CREUER 2003

Creuer pel Mediterrani
7 de setembre al 15 de setembre del 2003

Vam sortir de Castellar a les sis i mitja del matí, tothom va ser molt puntual i desprès de recollí a Sabadell uns altres companys, van anar cap l’aeroport, a les 9 i mitja sortia un avió que ans porta cap a Paris, a on ben arribà a les onze, i de allà cap a Venècia, a on van arribà cap a les quatre de la tarda. En el aeroport de Venècia agafem un autobús que ens dur al moll a on ja ens espera el vaixell Costa Atlàntica. Al arribar al veure el vaixell ja quedem astorats de la llargada i alçada del vaixell, allà la guia Núria, ans dona a cadascú de nosaltres la documentació, a on hi ha les instruccions d’entrada al vaixell, també unes targetes identificatives (semblants a les targes de crèdit) i unes etiquetes amb el nombre de la cabina que tenim, per posar a les maletes i tan punt creuem els controls d’entrada, deixem el equipatge i ans diuen que ja els trobarem en la nostre cabina respectiva. Desprès d’esperar una estona ans criden pel nombre de la cabina, ensenyem la identificació junt amb el carnet d’identitat i ans fan passar cap el vaixell, però abans, ja fan una foto de benvinguda junt amb una hostessa i un mariner.

Foto de benvinguda amb el vaixell al fons
Entrem cap al vaixell, i quan estem a dins, tots fem cara de sorpresa per tot lo que anem veien, estem en la recepció amb uns ascensors exteriors plens de llum que pujant i baixen, nosaltres tenim les cabines al nivell set i quan arribem, un assistent ens ensenya la cabina amb la seva terrassa exterior, el lavabo, la caixa fort que està sota la tele, i tot s’obre per mitja de les targes identificatives. A cap de poc ja ans duen les maletes i desprès de anar mirant tot lo que hi ha al nostre voltant ans anem cap a el pis de dalt de tot, doncs na Núria, la guia, ans ha informat que la sortida del vaixell de Venècia es espectacular.

Panoràmica de Venècia des de dalt del vaixell
Quan estem a dalt de tot del vaixell, veiem una panoràmica de Venècia molt maca, ans informen per la megafonia que la sortida s’allarga degut a que estan disputant unes regates i no donen autorització de sortida.
Mentrestant, la meva Núria i la Maria els hi ha entrat la gana i se’n van a investigar, al cap de una estona llarga tornen totes contentes doncs ja en berenat en un bufet obert que han trobat en el pis de sota.
La sortida del vaixell es far quan ja es de nit i per arribà al mar obert es té que creuà el gran canal de Venècia, passant pel costat de la Plaça de Sant Marc i del Palau Ducal, lo que trobem es que amb lo bonica que es Venècia està molt poc il·luminada i al passar-la de nit queda la ciutat una mica apagada.
El nostre torn de sopar es el segon, que es a les 21.15, sempre tindrem la mateixa taula i serà atesa pel mateix cambrer mexicà de nom Carles. La taula està molt vent arreglada i ens passen una extensa carta en que pots escollir lo que vols, la qualitat i el servei son de primera.
Després de sopar anem admirant les diferents parts del vaixell, però estem cansats i tothom as retira cap a la cabina a descansar, allà hi ha un televisor que té 25 canals diferents, els tres primers son del vaixell, el primer informen dels diferents actes que estan programats pel dia següent i també passant vídeos de lo que s’ha fet . El segon surt un mapa que ens ensenya el punt exacte que es troba el vaixell i cap a on es dirigeix, també la velocitat que anem, i la del vent també informe si passem a prop de un lloc de interès turístic. El tercer es de las diferents parts del vaixell, també hi havia dos canals espanyols que et pots assabentar de les noticies de casa nostra.
Després de descansar molt bé, doncs no t’han donaves conte de que el vaixell es mogués, a més estirat en el llit, no més enretirant les cortines veies el mar, lo que en donava una sensació de pau que era massa.

Interior de la cabina, amb la petita terrassa i el mar al fons
Ans vam aixecar d’hora i després de vestir-nos vàrem anar cap el menjador, allà hi havia bufet lliure, quan estàvem mirant lo que ens venia més a gust, doncs hi havia molt per triar, as va veure en Carles, el cambrer que tenien alhora de sopar, hi ans va fer seure a una taula al fons del vaixell, amb una vista del mar preciosa que es veia el solc que feia el vaixell en el aigua, a cap de poc vam venir els demés companys de la colla i tots junts vam esmorzar. Després ens van informar que tenien que trobar-nos tots a les onze en el Saló Madam Butterfly per anar excursió per la ciutat de Bari.
La trobada en el Saló va ser molt nombrosa i van tenir que organitzar els diferents autocars per fer la visita a la ciutat de Bari, per això tenien que agrupar segons l’idioma i en grups que ocupessin tot el autocar, aquesta excursió estava organitzada pel vaixell i teníem que anar a les seves ordres, la veritat es que ho tenien ben organitzat, a nosaltres ans va tocar el autocar nombre vuit, i con que plovia molt, al sortir del vaixell ans van donar un impermeable de color groc, que ja només al sortir ja ens al varen haver de posar. L’autocar ans va dur cap al nord a on troba la Catedral i l’església de Sant Nicolau, patró de la ciutat, la hostessa ans va explicar pel camí un breu historial de la ciutat de Bari.
Bari, es la segona metròpoli del sud d’Itàlia, té una població de 350.000 habitants, però tenen universitat i al hivern si afegeixen 100.000 estudiants més, la ciutat va néixer com un gran centre agrícola, industrial i sobre tot comercial; dotat de un actiu port as va convertir en un important nus de comunicació amb l’Orient, ja en temps dels romans el seu port, era el mes important del sud d’Itàlia.
Durant l’Edat Mitja as van construí els principals monuments com la Catedral i l’església de Sant Nicolau axis com l’ordenació del barri amb una precisa disposició en forma de tauler d’escacs.
Visitem la Basílica de Sant Nicolau amb el seu Museu, allà ans expliquen la vida del sant, i d’allà estava programat anar a visitar un Castell Normand però degut a la pluja, no la fem i a canvi, l’autocar ens porta a donar un tomb per la ciutat i a tornar cap vaixell.

Posta de sol en l’illa de Mikonos
Arriben al vaixell passades les dues de la tarda, i el menjador principal està tancat i tenim que anar el nivell nou, a on hi ha el bufet lliure, allà ans troben en molt de personal que els hi ha passat el mateix, però dinen força bé i després ans anem a descansar a la cabina. La mar està molt moguda i ens informen que estem passant una turmenta i que el port de Katakolon està tancat i que el vaixell as dirigirà cap a l’illa grega de Mikonos a on té prevista la arribada a les sis de la tarda.
Encara que el vent bufava a més de 125 quilometres per hora el vaixell pràcticament no has movia, a l’hora de sopar que estàvem al nivell dos as notava més però ningú de nosaltres as va marejar. També ens informem que tenim que avançar una hora el rellotge doncs allà van més endavant. Després de passar la nit força bé, el dia apareix amb sol i ans animen i l’acabà d’esmorzar, anem cap el nivell nou a on si troben les piscines amb els seus jacusis, hi passem la major part del matí banyant-nos i veient els jocs que as fan al voltant de la piscina amb la participació dels presents.
Dinem en el restaurant, escollim una taula a l’entrada i després de servir-nos un bon dinar ans informen que el vaixell té previst arribar a l’illa de Mikonos a les sis de la tarda i que en el port hi hauran uns autocars que gratuïtament ens traslladaran fins al mig de l’illa i que el mateix lloc a on ans deixaran podrem tornar-lo agafar per tornar al vaixell, l’estada a l’illa és fins les dotze i mitja ja que el vaixell té previst sortir a l’una en punt.
A la sortida del vaixell ans donen un tiquet per ensenyar als conductors del autocar que ens dur fins al mig de l’illa. Mikonos és una illa grega que té uns cinc mil habitants, però que en l’estiu es multiplica per quinze el nombre de habitants, doncs es un lloc de moda per la gent informal, semblant a l’Eivissa nostra.
Caminem per un passeig que hi ha al costat de la platja fins arribar al port de pescadors passant pel mig de tendes plenes de records per comprar molt similar a qualsevol poble de la nostra costa.
Una part del nostre grup s’endinsen cap l’interior del poble amb intenció de quedar-se a sopar, els demés tot passejant tornem cap l’autocar que ens porta al vaixell.
Posant davant de les ruïnes d’Efeso
Ens llevem de bon matí, doncs l’arribada prevista a Kusadasi és a les set, i aquesta hora ja tenim que està esmorzats. L’excursió d’avui es pel nostre conte per lo que la Núria ans fa sortir del vaixell per un altre banda, evitant tot el bullit de la gent, i fent que l’operació de sortida del vaixell sigui molt rapida, a fora ja tenim esperant un autocar per nosaltres junt amb un guia de nom Ari, molt simpàtic que parla molt bé el castellà i que serà el nostre acompanyant per Turquia. Pel camí ans explica que a on ens trobem s’anomena l’illa dels ocells, i es el punt d’arribada més a prop per anar a Éfeso una de les ciutats més famoses de l’antiguitat, i a on ens estem dirigint.
Pel camí ans explica que Turquia té 72 milions de habitants, i que solament Estambul ja en té 12 milions. La seva historia es que fins el 1923 ha estat un territori dominat pels sultans, eminentment àrab, amb totes les seves costums i tradicions però que a partir d’aquella data as va convertir en República i queda abolit el califat, això va representar un canvi molt profund amb totes les seves estructures, ja que van seguir totes les regles occidentals, començant per l’escriptura, els àrabs escriuen de dreta a esquerra, els turcs a partir d’aquella data van ensenyar a l’escola l’alfabet llatí i escriure d’esquerra a dreta, els vestits, els àrabs porten, els homes túniques fins als peus i les dones el clàssic xador, després d’aquella data els turcs segueixen la forma de vestimenta occidental, també canviant els dies de la setmana, els àrabs el seu dia de descans es el divendres que passa a ser el diumenge. Tots aquests signes exteriors van anar acompanyats també de la forma de pensar, i això ha fet que avui dia el turc encara que les seves arrels siguin àrabs, se sent i segueix les costums occidentals.
El temple d’Adriano situat en l’antiga Efeso
En Turquia hi ha dos grans partits polítics un de dretes i un altre d’esquerres, i en Ankara la seva capital, hi ha el parlament amb els diputats que controlen tots els afers del país, allà no hi han ni províncies ni regions.
Tornant a l’excursió, en Ari, el guia, ens porta a visitar Éfeso, i ho fem per part de dalt de manera, que anem veien las restes i anem baixant, al començament son trossos de columnes treballades, després ja troben escultures que ens mostren com era la antiga ciutat, ans informen que per Éfeso al tenir port, passaven totes les riqueses del Mig Orient, i as va convertir en una de les ciutats més famoses i prestigioses de la antiguitat, però edemes era important per la seva intensa vida intel·lectual que va fer que fos un dels centres més importants en la cultura i el art d’aquells temps.
Anem seguint les diferents restes dels monuments i de escultures donant-nos una lleugera idea de la manera de viure que tenien en aquell temps fins arribà al temple d’Adriano i el teatre, famós per la seva extraordinària acústica, i per últim la gran avinguda tota de marbre que anava des de el port fins el teatre.
Quan estem a baix l’autocar ja ans esperava, anat molt bé fer la visita de baixada, perquè està fent molta calor. D’allà ans porten fins el lloc a on la Verge Maria va passar els seus últims dies, aquest indret ha estat motiu de peregrinatge cristià per part dels papes Pau VI i Joan Pau II, i també aquí va tenir lloc un concili en el 431 que condemnar per heretgia al patriarca de Constantinopla.

Teatre Caruso del vaixell amb capacitat per 1.180 espectadors
Cap al voltant de les dotze l’autocar ans deixa al vaixell i estem molt acalorats i amb la Núria decidim anar a refrescar-nos a la piscina, quan arribem al nivell nou , a on hi ha les piscines, també hi ha el restaurant a on hi ha barra lliure i avui fan el dia d’Espanya a on tots els menjars son típics de casa nostre, per lo que després de banyar-nos, sense canviant-se de roba ans quedem a dinar allà, servir-nos nosaltres mateixos lo que ens bé més de gust, i després de prendre el cafè ans retirem a descansar a la nostre cabina.
Ans informen que a les vuit tenim que anar ben mudats al teatre Caruso, a on tindrà lloc un còctel de benvinguda amb la presentació del capità i tota la tripulació del vaixell, o sigui que a les vuit tota la colla ans trobem en el teatre a on el capità ans donà la benvinguda amb variïs idiomes i ans presenta tota la plana major del vaixell, al acabar la recepció al que volia as podia fer una foto amb el capità per tenir un record, aquest dia ben mudats van anar a continuació al sopar de benvinguda que era de gala, tot va està molt sofisticat i bo, i per rematar el dia al sortir de sopar vam anar a veure el espectacle que es feien en el teatre, i per últim encara van anar a visitar les cuines del vaixell, a on tots els estris eren de grans dimensions i de acer inoxidable i tot estava molt net i ordenat i després van anar al bufet de pastisseria de mitjanit que estava exposat a tot el llarg del menjador i a on es podien trobar tots els tipus de pastissos, que hom es pot imaginar.

Mesquita de Soliman, amb el minaret i els tres balcons
Anem a dormir aviat doncs l’arribada al port d’Istanbul està prevista a les vuit del matí i aquesta hora tenim que està a punt per desembarcar, cosa que ho fent a diferent lloc que a la resta del personal del vaixell, i ens permet ser dels primers amb pujar l’autocar reservat pel grup de Castellar, el primer lloc anem al Mausoleu de Soleiman, a on hi ha vuit caixes, tres son de sultans i les més petites son de les filles de sultans. Després visitem la Mesquita de Soliman que va ser construïda el 1550, per el famós arquitecte otoman Sinan, la mesquita té quatre minarets, dos amb tres balcons i els altres dos en dos balcons, amb una capacitat per a cinc mil persones, que poden pregar sobre unes catifes en las que hi havia uns dibuixos quadrats que mostraven l’espai que tenia cada persona, no cal dir que per entrar van tenir de descalçar-nos, al sortir alguns ja van aprofitar per comprar alguns records en unes tendes que hi havia a la sortida.
Seguidament visitem l’hipòdrom que té forma rectangular amb una llargada de quatre cents metres, i una amplada de cent cinquanta, i tenia una capacitat per trenta mil espectadors, havia sigut el segon més gran del mon, era el escenari dels grans esdeveniments de l’historia bizantina, allà tenien lloc tots els casaments reials, i també era a on es reunia el poble quan volia expressar el seu descontent.

L’hipòdrom amb l’obelisc en el primer pla i la columna de Constantí
El monument més antic de tot Istanbul és troba en l’hipòdrom i és l’obelisc egipci que data de més de tres mil cinc-cents anys i as va construir per commemorar la victòria de Tutmosis III sobre Mesopotàmia, la seva alçada es de vint metres. Hi ha també la columna serpentina que estava formada per tres serps enrotllades formant una espiral que acabava amb tres caps de serp que han desaparegut amb la conquista de la ciutat pels otomans. A la part sud es troba la columna de Constatin construïda per Constantí VII hi fa trenta-dos metres d’alçada i es de pedra que estava recoberta per plaques de coure i bronze que van ser arrancades en el segle XIV per encunyar monedes. Seguidament anem a visitar la mesquita del Sultan Ahmet coneguda com la mesquita blava, per que està recoberta per més de 20.000 rajoles de color blau intens i verd, es la única en el mon que te sis minarets, la seva nau central té 51 per 53 metres, amb un cúpula central de 43 metres de alçada que descansa sobre quatre grans columnes (potes d’elefant) de 5 metres de diàmetre, decorades amb versicles de l’Alcorà. Com que no era permès posar imatges en el seu interior, adornaven les mesquites posant catifes de colors vius, vidrieres d’artesania i quadres de cal·ligrafia que son veritables jeroglífics doncs per trobà el significat hi ha que buscar el camí adequat. Ans expliquen que Istambul té 32.000 mesquites i si té més de un minaret era imperial, i cinc vegades al dia des de allà cridaven a l’oració.
Interior de la mesquita blava, amb el detall de la columna
Després visitem el Palau Topkapi, que va ser la seu administrativa del Imperi Otomà, un dels imperis més grans del mon, l’àrea total que ocupa el Palau es doble que el Vaticà , allà a part dels sultans i la seva família i vivien més de 5.000 persones. Els otomans eren nòmades i vivien en tendes de campanya, per això el Palau té espais lliures entre els edificis semblants a una acampanada. Visitem el seu Harem que significa casa prohibida, per indicar que aquella part estava prohibida als forasters, allà hi vivien la mare de Sultà, que era la segona persona més poderosa del palau, les esposes i les concubines, aquestes últimes eren joves portades dels països conquistats i educades des de petites per servir, les que tenien relació amb el sultà hi tenien fills tenien una habitació especial i as quedaven al palau, les altres seguien en el harem com a servei del sultà i la seva família, i se’ls permetia casar-se en funcionaris del palau i recuperar així la llibertat. Les dones del harem, encara que tenien una vida aparentment esplèndida, en realitat havia una lluita continua en totes elles, doncs competien per poder tenir el primer fill i convertir-se amb la mare del sultà, degut a que el poder as transmetia de pare a fill.
Tots els treballs d’home del harem ho feien els eunucs que eren negres i forts, estaven convenientment castrats, operació que no més la superava un de cada tres, degut principalment a la pèrdua de sang i a la falta de netedat, també tenien que passar revisions periòdiques, doncs as havien donat casos de recuperació dels òrgans genitals, també tenien que ser negres perquè si alguna dona quedava embarassada els seus fills no es poguessin barrejar amb els del sultà.

Pati interior del harem
Visitem les diferents dependències del harem, com l’habitació de la mare del sultà, les escoles dels prínceps, les habitacions de les esposes legítimes, els banys turcs, tot ple de histories i misteri. Al costat del harem es troba un edifici a on tenia lloc les reunions del consell de ministres amb una finestra enreixada, des de a on el sultà podia escoltar de lo que as parlava sent se ser vist.
Avui dia el Palau se ha convertit amb un gran complex a on hi ha diferents museus recordant el passat esplendor del Imperi dels Otomans. Hi ha el museu de les armes a on es poden veure diferents utensilis de guerra, també els del vestits i també el museu dels tresors, a on es troba un diamant de 86 quirats el segon més gran del mon.
El Palau va ser residència oficial del sultà fins a finals del segle XIX, després ja as van traslladar amb altres palaus de estructura més occidental.
A la sortida ans fem una foto del grup a la terrassa del Bòsfor des de on as veu una vista del estret que comunica el Mar Negre amb el Mar de Màrmara.
Tot seguit anem a dinar a un típic restaurant turc, a on ans tenen reservada una sala que hi ha una taula llarga per nosaltres sols. El menjar es propi dels turcs, destacant un plat de pollastre rostit tallat com si fos pernil.
Després anem al mercat de les espècies, es un lloc ple de gent i el entrar ja notes l’olor de les diferents essències que allà as venen, ans concentrem tots en una parada que ja coneixen al nostre guia i comprem diferents regals i records, seguidament passa a recollir-nos l’autocar doncs a les cinc i mitja tenim que està embarcats.
Sortida d’Istambul amb les mesquites al fons
La sortida d’Istambul es molt bonica, doncs recorrem tota la ciutat veien al fons tots els palaus i mesquites amb les seves altes torres dels minarets, coincidint edemes, amb unes postes de sol extraordinàries, naveguem per el Mar de Marmara cap el estret dels Dardanels per sortir al Mar Egeo amb direcció a Grecia.
Abans de sopar anem al teatre a on fan Magic Franco, un espectacle de magia em nombres espectaculars i tot seguit sopar avui també hi ha mitjanit bufet obert i visita a la cuina.
Ans informen que els voltants de les deu el vaixell passarà molt a prop del Cabo Sounion a on hi ha el Temple de Poseidón, que l’admirem en mig de una musica molt adient.
Avui l’arribada prevista al Pireo, el port d’Atenes, es a las dotze i mitja, i ans comuniquen que aquesta hora tenim que està ja dinats i preparats per desembarcar, per lo que el restaurant va obrir més aviat per poder dinar i estar a punt, fem la sortida per un lloc diferent de tota la gent del vaixell i con que l’excursió es particular, ja tenim un autocar que ens espera, amb un guia, que es una persona molt preparada i durant el trajecte ens explica la historia de Grècia que es el bressol de la nostre cultura i l’origen de la democràcia, antigament el màxim poder tan dels egipcis com dels xinesos el tenien persones (faraons i emperadors), en Grècia va començar a tenir-lo el poble, donant lloc a la democràcia, abans no era convenient que el poble estès reunit per evitar aixecaments i revoltes, amb els grecs els guanyadors son els millors en cada especialitat, i de aquí neix la competició, que far per una banda, que tothom s’esforci al màxim per ser el millor en cada faceta i això els far prosperà molt, i per altre banda el poble es té que reuní per fer les seves proves tant esportives com culturals, per reunir-se aprofitaven dels monticles i la gent s’asseien als costats i els actuants competien o parlaven a la part baixa, més tard la gent per seure van portar bancs i quan van tenir més diners van fer grades de ciment formant els antics teatres, que sempre aprofitaven els laterals de una muntanya per fer el teatre, més tard els romans, els laterals els fabricaven ells i axis construïen els coliseus en el lloc que volien.


Temple de Zeus
El origen de la majoria de les nostres paraules son gregas, com poli (poble), geo (terra), teo (vista) etc, principalment perquè des de la meitat del segle VIII fins el VI a C van colonitzar tota la Mediterrània i vam portar la seva civilització en el mon bàrbar, que hi havia aleshores en aquells indrets.
El primer que visitem es el Temple de Zeus, a on veien les columnes a la part exterior de les edificacions, abans els columnes sempre es trobaven al interior dels temples, tot seguit ens desplacem a la part alta d’Atenes per visitar l’Acròpolis a on si troba el Partenón, que era el temple de Palas Atenea, i a on ans fan veure que cada bloc de pedra es diferent, hi han unes diferencies de mil·límetres de manera que compensaven el efecte visual que fa, que en una distancia llarga, una línia recta as vegi una mica corba, també veiem que cap columna té la mateixa inclinació i estan formades per blocs de mabre que tenen les cares molt fines i as recolzen unes amb les altres, sense cap tipus de argamassa o ciment, però per fixar-les feien uns forats que els omplien de metall i axis les asseguraven, a l’edat mitjana per aprofitar aquest metall van destrossar molts monuments antics. També visitem dintre de l’Acròpolis el famós pòrtic de les Cariàtides, amb les seves figures femenines exteriors, després contemplem des de aquí dalt el teatre i l’Odeon que estant a la part baixa, i una gran perspectiva de la ciutat d’Atenes, que té sis milions d’habitants.



Vista des del Partenón, amb el teatre i la capital d’Atenas al fons Tornem cap al vaixell, doncs a les sis té prevista la sortida, solament em estat a Atenes cinc hores i deu ni do tot el que hem vist i ans han explicat.
Las sortides del vaixell dels ports és tot un espectacle, degut a que veus com et vas separant poc a poc de terra, i com la ciutat et va quedant l’altre banda, aquí en el port del Pireo, edemes està ple de vaixells, que els anem passant revista abans no arribem a alta mar.
Aquesta nit tenim que tornà endarrerir una hora els rellotges, doncs tornem cap a occident.
El trajecte de tornada d’Atenes a Venècia és fa d’una tirada, navegant successivament pel Mar Egeo, el Mar Jónico i pujant pel Mar Adriatico, fins arribar a Venècia, gaudint de les instal·lacions, serveis i activitats d’aquest vaixell de luxe.
Cada dia rebies a la cabina uns fulls explicatius que t’informaven de totes les activitats que aquell dia hi havia en el vaixell i el lloc i l’hora que es desenvolupaven; de manera que tenies la distracció assegurada, des d’aprendre a ballar un ball modern fins anar escoltar un concert de música clàssica, cada dia en el teatre hi havia un espectacle diferent, hi havia competicions esportives i jocs de tota classe, també un taller de manualitats on podies aprendre a pintar un gerro o fins i tot les diferents maneres de plegar un tovalló.

Detall de la piscina i el jacussi, situats al nivell 10 del vaixell
El vaixell té de nom “Costa Atlàntica” de la companyia italiana Costa Creuers, és un moderna embarcació botada l’any 2000, amb capacitat per 2.114 passatgers, i està equipat a tot luxe. El seu tonatge es 85.619 tones, el Titànic en tenia 46.000 tones, la seva llargada és de 293 metres i la seva amplada màxima és de 32,2 metres; té 10 nivells d’alçada, comunicats per 3 ascensors exteriors i 10 d’interiors; el restaurant principal té una capacitat per a 1.318 persones i as feien dos torns; el teatre la seva capacitat era per a 1.180 espectadors distribuïts a diferents nivells; hi ha diferents salons, casino, discoteca, tendes, de bars n’hi ha nou en total, també tres piscines amb el jacussi incorporat, un gimnàs completament equipat en tots els aparells que hom as pot imaginar, i fins i tot a la coberta hi ha una pista de tennis; a més a més, hi ha una capella, biblioteca, centre mèdic, centre d’ordinadors, oficina de turisme, etc.

Restaurant principal del vaixell
Un punt i a part és el menjar en el vaixell. En el restaurant principal, el esmorzar hi havia un buffet que podies escollir de una extensa plates amb diferents tipus de pastes i rebosteria , les taules només estaven reservades pel sopar, i tan el dinar com el sopar podies escollir lo que volguessis d’una carta on hi havia uns quinze plats diferents, tots ells amb una presentació i qualitat de màxima categoria. En el nivell novè hi havia un buffet lliure, on tu mateix et servies que estava obert pràcticament tot el dia, també cada dia a mitjanit podies visitar l’espectacular cuina del vaixell i desprès gaudir d’un sensacional buffet adornat amb unes grandioses figures de gel.
Ans passem tot el dissabte navegant i gaudint de totes les seves instal·lacions i avui el sopar es de comiat i tenim que presentar-nos convenientment mudats amb els sobres amb les propines a punt, ells mateixos ja et donen tres sobres, que son pel cambrer de la cabina, per en Carles, el cambrer del restaurant i també pel cap del restaurant i et diuen lo que hi tens que posà. També a cada cabina rebem unes etiquetes adhesives de color groc amb el nombre de la cabina que tenim que posar en l’equipatge i deixar-lo a la porta abans de l’una de la nit. Com a curiositat ans informen que cada setmana embarquen i desembarquen una mitjana de quinze mil peses d’equipatge, per això és important personalitzar-les amb l’etiqueta adient.
L’arribada a Venècia és puntual a les deu, nosaltres un cop esmorzats anem al saló del nivell novè, ha esperar que ens cridin per desembarcar, que ho fan de la següent manera; primer tot el equipatge de la etiqueta vermella i a continuació tot el personal que tenen aquest color, quan ja han desembarcat, segueixen amb un altre color, de manera que d’una forma ordenada tota la gent i el seu equipatge surten del vaixell.
Quan toca al nostre grup recollí l’equipatge, en Ramon i la Mercè as troben a faltar una maleta, sort que en el lloc on hi havia les maletes del grup anterior, hi havia una maleta abandonada hi era aquella, segurament l’etiqueta deuria haver caigut en el seu trasllat.

Fatxada de la Basílica de Sant Marc
En el mateix port una llanxa carrega el equipatge i a nosaltres i ans porta a l’illa de Murano, on ens van fer una demostració de l’art del vidre i després de comprar algunes peces de cristall tornen cap a Venècia, degut a que ja es tard deixem d’anar a Burano.
A Venècia ans allotgem a l’hotel Santa Elena, que és nou i està situat amb un lloc molt tranquil, però abans em anat a dinar en un restaurant que hi ha molt a prop de l’hotel. Per la tarda agafem el vaporeto que ens dur a la Plaça de Sant Marc, allà una hostessa ans acompanya a visitar el Palau Ducal on veien als diferents salons on vivien els ducs que governaven l’illa, també visitem la Basílica de sant Marc amb la seva Torre del Rellotge, i la monumental plaça una de les més boniques d’Itàlia, després fem una passejada pel Gran Canal per veure de una manera ràpida el conjunt de palaus més bonics de Venècia des de l’Acadèmia fins al Casino i de la Casa de la Salut al famós pont de Rialto.
Després de sopar en un cèntric restaurant, tornem cap a l’hotel a descansar.
El següent dia es ja de tornada cap a casa, hi ho fem seguint el mateix recorregut d’anada es a dir Venécia-París-Barcelona-Castellar. L’arribada va ser a mitja tarda sans i estalvis contents del viatge i amb moltes coses per explicar.
Recorregut del vaixell pel Mediterrani