Madrid-Ruta dels Palaus 2008

Circuit per Madrid

Ruta dels Palaus octubre 2008

El Casal, pel mes d’octubre va organitzar una interessant sortida, amb dos al·licients principals, visita al Palaus Reials que hi han a Madrid i el desplaçament amb l’ AVE inaugurat feia poc temps.
El 23 d’octubre sortida de Castellar a les 7,30 del matí amb direcció a Barcelona, anada l’estació de Sants, per agafar el AVE en classe turística que ens porta a Madrid. Arribada a la capital on ens espera el nostre autocar per portar-nos al restaurant Puerta de Toledo a dinar, allà coincidim amb l’altre grup català que ja han fet el Circuit al reves de nosaltres, anada amb l’autocar a Madrid i tornada cap a Barcelona amb l’ AVE.
Desprès de dinar ja comencem el circuit per Madrid, anem a visitar el monument construït en commemoració a la tragèdia del 11 M, està situat davant de l’estació d’Atocha, lloc on van haver els atacs terroristes, el monument es una estructura circular de cristall de 11 metres d’alçada, el seu interior si arriba per la estació d’Atocha que aprofitem també per visitar-la.

Després ja ens dirigim cap el “Parque del Retiro” que es un gran espai verd situat en el cor de la ciutat, té 118 hectàrees de jardins i boscos passegem pel seus voltants veient la Rosaleda, l’estany amb el monument a Alfons XII, el Palau de vidre, les fonts de la carxofa i d’Angel caigut, per acabar a la Porta d’Espanya.
Fem un recorregut amb l’autocar per tot el Passeig de la Castellana, on hi ha les seus de tots els bancs, axis com els principals museus, els edificis dels nous ministeris, la Torre Picasso i el camp de futbol del Santiago Bernabeu fem una petita parada a les Torres inclinades Kio. A continuació ja anem cap a Toledo on hi tenim l’Hotel Beatriz, lloc de la nostre estada.
Al dia següent anada cap a les afores de Madrid, en la zona del Monte del Pardo, on si troba el Palau del Pardo la seva construcció data del segle XV, es propietat dels reis d’Espanya, s’utilitza com a residencia oficial pels Caps d’Estat estrangers amb les seves visites oficials a Espanya.
Durant la època franquista va ser la residencia del general Franco i era el centre de tota l’ activitat política d’aquell temps, dins del seu terreny també s’hi troba el Palau de la Sarsuela, residencia oficial dels Reis i del Princep d’Espanya.
Per la tarda ens desplacem fins al centre de Madrid per anar a la Plaça de la Armeria on hi ha per un costat el Palau Reial i per el altre La Catedral de la Almudena.
Visitem el imponent edifici del Palau Reial, residencia oficial del Rei en afers oficials, encara que no hi viu.
El seu origen es remunta al segle IX, que era una construcció defensiva del regne musulmà de Toledo, més tard va patir un feroç incendi i fins el 1740 quan Felip V net de Lluis XIV el Rei Sol francès, va manar reconstruir-lo seguint les pautes de les edificacions dels palaus francesos, però sense utilitzar res de fusta, mes tard Carles III hi va fixar la seva residencia.
La decoració interior a anat canviant amb el pas del temps i dels diferents inquilins, del regnat de Carles III hi ha “El Salón del Trono”, la “Camara del Rey” i la “Sala de Porcelana”, del regnat de Carles IV el “Salón de los Espejos” i del Rei Alfons XII el “Comedor de Gala”.
Després de fer una extensa visita interior sortim del Palau per entrar a la Catedral de la Almudena situada en front del Palau, es tracta de un temple de 102 metres de llargada amb 73 d’alçada amb una barreja d’estils.

La seva historia ja data dels temps de Carles I i Felip II que volien que Madrid la capital d’Espanya disposes de una Catedral, però per distintes causes no va ser fins el 1883 quan el Rei Alfons XII va col·locar la primera pedra del futur temple, les obres degut a la guerra civil es van aparcar, enrederint el seu acabament i fins el 1993, el Papa Joan Pau II, no la va consagrà com a Catedral, que està dedicada a La Almudena patrona dels madrilenys.
Aprofitant d’estar l’entrada del carrer major, passegem per tot el carrer major fins a la Plaça de la Vila, per acabar a la magnifica Plaça Major porticada amb l’estàtua eqüestre de Felip III en el mig.
El endemà continuem el viatge anant a la localitat madrilenya d’Aranjuez a visitar el Palau Reial i els seus jardins.
El paratge d’Aranjuez de gran bellesa natural i d’abundant caça, ja hi havia instal·lacions reials en l’època dels Reis Catòlics, però no va ser fins el segle XVI quan Felip II va ordenà la construcció de un palau, que per diverses causes mai es va fer servir com a residencia, malgrat tot fou el rei Felip IV el que va consolidà Aranjuez com a residencia creant tota la magnificència dels seus jardins, més tard la família reial espanyola envoltada de tota la cort i passava allà la temporada de primavera.

Visita al interior del palau veient les seves dependencies, destacant el “El Salon de los Espejos”, el “Gavinete de porcelana” els retrats i estàtues dels reis i en la planta baixa el Museu de la Vida, on hi ha articles personals dels residents, que et donen una idea del seu estil vida dins del palau.
Cal destacar “la Casa del Labrador” que està separada del palau és un dels conjunts més brillants del neoclàssics en Europa.
La visita als mundialment famosos Jardins d’Aranjuez gracies a la composició musical del mestre Joaquim Rodrigo, la varem fer durant una hora i mitja en un còmoda carrilet, seguint un itinerari marcat passant per una gran quantitat de boscos i parcs enjardinats amb nombroses fonts i escultures.
Tornen a dinar l’hotel i per la tarda visita a la ciutat de Toledo, que està situada al marge del riu Tajo, en un turó de 100 metres d’alçada on el riu fa un meandre molt pronunciat.
La ciutat té 82.500 habitants, rep el nom de ciutat imperial perquè Carles I hi tenia la seva cort i també el nom de la ciutat de les tres cultures ja que durant segles ha estat poblada per la cultura cristiana, la jueva i la musulmana. L’autocar ens va deixar en l’aparcament situat a la part baixa, i per pujar fins dalt el centre de la ciutat es va fer en còmodes escales mecàniques.
Visita l’església de Santo Tomé on si troba el famós quadre del “Entierro del Conde Orgaz” del Greco, que era fill de Toledo, el guia ens explica las característiques del quadre, seguidament anem a la Catedral de Santa Maria, on destaca en el seu interior les diverses capelles i el alta major amb el seu retaule de gòtic florit encomanat per el cardenal Cisneros, també la famosa Custodia de Enric de Arce del 1520.
Passegem pel centre de la ciutat visitant el barri jueu ple de nombroses tendes on venen objectes principalment ganivets i espases adornats amb or, veiem l’exterior de famós Alcàsser de Toledo, on va tenir lloc el setge durant la guerra civil espanyola, desprès de un temps lliure tornada l’hotel.
L’hotel Beatriz de 4 estrelles està situat a les afores de Toledo en la carretera d’ Avila km 2,700, en una zona residencial tranqui-la, té 7.000 m2 de jardins amb piscina exterior i una vista panoràmica de tota la ciutat, l’estada va ser molt bona, es té de dir que tots els sopars i la majoria dels dinars es van fer en l’hotel, la qualitat i el servei van ser molt bons, no varem tenir cap queixa per part de ningú del grup.

Al dia següent sortida de l’hotel i anada cap el Monestir del Escorial situat en la Sierra del Guadarrama a 46 kilòmetres al nord de Madrid, l’ordre cronològic de la seva construcció es el següent:
1557,- Important victòria sobre els francesos en la batalla San Quintin
1558,-El emperador Carlos I mort a Yuste, vol un lloc de repòs fora de Toledo.
1560,- Felip II tria el lloc de Sant Llorenç de l’Escorial, on hi ha un monestir i punt amb abundant caça separat de Madrid
1561,-Trasllat de la cort de Toledo a Madrid.
1562,-Compra dels terrenys veïns del monestir.
1563,- Formació del grup d’arquitectes manats per Juan Batista de Toledo, per estudià el projecta, més tard si afegies Juan Herrera.
1567,- Mort Juan Batista i es fa càrrec del projecta Juan Herrera.
1584,- Es donen per acabades les obres, la Real Basílica es va acabar dos anys més tard.

El Escorial es un complex de palau, basílica i monestir. Va ser residencia de la Família Reial, la basílica el lloc de enterrament dels reis i monestir residencia actual de frares de la Ordre de Sant Agustí.
Considerada l’octava meravella del mon per la seva grandiositat i l’enorme valor simbòlic.
En el interior de la Basílica destaquen dos grans sarcòfags el de Carles I i Felip II amb les seves famílies, situats als costats del alta major, el panteó dels reis situat sota el presbiteri, on hi ha enterrats tots els reis des de Felip III fins els contemporanis i al costat el Panteó dels infants on hi ha enterrats la resta de membres de la reialesa.
Dinen en el mateix poble de San Llorenç del Escorial que té 15.000 habitants, per la tarda seguint en el mateix municipi a 9,5 kilòmetres es troba el “Valle de los Caidos” que visitem.

La seva construcció va ser manada per Francisco Franco com el monument a la Guerra Civil Espanyola, allà hi estan enterrats en Franco i el José Antonio Primo de Rivera fundador de la “Falange Espanyola”, junt amb 33.800 combatents de la guerra civil dels dos bàndols.
El complex el formen una abadia benedictina situada a la part posterior i la Basílica excavada en la roca on hi ha les tombes d’en Franco i José Antonio amb 8 capelles als laterals on hi ha enterrats els combatents.
Sobre la Basílica hi ha la creu cristiana més alta del mon, té 108 metres d’alçada.
El monument va començar el 1940 i fou inaugurat el 1959 seguint un projecte de Pedro Muguruza i Diego Méndez, decorat per monumentals figures de l’escultor Juan de Avalos.
En la seva construcció van participar nombrosos presos politics amb importants rebaixes de les seves penes.
Varem visitar la Basílica però degut està amb obres no varem poder pujar fins dalt a la Creu.
Amb aquesta excursió van donar per acabat el circuit. L’any demà de bon matí l’autocar ans va portar de tornada cap a Catalunya, quan estàvem a l’alçada de Saragossa parada en el Castell de Bonavia a fer un extraordinari dinar de comiat, seguint desprès cap a Castellar on hi van arribar sans i estalvis a mitja tarda.

Ha estat un circuit molt interessant veient que aquí en Espanya hi ha molta historia, durant anys va ser rovell del mon occidental i que també tenim monuments, palaus, fonts i jardins dignes d’ensenyar.
Ha estat un circuit molt formatiu i ens ha deixat un molt bon record.

Expo-Saragossa 2008

El mes de juliol i a petició de un bon nombre de socis, el Casal va organitzar una anada a la Exposició Internacional de Saragossa.
L’exposició tenia com a eix temàtic “AGUA Y DESARROLLO SOSTENIBLE”, va ser un esdeveniment molt ressaltat en els mitjans nacionals de comunicació.
Una agencia ens va portà una oferta bastant econòmica de solament tres dies amb visita a la Expo i el Monestir de Pedra que varem considerar que estava ben estudiada.
El diumenge, dia 29 de juliol, a les 6 del matí, un grup de 40 persones varem sortir de Castellar per anar a Saragossà, antes però varem parar l’àrea de servei de Fraga per esmorzar, a continuació varem continuar viatge cap a Saragossà, que hi arribem als voltants de les 11 del matí, desprès de fer tots els requisits de rigor, entrem a la Expo pel costat de la Torre de l’aigua, que és el primer pavelló que visitem, seguidament anem cap el pavelló de pont, i per continuar cap el mig de fira que està plena de estands dels diferents països.
Tots els estands de una manera u altre tenen com a tema central l’aigua, que està acompanyada amb característiques peculiars del seu propi país, formant un conjunts culturals amb molta vistositat.
Cada dia a l’una en punt hi ha una desfilada de diferents carrosses per la Fira, realitzada per el Circulo du Soleil, a continuació tenim temps lliura per dinar cadascú pel seu compta. Dins a la Fira teníem diferents llocs i opcions per escollir.
Per la tarda desprès de dinar visitem diferents pavellons, per trobant-se tots junts a les 6 en el pavelló de Malàisia, on fan una demostració dels seus balls i cants típics, allà ens varem reunir i desprès de l’espectacle tots junts agafem l’autocar per continuar viatge cap l’hotel “Las Truchas” que està situat al costat del Monestir de Pedra , a 106 kilòmetres de Saragossa.
El dilluns al matí, a primera hora entrem al Parc Natural del Monestir de Pedra, situat en el terme de Nuévalos.
El Parc Natural que rodeja al Monestir es troba al mig de un desert en un ambient molt sec en el que hi passa el riu Pedra que ha format es un espai amb abundant vegetació, on la seva aigua, ha modelat la roca formant llacs, balmes i cascades.
Sentir el xiuxiueig de la caiguda del aigua i passejar per els seus indrets ens porta al segle XIX data en que Juan Federico Muntadas descobrí el parc.
Fem un recorregut per tot el Parc, veient la cascada de la Cua de Cavall, el Llac dels miralls, el Bany de Diana, el Llac dels ànecs i la Gruta Iris.
A les dotze en punt assistim a una demostració de diferents aus de rapinya, per seguidament entrar a visitar el Monestir
El Monestir era una fortalesa de defensa que van edificar els musulmans en la seva estada a la Península, més tard, en temps de Alfonso II va cedir la fortalesa i les seves terres a l’Orde del Cister.
12 monjos i un Abat procedents de Poblet es varen instal·lar i en 23 anys van construí el Monestir (1195-1218) gracies a que van aprofitar la pedra de la fortalesa i muralla àrabs que hi havia..

La visita al Monestir va ser guiada i varem passar per totes les seves dependencies. Claustre, sala capitular, altar barroc, l’abadia, el celler, la cuina monacal, el menjador, museu de carruatges i el calefactori.
Per la tarda, teníem l’opció voluntària de visitar la ciutat de Calatayud, cosa que van escollir la majoria i es va anar de visita a la ciutat, on una guia local ans va portar a veure diferents monuments; Església de Sant Pere, Col·legiata de Santa Maria la Mayor, Col·legiata del Santo Sepulcro, Templo de San Andres, Plaza Mayor i Meson de la Dolores.
Amb aquesta visita varem acabà el dilluns que va estar molt ben aprofitat.
El dimarts a primera hora varem tornar cap a la Expo a Saragossa, allà per entrar el pavelló d’Espanya hi havia una cua molt gran, la guia per mitja de la seva influencia ens va fer passar sense tenir de fer cap parada. Varem fer una visita detinguda a tot el seu pavelló, desprès van tenir temps lliure per dinar cadascú pel seu compte i per la tarda ens varem dedicar a les comunitats autònomes i a les sis en punt tornada cap l’autocar per fer el viatge de tornada.

Van arribar a Castellar sans i estalvis cap a les 9 del vespre, amb una idea general de la Expo, un bon record del Monestir de Pedra, i també de Calatayud, i per descomptat de la calor que hi far a Saragossa per aquet temps.

Escocia i Anglaterra 2008

Viatge a Escòcia i Anglaterra
Del 30 de juny al 9 de juliol del 2008Dilluns, 30 de junySortida de Castellar a les 10 del matí, al arribar l’aeroport de Barcelona, de seguida varem fer la tramitació dels bitllets, i passa el control de la policia, ja que l’avió surt a les 13,55. Però un cop dalt l’avió, tarda molt en despagà i fa molta calor en el seu interior, més tard en Ricard, que estava en la finestra, ens va informar que per engegar els motors va caldre un estimulador per axó varem trigar tant a sortir. Una característica del vol, era que no hi havia servei de dinar, pagant et servien uns entrepans, sen se poder escollir gaire, i els últims no més lo que quedava, axó es el preu dels vols a vaig cost.
L’arribada a Edimburg va ser a les 4,45 de la tarda, varem tenir que endarrerir el rellotge una hora, ans varem portar l’hotel Ramada situat en Princess Street, el carrer principal d’ Edimburg, on ans varem aposentar.
El carrer solament té edificacions en una banda, en el altre tot es jardí i en la seva part més alta hi ha tota la ciutat antiga , en un extrem, el famós castell d’Edimburg, en la part central el Palau, formant la famosa “mile escocesa” i la resta de les edificacions antigues, des de la habitació tenies una magnifica vista panoràmica de la ciutat antiga, també una característica de aquest carrer era el seu transit, una gran quantitat d’autobusos circulaven amb las dues direccions.
No més arribar, ja ans varem tenir que arreglar per anar a un sopar de gala en el Jamie’s scottish, que està molt proper l’hotel, allà a l’entrada un típic gaiter ens donà la benvinguda, el menjador era molt gran, ple de taules allargades que es varem anar omplin amb diferents grups de gent de distints països i al mig del menjador un entarimat on un grup tocava música escocesa . Un showman vestit amb la típica faldilla escocesa anava preguntant a cada taula del país que érem, i animava el sopar explicant acudits que no enteníem gaire, però com que gesticulava molt va ser molt entretingut, era una barreja de gastronomia i folklore amb musica, ball i cants típics del país.
Dimarts, 1 juliolA les 8 del matí, ans varem trobar tots el menjador d’hotel per esmorzar i poder estar abans de les 9 en la part antiga de la ciutat per fer una visita detinguda al castell d’Edimburg, a la seva entrada ja varem trobar un grup de gaiters que s’estaven preparant per donant-se la benvinguda, desprès varem entrar fins una explanada que hi ha el mig del castell, allà uns soldats convenientment uniformats feien guàrdia a les entrades dels diferents departaments . Varen visitar el museu de les armes, i diferents estàncies del castell que fou residencia de molts reis, entre ells la Reina Maria Estuardo i el seu fill, i també del rei Jaume I d’Anglaterra.
Des de l’alçada que es troba el castell, varem poder gaudir de unes vistes magnífiques de la part més moderna de la ciutat, i fer unes fotos al costat dels nombrosos canons que hi ha per defensar el castell.
Amb l’autocar varem recórrer la Old Town (Ciutat Vella) fins el Palau de Holyrood House, és el carrer més antic de Edimburg i que forma la Mile Escocesa. No varem poder visitar el Palau ja que en aquells dies la reina estava de visita i no deixaven visitar-lo.
Per la tarda anada al port, a visitar Royal Yacht Britannia, impressionant iot que va pertànyer des del 1954 fins el 1997 a la família reial anglesa, Ara s’ha convertit en museu per que ens puguem fer una idea de la forma de vida a bord. Seguint un àudio, fem una gira per les cinc cobertes, descobrim els aspectes més notables com el dormitori de la reina, el menjador, la sala de recepció, i els diferents departaments del iot.
Seguidament l’autocar ens portà a 11 km d’Edimburg ha fer l’interessant visita a Rosslyn Chapel, església que deu la seva fama a les seves talles de pedra, va començar la seva construcció el 1440 per ordre de Sir William St. Clair que volia reproduir el Temple de Salomó en terres escoceses.
Varem veure diferents símbols pagans i cristians, la columna de l’aprenent que segon la llegenda va construí estan el mestre d’obra fora i que el tornar, al veure la seva bellesa va tenir una enveja tant forta que el va colpejar amb un mall i el va matar.
El lloc està carregat simbologia, que ha donat origen a moltes conjetures que casi totes apunten a la possibilitat a que el mític Grial, la copa en que va fer servir Jesucrist durant l’Últim Sopar, està en el interior del temple. Totes aquestes teories han donat peu a diferents escrits, que abans solament circulàvem per ambients molt reduïts i que ara gracies a la novel·la el Codi da Vinci s’han fet molt populars.
Dimecres, 2 de juliolSortim a les nou i mitja d’Edimburg per iniciar la nostra ruta cap el nord, veient en primer lloc l’impressionant obra d’enginyeria del pont Forth Bridge, té 2,5 km de llargada i 45 metres d’alçada sobre el fiord d’aquest mateix nom i que serveix d’arteria de comunicació entre el nord-est i el sud-est del país, l’antic hi passa solament el tren i a pocs metres hi ha el modern, també molt espectacular, on hi passa tot el demés transit rodat.

Continuem viatge fins el Palau de Scone, residencia dels comptes de Monsfield, lloc on molts reis escocesos van ser coronats dons hi havia la Pedra del Destí, mes coneguda com la pedra de Scone, portada allà en el any 838, i la tradició era que la pedra era un signe de poder i tal era la seva importància que en 1296 la van traslladar a la Abadia de Westminster i més tard al castell d’Edimburg, i solament surt per celebrar futures coronacions. Passegem per els seus jardins amb arbres mil·lenaris i galls dindis voltant per aquells entorns.
A continuació visitem la Catedral de Dunkeld, situada a la vora del riu Tay, la catedral té dues parts ben diferenciades el cor en bon estat de conservació , i el seu costat la nau en ruïnes que està desproveïda de sostre, degut a ser incendiada en el segle XVI per les guerres religioses que hi havia en aquells temps. El entorn es un indret extremadament bucòlic, en ell acostumava passar les seves vacacions l’escriptora de contes infantils Beatrix Potter.
Per la tarda visitem les destil·laries Edradour, son las més petites d’Escocia, on tan sols hi treballen 3 persones a jornada completa, està a prop del poble de Pitlochry, produeixen un whisky molt apreciat, net, fresc, i atractiu gracies a la seva aigua del riu Spey i la seva característica principal es el gust dolç i cremós del principi amb el sabor sec del final.

Dijous, 3 de juliolSortim el mati de l’hotel Arms, situat a la població de Grantown, per anar a visitar el castell de Cawdor, fem una visita detallada dels jardins del castell, a continuació la fotografia de tot el grup a l’entrada del castell, i desprès entrem a veure les seves dependencies, en el seu interior presideix el saló el retrat de Pryse Campbell compte de Cawdor, destaca per que la seva indumentària típica de Highlands, que en aquells temps estava prohibida.
A continuació ans dirigim a la ciutat d’Inverness, que està a 22 km al nord del castell, es la ciutat que visitem més al nord d’Escocia, es la capital de la Terres Altes, té 38,200 habitants, degut a la seva posició, és una ciutat que a lo llarg de la seva historia anat passant per diferents mans, des de els anglesos, a la dels escocesos, més endavant als clans de les Terres Altes, desprès als partidaris de Maria Estuardo, i als jacobites.
En la ciutat d’Inverness, parem al costat de Kessock Bridge, un pont colgant que està sobre l’estuari del Beauly, la seva longitud es de 1,052 metres, amb una alçada de 29 m., travessem el pont i passegem pel costat del riu, fins l’hora de dinar, en un restaurant molt a prop en el mig de la ciutat.
Per la tarda, realitzem un creuer pel Llac Ness, una manera excel·lent d’explorar la grandesa del llac amb el seu esplèndid paisatge, els mites i llegendes del llac conegudes per tothom as fan presents, es el més gran d’Escócia té una amplada de 2 km i una fondària de 230 metres, travessa totes les Terres Altes va de Inverness a Fort William. Visitem el Urquhart Castle que s’aixeca sobre un promontori a la banda nord del llac, el castell està mig en ruïnes, data del segle XII, i els anglesos i escocesos van anar alterna’n la seva possessió fins el segle XVII. Allà ja ens esperava l’autocar, amb ell varem continuar el viatge fins a Fort Augustus, per veure l’intel·ligent sistema d’encluses que es construïren en el canal de Caledonia a principis del segle XVIII, n’hi han 29 que cada una de elles supera un desnivell de 2,5 metres. Seguidament continuem fins a la població d’Oban, on ans allotgem en l’hotel Caledonian.
Divendres, 4 de juliolOban es una població de 7,500 habitants, viu fundamentalment del turisme, l’hotel està situat en el passeig marítim, davant mateix del seu port pesquer, Oban es el punt d’enllaç de les nombroses illes que hi han el seu voltant; es comuniquen per ferrys que fan els trajectes seguint un horari puntual.
A les 11,30 en punt del matí un ferry ans dur, junt amb l’autocar a l’illa de Mull, on per anar a dinar tenim que travessar-la tota. Les carreteres son estretes i sinuoses de un sol carril, tenen espais reservats per els avançaments; després de dinar un altre ferry més petit ans porta a l’illa d’Iona, un dels llocs més venerats d’Escòcia, on fa més de 1.400 anys, San Columba i els seus companys van fundar una comunitat on avui dia hi ha l’Abadia, allà va tenir lloc el naixement del Cristianisme a Escòcia. Visitem ràpidament l’Abadia, ja que teníem el temps just per retornar cap a Oban. El dia ha estat completament marítim i gracies a la bondat del temps, esplèndid.
Dissabte, 5 de juliolSortida a les 9 d’Oban, cap al sud, la primera parada es l’església de St. Connan, que es troba al costat del llac Awe, el més llarg d’Escòcia, després ans arribem al castell d’Inveraray d’estil neogòtic, terra del Ducs d’Argyll, cap del Clan Cambells, visitem el castell, on en el vestíbul hi ha una col·lecció de d’armes (llances, hacs i sabres), el saló amb els pintures dels diferents ducs que hi van habitar, el menjador, dormitori principal, i el saló de tapissos, donen testimoni del seu poder i riquesa.
Dinem en el restaurant The Archill Hotel situat en el petit i pintoresc poble d’Inveraray de 399 habitants, que està a la vora del llac Fyne, va ser fundat al igual que el castell pel duc Cambell.
Per la tarda continuem viatge cap al Llac Lomond, el més gran de Gran Bretanya, voltat d’espectaculars paisatges, fins arribar a la ciutat de Stirling de 36.600 habitants, on visitem el seu famós castell, situat en un abrupte penyal que fan de Stirling ona de les fortaleses més poderoses d’Escòcia, va ser residencia real de los Estuardo; visitem detingudament el castell les seves nombroses dependencies, el gran saló del tron amb tapissos per les parets, on va ser coronada Maria Estuardo reina d’Escòcia en tant sols 13 mesos d’edat, els aposentes reals, i també els diferents oficis que es feien dins el castell. El temps era molt plujós, en el pati d’armes, per escoltar les explicacions del guia, anàvem tots amb el paraigües.
Continuem fins a Glasgow que es la ciutat més poblada d’Escócia amb 760.000 habitants, es des de fa segles un important nucli industrial i degut principalment al seu port, un gran centre comercial. La prosperitat de Glasgow es deu des de la edat mitja per el seu comerç de sucre, tabac i teixits.
Fem una ruta panoràmica amb l’autocar per tota la ciutat, fins a parar en la Catedral, impressionant edifici gòtic, encaixonat entre Royal Infirmary i la Necròpolis, la seva edificació data del segle XIII i XIV. La visita va es exterior ja que degut al hora que van arribar estava tancada al públic. Seguidament sortim de la ciutat per anar The Pond Hotel on ans allotgem.
Diumenge, 6 de juliolContinua plovent, sortim d’hotel en direcció sud, deixem Escòcia i entrem Anglaterra per el districte dels llacs, que estan situats al nord-oest d’Anglaterra, es un dels llocs coneguts per la seva exclusiva i natural bellesa, malauradament degut el temps plujós que feia, no varem poder fer cap parada i amb l’autocar varem anar avançant fins arribar al llac Windermere, on varem parar per dinar, el llac estava ple d’ànecs i cignes banyant-se a la seva vorera, allà hi teníem el restaurant, per la televisió feien la final de tenis del torneig de Wimbledon amb el Nadal com a finalista, varem poder veure els primers jocs.
Per la tarda, continuem viatge cap el sud en direcció a Leeds, mentre des de l’autocar anem admirant el meravellós paisatge del nord d’Anglaterra.
Arribada a Leeds a mitja tarda, ans allotgem l’Hotel Holiday Inn, al hora de sopar varem poder acabar de veure el partit de tenis amb victòria del tenista espanyol Nadal.
Dilluns, 7 de juliolEl matí sortim de Leeds i anem cap a York, on visitem l’impressionant catedral gòtica, York Minster, es la segona catedral gòtica més gran d’Europa, va ser començada en el segle XII, l’actual estructura es del segle XIV, i les seves altes torres del segle XV, destaca en el seu interior la particular bellesa del cor, la sala capitular i els seus vitralls, originals la gran majoria.La ciutat de York, està rodejada de muralles romàniques per las que si pot passejar, i encara que el dia estava molt plujós, varem fer una passejada fins la Torre Fishergate, on a prop hi havia el restaurant per anar a dinar.
Per la tarda continuem viatge cap al sud fins arribar a la ciutat de Londres cap a les vuit del vespre.

Com té per costum la Nuri, després de sopar un grup de voluntaris van anar a donar un tom per el centre de Londres, a passejar i veure els edificis il·luminats, agafant el metro i esperant no tenir cap contratemps.
Dimarts, 8 de juliolLa visita a la ciutat de Londres la comencem a les 9 del matí, fent un recorregut amb l’autocar, on una guia ens va explicant els fets històrics per on passem, en primer lloc quedem parats de l’extensió de la ciutat de Londres, té la superfície més gran d’Europa, l’hotel està situat en un extrem i per anar al centre travessem varis districtes, en un d’ells, hi han totes les casses blanques iguales, amb dues escales una pel servei que va a baix i el altre pels Sres. que va dalt, s’han fet nombroses pel·lícules i series de televisió, totes elles es van construí durant a l’època de la Reina Victoria, també la guia ens indica, els monuments, llocs i cases de personatges famosos.
Londres està situada a la bora del riu Tàmesis, té 12 milions de habitants, i es una de les capitals més visitades del mon, nosaltres anem cap al centre, en el West End lloc d’oci i compra, allà es troba Trafalgar Square, el Soho, Picadilly Circus, fins arribar a la City, el principal centre bancari i de negocis del mon; parem a prop del Pont de Londres, al costat de la Torre de Londres que la visitem detingudament,
La torre de Londres, es un edifici quadrat amb torretes a cada cantonada, d’aquí li ve el nom. És un indret emblemàtic en la historia anglesa, ha estat utilitzat com a Palau, Fortalesa, Armeria, Refugi, Presó i també lloc d’execució de personatges d’alt rang i rellevància, a tot lo llarg de la seva historia; el control de la Torre està a càrrec d’alabarders, que actuen també de guies, varem veure l’única dona alabardera de l’historia, també els sis corbs que mantenen en molta cura, ja que segons diu la tradició, si desapareixent, la monarquia també. Varem fer una visita detallada de les seves dependencies, primerament veient vídeos de les recents coronacions, per passar després a veure la col·lecció de corones de la reina. El anar a dinar passem pel costat del famós Pont de Waterloo, i per el ull de Londres, una gran roda situada al costat del riu Tàmesis.

El restaurant està situat al costat de Trafalgar Square en el centre de Londres, aquesta plaça commemora la victòria de la armada anglesa sobre els francesos i espanyols en la Batalla de Trafalgar, en el mig de la plaça hi ha la columna del almirall Nelson. Per la tarda anem a visitar l’Abadia de Westminster, església gòtica, la seva grandària és la de una Catedral, lloc tradicional de coronacions i enterraments dels monarques anglesos i també de personatges famosos britànics com Darwin, Newton, Handel, Dickens, Livingston, etc. A continuació anem a fer una visita al bunker que tenia Churchill durant la segona guerra mundial, un espai subterrani, on se seguien totes les incidències de la gran guerra, i abans de tornar l’hotel fem una parada en el Parlament per fotografiar el famós Big-Ben.
La Nuri dona una opció de quedar-se al centre de Londres, per passejar o prendre un refresc, però tornar l’hotel amb el metro, ja que l’autocar desprès de deixar el personal l’hotel te d’estar parat.
Dimecres, 9 de juliolEl dia continua sent plujós, la primera parada la fem al costat del famós Teatre Royal Albert Hall, un dels més coneguts del mon, amb capacitat per 8.000 espectadors, va ser construït per la Reina Victòria en memòria del seu marit Albert, pel seu escenari han passat els més grans artistes de tots els generes des del clàssic fins el rock. Davant mateix del Teatre en mig de un jardí, hi ha el magnífic monument al Príncep Albert.

La segona visita es els magatzems Harrods, on visitem la planta egípcia, on totes les estàtues tenen la cara Al-Fayed el seu propietari, també hi ha les fotografies dels malaurats Dodi i Diana amb l’anell de prometatge, varem passejar per les plantes dels aliments, la col·locació de les diferents fruites amb el seu colorit eren dignes de mirar. A continuació anem al palau de Buckingham, residencia oficial de la Reina Isabel II, una atracció turística és el relleu de la guàrdia, que va ser bastant deslluïda degut a la pluja que feia.
Per acabar al matí ans donen temps lliure en el Covent Garden, un dels llocs més vius de Londres, ple de tendes, cafès, on molts artistes desconeguts mostren les seves habilitats. Després de dinar ans desplacem fins al Aeroport de Luton situat a uns 50 kilòmetres del centre de Londres, la seva terminal es relativament petita, ja que generalment no hi ha més de cinc o sis avions en pista.
L’arribada a Barcelona, va ser a prop de les onze del vespre, i a Castellar cap a les 12 i mitja, amb la satisfacció de tornar a estar a casa, i amb el record d’un viatge instructiu i molt interessant.

Circuit per el Pirineu 2008

CIRCUIT PER EL PIRINEU

del 21 al 25 d'abril del 2008

El dilluns, dia 21 d’abril del 2008 a les 6 del matí vam sortir de Castellar un grup de 41 persona per fer un circuit per el Pirineu, la primera parada va ser a Taüll, amb la primera sorpresa ja que el dia anterior havia fet una gran nevada i tots els seus contorns as trobaven completament blancs; un home del poble ans va dir que durant tot l’hivern no havia nevat tant com el dia anterior.
Varem gaudir de un magnífic espectacle amb les imatges de la església romànica en mig de la nevada i després de fer les fotografies de rigor varem continuar el viatge passant per el túnel nou de Viella fins arribar l’hotel Tuca on ans varem allotjar, vam dinar molt bé i per la tarda varem anar a Bossot, un poble típic aranès, on varen visitar l’església i als seus contorns. L’església de la Asunción de Bossot es un extraordinari temple romànic de la Vall d’Aran, probablement el millor de la comarca, gracies l’equilibri de la seva arquitectura. Té tres naus i tres àbsides amb arcs i lesenes llombardes, a més de un bonic campanar romànic.
Desprès retorn a Viella, per fer una visita turística per el centre, visitant primerament la seva església parroquial que va ser construïda molt cap al tard, consta de una sola nau i destacant dos elements, la seva portada i el Crist de Mijaran. La portada es gran i complexa, amb arquivoltes plenes d’escultures que fan referència al judici final. Hi ha un capitell de gran interès dons ens ensenya tres cares que comparteixen els ulls dos a dos, tenint en total solsamènt quatre ulls, les seves mirades son inquietants. El Crist de Mijaran es un fragment de una talla de fusta del romànic de solament es conserva el seu dors. Passejant per el centre de la ciutat, mirant les seves nombroses tendes i donant una ullada a la pista de gel, en passa el temps per tornar cap l’hotel.

El segon dia a dos quarts de 10 del mati, sis taxis tot terreny ens esperàvem a la porta de l’hotel per portar-nos dalt les muntanyes, el dia era molt solejat, sen se gens de fred, i vam gaudir d’un temps formidable encara que per tot arreu hi havia neu i el paisatge estava completament blanc. Van anar a Artiga de Lin, sota el pic de la Maladeta, on varem gaudir de unes meravelloses vistes, fem la foto de grup, desprès de passejar per aquells paratges varem parar-nos en els ulls del jueu, i a beure aigua molt freda una font que hi ha prop en la mateixa carretera, varem continuar per carreteres de muntanya, enmig del bosc, fent un parell de paredes, la primera a Roca de Serra per fotografiar el pic de l’Aneto, i la segona a l’Area Natural Plan Batalher un espai a l’aire lliure, molt maco amb barbacoes per poder fer menjars, el temps va ser solejat i les vistes a tot arreu precioses, varem gaudir d’un matí esplèndid.

Per la tarda l’autocar ens va portar fins dalt el Pla de Beret, allà el gruix de neu era considerable i van gaudir trepitjant la neu verge, i fins i tot varen poder fer un ninot de neu. Al baixar varem visitar en detall l’església de Sant Andreu de Salardú, és d’estil romànic del segle XIII, destaca la seva torre campanar del segle XIV , el pòrtic romànic, el Crist de Salardú talla policromada de fusta i les seves pintures murals.
També varem parar en el poble d’Arties, visitant la seva mig derruïda església, on un guia local ans va explicar les obres que s’ha estàvem fent de restauració, seguidament el Parador de Turisme dedicat a Gaspar de Portolà, per acabar la visita veient l’únic os que els queda.
El tercer dia sortim de la Vall d’Aran, i ans dirigim cap a Osca, abans parem el poble aragonès d’Ainsa, on el seu nucli principal està en un promontori que s’hi troba tot la part medieval de la ciutat, allà hi ha el castell i a continuació la seva Plaça Major, tota ella porticada i presidida per el ajuntament, també en aquets indrets hi ha l’església de Santa Maria, romànica del segle XI, passegem per els seus voltants on totes les cases son de pedra, i els carrers molt nets, des de dalt a la muralla del castell poden veure una panoràmica de la ciutat i l’unió dels rius Cinca i Ara.
Deixem Ainsa i continuem cap a Jaca, seguint el curs del riu i passant per uns paratges meravellosos, amb uns espadats rocosos molt escarpats que fan el desplaçament molt entretingut, arribem a Jaca a les dues i mitja, on tenim l’hotel Reina Felicia que es troba en una urbanització a les afores de la ciutat, es molt modern, l’únic de quatre estrelles que hi ha a Jaca, primer fem un bon dinar i desprès distribueixen les habitacions i tothom a les cinc en punt té d’estar a punt per l’excursió de la tarda.

San Juan de la Peña, aquet es el monestir que anem a visitar per la tarda, està situat en el mig del Pirineu aragonès i construït en la part alta de la muntanya, està cobert per una gran roca, el seu interior as va emmotllant seguint l’escarpat de la roca; en ell va ser enterrat (segle XI), el primer rei d’Aragó, Ramiro I; després, els nobles feien donacions per poder ser enterrats allà. Destaca l’església preromànica, les pintures de Cosme i Damià, el panteó dels nobles, la capella gòtica de San Victorià i sobre tot el claustre romànic que s’uneix a la mateixa roca formant un pati interior. Seguidament visitem per aquells indrets un altre monestir, el de Santa Creu de Serós, situat a la part baixa de la muntanya, on visitem l’església de Santa María, aquest monestir va tenir recolzament reial durant l’època medieval, estava regentat per monges de la comunitat benedictina, fins a finals del segle XVIII, la seva construcció consta de tres naus i un creuer, la gran torre campanar està sobre el braç del creuer.
El quart dia, sortida a les 9 de l’hotel en direcció a Puente la Reina, fins arribar a Verdum; pel camí veiem pelegrins que fan el camí de Santiago, allà ens desviem cap a Binies, on passem per una carretera estreta entre mig de roques i el riu al fons, les vistes son impressionants, els ulls no tenen temps d’anar captan, des de dalt l’autocar, tota la bellesa d’aquells indrets.

Arribem a la població d’Ansó, visitem l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic del segle XVI, la seva portada es plateresca, amb un interessant retaule barroc en el altar major i una creu renaixentista, l’església està aposentada en el mateix lloc que hi va haver un temple el segle VI, també cal destacar una imatge de la Verge de la Puyeta, i el òrgan situat en el cor de l’església que va ser fabricat a França i per portar-lo per les muntanyes el van tenir que desmuntar-lo, i muntar-lo dins l’església, varem visitar també el museu etnològic i el de art sagrat que es troben dins la mateixa església.
Després ans arriben al poble de Hecho, un altre poble del Pirineu aragonès situat al mig de la Vall de Hecho, allà visitem la seva església i passegem pels carrers del poble amb les seves cases de pedra, cal destacar la plaça major amb una escultura al mig de la plaça, una vegada varem acabar de visitar-lo tornem cap l’autocar que porta l’hotel a dinar.
Per la tarda visita a Jaca, aquesta ciutat té 12,000 habitants, està situada al nord d’Aragó, és un important centre turístic i de deports d’hivern.
Visitem la seva catedral que és la primera del país d’estil romànic, construïda el segle XI, per consolidar com un punt clau en el Camí a Santiago.
L’exterior de la Catedral té en la seva fatxada frontal, l’atri i una portada i en la seva fatxada sud, un pòrtic amb arc de mig punt. El interior de la catedral consta de una nau principal flanquejada per dues naus més petites. La cúpula se sosté gracies a uns suports cònics, reforçats per arcs de mig punt, es tracta de la cúpula romànica més antiga d’Espanya.
Jaca, té una situació estratègica peculiar, que fa que tingui una naturalesa fronterera, que anat modulant el seu creixement durant molts segles, com un espai defensiu, axó s’ha fet evident amb les seves construccions, entre elles destaca la Ciutadella, singular fortalesa pentagonal del segle XVI.
Visitem la Ciutadella, que està regentada per el exèrcit de Terra, una guia ens acompanya i explica les peculiaritats del recinte.

La Ciutadella vista des de l’aire té una forma de un pentàgon regular, on en cada vèrtex se han instal·lat baluards perfectament armats. El conjunt està rodejat de un fos en el que una desena de cérvols hi viuen. Es l’única Ciutadella del mon que està separada de altres edificacions.
La seva historia militar es breu i paradoxa, ja que fou construïda per defensar la frontera dels atacs francesos, i l’única vegada que ha entrat en batalla va ser en la guerra de la Independència, quan estava ocupada per els francesos i els espanyols intentàvem recuperar-la.
També varem visitar el Museu de Miniatures militars que es troba dins el seu recinte. Dins aquest Museu hi ha una col·lecció de figuretes de soldadets de plom; té més de 35.000 peces, hi estan posades cronològicament en vitrines, que van des de l’antic Egipte fins la Segona Guerra Mundial.
El cinquè dia vam sortir a les nou de Jaca en direcció sud cap a la planúria de la Hoya on, sobre un promontori rocós, es troba el castell de Loarre, ajudats per un guia local el varem visitar detingudament.

El castell de Loarre, fou construït en el segle XI per ordre del rei Sancho III, per protegir tot aquell territori dels moros, posteriorment va ser ampliat i es va fundar un monestir de canònics regulars. Està considerada la fortalesa millor conservada d’Europa; s’hi han fet varies pel·lícules d’època en ella.
En l’hostatgeria del castell, en mig de una gran camaraderia varem fer el dinar de comiat; seguidament tornem cap a Castellar on hi arriben cap a dos quarts de 8 de la tarda.
Cal destacar d’aquest viatge, com a característica principal, la gran companyonia de tots els components, fet que es posava de manifest quan ans trobàvem tots junts dins l’autocar; acudits, poesies, anècdotes, cançons (totes les del repertori), feien que els desplaçaments els trobéssim curts. També va ajudar el temps que vam tenir, que junt amb la qualitat del servei i menjar dels hotels, han fet una excursió de molt bon record.

Rocamadour 2007

Circuit per terres franceses

ROCAMADOUR
del 22 al 26 d’octubre del 2007

Sortida de Castellar a les 7 del matí, i per autopista anem cap a Girona, fem parada a La Junquera, entrada a França i arribada cap a l’una del mijdia a Carcasone situat a 160 kilómets de la frontera.
Carcasone , ciutat de 47.000 habitants, té dues parts ben diferenciades la ciudadela o castell fortificat i la part de la villa que es va anar edificant posteriorment en el seu exterior .
Carcasona era un punt de pas molt estrategic, ja que estava en una cruïlla de camins molt freqüentada pels mercaders, i per poder passar tenien que pagar importants impostos , que inclós arrribavem a tenir el valor de la meitat de la mercancia que duien, per poder travessar el seu territori. Per axó era un lloc desitjat pel nobles en l’edat mitjana i per qualsevol excusa el castell era asediat, donant lloc a nombrosas batalles en el seu terma.
Varem visitar el castell pel seu exterior i varem dinar en un restaurant dins el seu mateix recinte.
Per la tarda ens van desplazar cap nord passant per a Tolouse i Cahors fins arribar a Rocamadour, un pobla de 1000 habitants, on en un penya segat de 102 metres d’alçada, hi ha construït e incrustat en mig del terreny el Santuari de la Verge Negra, que data del 1166, i que des de un principi va ser un lloc important de peregrinació.
Ens varem aposentà a la part alta del poble en l’Hotel du Chateu on varem sopar i descansar del viatge.
La primera sortida va ser a la població de Sarlat que està situada al departament de la Dordoña en la regió de Aquitania, es el centre del Perigord-Nord, la seva població es de uns 12.000 habitants.
El seu centre històric ha estat miraculosament salvat gracies a la llei promulgada el 4 d’agost de 1962, en que salvaguardava les zones antigues i que edemes tenien un pla econòmic de restauració que va ser aplicat a Sarlat per primera vegada a tota França, això far que sigui un dels llocs més visitats de tota la regió, amb una afluència de dos milions i mig de visitants l’any.
Visitem la ciutat passant per els seus carrers medievals i les façanes del seus edificis que se han conservat intactes gracies a l’anterior llei, ja que han rebut les subvencions necessàries per anar tenint tot el carisma de l’edat mitjana.

Visitem també la torre de Sant Bernat coneguda com la “llanterna dels morts”, edificació singular, on es col·locava una llum dalt de tot i que es feia a les proximitats del cementiri per mostrar on estàvem les persones enterrades.
Fem la visita a l’església catedral de Santa Maria reconvertida en un mercat cobert i centre cultural, però continuant tenint l’estructura de una catedral.

Seguidament anem a fer una passejada amb barca pel riu Dordogne on durant un parell d’hores, podem gaudir veient varis castells medievals que estan a la seva bora com el de Lacoste, Castenaud i Marqueyssac, junts amb els penya-segats de Pendoiles .
Al dia següent el dediquem a ROCAMADOUR, nosaltres estem situats a la part alta de la població, en el hotel du Chateau que està a la mateixa alçada que el castell que va ser construït per defensar el monestir que està al mig del penya segat.
Una característica de l’hotel es que tenen el menjador i la piscina separats de l’edifici principal on hi ha les habitacions. La qualitat, la presentació dels plats, i el servei , i l’atenció al client va ser immillorable, en el restaurant teníem reservat, per tot el grup, un lloc durant tota l’excursió, on vam estar molt ben atesos.

Sortim de l’hotel per anar a peu fins on hi ha el Castell, ja que està a la mateixa alçada, també si troba l’estació del cremallera i al seu costat hi ha un camí ben conservat que va baixant diversos nivells del penya segat, seguint les estacions del Via Crucis fins arribar els edificis del Santuari que estant incrustats en el mig del precipici.
El edifici principal es l’església de Santa Maria del 1479, on podem trobar a la Verge Negra, suposadament esculpida per Sant Amador.
En l’entrada a l’església hi ha una gran terrassa anomenada Pla de Sant Miquel, on hi ha incrustada a la roca una espasa trancada que es diu que és un fragment del Durandal, la que la duia l’heroi Rotllant. Las parets de l’interior de la església del Salvador estan recobertes de pintures i inscripcions .
Des de el primer moment el monestir va ser un lloc de peregrinació, i la devoció a la Verge Negra va ser molt popular durant l’edat mitja era un lloc molt visitat fent la competència al camí de Santiago d’Espanya. La peregrinació en aquell temps era molt freqüentada perquè apart del seu esperit religiós i havia el desplaçament de la gent que portava a veure paisatges i països nous. Aprofitant una escalinata fins arribar a la part baixa del poble varem fer la foto de grup.

En la part més baixa del pobla tocant al riu Alzou hi ha el carrer principal que es per a vianants on està ple de tendes de souvenirs i bars pels nombrosos visitants que van per aquells indrets. La tornada a la part alta, molts la van fer plàcidament pujant per el cremallera fins dalt al Castell.
Un altre població que van visitar detingudament va ser Figeac de 10.500 habitants, punt obligat de tots els peregrins que anàvem a Rocamadour a veure la Verge Negra, classificada ciutat privilegiada d’art e historia. La part vella ha guardat els carrerons tortuosos de la Edat Mitjana, allà si poden veure nombroses cases antigues amb gres, també l’edifici de la moneda actualment convertit en Museu, també anem a la seva església parroquial plena de figures daurades i vitralls a les parets.
Visitem la plaça de les escriptures on es troba una reproducció gegant de la cèlebre Pedra Rosseta gracies a la qual Jean François Champollion, fill de Figeac, va poder desxifrar els jeroglífics egipcis.
La pedra Rosseta fou descoberta el 1799 en el poble egipci de Rashid, per les tropes de Napoleó, es una pedra de granit negra ,en que hi ha reproduïdes, un decret del faraó Ptolomeo V ,en tres formes d’escriptura diferents, la jeroglífica, la demòtica i la grega uncial, i gracies a lo qual els estudiosos Thomas Young i Champollion van poder desxifrar l’ idioma de l’antic egipci.

Una característica d’aquesta zona es la gran quantitat de grutes naturals que existeixen en el seu subsòl, varem visitar la més gran de totes, l’ anomenada Gruta de Padirac que es un gran forat que té 103 metres de profunditat, en el seu interior hi ha un gran llac i un riu de aigües tranqui-les per on van navegar durant 500 metres, tan la baixada com la pujada es va fer amb còmodes ascensors.

Vam passejar amb l’autocar per tota aquesta zona fent-nos adonar que els castells on vivien els senyors feudals estàvem distanciats de manera que es podessin comunicar
per senyals en cas de perill .
Visitem el poblet de Carennac on entren a la seva església que destaca la portada romànica de Sant Pierre del segle XII, també parem a visitar el poble medieval de Loubressac i per últim anem a una granja de cabres, arribem a l’hora de munyir-les amb el vist i plau del boc que està davant de tot controlant l’operació, allà produeixen el famós formatge local que tothom en va comprar, deixant l’autocar perfumat per uns quans dies.
Estem al final del circuit, i ha estat molt instructiu, hem trepitjar uns terrenys amb molta historia, ja que per aquets indrets van aparèixer cap el 1.150 uns estranys missioners barbuts que vestien tot de negre amb cordes per cinturó que predicaven per les places dels pobles un missatge d’amor i tolerància, en contraposició el de la església de Roma d’aquell temps que constantment amenaçava amb la por de l’ infern.
El seu origen era búlgar i es van escampa per tot Europa fins arribar a França on van trobar bona acollida i es van aposentar per tot el sud i nord de Catalunya eren els Càtars.
Ells mateixos s’anomenaven homes bons, tenien dos principis irreductibles el Bé i el Mal (Deu i el dimoni), aquesta doctrina anava en contra del poder temporal de l’església.
Els grans senyors feudals del segle XII residents per aquelles contrades els van protegir ja que estàvem interessats en emparar postures que anessin en contra del feudalisme eclesiàstic, degut axó els càtars van tenir el seus centres principals a Tolosa, Narbona, Carcassona i la Vall d’Aran.
A mitjans del segle XIII fou establerta l’ inquisició i el papa Gregori XII va manar combatre’ls amb tota rigidesa que va durar fins a principis del segle XIV.
El dinar de comiat es va fer ja a Catalunya en l’Hotel Figueres Parc, i l’arribada a Castellar va estar cap a les vuit del vespre.
Ha estat un circuit digne de recordar on hem ampliat la nostre cultureta, però lo més important ha estat la gran camaraderia entre tots els components de l’expedició, tots els desplaçaments entre cants, acudits, poesies, i lectures es van fer molt curts. Ha deixat un bon record.