Escocia i Anglaterra 2008

Viatge a Escòcia i Anglaterra
Del 30 de juny al 9 de juliol del 2008Dilluns, 30 de junySortida de Castellar a les 10 del matí, al arribar l’aeroport de Barcelona, de seguida varem fer la tramitació dels bitllets, i passa el control de la policia, ja que l’avió surt a les 13,55. Però un cop dalt l’avió, tarda molt en despagà i fa molta calor en el seu interior, més tard en Ricard, que estava en la finestra, ens va informar que per engegar els motors va caldre un estimulador per axó varem trigar tant a sortir. Una característica del vol, era que no hi havia servei de dinar, pagant et servien uns entrepans, sen se poder escollir gaire, i els últims no més lo que quedava, axó es el preu dels vols a vaig cost.
L’arribada a Edimburg va ser a les 4,45 de la tarda, varem tenir que endarrerir el rellotge una hora, ans varem portar l’hotel Ramada situat en Princess Street, el carrer principal d’ Edimburg, on ans varem aposentar.
El carrer solament té edificacions en una banda, en el altre tot es jardí i en la seva part més alta hi ha tota la ciutat antiga , en un extrem, el famós castell d’Edimburg, en la part central el Palau, formant la famosa “mile escocesa” i la resta de les edificacions antigues, des de la habitació tenies una magnifica vista panoràmica de la ciutat antiga, també una característica de aquest carrer era el seu transit, una gran quantitat d’autobusos circulaven amb las dues direccions.
No més arribar, ja ans varem tenir que arreglar per anar a un sopar de gala en el Jamie’s scottish, que està molt proper l’hotel, allà a l’entrada un típic gaiter ens donà la benvinguda, el menjador era molt gran, ple de taules allargades que es varem anar omplin amb diferents grups de gent de distints països i al mig del menjador un entarimat on un grup tocava música escocesa . Un showman vestit amb la típica faldilla escocesa anava preguntant a cada taula del país que érem, i animava el sopar explicant acudits que no enteníem gaire, però com que gesticulava molt va ser molt entretingut, era una barreja de gastronomia i folklore amb musica, ball i cants típics del país.
Dimarts, 1 juliolA les 8 del matí, ans varem trobar tots el menjador d’hotel per esmorzar i poder estar abans de les 9 en la part antiga de la ciutat per fer una visita detinguda al castell d’Edimburg, a la seva entrada ja varem trobar un grup de gaiters que s’estaven preparant per donant-se la benvinguda, desprès varem entrar fins una explanada que hi ha el mig del castell, allà uns soldats convenientment uniformats feien guàrdia a les entrades dels diferents departaments . Varen visitar el museu de les armes, i diferents estàncies del castell que fou residencia de molts reis, entre ells la Reina Maria Estuardo i el seu fill, i també del rei Jaume I d’Anglaterra.
Des de l’alçada que es troba el castell, varem poder gaudir de unes vistes magnífiques de la part més moderna de la ciutat, i fer unes fotos al costat dels nombrosos canons que hi ha per defensar el castell.
Amb l’autocar varem recórrer la Old Town (Ciutat Vella) fins el Palau de Holyrood House, és el carrer més antic de Edimburg i que forma la Mile Escocesa. No varem poder visitar el Palau ja que en aquells dies la reina estava de visita i no deixaven visitar-lo.
Per la tarda anada al port, a visitar Royal Yacht Britannia, impressionant iot que va pertànyer des del 1954 fins el 1997 a la família reial anglesa, Ara s’ha convertit en museu per que ens puguem fer una idea de la forma de vida a bord. Seguint un àudio, fem una gira per les cinc cobertes, descobrim els aspectes més notables com el dormitori de la reina, el menjador, la sala de recepció, i els diferents departaments del iot.
Seguidament l’autocar ens portà a 11 km d’Edimburg ha fer l’interessant visita a Rosslyn Chapel, església que deu la seva fama a les seves talles de pedra, va començar la seva construcció el 1440 per ordre de Sir William St. Clair que volia reproduir el Temple de Salomó en terres escoceses.
Varem veure diferents símbols pagans i cristians, la columna de l’aprenent que segon la llegenda va construí estan el mestre d’obra fora i que el tornar, al veure la seva bellesa va tenir una enveja tant forta que el va colpejar amb un mall i el va matar.
El lloc està carregat simbologia, que ha donat origen a moltes conjetures que casi totes apunten a la possibilitat a que el mític Grial, la copa en que va fer servir Jesucrist durant l’Últim Sopar, està en el interior del temple. Totes aquestes teories han donat peu a diferents escrits, que abans solament circulàvem per ambients molt reduïts i que ara gracies a la novel·la el Codi da Vinci s’han fet molt populars.
Dimecres, 2 de juliolSortim a les nou i mitja d’Edimburg per iniciar la nostra ruta cap el nord, veient en primer lloc l’impressionant obra d’enginyeria del pont Forth Bridge, té 2,5 km de llargada i 45 metres d’alçada sobre el fiord d’aquest mateix nom i que serveix d’arteria de comunicació entre el nord-est i el sud-est del país, l’antic hi passa solament el tren i a pocs metres hi ha el modern, també molt espectacular, on hi passa tot el demés transit rodat.

Continuem viatge fins el Palau de Scone, residencia dels comptes de Monsfield, lloc on molts reis escocesos van ser coronats dons hi havia la Pedra del Destí, mes coneguda com la pedra de Scone, portada allà en el any 838, i la tradició era que la pedra era un signe de poder i tal era la seva importància que en 1296 la van traslladar a la Abadia de Westminster i més tard al castell d’Edimburg, i solament surt per celebrar futures coronacions. Passegem per els seus jardins amb arbres mil·lenaris i galls dindis voltant per aquells entorns.
A continuació visitem la Catedral de Dunkeld, situada a la vora del riu Tay, la catedral té dues parts ben diferenciades el cor en bon estat de conservació , i el seu costat la nau en ruïnes que està desproveïda de sostre, degut a ser incendiada en el segle XVI per les guerres religioses que hi havia en aquells temps. El entorn es un indret extremadament bucòlic, en ell acostumava passar les seves vacacions l’escriptora de contes infantils Beatrix Potter.
Per la tarda visitem les destil·laries Edradour, son las més petites d’Escocia, on tan sols hi treballen 3 persones a jornada completa, està a prop del poble de Pitlochry, produeixen un whisky molt apreciat, net, fresc, i atractiu gracies a la seva aigua del riu Spey i la seva característica principal es el gust dolç i cremós del principi amb el sabor sec del final.

Dijous, 3 de juliolSortim el mati de l’hotel Arms, situat a la població de Grantown, per anar a visitar el castell de Cawdor, fem una visita detallada dels jardins del castell, a continuació la fotografia de tot el grup a l’entrada del castell, i desprès entrem a veure les seves dependencies, en el seu interior presideix el saló el retrat de Pryse Campbell compte de Cawdor, destaca per que la seva indumentària típica de Highlands, que en aquells temps estava prohibida.
A continuació ans dirigim a la ciutat d’Inverness, que està a 22 km al nord del castell, es la ciutat que visitem més al nord d’Escocia, es la capital de la Terres Altes, té 38,200 habitants, degut a la seva posició, és una ciutat que a lo llarg de la seva historia anat passant per diferents mans, des de els anglesos, a la dels escocesos, més endavant als clans de les Terres Altes, desprès als partidaris de Maria Estuardo, i als jacobites.
En la ciutat d’Inverness, parem al costat de Kessock Bridge, un pont colgant que està sobre l’estuari del Beauly, la seva longitud es de 1,052 metres, amb una alçada de 29 m., travessem el pont i passegem pel costat del riu, fins l’hora de dinar, en un restaurant molt a prop en el mig de la ciutat.
Per la tarda, realitzem un creuer pel Llac Ness, una manera excel·lent d’explorar la grandesa del llac amb el seu esplèndid paisatge, els mites i llegendes del llac conegudes per tothom as fan presents, es el més gran d’Escócia té una amplada de 2 km i una fondària de 230 metres, travessa totes les Terres Altes va de Inverness a Fort William. Visitem el Urquhart Castle que s’aixeca sobre un promontori a la banda nord del llac, el castell està mig en ruïnes, data del segle XII, i els anglesos i escocesos van anar alterna’n la seva possessió fins el segle XVII. Allà ja ens esperava l’autocar, amb ell varem continuar el viatge fins a Fort Augustus, per veure l’intel·ligent sistema d’encluses que es construïren en el canal de Caledonia a principis del segle XVIII, n’hi han 29 que cada una de elles supera un desnivell de 2,5 metres. Seguidament continuem fins a la població d’Oban, on ans allotgem en l’hotel Caledonian.
Divendres, 4 de juliolOban es una població de 7,500 habitants, viu fundamentalment del turisme, l’hotel està situat en el passeig marítim, davant mateix del seu port pesquer, Oban es el punt d’enllaç de les nombroses illes que hi han el seu voltant; es comuniquen per ferrys que fan els trajectes seguint un horari puntual.
A les 11,30 en punt del matí un ferry ans dur, junt amb l’autocar a l’illa de Mull, on per anar a dinar tenim que travessar-la tota. Les carreteres son estretes i sinuoses de un sol carril, tenen espais reservats per els avançaments; després de dinar un altre ferry més petit ans porta a l’illa d’Iona, un dels llocs més venerats d’Escòcia, on fa més de 1.400 anys, San Columba i els seus companys van fundar una comunitat on avui dia hi ha l’Abadia, allà va tenir lloc el naixement del Cristianisme a Escòcia. Visitem ràpidament l’Abadia, ja que teníem el temps just per retornar cap a Oban. El dia ha estat completament marítim i gracies a la bondat del temps, esplèndid.
Dissabte, 5 de juliolSortida a les 9 d’Oban, cap al sud, la primera parada es l’església de St. Connan, que es troba al costat del llac Awe, el més llarg d’Escòcia, després ans arribem al castell d’Inveraray d’estil neogòtic, terra del Ducs d’Argyll, cap del Clan Cambells, visitem el castell, on en el vestíbul hi ha una col·lecció de d’armes (llances, hacs i sabres), el saló amb els pintures dels diferents ducs que hi van habitar, el menjador, dormitori principal, i el saló de tapissos, donen testimoni del seu poder i riquesa.
Dinem en el restaurant The Archill Hotel situat en el petit i pintoresc poble d’Inveraray de 399 habitants, que està a la vora del llac Fyne, va ser fundat al igual que el castell pel duc Cambell.
Per la tarda continuem viatge cap al Llac Lomond, el més gran de Gran Bretanya, voltat d’espectaculars paisatges, fins arribar a la ciutat de Stirling de 36.600 habitants, on visitem el seu famós castell, situat en un abrupte penyal que fan de Stirling ona de les fortaleses més poderoses d’Escòcia, va ser residencia real de los Estuardo; visitem detingudament el castell les seves nombroses dependencies, el gran saló del tron amb tapissos per les parets, on va ser coronada Maria Estuardo reina d’Escòcia en tant sols 13 mesos d’edat, els aposentes reals, i també els diferents oficis que es feien dins el castell. El temps era molt plujós, en el pati d’armes, per escoltar les explicacions del guia, anàvem tots amb el paraigües.
Continuem fins a Glasgow que es la ciutat més poblada d’Escócia amb 760.000 habitants, es des de fa segles un important nucli industrial i degut principalment al seu port, un gran centre comercial. La prosperitat de Glasgow es deu des de la edat mitja per el seu comerç de sucre, tabac i teixits.
Fem una ruta panoràmica amb l’autocar per tota la ciutat, fins a parar en la Catedral, impressionant edifici gòtic, encaixonat entre Royal Infirmary i la Necròpolis, la seva edificació data del segle XIII i XIV. La visita va es exterior ja que degut al hora que van arribar estava tancada al públic. Seguidament sortim de la ciutat per anar The Pond Hotel on ans allotgem.
Diumenge, 6 de juliolContinua plovent, sortim d’hotel en direcció sud, deixem Escòcia i entrem Anglaterra per el districte dels llacs, que estan situats al nord-oest d’Anglaterra, es un dels llocs coneguts per la seva exclusiva i natural bellesa, malauradament degut el temps plujós que feia, no varem poder fer cap parada i amb l’autocar varem anar avançant fins arribar al llac Windermere, on varem parar per dinar, el llac estava ple d’ànecs i cignes banyant-se a la seva vorera, allà hi teníem el restaurant, per la televisió feien la final de tenis del torneig de Wimbledon amb el Nadal com a finalista, varem poder veure els primers jocs.
Per la tarda, continuem viatge cap el sud en direcció a Leeds, mentre des de l’autocar anem admirant el meravellós paisatge del nord d’Anglaterra.
Arribada a Leeds a mitja tarda, ans allotgem l’Hotel Holiday Inn, al hora de sopar varem poder acabar de veure el partit de tenis amb victòria del tenista espanyol Nadal.
Dilluns, 7 de juliolEl matí sortim de Leeds i anem cap a York, on visitem l’impressionant catedral gòtica, York Minster, es la segona catedral gòtica més gran d’Europa, va ser començada en el segle XII, l’actual estructura es del segle XIV, i les seves altes torres del segle XV, destaca en el seu interior la particular bellesa del cor, la sala capitular i els seus vitralls, originals la gran majoria.La ciutat de York, està rodejada de muralles romàniques per las que si pot passejar, i encara que el dia estava molt plujós, varem fer una passejada fins la Torre Fishergate, on a prop hi havia el restaurant per anar a dinar.
Per la tarda continuem viatge cap al sud fins arribar a la ciutat de Londres cap a les vuit del vespre.

Com té per costum la Nuri, després de sopar un grup de voluntaris van anar a donar un tom per el centre de Londres, a passejar i veure els edificis il·luminats, agafant el metro i esperant no tenir cap contratemps.
Dimarts, 8 de juliolLa visita a la ciutat de Londres la comencem a les 9 del matí, fent un recorregut amb l’autocar, on una guia ens va explicant els fets històrics per on passem, en primer lloc quedem parats de l’extensió de la ciutat de Londres, té la superfície més gran d’Europa, l’hotel està situat en un extrem i per anar al centre travessem varis districtes, en un d’ells, hi han totes les casses blanques iguales, amb dues escales una pel servei que va a baix i el altre pels Sres. que va dalt, s’han fet nombroses pel·lícules i series de televisió, totes elles es van construí durant a l’època de la Reina Victoria, també la guia ens indica, els monuments, llocs i cases de personatges famosos.
Londres està situada a la bora del riu Tàmesis, té 12 milions de habitants, i es una de les capitals més visitades del mon, nosaltres anem cap al centre, en el West End lloc d’oci i compra, allà es troba Trafalgar Square, el Soho, Picadilly Circus, fins arribar a la City, el principal centre bancari i de negocis del mon; parem a prop del Pont de Londres, al costat de la Torre de Londres que la visitem detingudament,
La torre de Londres, es un edifici quadrat amb torretes a cada cantonada, d’aquí li ve el nom. És un indret emblemàtic en la historia anglesa, ha estat utilitzat com a Palau, Fortalesa, Armeria, Refugi, Presó i també lloc d’execució de personatges d’alt rang i rellevància, a tot lo llarg de la seva historia; el control de la Torre està a càrrec d’alabarders, que actuen també de guies, varem veure l’única dona alabardera de l’historia, també els sis corbs que mantenen en molta cura, ja que segons diu la tradició, si desapareixent, la monarquia també. Varem fer una visita detallada de les seves dependencies, primerament veient vídeos de les recents coronacions, per passar després a veure la col·lecció de corones de la reina. El anar a dinar passem pel costat del famós Pont de Waterloo, i per el ull de Londres, una gran roda situada al costat del riu Tàmesis.

El restaurant està situat al costat de Trafalgar Square en el centre de Londres, aquesta plaça commemora la victòria de la armada anglesa sobre els francesos i espanyols en la Batalla de Trafalgar, en el mig de la plaça hi ha la columna del almirall Nelson. Per la tarda anem a visitar l’Abadia de Westminster, església gòtica, la seva grandària és la de una Catedral, lloc tradicional de coronacions i enterraments dels monarques anglesos i també de personatges famosos britànics com Darwin, Newton, Handel, Dickens, Livingston, etc. A continuació anem a fer una visita al bunker que tenia Churchill durant la segona guerra mundial, un espai subterrani, on se seguien totes les incidències de la gran guerra, i abans de tornar l’hotel fem una parada en el Parlament per fotografiar el famós Big-Ben.
La Nuri dona una opció de quedar-se al centre de Londres, per passejar o prendre un refresc, però tornar l’hotel amb el metro, ja que l’autocar desprès de deixar el personal l’hotel te d’estar parat.
Dimecres, 9 de juliolEl dia continua sent plujós, la primera parada la fem al costat del famós Teatre Royal Albert Hall, un dels més coneguts del mon, amb capacitat per 8.000 espectadors, va ser construït per la Reina Victòria en memòria del seu marit Albert, pel seu escenari han passat els més grans artistes de tots els generes des del clàssic fins el rock. Davant mateix del Teatre en mig de un jardí, hi ha el magnífic monument al Príncep Albert.

La segona visita es els magatzems Harrods, on visitem la planta egípcia, on totes les estàtues tenen la cara Al-Fayed el seu propietari, també hi ha les fotografies dels malaurats Dodi i Diana amb l’anell de prometatge, varem passejar per les plantes dels aliments, la col·locació de les diferents fruites amb el seu colorit eren dignes de mirar. A continuació anem al palau de Buckingham, residencia oficial de la Reina Isabel II, una atracció turística és el relleu de la guàrdia, que va ser bastant deslluïda degut a la pluja que feia.
Per acabar al matí ans donen temps lliure en el Covent Garden, un dels llocs més vius de Londres, ple de tendes, cafès, on molts artistes desconeguts mostren les seves habilitats. Després de dinar ans desplacem fins al Aeroport de Luton situat a uns 50 kilòmetres del centre de Londres, la seva terminal es relativament petita, ja que generalment no hi ha més de cinc o sis avions en pista.
L’arribada a Barcelona, va ser a prop de les onze del vespre, i a Castellar cap a les 12 i mitja, amb la satisfacció de tornar a estar a casa, i amb el record d’un viatge instructiu i molt interessant.