PAÏSOS BAIXOS 2004

Països Baixos
Del 14 al 24 de setembre de 2004

Aquest any el viatge l’estranger organitzat pel Casal, va ser als Països Baixos, la sortida es va fer a Castellar, a les 6 del matí del dimarts dia 14 de setembre, en direcció França, passant pel costat de Perpinyà, Narbona, Besiers, Montpelier i Nimes fins arribar al restaurant Relais de l’Empereur de Montélimar, on vam parar a dinar.
Per la tarda vam continuar pujant cap a Valence i Lyon, per entrar a la regió de la Borgonya, fins arribar a Beaune, localitat on vam parar per dormir.

Metz Catedral de Sant Etienne
Dimecres, 15 de setembre, vam continuar viatge cap al Nord, entrant a la regió de Lorena on es troba la ciutat de Metz, vora el riu Mosela, allà ens hi aturaren per dinar i desprès vam visitar la catedral de Sant Étienne, coneguda com la llanterna de Deu, pels seus vitralls del segle XIV i XV, seguidament vam continuar cap al nord per entrar Holanda.
Al mateix temps, un altre petit grup, sortia a la una en punt de Castellar, per anar l’aeroport de Girona on, a les cinc de la tarda, sortia un avió que ens va dur directament a Rotterdam, arribarem l’hotel a les set de la tarda i al cap d’una hora, van arribar el grup que venia amb l’autocar i ja, tots junts, després de sopar, vam anar a fer una volta per la ciutat.
Rotterdam, és la segona ciutat més important del país, i té el port més gran del mon; en el petit passeig que vam fer per el mig de la ciutat, que va quedar destruït durant la segona guerra mundial, això fa que totes les seves edificacions siguin modernes, n’hi havia de molt peculiars com una d’elles en forma de daus que eren molt curioses, a part de l’ajuntament i el parlament que tenien els seus edificis molt il·luminats.
Rótterdam Ajuntament
Durant la volta per la ciutat, va passar una anècdota, es que al poc de sortir del hotel la Magda, li van entrar uns recargolaments de ventre i temen no poder acabar la visita, s’han va tornar cap hotel, quan va arribar, de seguida va anar cap l’habitació i as va troba que la clau no l’obria la porta, a un noi estranger que passava li va demanar si la podia ajudar, i el noi tampoc va poder obrir, li diu que “a reception”, ella tot seguit baixa cap a recepció, allà hi havia dos nois, un que no entenia res d’espanyol, i el altre, que era negra, estava parlant per telèfon, quan va acabar li diu que la clau no li obre l’habitació, van tots dos cap a la habitació i el noi negra de la recepció ho proba i tampoc se l’obra la porta, aleshores as treu una clau de la butxaca i obre la habitació i surt de dins un jove en calçotets tot sorprès, el noi negra li demana disculpes i s’han tornant cap a recepció i li demana el nom, ella li diu al seu nom i després de molt buscar no la trobant registrada, aleshores la Magda li diu el nom de la seva companya, la Grego, i ella si que estava apuntada i els dos nombres finals eren el mateix, però el pis diferent, ella volia entrar a la 217 i tenia la clau del 417 amb tot aquest trasbals els recargolaments li vam desaparèixer.
Quan va arribar la Grego, li va explicar lo que li havia passat, la Grego, rient li va dir que ella l’arriba l’hotel també va anar directament al segon pis i va trucar i que li va sortit un noi una mica enfadat, es va disculpar i tot seguit es va recordar que tenien el mateix nombre de habitació que la nit passada, però que el pis era diferent.
Dijous, 16 de setembre, sortim de Rotterdam i ens dirigim cap al nord fins arribar a Delft. Lo primer que visitem d’aquesta ciutat es una església protestant metodista, al sortir vam travessar un mercat de flors, per tot seguit visitar l’església nova, on hi ha el panteó familiar amb la tomba de Guillem d’Orange, amb el seu fidel gos al seus peus.
Delft es una ciutat protestant i en ella apart de les bicicletes es la ciutat dels aparadors, doncs las cases tenen un ampli finestral que mostrant la vida interior de la casa, sembla ser que el calvinisme va ser el impulsor de aquesta costum que defensa que solament que té males actituds necessita d’amagar-se.
Seguint el viatge ens arriben fins La Haia, seu del govern holandes des de 1580. La seva historia comença quan el comte Guillem II va fer edificar un castell, posant al seu voltant un llac artificial, que posteriorment s’hi van anar edificant palaus i edificis de totxo amb aparença de fortalesa, on es troben el Parlament, el senat i la seu del consell d’Estat, tot aquest complexa, junt amb el llac, està actualment està al mig de la ciutat.
Madurodam Holanda en miniatura
La residencia de la reina Beatriu amb els seus jardins també està mig de la ciutat, que junt en més de 60 ambaixades, fan que sigui una ciutat plena de funcionaris que donen de dia vida als carrers amb contrast amb la nit que queda la ciutat molt tranqui-la.
Alhora de dinar vam anar a Madurodam, un emplaçament de 18.000 metres quadrats, on està reproduït en miniatura els edificis més emblemàtics d’Holanda de una manera perfecta, as poden veure apart del seus monuments tota classe de plantes i arbres tipus bonsai i també es un lloc en que va molt bé per explicar, doncs veus les coses a vista d’ocell. La visita va ser bastant llarga, després ens ben desplaçar a la ciutat de Gouda, de 60.000 habitants, famosa per els seus formatges, allà vam visitar al seu gran ajuntament, de estil gòtic construït en el 1450 i l’edifici del Pes Públic, on en la seva fatxada es poden veure les balances que ho acrediten.
Arribem a Amsterdam a les vuit de la tarda i després de donar un volt amb l’autocar per la ciutat, ens dirigim cap l’hotel on hi farem estada les quatre properes nits.
Divendres,17 de setembre, de bon matí vam sortir de l’hotel per arribà a la ciutat d’Aalsmeer d’hora, per poder assistir a la subhasta de les flors, que es fan en aquesta localitat, la veritat es que es un espectacle veure la quantitat de flors que es mouen en el seu interior, ens expliquen que cada dia as subhasten uns 14 milions de flors, que venen de tot el mon, i que a continuació s’han tornen, hi ha un aeroport al costat que fa el transport, doncs la flor és una mercaderia de vida limitada, i el seu trasllat es té de fer el més ràpid possible, dins del complex hi ha uns departaments amb panels on marquen els preus i els possibles compradors estan atents per anar seguint la subhasta, quan un lot s’ha adjudicat, automàticament mitjançant unes furgonetes as traslladem en el seu apartat corresponen, veure moure’s en aquell espai de 715.000 metres quadrats tota aquella quantitat de furgonetes, fan un veritable espectacle.
Seguidament anem a Zaanse Schans, on hi han uns antics molins de vent, que funcionen perquè els turistes as facin una idea de com era el treball que feien antigament, en veiem un que està molent gra i ens fan una petita demostració del procés fins a la obtenció de l’oli, en aquest lloc, fem una foto del grup doncs la vista es maca.
A continuació vam visitar una botiga que venien esclops, i on allà mateix els fabricaven, hi havia esclops de tota mena i t’ensenyaven la manera de com amb un tros de fusta sortia un esclop.
A l’hora de dinar ens acostem fins a Volemdam antiga població catòlica i marinera amb un carrer principal plena de botigues amb records de tota mena, dinem en un restaurant al costat del port, l’acaba ans dirigim a l’illa protestant de Marken que actualment està unida per terra ferma però que conserva el seu caràcter insular, al sortir visitem una granja on fabriquen formatge i ens van explicar el seu procés d’elaboració.
Vam arribar l’hotel a una bona hora, després de sopar van tenir temps d’anar amb vaixell per els canals d’Amsterdam, i anar veient els edificis més importants per on passàvem, per acabar vam fer una breu visita al famós barri vermell, amb les seves nenes en els aparadors, que aquelles hores, ja començava està concorregut de gent jove.
Dissabte, 18 de setembre, aquest dia es dedica exclusivament a la ciutat d’Amsterdam, anem acompanyats de una guia local, que ens explica que Amsterdam té 740.000 habitants, una de les característiques principals és que està plena de canals circulars d’aigua dolça, de tres metres de fondària, que formen com unes 90 illes que es comuniquen per uns 280 ponts, al ser tota la ciutat molt plana el mitja de transport es la bicicleta, circulen unes 600.000 bicicletes, ens expliquen que existeix un rastre on per pocs cèntims pots recuperar la bicicleta que t’han robat poc abans, és freqüent que costi més la cadena per guardar-la, que la mateixa bicicleta, també de tant en tant tenen que netejar els canals doncs si troben moltes d’elles al seu fons.
Vam recórrer amb l’autocar la ciutat, mentre la guia, ens explicava les característiques dels edificis més importants que anàvem veient; vam veure les obres que estan fen del metro a 32 metres de profunditat i que estarà acabat el 2010, tot el subsòl de la ciutat es de sorra, per això tenen que fer uns fonaments o pilars que aguantin tota l’estructura exterior, sovint as veuen edificis inclinats degut a que el sol a tingut moviment, principalment las casses en que els seus pilars son de fusta. Tota Amsterdam està a quatre metres sota el nivell del mar, i tot aquest terreny l’han guanyat al mar a base de dics que aturen l’aigua.
La primera parada, la vam fer en el “Hortus Botànic” on hi ha un moli de vent antic i una escultura del gran pintor Rembrandt, seguidament vam visitar, detingudament el Museu de Van Gogh, un dels artistes holandesos més famosos de tots els temps, això que només va ser actiu els últims 10 anys de la seva vida. En el Museu es troba la més gran col·lecció de tot el mon d’obres del pintor, també hi ha obres d’altres pintors i escultors del segle XIX.

Després, van visitar en el mig de la ciutat, un lloc anomenat Beguinario, on els cavallers quan anaven a la guerra deixaven a les seves esposes guardades, aquestes no podien accedir l’exterior, allà cada persona tenia la seva casa que donava a un jardí interior que no tenia sortida al exterior, allà es quedava fins que tornava el marit de la guerra, es clar això només ho podia fer la gent rica, era freqüent que el marit es moris a la guerra i aleshores, quan també es moria la senyora, tot el seu patrimoni as quedava per la societat.
Ens vam quedar a dinar al centre de la ciutat, per la tarda vam anar al mercat flotant de Singel, on hi havia tot tipus de flors, plantes i llavors, per deixar-nos temps lliure per comprar per el centre de la ciutat, on hi ha els clàssics centres comercials, vam passejar pels voltants de la plaça Dam, la Torre de la moneda, el nou Ajuntament i l’església de l’Oest, fins que, l’autocar ens va passar a recollí, a les set de la tarda per portar-nos l’hotel i preparar-nos per anar a sopar al famós restaurant flotant, Sea Palace, on ens van servir un molt bon sopar, servit amb la tradició culinària tailandesa.

Ámsterdam
Diumenge, 19 de setembre, sortim del hotel a primera hora, i ens dirigim cap al nord vorejant els terrenys que els holandesos han anat guanyant al mar, la nostra guia, la Núria, ens ensenya en un mapa la franja de uns 35 quilometres quadrats de terreny guanyats al mar en només 7 anys, aquest terreny al ser on desemboca-me’n els rius tenen un sediments fluvials, que fa que les seves terres siguin molt fèrtils, semblant el delta de l’Ebre a Catalunya, tota aquesta regió s’han diu Flebolan.
La sortida a primera hora de l’hotel, a estat per poder coincidir està a l’hora dels oficis religiosos que as fan a la població protestant d’Stapforst, i poder veure com tota la família s’acosta en bicicleta a la església i les senyores més grans van amb vestits característic de l’edat mitja amb les seves còfies al cap, la Núria, ens diu que siguem discrets doncs no el s’agrada que tinguin gent mirant i menys tirant fotos, arribem a l’hora en punt i l’autocar passa per davant de la església en el moment que la gent entra, desprès fem una parada tècnica i seguidament vam donar un passeig per el pobla que es molt bonic, on les seves casses estan plenes de jardins i flors.
Vam continuar cap el nord fins arribar a Giethoorn (banya de cabra), que es un pobla lacustre, on els carrers son canals d’aigua i per anar pel pobla es té que fer en bicicleta o bé en vaixell, està prohibit circular pel mig de la població en cotxe; els cotxes, as tenen que deixar a l’entrada, si algú necessita traslladar alguna cosa pesada, ho té de fer amb vaixell. Vam navegar pel seus canals, fins arribar un gran llac de 10 quilometres quadrats, que ens expliquen que quan hivern fa molt fred queda completament gelat i al fan servir com a pista de gel; allà mateix vam dinar i, tot seguit, vam continuar més cap al nord fins arribar a Harlingen, ciutat marinera, i port balener fins el 1850, després de fer un petit passeig per la ciutat i pel seu port que estava ple de iots a vela, vam continuar el viatge anant cap el gran dic.

El Gran Dic

El gran dic té 30 quilometres de llargada, uneix Wieringen amb la costa de Frisia, aproximadament a la meitat del seu recorregut, vam fer una parada en una area de servei on ens van passar un vídeo explicant las fases de la seva construcció, començant des de la primera idea del arquitecte Stevin en el 1670, quedant desprès el projecta aparcat uns 150 anys, fins que va tornar a sortir a la llum en el 1829, tot aquesta idea era deguda a que tenien un greu problema de inundacions i encara que havien fet dics i rescloses de protecció, freqüentment sofrien inundacions amb el seu corresponent perjudici, mirant el plànol de la zona semblava relativament viable fer un dic, que aturés les aigües i evitar les inundacions, però sempre sortien inconvenients doncs algú u altre es perjudicava, com pescadors o passejos, i el projecta quedava aturat, però finalment as va tirà endavant gracies a l’intervenció del enginyer Cornelius Lely, lo primer va ser la construcció d’un petit dic en el 1924, de 2,5 quilometres de llargada, que unia Holanda del Nord amb l’illa de Wieringen, i ja en el 1927 va començar la construcció del gran dic de 30 quilometres que va durar fins el 1932, el gran dic té una alçada de 7,8 metres sobre el nivell del mar i 90 metres d’ampla, van treballar-hi una mitjana de 5200 persones, posteriorment hi van construir una carretera de peatge i més endavant l’autopista que hi ha actualment, així com diferents treballs de millora.
Quan vam arribar l’hotel, el nostre company Esteve Salomó, es trobava molt malament i en prou feines es tenia dret, al van tenir d’acompanyar fins la habitació, i al tenir una alta temperatura as va avisar al servei d’urgències, per que el visitessin, al ser diumenge van tardar una mica, quan va venir el metge , enseguida va venir una ambulància i se’l van emportar l’hospital, acompanyat de la seva esposa la Pilar, els seus parents la Marçé i en Ramón junt amb la guia, la Núria. La resta de l’expedició, ens vam quedar l’hotel mig neguitosos per saber que li passava a l’Esteve, pesades les onze van tornar la Merçé i en Ramón de l’hospital i ens van informar que l’Esteve estava a cuidats intensius, que tenia una forta pneumònia i que li feien les probes corresponents, la Pilar i la Núria s’ha havien quedat allà amb ell, nosaltres havíem que continuar el viatge, i que el dia següent deixàvem l’hotel i que teníem que tenir a punt les maletes i seguir l’horari previst.
Dilluns, 20 de setembre, de bon matí, vam sortir d’Amsterdam i ens dirigim cap al sud, en direcció a Rotterdam, lo primer la Núria, la nostra guia, amb una cara de son, ens informa del estat de l’Esteve, resulta que té una pneumònia greu, ajudat amb les defenses que son molt baixes i que no respon gaire bé als medicaments, ha quedat ingressat, en espera de fer més proves, la Merçé i en Ramón s’han quedat a fer costat a la seva esposa Pilar i quan arribin els seus fills de Sabadell, que ja estan avisats, agafaran l’avió cap a Bruselas, on s’ha incorporaran al grup; estem tots afectats per lo que està passant, la Núria ha dormit dues hores i en l’ambient està serios, i els comentaris girant al voltant de l’Esteve.
Continuant el viatge, vam arribar a Rotterdam a mig matí, amb l’autocar donem una volta per la ciutat, que va ser destruïda en el 1940 per les bombes alemanyes, i reconstruït amb noves edificacions residencials i comercials, la ciutat té 560.000 habitants i el seu port es el més important i actiu del mon; el riu Rin desemboca a Rotterdam i al ser navegable per mitja Europa, els vaixells de carga aprofiten les avantatges d’unir el tràfic del mar amb un riu d’aquestes característiques.
Vam visitar Euromast, una torre panoràmica de 185 metres d’alçada, situada en el port de Rotterdam, on vam veure, en mig d’una gran ventolera, les grans dimensions del seu port amb les seves refineries petroleres i depòsit de contenidors, després ens van asseure en una plataforma giratòria que feia més fàcil anar contemplant tota la seva grandesa i tenir una vista panoràmica única de tota la ciutat.
Seguidament vam continuar viatge cap al sud, fins arribar al delta del Rin, on en el 1953 van tenir unes greus inundacions que els va obligar a construït, el Pla Delta, que consistia en unes grans rescloses per aturar l’aigua del mar; les obres van durar 31 anys; vam passar per sobre la gran resclosa d’evacuació d’aigües del Rin, i vam visitar una de elles per dins i ens vam passar un vídeo que ens anava explicant com s’obrien les diferents comportes segons com estava el nivell d’aigua del mar i el nivell del Rin.
Vam dinar en un tipic poble mariner anomenat Zierikzee, situat en mig d’aquesta gran obra del Pla Delta, per la tarda vam deixar el mar per anar cap a la ciutat belga de Bruges on vam arribar al capvespre, després d’acomodar-nos en l’hotel van anar a sopar en un restaurant situat en un altre lloc de l’hotel, i al acabar de sopar encara vam donar un volt pel centre on vam quedar parats del grans edificis il·luminats que anàvem veient, la Núria ens va dir que demà al matí també passejarem pel mig de la ciutat, però que tenia interès en que els veiéssim il·luminats, la veritat es que era un espectacle veure’ls en mig de la foscor de la nit.

Bruges
Dimarts, 21 de setembre, el matí lo primer que vam fer, fou carregar les maletes en l’autocar, degut a que la propera nit estava previst fer-la a Bruselas, després vam anar a visitar la ciutat de Bruges, que es la capital de la provincia de Flandes Occidental i està unida al mar del Nord per diversos canals, el seu nom prové dels nombrosos ponts (brug en flamenc) que travessen la ciutat; el gran floriment de la ciutat, prové de l’època gòtica, els seus edificis com la catedral, son dels monuments gòtics de maó més antics de Bèlgica; l’església de Nostra Senyora amb una torre de 122 metres d’altura; la Basílica de la Santa sang que guarda en el seu interior una relíquia de la sang de Jesús, portada de Jerusalem en el temps de les Creuades; les llotges gremials que es troben a la plaça major, en les que destaquen la torre talaia i la casa de la ciutat; també vam visitar el Beatari, lloc de recolliment per a les dames en el període en que els marits anàvem a la guerra.
Bruges, s’havia convertit en el segle XI en un centre comercial d’una certa importància i a mitjan del segle XII s’inicià la seva promoció, que la convertí en un dels grans centres de producció i exportació, de la industria drapera flamenca. Posteriorment as convertí en un gran mercat internacional i fou el primer centre permanent financer de l’Europa occidental, més tard va ser un lloc on predominava el intercanvi de productes valuosos i va augmentar el nombre de mercaders estrangers que s’hi van establir; tota la riquesa dels seus monuments provenen d’aquells temps.

Gand Catedral
Vam dinar en el mateix restaurant on vam sopar i seguidament continuaren viatge cap a Gand, capital de la provincia de Flandes Oriental i centre espiritual de Bèlgica.
En el segle XII, Gand, va creixa de manera molt ràpida gracies el comerç de teixits i va arribà aconseguir govern propi, les guerres religioses vam causar una certa decadència de la ciutat però des de 1750 l’economia agafar un nou impuls gracies a la producció de teixits de fil, i a d’introducció del cotó, més tard la mecanització de la industria tèxtil amb importació de maquinaria anglesa van convertí Gand en una referència textil europea.
En aquesta ciutat, el 1500 hi nasqué el futur emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya.
Vam visitar la catedral, l’abadia de Sant Baró d’estil romànic, el mercat dels draps i el seu ajuntament d’estil gòtic i renaixentista, també vam visitar el castell dels comtes de Flandes.
Després continuem viatge fins la capital de Bèlgica, Bruselas. L’arriba en l’hotel ja hi estàvem el Ramon i la Mercè, que havien arribat d’Amsterdam directament amb avió i ens vam informar que l’Esteve continuava greu, , que li estàvem fen probes, i que junt amb la seva esposa, la Pilar, havien arribat els seus fills de Sabadell, i que ens anirien informant del seu estat.

Dimecres, 22 de setembre, aquest dia va estar dedicat a Brusel·les, primerament amb l’autocar visitem els monuments i edificis més singulars situats a les afores de la ciutat, com la Basílica de Laeken, la Pagoda Xinesa, la Torre Japonesa , la Residencia Reial, i ens parem en l’Atomiun, on fem la fotografia del grup, seguidament ens vam deixar al mig de la ciutat per visitar a peu, en primer lloc la catedral de Sant Michel del segle XIII, per tot seguit arribant-se fins la Gran Place rodejada d’antics edificis dedicats als diferents gremis i professions, entre els que destaca, l’ajuntament (Hotel de la Vile), edifici gótic del segle XV, després vam visitar el Palau de Justicia, el Palau Reial i el Parc del Cinquantenari i finalment, després de tocar l’estàtua de la sort, van anar a veure el famós Maneken Pis. A continuació vam anar a dinar a la mateixa plaça gran, en un restaurant que havia estat una antiga fàbrica de cervesa, on encara es veien els estris que feien servir per produir la famosa cervesa trapista, que vam poder beure allà mateix.
La tarda es va presentar plujosa i vam anar a les Galeries Reials que estan cobertes, on vam poder passejar i anar de compres, a mitja tarda vam tornar cap l’hotel i ens vam preparar per anar a sopar en un lloc típic de Brusel·les, el Chez Leon, on ens vam servir el seu plat clàssic que era músculs amb patates roses; i degut a que aquest restaurant està molt a prop de la plaça gran, vam tornar-hi a peu per veure tots els seus edificis il·luminats de nit.
Dijous, 23 de setembre, vam sortir de la capital de Belgica, Brusel·les en direcció a Luxemburg, però abans vam deixar en l’aeroport els companys que tornaven en avió.
L’avió sortia de Brusel·les a les 12 del migdia, a Barcelona ja ens esperava un petit autocar que ens va dur cap a Castellar, on hi vam arribar a dos quarts de tres.
Els demés companys vam continuar amb l’autocar cap a Luxemburg on van fer una breu parada, doncs el dia estava molt plujós i van continuar cap a França, i al nord de Lyon, en la població de Saone, van parar a dormir.
Divendres, 24 de setembre, Van continuar viatge per terres franceses fins arribar a Narbona, on van fer el dinar de comiat, per la tarda van continuar fins a Castellar, on van arribar a les set de la tarda.

NOTA. El nostre company Esteve Salomó que va quedar ingressat en l’hospital d’Amsterdam, no va poder tornar fins que van veure que ja reaccionava bé als medicaments, això no va ser fins l’1 d’octubre, i d’allà, en avió, el van portar directament cap el Taulí de Sabadell, on li van continuar fent més proves; i quan semblava que ja estava fora de perill, va agafar una embòlia i moria el dia 13 d’octubre.
Aquesta pèrdua ens ha afectat a tots, doncs tens al costat un company de viatge ple d’alegria i no te’n saps avenir que tot així anat tan ràpid i ja no hi sigui.

Recorregut de tornada