Viatge per terres extremenyes del 20 al 25 d’abril del 2004
El dimarts, dia 20 d’abril a les 6 en punt vam sortir de Castellar, i després de recollir els companys que pujaven a Sabadell, ans vam dirigir cap l’autopista que va cap a Saragossa, vam parar l’àrea de Lleida per esmorzar, i continuar cap a Guadalajara, a on ja ans esperaven per dinar en un restaurant situat al mig de la ciutat, al acabar vam continuar viatge passant pel costat d’Alcalà de Henares amb direcció a Madrid que la ven vorejar i seguint cap a Talavera de la Reina, i vam entrar a Extremadura per el nord i seguint per a Navalmoral de la Mata i Trujillo, fins arribar a Mérida al nostre punt d’arribada.
En l’Hotel Nova Roma ans vam allotjar, però degut a que està situat en mig de la ciutat, l’autocar no podia apropar-se i ans va deixar una mica lluny, per lo que per arribar-hi vam tenir de fer una petita passejada, sort que una furgoneta ans va portar les maletes del autocar al hotel.
OLIVENZA-Església de Sta.Maria Una vegada vam arribar ans vam donar les claus de la habitació i sense descansar gens vam anar cap al menjador a sopar, després de sopar estàvem una mica cansats, doncs havien fet de una tirada uns mil dos-cents quilometres.
El dimecres, de bon matí vam sortir en direcció oest cap a Badajoz, però la guia va creure més interessant arribant-se a Olivenza, que quedant-se a Badajoz, de totes maneres al passar-hi, vam fer un extens recorregut per la ciutat però sent-se parar-hi, vam continuar cap la sud fins arribà a Olivenza a on va parar per visitar l’església de Santa Maria del Castillo, construïda en 1584 d’estil classista, el seu altar major es d’estil barroc, i al seu costat hi ha unes boniques rajoles del mateix estil, en la capella del costat del evangeli s’hi troba un espectacular arbre genealògic de la Verge, a on destaquen unes figures policromades.
La torre de la fatxada està dividida en tres cossos, a on els peus hi ha la porta d’entrada a l’Església amb un arc de mig punt, a sobre un interessant ull de bou, per acabar amb la torre campanar, a pocs metres més enllà, després de creuar la Porta dels Àngels s’hi troba l’Hospital o Casa de la Misericòrdia aixecada en el 1501, complint el desig de l’esposa del rei Joan II de Portugal Dña Leonor de Viseu per atendre els malalts pobres, sobresurt la seva capella del segle XVIII, en la que destaca el altar major amb el seu retaule d’estil barroc, acompanyat d’altres dos, situats als costats de la nau un de fusta de castanyer i l’altre policromat, també cal mencionà l’imatge de la Verge de la Misericòrdia.
Seguint la visita, vam anar al Museu Etnogràfic creat el 1982 i ampliat el 1988, les peces aquest museu provenen de la col·lecció particular de D. Francisco Gonzalez Santana, i està instal·lat en un edifici antic anomenat “Panaderia del Rey” del segle XVIII annexa al recinte del castell. El museu conté més de set mil peces exposades amb dues plantes i vint-i-sis sales, a on s’hi troben estris de ús i costums que tenia la població des de el segle XIX, que ans va fer recordar la nostra infantesa, i amb aquesta visita vam donar per acabada l’estada a Olivenza i vam tornar cap a Mérida a dinar.
El dimecres, de bon matí vam sortir en direcció oest cap a Badajoz, però la guia va creure més interessant arribant-se a Olivenza, que quedant-se a Badajoz, de totes maneres al passar-hi, vam fer un extens recorregut per la ciutat però sent-se parar-hi, vam continuar cap la sud fins arribà a Olivenza a on va parar per visitar l’església de Santa Maria del Castillo, construïda en 1584 d’estil classista, el seu altar major es d’estil barroc, i al seu costat hi ha unes boniques rajoles del mateix estil, en la capella del costat del evangeli s’hi troba un espectacular arbre genealògic de la Verge, a on destaquen unes figures policromades.
La torre de la fatxada està dividida en tres cossos, a on els peus hi ha la porta d’entrada a l’Església amb un arc de mig punt, a sobre un interessant ull de bou, per acabar amb la torre campanar, a pocs metres més enllà, després de creuar la Porta dels Àngels s’hi troba l’Hospital o Casa de la Misericòrdia aixecada en el 1501, complint el desig de l’esposa del rei Joan II de Portugal Dña Leonor de Viseu per atendre els malalts pobres, sobresurt la seva capella del segle XVIII, en la que destaca el altar major amb el seu retaule d’estil barroc, acompanyat d’altres dos, situats als costats de la nau un de fusta de castanyer i l’altre policromat, també cal mencionà l’imatge de la Verge de la Misericòrdia.
Seguint la visita, vam anar al Museu Etnogràfic creat el 1982 i ampliat el 1988, les peces aquest museu provenen de la col·lecció particular de D. Francisco Gonzalez Santana, i està instal·lat en un edifici antic anomenat “Panaderia del Rey” del segle XVIII annexa al recinte del castell. El museu conté més de set mil peces exposades amb dues plantes i vint-i-sis sales, a on s’hi troben estris de ús i costums que tenia la població des de el segle XIX, que ans va fer recordar la nostra infantesa, i amb aquesta visita vam donar per acabada l’estada a Olivenza i vam tornar cap a Mérida a dinar.
ZAFRA- Plaza Grande
Per la tarda ans vam dirigir en direcció sud, vam passar pel costat de Almendralejo, a on vam donar un petit passeig per la ciutat, però sense parar-hi , per continuar fins arribar a la població de Zafra, que està tocant a la Comunitat Andalusa d’on li be la seva influencia.
Zafra es una ciutat extremenya de 15.400 habitants, amb una superfície de 62,6 km2 i una altitud de 508 metres, té gran importància per la seva fira ramadera, a on as concentra tot el comerç de la comarca.
Els seus orígens son pre-romans i aleshores ja era un centre comercial important, que va continuar amb la dominació àrab, a on van conviure les comunitats jueva i morisca, emparades per els primers Senyors de Feria.
La seva activitat mercantil as feia en els porxos de la Plaça Chica que rodejava l’església, amb el seu enderrocament en la segona meitat del segle XVI va donar peu a l’actual Plaça Grande.
Vam passejar per les dues places i molt a prop d’elles as troba la famosa Casa del Ajimez, es tracta d’un habitatge del segle XV, a on en la seva fatxada hi ha una finestra medieval amb una columna de mabre sobre la que descansa dos arcs de rajoles vermella, que contrasta amb les cases blanques que caracteritzant la ciutat.
Per la tarda ans vam dirigir en direcció sud, vam passar pel costat de Almendralejo, a on vam donar un petit passeig per la ciutat, però sense parar-hi , per continuar fins arribar a la població de Zafra, que està tocant a la Comunitat Andalusa d’on li be la seva influencia.
Zafra es una ciutat extremenya de 15.400 habitants, amb una superfície de 62,6 km2 i una altitud de 508 metres, té gran importància per la seva fira ramadera, a on as concentra tot el comerç de la comarca.
Els seus orígens son pre-romans i aleshores ja era un centre comercial important, que va continuar amb la dominació àrab, a on van conviure les comunitats jueva i morisca, emparades per els primers Senyors de Feria.
La seva activitat mercantil as feia en els porxos de la Plaça Chica que rodejava l’església, amb el seu enderrocament en la segona meitat del segle XVI va donar peu a l’actual Plaça Grande.
Vam passejar per les dues places i molt a prop d’elles as troba la famosa Casa del Ajimez, es tracta d’un habitatge del segle XV, a on en la seva fatxada hi ha una finestra medieval amb una columna de mabre sobre la que descansa dos arcs de rajoles vermella, que contrasta amb les cases blanques que caracteritzant la ciutat.
ZAFRA- Detall carrer
També vam visitar el Parador de Turisme, situat dins del castell del segle XV que era la residència dels Ducs de Feria, i està construït sobre les runes d’un antic alcàsser àrab.
De tornada cap l’hotel vam fer una breu parada per contemplar el pantà d’Alange.
El dijous ans vam dirigir cap al nord, fins arribar a la ciutat de Trujillo, població de 10.029 habitants, famosa per ser bressol de grans conqueridors, però la seva historia es remunta, els ligures, als seus primers estatges, famosos per fer costat en Viriat, pastor i capitost lusità, amb la seva lluita contra els romans.
Trujillo obté el màxim esplendor en els segles XV i XVI degut al descobriment i civilització d’Amèrica, per part de persones d’aquesta localitat, com Francisco Pizarro, conqueridor del imperi inca, Francisco Orellana, descobridor del río Amazonas, Garcia Paredes, fundador de la ciutat de Trujillo en Venezuela, tots ells son part important del creixement i activitat arquitectònica de la ciutat, donant lloc a la construcció de la seva Plaça Major, on en els seus voltants s’hi troben la majoria dels seus monuments.
També vam visitar el Parador de Turisme, situat dins del castell del segle XV que era la residència dels Ducs de Feria, i està construït sobre les runes d’un antic alcàsser àrab.
De tornada cap l’hotel vam fer una breu parada per contemplar el pantà d’Alange.
El dijous ans vam dirigir cap al nord, fins arribar a la ciutat de Trujillo, població de 10.029 habitants, famosa per ser bressol de grans conqueridors, però la seva historia es remunta, els ligures, als seus primers estatges, famosos per fer costat en Viriat, pastor i capitost lusità, amb la seva lluita contra els romans.
Trujillo obté el màxim esplendor en els segles XV i XVI degut al descobriment i civilització d’Amèrica, per part de persones d’aquesta localitat, com Francisco Pizarro, conqueridor del imperi inca, Francisco Orellana, descobridor del río Amazonas, Garcia Paredes, fundador de la ciutat de Trujillo en Venezuela, tots ells son part important del creixement i activitat arquitectònica de la ciutat, donant lloc a la construcció de la seva Plaça Major, on en els seus voltants s’hi troben la majoria dels seus monuments.
TRUJILLOVam dinar en un típic restaurant situat a la mateixa Plaça Major anomenat La Troya, on ans vam servir especialitats de la terra, com la caldereta de xai, i les famoses migas extremenyes, el lloc era molt aprofitat i estret.
Per la tarda tornen cap a Mérida per visitar el Anfiteatre, el Teatre i el Museu.
Emerita Augusta fou fundada pels romans, el 25 aC, era la capital de la província de Lusitània i esdevingué unes de les ciutats més grans de la Península Ibérica.
Al ser la ciutat més allunyada de Roma, Cesar Augustos i tenia les legions més addictes a Pompeio, al seu principal rival dins del Imperi romà, i per que s’hi trobéssim bé i no es moguessin, va accedir a que tinguessin totes les prerrogatives en quan a espectacles i comoditats que tenia la pròpia Roma, per això s’hi troben un notable conjunt de monuments romans que altres ciutats no tenen, entre els que destaquen, el teatre (el més ben conservat de la Peninsula Ibérica), l’amfiteatre, que figura entre el més grans del món antic, el circ, a on hi feien les famoses carreres de cuadriges, el Temple de Diana, el seu nom li ve de la gran semblança amb el temple del mateix nom d’Efes, el Foro Municipal que està inspirat amb el Foro August de Roma, el antic pont sobre el riu Guadiana que té 792 metres de llargada i va ser un dels més importants en el imperi romà i d’altres vestigis arquitectònics que nodreixen una notable col·lecció d’escultura romana, en bona part conservada al museu arqueològic de la ciutat.
MERIDA- TEMPLE DE DIANA
L’antiga Emèrita Augusta tenia 52.000 habitants, i l’actual té a la vora de 60.000 està edificada ben bé sobre de l’antiga i el problema que tenen es que no poden fer cap excavació, doncs surten les restes antigues, i per ordre municipal es tenen que parar les obres i actualment tenen un gran dèficit de pàrkings tan públics com privats.
El divendres ans van traslladar a Caceres, ciutat monumental, Patrimoni de la Humanitat. Allà l’autocar ens va deixar a la Plaça Major, després de visitar-la, vam anar cap a la Plaça de Santa Maria i vam visitar la seva església, seguidament a la Plaça de les Veletas, a on s’hi troba el Museu Provincial, per la tarda després de dinar uns quants van fer un petit recorregut per les muralles en un trenet, i degut a que a Caceres era festiu, vam tornar a Mérida per tenir la tarda lliure per poder anar de compres.
El dissabte vam sortir de Mérida a primera hora per dirigir-nos cap al nord per visitar la població de Guadalupe, a on s’hi troba el seu famós Santuari, aixecat en el segle XIII, on el seu conjunt exterior dona un aspecte de fortalesa, doncs si poden observar torres almenades i muralles, en la seva fatxada principal destaquen uns bonics rosetons que combinen amb llaços de tipus mudèjar.
L’antiga Emèrita Augusta tenia 52.000 habitants, i l’actual té a la vora de 60.000 està edificada ben bé sobre de l’antiga i el problema que tenen es que no poden fer cap excavació, doncs surten les restes antigues, i per ordre municipal es tenen que parar les obres i actualment tenen un gran dèficit de pàrkings tan públics com privats.
El divendres ans van traslladar a Caceres, ciutat monumental, Patrimoni de la Humanitat. Allà l’autocar ens va deixar a la Plaça Major, després de visitar-la, vam anar cap a la Plaça de Santa Maria i vam visitar la seva església, seguidament a la Plaça de les Veletas, a on s’hi troba el Museu Provincial, per la tarda després de dinar uns quants van fer un petit recorregut per les muralles en un trenet, i degut a que a Caceres era festiu, vam tornar a Mérida per tenir la tarda lliure per poder anar de compres.
El dissabte vam sortir de Mérida a primera hora per dirigir-nos cap al nord per visitar la població de Guadalupe, a on s’hi troba el seu famós Santuari, aixecat en el segle XIII, on el seu conjunt exterior dona un aspecte de fortalesa, doncs si poden observar torres almenades i muralles, en la seva fatxada principal destaquen uns bonics rosetons que combinen amb llaços de tipus mudèjar.
GUADALUPE- FATXADA MONESTIR
Del seu interior, sobresurt el claustre mudèjar que té forma rectangular i en el centre hi ha un templete mudèjar únic en el seu estil, en els murs del claustre s’exposa una interessant col·lecció de pintures, dels diferents miracles en que ha participat la Verge a lo llarg dels segles.
Des del seu claustre, es va entrant a les diferents dependències pròpies del monestir com eren, el refectori, sala capitular, les bodegas, els dormitoris, convertides avui dia en sales per tenir-hi els Museus monogràfics, com el de Brodats, lloc a si troben més de dos-centes peces brodades, fetes en el propi taller, també hi ha el de Miniados, considerat un dels millors del mon, on s’exposen llibres de cants de grans dimensions, ans expliquen que, cada pagina estava feta de un fetus de vedell, després entrem el Museu de Escultures i Pintures a on s’exhibeixen obres d’artistes famosos.
Dels altres espais del monestir, sobresurt la sagristia plena de murals i quadres per tot arreu, amb una capella situada en el fons que conté la pintura de Zurbarán la “Apoteosis de San Jeroni”
Un altre lloc que vam visitar fou el Camarín de la Verge, es una obra barroca amb la seva planta central de forma octogonal, rodejada d’una bella decoració de escultures barroques i presidida per la imatge de la Verge, que està situada sobre una plataforma giratòria.
La església del Monestir està formada per tres naus d’estil gòtic, la central es la més ampla i alta i està coberta amb volta de cruïlla.
Del seu interior, sobresurt el claustre mudèjar que té forma rectangular i en el centre hi ha un templete mudèjar únic en el seu estil, en els murs del claustre s’exposa una interessant col·lecció de pintures, dels diferents miracles en que ha participat la Verge a lo llarg dels segles.
Des del seu claustre, es va entrant a les diferents dependències pròpies del monestir com eren, el refectori, sala capitular, les bodegas, els dormitoris, convertides avui dia en sales per tenir-hi els Museus monogràfics, com el de Brodats, lloc a si troben més de dos-centes peces brodades, fetes en el propi taller, també hi ha el de Miniados, considerat un dels millors del mon, on s’exposen llibres de cants de grans dimensions, ans expliquen que, cada pagina estava feta de un fetus de vedell, després entrem el Museu de Escultures i Pintures a on s’exhibeixen obres d’artistes famosos.
Dels altres espais del monestir, sobresurt la sagristia plena de murals i quadres per tot arreu, amb una capella situada en el fons que conté la pintura de Zurbarán la “Apoteosis de San Jeroni”
Un altre lloc que vam visitar fou el Camarín de la Verge, es una obra barroca amb la seva planta central de forma octogonal, rodejada d’una bella decoració de escultures barroques i presidida per la imatge de la Verge, que està situada sobre una plataforma giratòria.
La església del Monestir està formada per tres naus d’estil gòtic, la central es la més ampla i alta i està coberta amb volta de cruïlla.
GUADALUPE-Templete mudéjar
Després de dinar en el restaurant “Meson Extremeño” situat a la Plaça Major en front del mateix Monestir, ens vam dirigir cap al nord fins arribà a les Cuevas del Àguila, visita molt captivant per ser diferent a tot el que havíem vist fins aleshores; va ser tot un espectacle entrar a la cova i recorre més de un quilòmetre amb el terra convenientment pavimentat i salvant els desnivells amb esglaons, lo que feia fos de bon caminar per dins la cova, una menció especial és la il·luminació situada amb punts estratègics que realçaven el conjunt de les estalactites i estalagmites que formaven uns grups escultòrics de singular bellesa.
Vam continuar el viatge fins arribar a Talavera de la Reina, on hi teníem l’hotel Beatriz, a on hi van fer nit.
El diumenge van continuar viatge cap al nostre poble, però abans vam parar a Alfajarin, una població situada a prop de Saragosa, on van gaudir d’un bon dinar de comiat; seguidament, sent-se fer cap més parada, vam arribar a Castellar sans i estalvis al voltants de les 6 de la tarda.
Tot el grup del Casal
Després de dinar en el restaurant “Meson Extremeño” situat a la Plaça Major en front del mateix Monestir, ens vam dirigir cap al nord fins arribà a les Cuevas del Àguila, visita molt captivant per ser diferent a tot el que havíem vist fins aleshores; va ser tot un espectacle entrar a la cova i recorre més de un quilòmetre amb el terra convenientment pavimentat i salvant els desnivells amb esglaons, lo que feia fos de bon caminar per dins la cova, una menció especial és la il·luminació situada amb punts estratègics que realçaven el conjunt de les estalactites i estalagmites que formaven uns grups escultòrics de singular bellesa.
Vam continuar el viatge fins arribar a Talavera de la Reina, on hi teníem l’hotel Beatriz, a on hi van fer nit.
El diumenge van continuar viatge cap al nostre poble, però abans vam parar a Alfajarin, una població situada a prop de Saragosa, on van gaudir d’un bon dinar de comiat; seguidament, sent-se fer cap més parada, vam arribar a Castellar sans i estalvis al voltants de les 6 de la tarda.
Tot el grup del Casal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada