau, el 14 de desembre del 2004.
Durant el 2005 hi van haver diferents esdeveniments que van dificultar la continuació d’aquestes sortides, entre ells les eleccions al Casal d’avis, i encara que el grupet continuàvem fent sortides, jo no els vaig poder acompanyar, en una d’elles en el mes de novembre, torna’n d’una anada al Montseny, en Ramón Vila acompanyat d’en Pere Puigdomènech van tenir un accident de cotxe en el que en Ramón va perdre la vida.
Solsament van ser cinc excursions, però molt enriquidores per la pedagogia que en Ramón hi sabia donar a cada una de les muntanyes tan estimades per ell.
Un record emocionat pel l’amic Ramón, ja que gracies a ell, vaig copsar que a la nostra Catalunya, i particularment als voltants d’ on van néixer, hi han indrets dignes de ser coneguts i admirats.