Del 17 al 21 d’abril del 2002
Dimecres 17 Castellar del Vallès – Villanueva del Arzobispo
Sortida a les 6 del matí de Castellar, vàrem ser molt puntuals i a les vuit ja esmorzàvem a l’àrea de servei de l’autopista que hi ha a Hospitalet de l’Infant passat Tarragona. Tot seguit anem amb direcció a Valencia i una vegada allà ens desviem cap a Albacete agafant l’autovia, s de l’una del migdia ja estàvem a Fuente la Higuera per dinar, en el Restaurant Alcanar al costat mateix de l’autovia. Desprès de dinar ja van endinsar-nos cap l’interior en direcció a la província de Jaen i quan ens aproparen al nostre punt de destí, més oliveres veien. N’havien que tenien una gran amplada, d’altres es veien molt joves, estàvem en general molt ben alineades per poder-hi passar el tractor, també n’hi havia posades per tot arreu fins i tot en pendents molt pronunciades. Es veu que aprofitàvem tots els racons de la muntanya per plantar-les, des de dalt de tot fins el pla. Tot el que allargava la vista era una olivera i aquest era el panorama que veies durant quilometres i quilometres; ens van informar més tard que solament a la província de Jaen hi havia 65 milions d’oliveres, axó ho sabien en tant detall, perquè antigament la Comunitat Europea els hi donava una subvenció per arbre plantat, ara els hi donen per producció d’oli.
A les 7 de la tarda vam arribar a Villanueva del Arzobispo que era el nostre destí, població de 9.000 habitants, que està situada entremig de ls Serra de Cazorla i la Serra del Segura. Vam anar a l’Hotel Torres I, i desprès de distribuir les habitacions, encara varem tenir temps de donar un passeig pel poble, visitant l’església i l’ajuntament, també vam veure que hi havia varies cooperatives que es dedicàvem a la producció i comerç d’oli.Dijous 18 Ubeda-Iznatoraf- Sant Fuensanta
A les nou del matí vam sortir de l’hotel i ens vàrem dirigir a la ciutat d’Úbeda, on una guia local ens va explicant les característiques més importants d’aquesta ciutat. Úbeda és la capital de la comarca de La Loma i té a prop de 33.000 habitants, està a uns 800 metres d’altitud, i com tota la província de Jaen la seva economia gira al voltant de l’oli.
Ara bé, Úbeda té una gran importància degut a la seva riquesa monumental. En l’Edat Mitjana, Francisco Cobos Molina, fill d’Úbeda, va ser secretari del rei Carles I, aquest senyor va fer molts diners, degut principalment a que en aquell temps tot el comerç que hi havia amb América passava per les seves mans, axó va fer que en el seu entorn es produís molta riquesa que ell va anar invertint en la seva ciutat. Així doncs va manar construí una església i diferents palaus pel seu ús personal i pel de la seva família. Per veure tot axó ens van situar al mig de l’ampla Plaza Vázquez de Molina, des d’allà es pot veure l’Església del Salvador, en la seva façana i en el retaule de l’altar major, hi ha el nom de Salvador, en el seu interior existeix una reixa molt adornada que antigament separava els rics dels pobres, i encara que no ho sembli es una església particular, pertany a la casa Medinaceli descendents de la família Cobos Medina.
Al seu costat hi ha l’edifici del Parador de Turisme, en el que es pot visitar el seu interior. A continuació hi ha un altre palau, on des de fa dos-cents anys el seu primer pis està ocupat per monges de clausura.
L’Ajuntament es troba dins d’un altre palau, on pujant al pis de dalt està ple d’escrits de fa més de cinc-cents anys, i des de on es veu una panoràmica de la grandiositat de la plaça. Al baixar entrem al saló de reunions on en un lloc preferent hi ha el retrat del creador de tota aquesta riquesa monumental.
Tots aquets monuments eren antigament les residencies de la família Cobos Molina i amb el temps han anat passant a formar part del patrimoni de la ciutat, excepte l’Església del Salvador que encara és propietat privada.
Desprès van anar a visitar el Museu de Sant Joan de la Creu, que està situat en el convent carmelità a on el sant hi va passar el mig any últim de la seva vida, va morir als 49 anys, s’hi conserva estris que va fer servir en vida, així com tota una colla de retrats del sant, inclòs un tros de fèmur que es conserva com a relíquia.
L’Ajuntament es troba dins d’un altre palau, on pujant al pis de dalt està ple d’escrits de fa més de cinc-cents anys, i des de on es veu una panoràmica de la grandiositat de la plaça. Al baixar entrem al saló de reunions on en un lloc preferent hi ha el retrat del creador de tota aquesta riquesa monumental.
Tots aquets monuments eren antigament les residencies de la família Cobos Molina i amb el temps han anat passant a formar part del patrimoni de la ciutat, excepte l’Església del Salvador que encara és propietat privada.
Desprès van anar a visitar el Museu de Sant Joan de la Creu, que està situat en el convent carmelità a on el sant hi va passar el mig any últim de la seva vida, va morir als 49 anys, s’hi conserva estris que va fer servir en vida, així com tota una colla de retrats del sant, inclòs un tros de fèmur que es conserva com a relíquia.
Per la tarda vam anar visitar un poble situat sobre una muntanya molt a prop de Villanueva del Arzobispo que es diu Iznatoraf, aquest poble està situat a 1.036 metres d’altitud i té 1,300 habitants. La seva economia està basada en la producció d’oli, ell sol produeix 16 milions de litres d’oli, i ens informen que la recollida de les olives triga 40 dies, tardant quinze minuts per arbre. Quasi tots els habitants del poble tenen el seu tros de terreny amb oliveres plantades. El poble té els carrers molt nets i plens de flors. Amb moltes pujades i baixades, des de la part més alta es veu una panoràmica molt maca de tota la regió.
Al baixar passem per el Santuari de la Fuensanta, allà ens rep el mossèn que ens fa una mica d’explicació de la seva llegenda que diu que la reina mora d’Iznatoraf ajudava als presos cristians, quan el seu marit se’n va assabentar li va fer tallar els braços i treure-li als ulls, ella va anar a la font a rentar-se les ferides i li van començar a créixer un altre cop els braços i tornar-li la vista des d’aquell moment el lloc es diu de la Fuente Santa o Fuensanta.
Per tots els pobles que passàvem hi havien cooperatives agrícoles que comercialitzen la producció de l’oli, això ha fet que la classe mitja de la comarca hagi tingut un gran impuls.
Divendres, 19 Baeza-Chiclana de Segura
Sortim a les 9 de l’hotel i ens dirigim cap a Baeza, que està situada a vuit kilòmetres d’Úbeda, aquesta ciutat té cap a 16.000 habitants i la seva economia es basa en tres apartats, el primer el turisme, es una de les ciutats més visitades de Jaen, segon per l’Acadèmia de la Guardia Civil, que té 2.600 alumnes, d’ells 400 són dones, que donen molta vida al poble, principalment els caps de setmana en que venen els seus familiars de visita i per últim l’olivar que com tota la província està ple de cooperatives a on produeixen i comercialitzen l’oli de oliva.
Al baixar passem per el Santuari de la Fuensanta, allà ens rep el mossèn que ens fa una mica d’explicació de la seva llegenda que diu que la reina mora d’Iznatoraf ajudava als presos cristians, quan el seu marit se’n va assabentar li va fer tallar els braços i treure-li als ulls, ella va anar a la font a rentar-se les ferides i li van començar a créixer un altre cop els braços i tornar-li la vista des d’aquell moment el lloc es diu de la Fuente Santa o Fuensanta.
Per tots els pobles que passàvem hi havien cooperatives agrícoles que comercialitzen la producció de l’oli, això ha fet que la classe mitja de la comarca hagi tingut un gran impuls.
Divendres, 19 Baeza-Chiclana de Segura
Sortim a les 9 de l’hotel i ens dirigim cap a Baeza, que està situada a vuit kilòmetres d’Úbeda, aquesta ciutat té cap a 16.000 habitants i la seva economia es basa en tres apartats, el primer el turisme, es una de les ciutats més visitades de Jaen, segon per l’Acadèmia de la Guardia Civil, que té 2.600 alumnes, d’ells 400 són dones, que donen molta vida al poble, principalment els caps de setmana en que venen els seus familiars de visita i per últim l’olivar que com tota la província està ple de cooperatives a on produeixen i comercialitzen l’oli de oliva.
El primer lloc de parada és la Plaça dels Lleons. En el mig d’aquesta plaça hi ha un monument amb quatre lleons i un pedestal a on hi ha una figura femenina que diuen que és la dona d’Aníbal. En un costat hi ha l’antiga carnisseria que estava situada a l’altra banda de la plaça i per poder-la conservar la va traslladar peça a peça fins el lloc que està ara, d’aquesta forma ha guanyat tant la plaça com l’edifici. Al fons hi ha la casa del Populo, on hi ha ubicada l’Oficina de Informació i Turisme, i finalment al fons i a la dreta trobem la porta de Jaen, amb els seus escuts a la portada i adossada a ella, l’Arc de Villalar construït posteriorment en commemoració a la batalla del seu nom.
Tot seguit ens endinsem cap el casc antic de la ciutat, tot passant per uns carrers a on totes les cases tenen reixes, arriben a una plaça a on hi ha el Palau de Jabasquinto amb una portada gótico-isabelina de gran bellesa. Passem a visitar el seu interior i seguidament anem a la plaça davant la Catedral a on hi ha la Font de Santa Maria (on fem la fotografia del grup) i a l’altre costat el seminari. Entrem a la Catedral en l’altar major trobem un gran retaule barroc i al mig una gran llàntia amb pintures al sostre que representen als quatre evangelistes. Cal destacar també el púlpit que està fet de xapa sobreposada per protegir el de fusta que data del segle XVI, també van veure una de les custodies més valuoses que hi ha a Espanya i que està especialment protegida, doncs queda amagada darrera d’un quadre. Per veure-la s’ha de pagar, hi ha un mecanisme que fa que automàticament s’aparti el quadre i es vegi la custodia que gira durant un parell de minuts i desprès es torna amagar. La custodia és tota de plata té tres pisos i varen treballar-la varis joiers locals durant molts anys.
Tot sortint ens dirigim el museu que té la Confraria de la Santa Veracruz, que és una de les més antigues d’Espanya, data del 1540 i fou fundada pels franciscans, és de les confraries que surten més per la Televisió Espanyola el Divendres Sant. En el museu poden veure els diferents vestits que porten els confrares durant la processó, els dos trons d’alpaca i un altre de fusta recoberta amb fulls d’or, a on posant les imatges, que tenen un valor que passa dels cent milions de pessetes.
L’excursió que fem per la tarda ens porta a Chiclana de Segura, que és un poble situat a 900 metres sobre el nivell del mar a dalt de tot d’una muntanya, té 1.300 habitants i la seva economia gira al voltant de l’oli. A l’arribar l’autocar ens deixa a l’entrada al costat d’una gran roca amb un túnel. Nosaltres entrem per una porta on hi ha una escala que ens dur directament a una terrassa a la part més alta del poble. Des d’aquet punt es poden veure quatre províncies l’hora que son Ciutat Real, Granada, Albacete, i la pròpia Jaen. Tot baixant troben el batlle del poble que molt amable, ens passa un vídeo a on s’expliquen les peculiars característiques que té el poble degut per un costat a la seva alçada i per l’altre al fet de que està posada a dins de una roca, el que fa que de ella surtin balcons i finestres. En el vídeo també ens explica la seva història que està molt lligada a la del poeta Jorge Manrique, ja que hi va viure durant llargs períodes de la seva vida. Desprès anem cap a la part baixa del poble a on hi ha la plaça amb l’església que visitem i tot seguit per un carrer del costat ens apropen a la casa en que va viure el poeta, per últim passant per dins el túnel cerquem l’autocar.
Dissabte 20 Sierra de Cazorla
De bon matí sortim de l’hotel en direcció a Cazorla, desprès de passar per una sèrie de pobles agafem el guia que ens il·lustrarà sobre tot el que anem a veure. El guia ens explica que La Sierra de Cazorla té més de 200.000 Ha.,i és l’espai protegit més gran d’Espanya, té 55 milions de pins distribuïts en tres grans grups, segons l’alçada en que estan, en quan a les plantes n’hi ha 2170 de catalogades, i d’elles 24 son autòctones d’aquest territori com la Violeta de Cazorla. Tots els animals estan en llibertat controlada i les espècies més abundants són els cérvols. La cabra de muntanya i el porc senglar a part hi ha tot tipus d’aus que tenen els seus nius a la part més alta de la serra. En ella neixen dos rius, el Guadalquivir que desemboca a l’Atlàntic i el Segura que ho fa en el Mediterrani.
L’excursió que fem per la tarda ens porta a Chiclana de Segura, que és un poble situat a 900 metres sobre el nivell del mar a dalt de tot d’una muntanya, té 1.300 habitants i la seva economia gira al voltant de l’oli. A l’arribar l’autocar ens deixa a l’entrada al costat d’una gran roca amb un túnel. Nosaltres entrem per una porta on hi ha una escala que ens dur directament a una terrassa a la part més alta del poble. Des d’aquet punt es poden veure quatre províncies l’hora que son Ciutat Real, Granada, Albacete, i la pròpia Jaen. Tot baixant troben el batlle del poble que molt amable, ens passa un vídeo a on s’expliquen les peculiars característiques que té el poble degut per un costat a la seva alçada i per l’altre al fet de que està posada a dins de una roca, el que fa que de ella surtin balcons i finestres. En el vídeo també ens explica la seva història que està molt lligada a la del poeta Jorge Manrique, ja que hi va viure durant llargs períodes de la seva vida. Desprès anem cap a la part baixa del poble a on hi ha la plaça amb l’església que visitem i tot seguit per un carrer del costat ens apropen a la casa en que va viure el poeta, per últim passant per dins el túnel cerquem l’autocar.
Dissabte 20 Sierra de Cazorla
De bon matí sortim de l’hotel en direcció a Cazorla, desprès de passar per una sèrie de pobles agafem el guia que ens il·lustrarà sobre tot el que anem a veure. El guia ens explica que La Sierra de Cazorla té més de 200.000 Ha.,i és l’espai protegit més gran d’Espanya, té 55 milions de pins distribuïts en tres grans grups, segons l’alçada en que estan, en quan a les plantes n’hi ha 2170 de catalogades, i d’elles 24 son autòctones d’aquest territori com la Violeta de Cazorla. Tots els animals estan en llibertat controlada i les espècies més abundants són els cérvols. La cabra de muntanya i el porc senglar a part hi ha tot tipus d’aus que tenen els seus nius a la part més alta de la serra. En ella neixen dos rius, el Guadalquivir que desemboca a l’Atlàntic i el Segura que ho fa en el Mediterrani.
La primera parada la vàrem fer en el “Mirador de Fèlix Rodríguez de la Fuente”, aquest mirador pren el nom del prestigiós doctor, famós pels seus programes a la Televisió, i que era el seu lloc habitual de treball amb els animals. Des d’aquet mirador es pot contemplar una molt gran i bonica extensió del paisatge. A continuació van anar vorejant l’enorme pantà de Tranco, i ens van aturar a un lloc on varen poder veure els cérvols en llibertat que estàvem pasturant al costat d’un petit llac, més endavant també varem tenir la sort de veure una família de cabres en llibertat. El guia que era nascut a un poble del mig de la Sierra ens va anar explicant que la natura és molt sàvia, que hi ha una gran quantitat de plantes que creixen en el bosc i que totes tenen propietats diferents, n’hi ha de tòxiques, fins i tot de venenoses, també n’hi ha de medicinals que curen diferents malalties, poden trobar-se de carnívores que agafen els insectes per alimentar-se i altres abortives, que són menjades pels cérvols quan l’any és molt sec i d’aquesta manera no tenen cries que pugin patir set. El guia també ens ensenya una planta molt curiosa, on les seves fulles més baixes tenien espines que punxàvem, i en canvi les més altes eren completament llises, aquesta era la manera que té la planta de defensar-se d’ésser menjades pels animals.
Seguidament ens parem a visitar una piscifactoria de truites, que passen per diferents departaments a on van desenvolupant-se i quan tenen la mida corresponent, les deixen anar cap al riu, és un procés curiós de veure. També visitem el Jardí Botànic a on hi han explicacions i fotografies de les diferents espècies d’arbres i plantes que té la Sierra, ens ensenyen com poder determinar l’edat del pi per les rotllanes que té el seu tronc, també si ha hagut sequera o humitat per l’amplada de les rotllanes.
Seguidament ens parem a visitar una piscifactoria de truites, que passen per diferents departaments a on van desenvolupant-se i quan tenen la mida corresponent, les deixen anar cap al riu, és un procés curiós de veure. També visitem el Jardí Botànic a on hi han explicacions i fotografies de les diferents espècies d’arbres i plantes que té la Sierra, ens ensenyen com poder determinar l’edat del pi per les rotllanes que té el seu tronc, també si ha hagut sequera o humitat per l’amplada de les rotllanes.
L’economia de la Sierra es basa principalment en la seva producció de fusta, aquesta part d’Espanya va ser particularment molt castigada en temps de Felip II, amb l’extracció de fusta per fer els vaixells per la “Armada Invencible”, també com tota la regió, té una producció important d’oli que gracies al tipus de terreny és d’excel·lent qualitat.
El dinar va ser a base d’un picnic que ens van endur de l’hotel, desprès van anar a veure una cascada, per arribar-hi vam haver de caminar per un passeig de tres kilòmetres al costat del riu, per la cascada no hi baixava gaire aigua, però era molt bonic tot el seu entorn, una mica més enllà hi havia un salt d’aigua artificial, seguidament anant per un camí ple d’esglaons de pedra molt alts sortim en un lloc on ens esperava l’autocar que ens va portar a un lloc anomenat el Mirador del Caudillo, es veu que en Franco quan i anava de casera tenia la costum de parar-se aquell indret, doncs si pot veure una vista preciosa.
Seguidament deixem la Sierra i parem al pobla de Cazorla a on donem un petit passeig per un parc que tenen al mig de la població, d’allà tornem cap l’hotel.
Diumenge 21 Villanueva del Arzobispo-Castellar
Sortida de l’hotel Torres I a les nou del matí,desprès d’haver carregat tot l’equipatge ens posem en camí cap a casa. No trobem gens de trànsit per aquelles contrades, això fa que anem molt bé de temps i es decideixi fer una parada i visitar el Santuari de Nostre Senyora de Cortés, que si troba en el poble d’Alcaraz. Continuem fent camí fins trobar el restaurant de Fuente la Higuera, a on arribem a l’una del migdia i ja ens tenen preparat a taula el dinar.
Una vegada acabat el dinar tornem cap l’autocar que va fent autopista, varem patir algunes petites parades l’arribar a Catalunya, però l’arribada a Castellar va estar a les vuit i mitja del vespre en sense cap contratemps.
S’ha vist una part d’Espanya que la majoria no havia vist mai, que ha estat molt instructiu i al arribar sans i estalvis a Castellar, es pot dir que tot ha anat molt bé.
El dinar va ser a base d’un picnic que ens van endur de l’hotel, desprès van anar a veure una cascada, per arribar-hi vam haver de caminar per un passeig de tres kilòmetres al costat del riu, per la cascada no hi baixava gaire aigua, però era molt bonic tot el seu entorn, una mica més enllà hi havia un salt d’aigua artificial, seguidament anant per un camí ple d’esglaons de pedra molt alts sortim en un lloc on ens esperava l’autocar que ens va portar a un lloc anomenat el Mirador del Caudillo, es veu que en Franco quan i anava de casera tenia la costum de parar-se aquell indret, doncs si pot veure una vista preciosa.
Seguidament deixem la Sierra i parem al pobla de Cazorla a on donem un petit passeig per un parc que tenen al mig de la població, d’allà tornem cap l’hotel.
Diumenge 21 Villanueva del Arzobispo-Castellar
Sortida de l’hotel Torres I a les nou del matí,desprès d’haver carregat tot l’equipatge ens posem en camí cap a casa. No trobem gens de trànsit per aquelles contrades, això fa que anem molt bé de temps i es decideixi fer una parada i visitar el Santuari de Nostre Senyora de Cortés, que si troba en el poble d’Alcaraz. Continuem fent camí fins trobar el restaurant de Fuente la Higuera, a on arribem a l’una del migdia i ja ens tenen preparat a taula el dinar.
Una vegada acabat el dinar tornem cap l’autocar que va fent autopista, varem patir algunes petites parades l’arribar a Catalunya, però l’arribada a Castellar va estar a les vuit i mitja del vespre en sense cap contratemps.
S’ha vist una part d’Espanya que la majoria no havia vist mai, que ha estat molt instructiu i al arribar sans i estalvis a Castellar, es pot dir que tot ha anat molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada