Serrania de Cuenca 2003

Serrania de Cuenca
(dies del 5 al 9 de maig del 2003)
1º dia Cañete
Sortim de Castellar a primera hora del matí en direcció a València una vegada allà ens desviem cap a la carretera que va a Madrid i uns quants quilometres més amunt ens desviem en direcció a Cuenca i arribem al poble de Cañete de 980 habitants i que està a 1 100 metres d’altitud a on hi ha un hotel anomenat Hosteria de Cañete a on hi tenim el quarter general.
La Hosteria de Cañete mereix un punt i apart per la gentilesa de tots els seus components, començant per el seu propietari Sr. Cèsar que va tenir per tots nosaltres tot tipus de atencions, com també pels guies, especialment en Marcos, que a més de explicar-nos els detalls de tot lo que anàvem veien, ans recitava un munt de poesies que feia que els desplaçaments als trobéssim curts. També el servei, la netedat i sobre tot el menjar va està molt bé.
Vam dinar en el hotel i per la tarda ans apropem a la vila de Cañete, el primer trobem el riu, a on podem veure una cascada que hi ha a sota del pont de la entrada, tot seguit anem a la plaça major que es porticada d’origen medieval del segle X, visitem el poble que te unes cases medievals molt ben conservades, visitem l’Ermita de la Zarza i la seva bonica porta de doble arc, d’allà ens anem a la part alta del poble a on podem veure part de les seves muralles del antic castell que rodejava la vila amb l’entrada en forma de L que dificultava l’entrada del enemic cap l’interior del castell.
Hosteria de Cañete
2º dia Sortida al riu Cuervo
Sortim al matí plovent del hotel hi recorren la Mancha, passem pels pobles de Campillos, Marquesat dels Moya, Laguna del Marquesado, Valemeca, Tragacete, i per Vega de Codorno pugem fins arribar al Meson de Tierra Alta, que està a 1 600 metres d’altitud i té una construcció semi-moderna típica del país amb una barbacoa coberta al exterior al costat del riu i voltat tot de una atractiva vegetació.
Solament al arribar ja ens preparen un “picnic” a base de pernil i formatge, tot de la terra, que acompanyat de un bon pa i vi fan de molt bon menjar i veure, segueix plovent però això no ens atura i anem cap al naixement del riu Cuervo que hi ha a dos-cents metres seguint el riu amunt, abans però veien unes cascades en mig de verd esplendorós que hi ha per tot arreu. Els més atrevits pugen fins al punt a on es veu sortir el aigua de una cavitat.

Naixement del riu “Cuervo”
Al dinar as va fer en un refugi que hi ha al costat del Meson i va ser a base de carn i cansalada fet a la barbacoa i servit per unes cambreres convenientment preparades amb el seu davantal i barret adornat amb branques verdes que feien que la vetllada fos d’una gran germanor i alegria, i per donar-hi encara més color as va posar a nevar de valent, de manera que tots junts ben fer bo allò que diuen que l’autèntica convivència sorgeix de l’apropament. El menjar a més de ser bo, va estar acompanyat per cava i música ballable que provocà que tothom sortís a fer ximpleries.
Degut al temps que feia as va deixar per un altre dia l’anada a la Ciutat Encantada que estava programada per avui, per això l’estada, en el refugi, es va allargar fins a mitja tarda, però la tornada l’hotel la vam fer per un camí diferent, i apart de veure altres llocs de la Serrania de Cuenca, vam passar per un indret anomenat “la cara del diable” que es una roca molt gran que té uns forats que formen una cara, allà ben fer una petita parada fins a un mirador des de on as veia de prop la cara i edemes hi havia una vista panoràmica de tota la vall amb al riu al fons.

3º dia Cuenca
Sortim del hotel i ens dirigim a Cuenca, que hi entrem per la part alta de la ciutat. La ciutat de Cuenca té una alçada de a prop mil metres, hi es troba construïda sobre un cim rocós aïllat, degut a la acció constant dels rius Júcar i Huècar. Els seus habitants van aprofitar el màxim el poc espai que els hi deixava la naturalesa, i en última instància as van atreví a construí a la mateixa riba de la roca, fet que li dona a la ciutat una característica insòlita dintre del paisatge urbà espanyol.
Anem baixant passejant per els seus carrers i desprès de passar a peu por un alt pont que creua el riu ans acostem a la plaça a on es troba la seva Catedral.
La Catedral de Cuenca es de estil gòtic em pinzellades d’anglonormand que el far ser un exemplar únic a Espanya, està inacabada però cal destacà les portes d’entrada a les Sales Capitulars, l’obra de Berrugete, i dues escultures de Pere de Mena.
Catedral de Cuenca
4º dia Albarracin-Teruel
Sortim al matí per anar a visitar el poble de Albarracin, que està ubicat a una alçada de 1 171 metres, en un turó dels “Montes Universales” és medieval i s’assenta en un istme que forma el riu Guadalviar, està rodejada por un profund tall que fa de clot defensiu, tot això completat per una imponent muralla que acaba en el castell del Andador, ens troben en un paratge en molt poc terreny edificable però molt ben protegit.
Degut a la falta de terreny, els carrers estan adaptats a la seva característica topografia per aprofitar al màxim l’espai, per això les cases tenen les teulades molt juntes, amb una peculiaritat, el guix de color vermellós de les seves façanes, els murs irregulars, els entramats de fusta, i les seves escalinates i passadissos.
AlbarracinA la seva part alta es troba la Catedral de una barreja d’estils gòtic, romànic i renaixentista, hi ha on podem veure el retaule de San Pere fet amb la fusta d’un sol roure mil·lenari que ens mostra la gruixària que deuria tenir, també el retaule del alta major del segle XVI.

Albarracin
Una singularitat de aquesta Catedral es que per un costat hi ha el riu que no la deixa creixia, però es que per el altra banda , també el mateix riu li far de barrera.
Acabada la visita ans apropem a la ciutat de Teruel, a on dinen en un restaurant a l’entrada de la ciutat.
Teruel es una ciutat de marcat caràcter medieval hi prova de això es l’arribada fins als nostres dies de les manifestacions del art mudèjar, reconegudes per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
Cal destacar del art mudèjar en primer lloc La torre de la Catedral, desprès La Torre de San Pere, La torre de San Martí, La torre del Salvador i l’església de San Pere, que han fet que tot aquest conjunt es declarés Patrimoni de la Humanitat.
El primer que visitem es la Plaça Major ó Plaça del Torico per que el mig de la plaça hi ha una font a on l’aigua surt d’uns caps de toro i hi ha una columna molt alta que acaba amb la figura de un toro petit, aquesta plaça es troba en el centre neuràlgic de la ciutat.
En el centre del casc antic hi ha la Catedral, el monument mudèjar més significatiu de la ciutat. La Catedral consta de tres naus, i as va començar en el segle XII hi després de varies interrupcions s’acabà en el segle XVI.
La joia de la Catedral es el seu sostre mudèjar de finals del segle XIII que cobreix tota la nau central, també destacà el retaule de fusta del altar major i les capelles de la Coronació, de l’Inmaculada i del Sants Reis.
En el exterior de la Catedral cal destacà la seva Torre-Campanari, la més

Torre-campanari de la Catedral, exponent del art mudèjar de Teruel
antiga de les torres mudèjar de la ciutat en que combina la pedra, el totxo i la ceràmica vidriada de gran impacte visual.
Visitem les torres de Sant Pere, la del Salvador i la de Sant Martí (que està en obres) hi desprès anem a veure l’obra escultòrica de Joan d’Àvalos “ Els Amants de Teruel” hi ens expliquen la seva historia:
“Allà pel 1217 viuen en la ciutat Joan Dídac Martinez e Isabel Segura, que de petits ja s’estimen, però la família de la noia no la deixa casar per ser pobra, el xicot, demana un termini de cinc anys per enriquir-se, quan torna, troba a l’Isabel casada amb el senyor de Albarracín, ell li demana un bes, però li es negat i de dolor mora. Al dia següent en el enterro del noi, ella s’acosta per donar-li el bes que li havia negat en vida i de sobte mora al costat d’ell.”
En l’ escultura dels amants poden veure el detall de les mans esteses una sobra l’altre però sense tocar-se.
Desprès de la visita a Teruel retornem al hotel passant por El Campo, Torre Alta, Torre Baja, Cañada, Salvacañete i Cañete.

5º dia Ciutat Encantada- Las Torcas-Castellar
Es el últim dia i de bon matí as va a la ciutat encantada que es un parany a on la naturalesa ha erosionat les roques donant-li unes formes que fan recordà diferents objectes però de grans dimensions, desprès visitem Les Torcas que son petits estanys en que el aigua agafa diferents tonalitats de color, hi as veu que estant comunicats entre ells, doncs en èpoques de pluja pujant al mateix nivell.
Per dinar ans han preparat una gran paella de muntanya amb cava inclòs i tot seguit hi ha una desfilada de tot el personal del hotel que ens han volgut agraí la nostra visita a la seva casa i a les seves terres.
Amb el rerafons del agraïment, que es va fer palès fins i tot en el últim moment quan ans van venir a desitjar-nos un bon viatge dalt l’autocar, vam retornar cap al nostre poble, que hi vàrem arribar, sans i estalvis, cap a les nou del vespre. Ciutat Encantada