ANDALUSIA 2004

CIRCUIT PER ANDALUSIA


Del 15 al 21 de novembre del 2004


Dilluns, 15 novembre Castellar-Madrid-Sevilla

Vam sortir de Castellar a les 6 en punt, i després de recollir uns companys a Sabadell, vam començar el viatge per autopista cap a Lleida, allà vam parà per esmorzar, a continuació vam seguir en direcció a Saragossa, on pels seus voltants vam fer una parada en una area de servei per continuar fins arribar al Restaurant Las Galeras, situat a Taracena (Guadalajara), vam dinar per després, tot seguit continuar fins a Madrid.
Vam arribar a Madrid als voltants de les 4 de la tarda, i degut a que el AVE no sortia fins les 6, amb l’autocar vam donar un passeig per Madrid, recorrent el carrer Serrano, el passeig de la Castellana fins la Torre Madrid, passant per davant de l’estadi Santiago Bernabeu, les torres inclinades Kio, Plaza Castilla, i continuar per la Plaza Colon, el passeig de Recoletos , la Cibeles, Correus, carrer d’Alcalà, el monument a Neptuno i seguint pel passeig del Prado, fins arribar a l’estació d’Atocha; allà l’autocar va continuar viatge amb les maletes cap a Sevilla, as te de dir, que l’autocar el va dur en Pere Samblas (l’amo de la agencia) fins a Madrid, i desprès l’autocar el va agafar en Ramón, que ens va acompanyar durant tot el recorregut per Andalusia, en Pere va tornar a Barcelona amb avió.

Estació d’ Atocha
A l’estació d’Atocha vam agafar l’AVE que ens va dur directament a Sevilla, però abans van tenir temps per passejar per la seva estació, varem cada parats de les seves dimensions i de la quantitat d’arbres i plantes que hi tenen plantades al mig de l’estació.
A les 6 en punt vam pujar l’AVE, que era un dels atractius d’aquest viatge, i ens vam aposentar en la classe 1ª de butaques i vam gaudir del viatge amb el tren més ràpid d’Espanya, la llàstima es que as va fer de nit i no vam poder veure el paisatge i lo de pressa que anàvem, però la novetat i la comoditat eren grans , només quan et creuaves amb un altre tren t’adonaves, pel soroll, de la velocitat que anaves; a dos quarts de 9 en punt, ja estàvem a l’estació de Santa Justa en Sevilla, on un altre autocar ens estava esperant per portar-nos cap l’hotel, que estava situat a Sanlúcar la Mayor, una població a vint quilòmetres de Sevilla, l’hotel as diu Solucar, i va ser, el punt de trobada, durant tota la nostra estada per Andalusia, on cada dia el acabar l’excursió feien cap per sopar i descansar, tan les seves instal·lacions (menjador, sala d’estar i habitacions) com el menjar, que era bufet obert, van estar molt bé, axis com també la netedat i el tracta, que va ser d’alta qualitat.
L’autocar amb les maletes va arribar cap a les dotze, i després de recollir-les van anar cap a l’habitació a descansar.

Hotel Solucar
Dimarts, 16 novembre Sevilla
La jornada va està dedicada a la ciutat de Sevilla, on un guia local ans va acompanyar explicant-nos tot el que anàvem veient,
Sevilla té 720.000 habitants, actualment tot el conjunt de monuments as deuen a dos grans fets, que van ser, las exposicions iberoamericanes una el 1929 i l’altre 1992, de la primera as conserven tots els edificis que van construí els diferents estats d’Amèrica per aquesta commemoració i que avui son els consolats d’aquets mateixos països, també moltes de les places i jardins que provenen de les hores, i tot as va fer al mig de la ciutat, en la exposició més recent del 1992 les noves edificacions estan l’altre costat del riu en l’illa anomenada de la Cartuja.
Passem amb l’autocar per el Passeig de Cristóbal Colon , on veien la plaça de toros La Maestranza, Torre del Oro, Jardins de Maria Cristina, i Palau de Sant Telmo, fins arribà a la Plaza de España, on parem per visitar-la.

Sevilla Plaça Espanya
La Plaza de España, es un dels espais més espectaculars de la arquitectura contemporània espanyola, as construeix amb motiu de la Exposició Iberoamericana del 1929 per el arquitecte sevillà Aníbal González.
La Plaça té forma semicircular de 200 metres de diàmetre, la seva decoració es a basa de totxo vist, mabre i ceràmica que li donen un toc renaixentista i barroc a les seves torres. Va ser l’obra més costosa de la exposició. La plaça està bordejada per un canal, que està creuat per 4 ponts que representen els antics reines d’Espanya. En les parets hi ha un espai per cada una de les 48 províncies espanyoles, on amb ceràmica decoren els bancs amb escuts i dibuixos de fets històrics de cada ciutat.
La font central va ser posada posteriorment, en aquesta plaça va tenir lloc la cerimònia d’inauguració de l’exposició.
Tot seguit vam anar a visitar els Reales Alcázeres, que es un conjunt monumental que els seus orígens as remunten a l’alta Edat Mitjana, i es sens dubta el més important edifici civil de Sevilla.
Sevilla Reales Alcàzeres
Las seves dependencies tenen diferents períodes de construcció això far que hi hagin estils diversos, predominant el mudèjar, perfecta conjunció entre l’islàmic i el cristià. En la seva construcció van participar artesans vinguts de Toledo i Granada experts amb la decoració de yeserias i alicatats de parets. L’ utilització com a residencia real, fa que as produeixin freqüentment diverses restauracions i ampliacions, aquí per exemple, quan va tenir lloc la cerimònia del casament de l’infanta Elena, as vam fer diverses millores en motiu de aquest esdeveniment.
Un esment especial mereixen els seus amplis jardins, on destaca l’estany situat al centre amb una font amb l’escultura del Deu Mercuri.
Al acabar la visita vam fer un petit passeig per el Barrio de Santa Cruz, antic barri jueu, que as troba el seu costat, amb els seus carrers estrets i amb la famosa plaça de Doña Elvira, i la Santa Creu.
A continuació ens apropem cap a la Catedral que està situada sobre l’emplaçament de la Gran Mesquita, de la que solament conserva el seu alminar, anomenat avui dia “La Giralda”.
La Mesquita fou convertida en Catedral quan la ciutat va ser conquistada en el 1.248 sense modificar la seva estructura arquitectònica, en el 1.400 s’amplia amb un nou temple, convertint-la en el complex gòtic més gran del mon; està composta per cinc naus, una de central amb una torre que té 36 metres d’alzada i quatre de laterals amb torres de 26 metres que disposen de capelles intercalades.
En el seu interior as troben las restes de Cristòfol Colon, que van ser portats de la Havana, al independitzar-se Cuba.

La Giralda es el minaret de l’antiga Mesquita, la seva alzada es de 97,5 metres. La seva construcció es original, doncs son dues torres una dins d’altre i en el buit entre les dues, si va fer una rampa, de manera que el Sultan podia pujar dalt de la torre muntat a cavall.
Vam dinar en el restaurant “El Cabildo” situat al costat mateix de la catedral, i després tot passejant vam anar fins la Torre del Oro, situada molt a prop d’allà.
La Torre del Oro, estava en plena restauració, as deu el seu nom a que està recoberta de mosaic amb reflexos daurats, i també perquè era un lloc segur per guardar els metalls preciosos que portaven la flota d’Amèrica. Al seu davant as troba el punt de sortida dels vaixells que naveguen pel riu Guadalquivir, antigament anomenat Betis, on vam pujar amb un, i durant una hora van anar passant pels diferents ponts, el de Sant Telmo, Isabel II, Chapina, fins arribà a l’illa de la Cartuja, on va tenir lloc els principals esdeveniments de la Expo 92, per passar per els ponts de la Barqueta i Calatrava i tornar al lloc de sortida. Abans d’anar l’hotel encara vam visitar els jardins de Maria Cristina per fer-hi un petit passeig.
Dimecres, 17 novembre Jabugo- Aracena
El dimecres vam sortir de l’hotel i ens vam dirigir en direcció oest, fins a la localitat de Jabugo, on van visitat el famós assecador de pernils «5 Jotas».
Primerament ens van passar un vídeo on vam veure des de que naixen els porquets com pasturen amb llibertat per els prats, sent el seu principal aliment les aglans i tot el procés d’elaboració dels famosos pernils «Pata Negra» per, seguidament, després de posar-nos una bata i un casquet blancs visitar totes les seves instal·lacions veient el procés d’assecatge i el gran estoc de pernils que tenen penjats tots amb la seva etiqueta d’identificació, també vam veure els departaments dels xoriços envoltats de fum, per acabar la visita tothom comprant-ne per a la família.
Seguidament vàrem continuar el viatge fins la localitat d’Aracena, on vam dinar en el restaurant Zorro I que està al mig de la ciutat.
Aracena es el nucli central més important de la Sierra d’Huelva, coneguda avui dia per la famosa gruta de les meravelles que as troba al mig de la localitat.

Després de dinar un trenet ens va portar a la part més alta de la localitat, on as troba el castell del segle XIII, construït per els portuguesos i al seu costat l’església dels Templaris, declarada monument nacional, i es la parròquia més antiga d’Aracena.
A la tarda vam visitar la «Gruta de las Maravillas» que és un fantàstic monument natural format per la mil·lenària filtració de l’aigua a través de la roca calcària. La seva cavitat té una longitud total de 2.130 metres dels que solament 1.200 son visitables. La tradició popular diu que va ser un pastor el que la descobrir en el 1886.
Dijous, 18 novembre Cadis-Jerez de la Frontera
Vam sortir a primera hora de l’hotel i ens vam dirigir cap a Cadis desprès de travessar Sevilla, que en aquella hora del matí, va ser una mica complicat, degut al transit, vam agafar l’autopista que va directa cap a Cadis, l’entrada a la ciutat també va ser una mica difícil, dons Cadis es com una illa unida a terra ferma per un sol pont que es col·lapsa amb freqüència, allà ens esperava una guia local que ens va explicar que Cadis té 10 quilometres quadrats i 135.000 habitants va ser fundada per els fenicis que eren els amos del comerç en el mediterrani i el seu aïllament els hi anava molt bé dons amb poc esforç controlàvem els accessos a tota la ciutat per una banda el mar i per l’altre la construcció de una muralla que feia molt difícil entrar-hi, la seva historia va molt lligada a la vida marítima tan amb la construcció de vaixells, com a port d’arribada de tot el comerç marítim procedent del exterior amb la península.

Cadis Monument a la Constitució del 1812
El primer monument que vam visitar, va ser el dedicat a la Constitució del 1812, en el que per primera vegada as va fer una constitució política de la monarquia, el text fou aprovat el 19 de març de 1812 i popularment va ser coneguda com la “Pepa”, declara que la sobirania resideix en la “nació” i defineix el govern com a monarquia moderada hereditària.
Després vam visitar la catedral de construcció neoclàssica, on tenien per obres tot tapat i amb rets, vam visitar la seva cripta on hi han enterrats personatges famosos de la terra, entre ells Josep Mª Peman i Manuel de Falla.
A continuació de la visita a Cadis, vam anar cap a Jérez de la Frontera, però abans ens van parar a meitat del trajecte, per dinar en el restaurant Blanca Paloma que es un lloc de pas i d’estada per els rocieros quan fan la romeria del Rocío.
Seguidament vam anar a Jérez de la Frontera, de 192.000 habitants i que rivalitza amb la seva capital Cadis, allà van anar directament a l’empresa González Byass, on primerament ens van passar un vídeo explicant-nos una mica la seva historia, que data del 1835 quan el jove Manuel González arriba a Jérez disposat a fer-se un lloc en el negoci del vi. Al poc temps s’associa amb Robert Byass, el seu agent en Anglaterra, formant la companyia González Byass, famosa en el mon per el seu jerez “Tio Pepe”, el conyac “Soberano” i el brandy “Lepanto”, amb la seva característica ampolla.


A continuació ens porten per les diferents bodegues, explicant-nos el procés de la formació del conyac, i com va agafant el seu color característic amb el pas dels anys, també van veure els ratolins que viuen en el mig de les botes, i on tenen una copa amb una escaleta per on pujant a beure, es va acabar la visita fen una degustació.

Divendres, 19 novembre La Ràbida-Palos-Rocio
El divendres sortim de l’hotel amb direcció oest, cap Huelva on hi arriben a mig matí, i una guia local ens explica una mica la historia d’aquesta ciutat que as remunta a finals del neolític amb l’aparició de la Edat del Coure, doncs ja aleshores s’explotaven les mines del Riotinto, i sempre la explotació del metall anat lligada amb la historia de la ciutat. Més tard els romans li van posar el nom de Onoba i degut a que la ciutat i tota la seva regió vivien de cara el mar, as van donar totes les circumstancies perquè fos un punt clau en el descobriment d’Amèrica.
A mitjans del segle XIX, amb l’ instal·lació d’empreses estrangeres, principalment angleses, en la zona de la mineria, as va produir un canvi en la societat i mentalitat notables. La seva presencia va deixar nombrosos llegats, des de la pràctica de diferents esports, com el futbol, tenis i golf, fins la forma de viure, ens van ensenyar una part de la ciutat que estava emmurallada, on les cases eren típiques angleses, i allà hi vivien separats de la resta de la població. En aquell temps les Mines de Riotinto era el centre miner més gran del mon, tenien cinc línees de tren, tres d’elles exclusivament per el transport del mineral.

La Ràbida
A continuació anem a visitar el Monestir de la Rábida, situat a 7 quilòmetres de Huelva, en la desembocadura dels rius Tinto i Odiel, la seva edificació data del segle XIV, hi as va fer sobre les roines d’un edifici almohade.
En el 1485 arriba en el monestir procedent de Lisboa, Cristòfol Colon amb el seu fill Dídac, hi troba hospitalitat, principalment en dos frares, Fra Antoni de Marchena, que era un famós astròleg i conseller de la Cort Castellana, i de Fra Joan Pérez, guardià del convent, i confessor de la Reina. Ambdós el van ajudar tan amb la presentació del seu projecta a les Corts, com després a aconseguir les naus i la tripulació al presentar-li els germans Pinzon.
El monestir as conserva casi igual que la època colombina, visitem el claustre, la sala de conferencies, on hi van haver les entrevistes amb Colon, la sala del capítol, on hi han records de l’Almirant, la sala de les banderes, on as troben les ensenyes i un cofre amb terra de tots els països americans, també vam visitar el menjador i la seva capella.
Seguidament vam anar a Palos de la Frontera, bressol del descobriment d’Amèrica, on els seus homes van ser protagonistes de la proesa, que va suposar un gran desenvolupament per Espanya.

Palos de la Frontera
En el moll de la reina ens van passar un vídeo que explicava totes les peripècies que van passar abans no van arribar a América, per seguidament pujar a les tres caravel·les, la Pinta, la Niña i la Santa Maria que son una reproducció de escala real de les autentiques, on ets podies fer una idea exacta de com era la seva vida a dalt del vaixell durant la travessia.
També vam visitar el “Foro Iberoamericano”, que es un teatre al aire lliure construït amb motiu del V Centenari del descobriment d’Amèrica.
A continuació van anar a dinar al restaurant Albaida, situat a Mazagon, una localitat onubense, per després continuar viatge cap el coto de “Doñana” on as troba el Santuari de Nostra Senyora del Rocío, famós per la seva romeria. Allà vam fer una visita detinguda veient tots els seus voltants per acabar comprant algun record de la nostra estada, degut a que l’arribada l’hotel va ser a una bona hora vam anar amb l’autocar fins al mig del poble de Sanlúcar la Mayor, però al no veure res que ens semblés interessant, retornarem cap l’hotel.
Dissabte, 20 novembre Córdova-Villanueva Arzobispo
Sortim al matí en direcció nord amb les maletes preparades, doncs ja deixem l’hotel, per anar cap a la ciutat de Còrdova, una vegada allà ens dirigim directament a la Mesquita, on una guia local ja ens esperava per il·lustrar-nos de aquest impressionant monument del segle VIII, de 23.000 metres quadrats, que el fan ser el tercer més gran del mon en quan a extensió; el seu estil es el califal, que es una barreja hispano-musulman.

Cordova La Mesquita
La mesquita va ser començada per Abderraman I, sobre una església visigòtica, i en la primera etapa es van edificar 11 naus amb 110 columnes de mabre, sobre d’elles uns dobles arcs de mitja punta, una novetat arquitectònica que no s’havia vist mai abans.
La Mesquita va tenir diferents ampliacions, en temps de Abderraman II, Alkalem i Almanzor aportant tots ells, diferents tipus de materials i estils, edemes té dues singularitats, la primera es que la seva orientació no és cap a la Meca, com totes les Mesquites, sinó cap a la Mesquita de Damasc, i l’altra es la seva ubicació, que està descentralitzada del Mihrab, ja que l’ultima ampliació es va tenir de fer cap el costat oriental, degut a que per un costat hi ha el riu Guadalquivir i per l’oest hi havia el Palau del Califa.
Al mateix any de la reconquesta de Còrdova, la Mesquita va ser consagrada com Catedral cristiana, i utilitzada com a panteó per varis reis castellans, però va ser el 1523, quan el cabildo eclesiàstic, amb el consentiment de rei Carles V, i l’oposició del consell de la ciutat, van edificar una gran nau en el seu interior, més tard el rei, de camí cap a Sevillà, va visitar la Mesquita i al veure les obres que s’hi feien, va dir si hagués sabut exactament lo que as volia fer, no hagués donat el permís per fer-ho.
Les obres van durar més de 200 anys i si van afegir al inicial estil gòtic, el renaixentista i el barroc.

Tot el grup davant l’autocar
Una vegada acabada la visita a la Mesquita i després d’abandonar el pati dels taronges, ens endinsem per el carreró de les flors, des de on as veu una perspectiva de la torre de la Catedral, i continuem per el barri jueu amb els seus estrets carrers per arribar fins a la sinagoga i l’estàtua del savi àrab Averroes.
Després de comprar algun record a les botigues que hi han als voltants de la mesquita, vam dinar en el restaurant “El Bandolero” que està al davant de la seva entrada, i al acabar van anar fins el Pont Romà, que travessa el riu Guadalquivir, que té 16 arcs i està integrat a la Via Augusta, i allà vam pujar l’autocar, que seguint la ruta del viatge ens porta en direcció nord cap la província de Jaen, tot el trajecte va ser un panorama de oliveres per tot arreu, i passant pel costat del Parc Natural de Cazorla, arriben a Villanueva del Arzobispo, on hi tenim l’hotel d’estada.
Diumenge, 21 novembre Villanueva-Cambrils-Castellar
Vam sortir a primera hora de l’hotel per dirigir-nos cap a la província d’Albacete, i una vegada allà desviar-nos cap al nord a Valencia i agafar l’autopista del Mediterrani que ens va dur directament cap a Catalunya, però a l’alçada de Salou ens ven desviar cap a Cambrils, on teníem reservat un lloc en un restaurant que ens van servir un extraordinari dinar de comiat, al sortir vam fer la clàssica foto de grup, per continuar ben tips i contents cap els nostres llocs de origen, i després de deixar els companys de Sabadell, vam arribar a Castellar, sans i estalvis, als voltants de les 7 de la tarda.
Recorregut de l’excursió