Txequia-Eslovaquia-Hungria 2002

Txèquia, Eslovàquia i Hongria
Del 25 de juny al 7 de juliol del 2002
Dimarts, 25 Castellar-Montelimar-Besançon
Sortida de Castellar a primera hora del matí, recollida als companys que venien de Sabadell, i per autopista cap a França. Passem pel costat de Perpinyà, Montpeller i Nimes per arribar a Montelimar on van dinar en el restaurant “Relais de l’Empereur” nom que li ve del fet que l’emperador Napoleó hi va fer estada. Vam seguir ruta per la tarda entrem a la regió del Franc-Comtat, on la seva capital es Besançon, una ciutat de 120.000 habitants, estudiantil i rellotgera, allà hi teníem l’hotel. Desprès de sopar varen fer una petita volta a peu, vam veure la seva catedral, i el lloc de naixement del famós escriptor Victor Hugo i la dels germans Lumière, els pares del cinema, que està just al seu davant.

Dimecres, 26 Besançon-Núremberg
Varem sortir a primera de Besançon i ja ens vam endinsar cap a Alemanya. Vorejant la Selva Negra, vam arribar a la ciutat de Karlsruhe, i una mica més amunt varem tenir la parada de dinar en un petit poble anomenat Bad Wimpfen, es un poble on les seves cases tenen en el seu exterior un teixinat de fusta molt característic, es famós perquè en l’Edat Mitjana, tot el tràfic de la sal que es feia pel centre d’Europa passava per aquí. Per la tarda continuem camí fins arribar a Nuremberg, una de les més belles ciutats medievals d’Alemanya, famosa pel seu judici en acabar la Segona Guerra Mundial. En arribar, l’autocar ens porta a l’estadi que Hitler va fer construí per més de quatre-centes mil espectadors, que estava destinat a mítings politics i que no va poder acabar, i al seu costat hi ha la gran esplanada on feia desfilar les tropes. També vam veure el Palau de Justícia, on va tenir lloc el famós judici, amb el seu pati interior i la presó en la seva part posterior.

Nuremberg té 500.000 habitants la seva economia es basa en l’industria de l’automòbil, l’electrònica i en la fabricació de motors i microchips. Vam anar fins el mercat on si troba l’església de Sant Sebald i la famosa Font Reial de 19 metres d’alçada del segle XIV.
Dijous, 27 Nuremberg-Karlovy-Praga
De bon matí ens dirigim cap a la frontera txeca i desprès van continuar fins arribar a Karlovy Vary, principal centre balneari de Txèquia. Vam visitar tot el centre acompanyats pel nostre guia local, de nom Sidonio, que ens explica que aquesta antiga ciutat és d’origen eslau, i va ser l’emperador Carles IV, que va fer construí, l’any 1358, un petit castell de caça sobre una font d’aigua calenta amb propietats curatives. En aquesta ciutat vam dinar i desprès van fer un petit passeig per veure els palaus i les cases on hi havia fet estada reis i grans personatges famosos com Goethe, Chopin, Mozart, i d’altres. Més tard vam pujar en funicular fins al mirador del tsar Pere I el Gran per contemplar una panoràmica de tota la ciutat des de aquella alçada.

Cap a mitja tarda vam continuar el viatge cap a Praga.
Durant el viatge en Sidonio ens va explicar una mica l’historia del seu país. Abans de la Primera Guerra Mundial, Txéquia i Eslovàquia eren dos països independents i veïns, però amb una gran rivalitat, va ser durant la guerra que per motius politics va interessar ajuntar-los. Desprès de la Segona Guerra Mundial, Txecoslovaquia (nom d’unió dels dos països) va quedar sota l’influencia dels russos, i la seva missió era produí bens per l’industria pesada que necessitava la COMECON, (l’OTAN dels països de l’Est), però per complir els programes demanats necessitàvem subministres i tecnologia occidentals, i la gran centralització del sistema produïa confusió i apatia, per això es va adoptar el programa del professor Ota Sik, que era la descentralització de la gestió industrial i allibarització del control central amb participació obrera, tot axó acompanyat d’una major llibertat en general i també de premsa i radio en particular, va provocar l’ unió de la part obrera i estudiants amb la sortida de un programa de alliberització amb tots els aspectes de la vida, coneguda com la Primavera de Praga, que va acabar amb la invasió del país per part de les tropes del Pacte de Varsòvia.
Amb tots aquets fets va passar una cosa molt important que el poble i els estudiants van perdre la por i van demanar canviar el sistema fins que va arribar la revolució del vellut, que va consistir en aplicar una sèrie de lleis que van anar transformant la vida del país.

La primera llei va ser tornar als propietaris, que ho podessin demostrar, les seves pertinències.
La segona llei era, que tant els petits negocis, com els comerços podien ser privats.
La tercera llei va ser per les empreses grans, en la que podien participar la gent normal en la seva economia, per mitja de cupons.
El gener del 1991 es van posar els preus lliures, i es va permetre la venta ambulant. Actualment hi ha regulació de preus en el gas, electricitat, telèfon i els lloguers.
Divendres 28 Praga

Van començar la visita a Praga anant a veure l’església barroca de Sant Nicolau, que és el millor document que tenen d’aquest estil. Després anada al Pont de Sant Carles, un dels punts més emblemàtics de Praga, construït sobre el riu Moldava durant el regnant de l’emperador Carles IV, està ple d’estàtues a tot el seu llarg, al final del pont es troba el carrer que es porta a la Plaça de la República a on hi ha el famós rellotge astronòmic en la fatxada de l’Ajuntament, aquest rellotge reuneix un conjunt de figures , que a cada hora, puntualment surten del seu amagatall a donar un tomb. Praga es una ciutat eminentment musical i en la plaça està ple de persones donen programes de concerts de musica que faran durant el dia.

Ens donen temps lliure i desprès anem a dinar en un cèntric restaurant, acabats de dinar ens dirigim a visitar el barri jueu, varem entrar en una sinagoga que és la més antiga d’Europa, on ans van explicar la seva història, desprès passem a un altre indret on hi ha escrits a les parets el nom i les dades d’alguns jueus morts en la Segona Guerra Mundial. També vam visitar un cementeri jueu junt en un museu ple de dibuixos fets pels nens quan estàvem en el camp de concentració.
A continuació ens esperàvem dos autocars petits, ja que pel mig de Praga està prohibit la circulació dels grans, que ens van dur a visitar l’església de Nostre Senyora Triomfadora del segle XVI, a on es troba la famosa estàtua del Nen Jesús de Praga.
La seva història ve del 1556, quan una comtessa espanyola es casà amb un noble txec, hi s’endu d’Espanya una petita imatge que li recordava la seva infància i el seu país. L’ imatge té 48 centímetres, més tard quan es va casar la seva filla Polyxena, li va donar perquè la guardés com un gran tresor. En el 1628 esclatà la guerra a Praga i la princesa per protegir l’ imatge la va donar als monjos carmelites, que la van posar en l’oratori del convent, però quan l’exèrcit enemic va entrar a Praga, els monjos van fugir precipitadament, més tard acabada la guerra, el Pare Cirilo es va recordar de la imatge i la va buscar per les runes del convent fins trobar-la, la van restaurar i la seva devoció es va fer molt popular, agafant una reputació miraculosa. Una característica d’aquesta imatge es que té més de cinquanta vestits, fets en diferents èpoques i els hi van posant i canviant cada cert temps.
Dissabte, 29 Praga
En el segon dia a Praga, ens van dirigir al matí cap a l’anomenada ciutat del Castell. Vam entrar al castell de Praga, construït i ampliat en diferents èpoques i estils. En aquest indret va tenir lloc en el 1618 la defenestració de Praga que va portar la revolta dels estats txecs i el començament de la Guerra dels Trenta Anys.

Desprès varen visitar la Catedral de Sant Vito i el Palau Reial, tot seguit en mig d’una forta pluja, vam pujar en un tramvia exclusivament per nosaltres que ens va passejar durant una hora pel centre de la ciutat. El trajecte va finalitzar als peus d’un funicular que ens porta a la part alta, on hi havia el restaurant panoràmic on vam dinar. Un cop acabat vam sortir per admirar les vistes i fer les fotos que es veuen des d’aquest lloc privilegiat. A la baixada ja ens esperàvem els dos petits autocars per portar-nos als voltants del Pont de Sant Carles, on van donar temps lliure per comprar records.
El sopar va ser d’hora en un cèntric restaurant, ja que teníem entrades per anar a veure el Teatre Negre, un espectacle que sense paraules, però amb molts efectes especials de llum, cinema i enginy anàvem explicant la història d’Alicia en el país de les meravelles. A la sortida del Teatre varem travessar el Pont de Sant Carles de nit, i altre banda ja teníem l’autocar gran per portar-nos l’hotel.
Diumenge 30 Visita als castells de Txequia
De bon matí vam deixar definitivament la ciutat de Praga i ens vam dirigir cap el castell de Konopiste, l’interior del qual està ple de trofeus de caça, que cobreixen totes les parets, per accedir-hi varem haver de travessar pel mig de grans boscos que rodegen el castell, axó es va fer en cotxes de cavalls.
En el 1887 l’arxiduc Francesc Ferran el va comprar, era un apassionat caçador i li va atreure Konopiste, per l’extens vedat de caça que rodeja el castell, ens van dir que cada dia matava una mitjana de 25 animals.
L’arxiduc i la seva esposa, el 28 de juny del 1914 van ser víctimes a Sarajevo d’un atemptat dels nacionalistes servis, que els hi va costar la vida.

A continuació vam seguir en direcció sud fins el castell de Hluboka, que d’entrada causa una impressió majestuosa, per una banda la blancor de les seves parets i torres i per altre la seva grandiositat, que fa que sembli un castell de fades. La visita al seu interior la fem desprès de dinar, destaca principalment la riquíssima decoració de fusta tant a les parets com en el sostre i al parquet a terra, també es important el seu mobiliari amb les seves corresponents llànties, tapissos, quadres, i demès obres d’art que el converteixen en un museu de primer ordre. Continuem viatge cap al sud per visitar la població de Ceske Krumlov declarada per la UNESCO patrimoni de la humanitat. L’autocar ens deixà a la part alta del poble, per accedir a ell, vam tenir de travessar jardins plens d’arbres mil·lenaris que donant a l’entrada del castell. Aquest castell és el segon més gran de Txequia desprès del de Praga, tot seguit anem cap el poble, passejant pel barri de Letran, amb fortificacions medievals, edificis gòtics i renaixentistes, per últim caminar per la Ciutat Vella situada en un meandre del riu Moldava. Un cop acabada la visita l’autocar ens va dur cap a la capital de la regió de Bohèmia, Ceske Budejovice, ciutat de 100,000 habitants, famosa per ser el bressol de la cervesa Budweiser. Amb l’autocar fem un recorregut llarg per tota la ciutat, fins arribar a la plaça major la més gran d’Europa, on hi ha l’ajuntament, la font de Samson i demés edificis principals. Finalment ens van dirigir l’hotel a sopar i dormir, abans però ens vam acomiadar del guia Sidonio, ja que era l’última estada a la República Txeca.
Dilluns 1 juliol Bratislava
Desprès d’esmorzar vam deixar Txequia i vam anar cap a Eslovàquia, però ho van fer entrant per Àustria, ja que anem a la seva capital Bratislava i el trajecte es més curt i tot es autopista, que per cert passa pel costat de Viena.

La rivalitat entre txecs i eslovacs es va mantenir malgrat la seva unió, i van ser els eslovacs que tot i sent menys industrials i d’escassos recursos, van voler la separació, això va passar el 1 de gener 1993. La transformació de Eslovàquia des de la seva separació ha estat extraordinària, degut al seu gran desenvolupament que ha passat a ser un exemple per tots els països de l’Est, el estil de vida s’assembla més al mediterrani, que el del centre d’Europa degut al seu clima calorós i a la gran quantitat de terreny agrícola que tenen per conrear.
Bratislava es la seva capital, té 450.000 habitants, el riu Danubi que travessa la ciutat li dona molta vida. El riu té 2850 quilòmetres de llarg i es navegable en la major part del seu curs, axó fa que sigui un mitja de transport ràpid i barat de totes les mercaderies que poden anar d’una punta al altre d’Europa sense tocar terra.
Varem visitar la catedral de Sant Martí, escenari de la coronació dels reis hongaresos i donen un passeig pel centre de la ciutat abans de anar a dinar en un típic restaurant eslau. Havent dinat sortim de Bratislava i de seguida passem la frontera cap a terres hongareses fins arribar a la seva capital Budapest.
Dimarts 2 juliol Budapest
Van començar la visita a Budapest fent un recorregut per la ciutat mentres la guia Ester es va explicar una mica la historia i evoluciò d’Hongria.
Hongria té 11 milions d’habitants, la seva pricipal caracteristica es que es molt plana, no passa dels 200 metres d’alçada sobre el nivell del mar, en el seu territori hi ha el llac més gran d’Europa, el Balaton i el riu Danubi passa durant quatre cents kilòmetres pel seu territori i divideix per la meitat la seva capital, per una banda Buda, on hi ha totes les fonts termals i per altre Pest on hi ha la part industrial.
Per la seva situació al mig d’Europa era un territori propici a les invasions de les tribus barbares de l’Est, els magiars, els hunos amb Atila al davant, tribus eslaves procedents del Volga, els mongols, fins que en el segle XIV van arribar els Ausburg, que van ser els primes en fer servir la moneda per comercia.
Budapest es va formar quan en un costat del riu Danubi van aparèixer una gran quantitat de fonts d’aigua calenta que van ser molt apreciades per les seves propietats curatives, axó va fer que el lloc s’anés poblant, formant l’antiga Obuda, més tard el rei Adalbert IV va ordenar construir una fortalesa per defensar-la dels invasors bàrbars, també l’altre part del riu es va anar formant un poble que es deia Pest. En el 1873 aquest dos pobles es van unir en una sola administració de tres mil habitants i ens menys de vint anys van doblar la població, actualment Budapest es una ciutat europea de primer ordre.

La primera visita es a la Plaça dels Herois, on hi ha una gran columna de 36 metres d’alçada, amb l’arcàngel Gabriel dalt de tot, i a baix les estàtues dels herois de l’ independència, també hi han les estàtues eqüestres del caps de les diferents tribus invasores. En el mig el monument al soldat desconegut. A la part dreta Palau d’Exposicions i a l’esquerra el Museu de Belles Arts, a par del darrera de la plaça hi ha un llac i el castell de Vajdahunyad que visitem per fora.
Tot seguit creuem el Danubi cap a Buda, i anem a la plaça de la Santísima Trinitat, on es troba la monumental església de Sant Mateu, construïda el segle XIII, lloc de coronació dels reis i de culte per tots els hongaresos. Al seu costat hi ha el Bastió dels Pescadors que és una fortificació que rodeja l’església, construida per la corporació de pescadors de Buda per le seva defensa. Desprès de gaudir de temps lliure, dinem en un restaurant molt a prop.

Per la tarda amb l’autocar tornen a Pest i ens deixa en el Pont de la Llibertat, que es el més curt, i també el començament del carrer comercial per a vianants, que dona al fons amb la plaça del Mercat, allà varem tenir temps lliure per realitzar algunes compres abans de retirar-nos l’hotel a descansar.
Dimecres 3 juliol Budapest-Estergom-Budapest
A primera hora sortida d’hotel cap el nord seguint el curs del riu Danubi fins a la ciutat de Estergom de 35.000 habitants fronterera amb Eslovàquia.

Estergom és la seu del primat de Hongria i la seva capital religiosa, on es troba la Catedral més gran de Hongria amb la seva cúpula de 10 metres d’alçada, visitem el seu interior on hi ha el Museu del Tresor Cristià i la tomba del cardenal Mindszenti, que va ser primat d’Hongria en el 1946, famós pel seu enfrontament a les autoritats russes, per la qual cosa el van empresonar.
Desprès van anar cap el petit poble de Visegrad on si troba la residència dels Reis Renaixentistes, i la ciutadella des d’ on es pot veure com el riu Danubi gira a l’esquerra formant el famós recolze, dinem en el Club de Caçadors, restaurant típic on durant tot el dinar vam estar acompanyats d’un grup de músics.

Per la tarda arribem el turístic poble de Szentendre (Sant Andreu), centre de reunió de pintors, escultors i poetes, allà visitem el museu de l’escultora Margarita Kovacs, i també un museu de massapà situat a la part de darrera de la botiga, d’allà passejant per uns carrers estrets plens de tendes, i ens acostem al riu Danubi, on hi ha un vaixell sols per nosaltres, que navegant durant una hora pel riu Danubi ens porta fins a la capital Budapest, allà vam passar per sota dels ponts que uneixen les dues bandes de la capital, admirant els edificis que hi han als seus costats, desembarquem a un lloc on ja ens espera l’autocar que ens ha de dur l’hotel, per canviar-nos de roba, ja que aquesta nit el sopar es fa en el restaurant més luxós de Budapest, el famós Gundel, on hi anem tots ben mudats, tenim reservat un saló per nosaltres sols, tant el servei com el menjar es de primera qualitat, tot molt ben presentat. Al sortir l’autocar ens dur al cap damunt d’una muntanya des d’ on podem veure de nit, tots els edificis importants il·luminats.

Dijous 4 juliol Budapest-Puszta-Budapest
El dia es presenta molt fred i plujós, comparant amb el dia anterior el termòmetre havia baixat dotze graus. El programa era visitar una masia hongaresa on es crien i domestiquen cavalls de pura sang, però la sortida de la ciutat va ser complicada degut a una manifestació que tenia col·lapsat tot el centre. Axó va fer que l’arribada a Puzta fos ja l’hora de dinar, però amb tot, ens van rebre oferir-nos un vas de vi acompanyat d’un bocí de pa i ens van acomodar en uns menjadors l’aire lliure, que tot i plovent estàvem ben aixoplugats. El dinar típic hongarès acompanyat per un conjunt de musics i balladors amb els seus vestits típics. Desprès l’autocar ens va portar fins on es feia la demostració de les acrobàcies que feien dalt del cavall, varem fer la fotografia del grup, i visitar una casa museu on hi havia tots els estris que antigament feien servir, i fer-te una idea de com vivien antigament per aquells indrets.
Al sortir ens van arribar fins el poble d’Ans, on hi ha un museu d’aiguardent, on s’hi podien veure els aparells i perols que feien servir per la fabricació de la Palinka, la típica beguda d’allà, a la seva sortida hi havia la tenda per poder comprar tot tipus d’estomacals.

Divendres 5 juliol Budapest-Udine
De bon matí ens vam dirigir en direcció sud-oest cap el llac Balaton, el més gran d’Europa, té 72 quilometres de llargada i 42 d’amplada, es un mar de aigua dolça al mig de la gran planura hongaresa, es un lloc turístic de primera classe, en el passat era un punt de trobada de les famílies separades alemanyes. Van fer una petita parada i varem dinar en un petit poble al costat de la frontera amb Àustria, anomenat Szentgottard.
Al passar la duana el paisatge va ser molt diferent, hi havia moltes muntanyes plenes d’ arbres, verdor per tot arreu, axó ens va obligar a passar per molts túnels, abans no vam arribar al nord d’Itàlia on es troba la ciutat d’Udine de 102.000 habitants on hi van fer l’estada.
El sopar va ser molt diferent al dels últims dies, ja que el oli de totes les taules es va acabar i edemes ans van donar macarrons i llom amb salsa, menjar típic nostre, tothom va sortir satisfet, d’allà per poder pair be van anar a peu fins la Catedral situada a la plaça de la Llibertat que està plena d’edificis medievals de quan la regió pertanyia a la república de Venècia.
Antigament Itàlia estava formada per repúbliques que cada una tenia el seu govern i eren independents, fins que Amadeu de Saboya les va ajuntar formant el que es avui Itàlia.
Dissabte 6 juliol Udine-Cremona-Cannes
A primera hora del matí vam continuar la ruta cap a casa creuant el nord d’Itàlia fins arribar a Cremona que està situada al sud de Milan, té 75.000 habitants al costat del riu Po, és eminentment agrícola gracies a les seves terres i la abundor d’aigua, però es famosa a tot el mon per la seva contribució en la fabricació d’instruments de corda (violí, violes i violoncels). L’art de educar l’oïda als diferents sons és el que s’anomena “luthier”, a Cremona hi ha una acadèmia famosa a tot el mon, d’allà van sortir els cèlebres, Amati, Guarneri i Stradivari.

Abans d’anar a dinar vam visitar la Plaça de la Comuna on hi ha la seva Catedral del segle XII d’estil renaixentista, al seu costat es troba el Torrazo de 107 metres d’alçada d’estil romànic, és el campanar més alt d’Itàlia.
Per la tarda continuem el viatge per autopista creuant els Alps, i atansant-nos a uns terrenys que pel seu clima mediterrani i estar protegit per les muntanyes es un lloc ideal per cultivar tota classe de flors, per lo que està ple de hivernacles i també d’indústries per la producció d’essències, per la perfumeria i la cosmètica.
Al arribar a Cannes, l’autocar ens va donar un volta pel centre de la ciutat abans d’anar l’hotel. El sopar va ser en un restaurant a prop del mar, desprès vam anar al Passeig Marítim, el lloc per on desfilen les estrelles del cinema quan fan el Festival, també allà es troben els grans hotels com el Martínez, Carlton, Hilton i el Casino, tots estàvem rodejats de cotxes de superluxe.
Diumenge 7 Cannes-Castellar
Vam sortir de Cannes i per autopista passant per Arlés, Montpellier i Narbona, vam arribar a un poblet anomenat Fitou, just abans d’arribar a Perpignam, on varem fer el dinar de comiat.
Per la tarda continuem el viatge fins a Catalunya i desfent el mateix camí d’anada arribem a Castellar a quarts de vuit del vespre, amb un gran record del viatge fet.

Anécdotes
La primera és del nostre guia de Praga, de nom Sidonio, tenia una memòria prodigiosa tant amb els noms com amb les dades, però tenia una manera especial de parlar tancava el ulls i en lloc de parlar normal, degut a que eren un grup de quaranta persones, cridava amb totes les forces. Quan estàvem en llocs amb altres grups, els seus companys guies se’l miràvem malament, i quan tenien de sortir, cridava ven fort Castelar de Vales, Castelar de Vales perquè no es quedes ningú, el segon dia nosaltres mateixos l’ imitàvem per avisar a tots de que marxàvem.

La Nuria té per costum desprès de sopar a donar una volta a peu pels voltants de l’hotel on estem, resulta que l’hotel a Budapest estava una mica lluny del centre de la ciutat, però al davant de l’hotel hi havia una parada de metro, així que una part del grup, en concret 18 persones, van decidir acompanyar-la per anar al centre. Van cap al metro i allà no hi havia ningú, quan arriba el metro van pujar sense el tiquet. Desprès de visitar el centre de nit, tornen anar cap el metro per tornar l’hotel, estan en l’andana se’ls van acostar tres dones interventores reclamant-lis els tiquets. Con que no els tenien, no els deixàvem, ni marxar , ni pagar la multa, amb l’amenaça d’avisar a la policia. Finalment desprès d’una mica de nervis i discussions es va acabar pagant una multa de 10 euros per cap.

La nostra estada a Praga, la vam fer en l’hotel Duo de quatre estrelles, és un hotel molt gran té 553 habitacions i deu pisos d’alçada, varis restaurants, piscina, sauna i tot tipus de servei, en la seva part baixa hi ha la recepció i està ple de tendes que venen de tot, i també hi ha serveis tant per les senyores com pels senyors. El fet es que entra’n en el lavabo dels senyors, el primer que veus es un gran bust del Stalin que et mira com si fes guàrdia i sobre dels urinaris, retrats grans dels dirigents de l’antic regim, potser d’aquesta manera les necessitats surten amb més facilitat.