ROCAMADOUR
del 22 al 26 d’octubre del 2007
Sortida de Castellar a les 7 del matí, i per autopista anem cap a Girona, fem parada a La Junquera, entrada a França i arribada cap a l’una del mijdia a Carcasone situat a 160 kilómets de la frontera.
Carcasone , ciutat de 47.000 habitants, té dues parts ben diferenciades la ciudadela o castell fortificat i la part de la villa que es va anar edificant posteriorment en el seu exterior .
Carcasona era un punt de pas molt estrategic, ja que estava en una cruïlla de camins molt freqüentada pels mercaders, i per poder passar tenien que pagar importants impostos , que inclós arrribavem a tenir el valor de la meitat de la mercancia que duien, per poder travessar el seu territori. Per axó era un lloc desitjat pel nobles en l’edat mitjana i per qualsevol excusa el castell era asediat, donant lloc a nombrosas batalles en el seu terma.
Varem visitar el castell pel seu exterior i varem dinar en un restaurant dins el seu mateix recinte.
Per la tarda ens van desplazar cap nord passant per a Tolouse i Cahors fins arribar a Rocamadour, un pobla de 1000 habitants, on en un penya segat de 102 metres d’alçada, hi ha construït e incrustat en mig del terreny el Santuari de la Verge Negra, que data del 1166, i que des de un principi va ser un lloc important de peregrinació.
Ens varem aposentà a la part alta del poble en l’Hotel du Chateu on varem sopar i descansar del viatge.
La primera sortida va ser a la població de Sarlat que està situada al departament de la Dordoña en la regió de Aquitania, es el centre del Perigord-Nord, la seva població es de uns 12.000 habitants.
El seu centre històric ha estat miraculosament salvat gracies a la llei promulgada el 4 d’agost de 1962, en que salvaguardava les zones antigues i que edemes tenien un pla econòmic de restauració que va ser aplicat a Sarlat per primera vegada a tota França, això far que sigui un dels llocs més visitats de tota la regió, amb una afluència de dos milions i mig de visitants l’any.
Visitem la ciutat passant per els seus carrers medievals i les façanes del seus edificis que se han conservat intactes gracies a l’anterior llei, ja que han rebut les subvencions necessàries per anar tenint tot el carisma de l’edat mitjana.
del 22 al 26 d’octubre del 2007
Sortida de Castellar a les 7 del matí, i per autopista anem cap a Girona, fem parada a La Junquera, entrada a França i arribada cap a l’una del mijdia a Carcasone situat a 160 kilómets de la frontera.
Carcasone , ciutat de 47.000 habitants, té dues parts ben diferenciades la ciudadela o castell fortificat i la part de la villa que es va anar edificant posteriorment en el seu exterior .
Carcasona era un punt de pas molt estrategic, ja que estava en una cruïlla de camins molt freqüentada pels mercaders, i per poder passar tenien que pagar importants impostos , que inclós arrribavem a tenir el valor de la meitat de la mercancia que duien, per poder travessar el seu territori. Per axó era un lloc desitjat pel nobles en l’edat mitjana i per qualsevol excusa el castell era asediat, donant lloc a nombrosas batalles en el seu terma.
Varem visitar el castell pel seu exterior i varem dinar en un restaurant dins el seu mateix recinte.
Per la tarda ens van desplazar cap nord passant per a Tolouse i Cahors fins arribar a Rocamadour, un pobla de 1000 habitants, on en un penya segat de 102 metres d’alçada, hi ha construït e incrustat en mig del terreny el Santuari de la Verge Negra, que data del 1166, i que des de un principi va ser un lloc important de peregrinació.
Ens varem aposentà a la part alta del poble en l’Hotel du Chateu on varem sopar i descansar del viatge.
La primera sortida va ser a la població de Sarlat que està situada al departament de la Dordoña en la regió de Aquitania, es el centre del Perigord-Nord, la seva població es de uns 12.000 habitants.
El seu centre històric ha estat miraculosament salvat gracies a la llei promulgada el 4 d’agost de 1962, en que salvaguardava les zones antigues i que edemes tenien un pla econòmic de restauració que va ser aplicat a Sarlat per primera vegada a tota França, això far que sigui un dels llocs més visitats de tota la regió, amb una afluència de dos milions i mig de visitants l’any.
Visitem la ciutat passant per els seus carrers medievals i les façanes del seus edificis que se han conservat intactes gracies a l’anterior llei, ja que han rebut les subvencions necessàries per anar tenint tot el carisma de l’edat mitjana. Visitem també la torre de Sant Bernat coneguda com la “llanterna dels morts”, edificació singular, on es col·locava una llum dalt de tot i que es feia a les proximitats del cementiri per mostrar on estàvem les persones enterrades.
Fem la visita a l’església catedral de Santa Maria reconvertida en un mercat cobert i centre cultural, però continuant tenint l’estructura de una catedral.
Fem la visita a l’església catedral de Santa Maria reconvertida en un mercat cobert i centre cultural, però continuant tenint l’estructura de una catedral.
Seguidament anem a fer una passejada amb barca pel riu Dordogne on durant un parell d’hores, podem gaudir veient varis castells medievals que estan a la seva bora com el de Lacoste, Castenaud i Marqueyssac, junts amb els penya-segats de Pendoiles .
Al dia següent el dediquem a ROCAMADOUR, nosaltres estem situats a la part alta de la població, en el hotel du Chateau que està a la mateixa alçada que el castell que va ser construït per defensar el monestir que està al mig del penya segat.
Una característica de l’hotel es que tenen el menjador i la piscina separats de l’edifici principal on hi ha les habitacions. La qualitat, la presentació dels plats, i el servei , i l’atenció al client va ser immillorable, en el restaurant teníem reservat, per tot el grup, un lloc durant tota l’excursió, on vam estar molt ben atesos.
Al dia següent el dediquem a ROCAMADOUR, nosaltres estem situats a la part alta de la població, en el hotel du Chateau que està a la mateixa alçada que el castell que va ser construït per defensar el monestir que està al mig del penya segat.
Una característica de l’hotel es que tenen el menjador i la piscina separats de l’edifici principal on hi ha les habitacions. La qualitat, la presentació dels plats, i el servei , i l’atenció al client va ser immillorable, en el restaurant teníem reservat, per tot el grup, un lloc durant tota l’excursió, on vam estar molt ben atesos.
Sortim de l’hotel per anar a peu fins on hi ha el Castell, ja que està a la mateixa alçada, també si troba l’estació del cremallera i al seu costat hi ha un camí ben conservat que va baixant diversos nivells del penya segat, seguint les estacions del Via Crucis fins arribar els edificis del Santuari que estant incrustats en el mig del precipici.
El edifici principal es l’església de Santa Maria del 1479, on podem trobar a la Verge Negra, suposadament esculpida per Sant Amador.
En l’entrada a l’església hi ha una gran terrassa anomenada Pla de Sant Miquel, on hi ha incrustada a la roca una espasa trancada que es diu que és un fragment del Durandal, la que la duia l’heroi Rotllant. Las parets de l’interior de la església del Salvador estan recobertes de pintures i inscripcions .
Des de el primer moment el monestir va ser un lloc de peregrinació, i la devoció a la Verge Negra va ser molt popular durant l’edat mitja era un lloc molt visitat fent la competència al camí de Santiago d’Espanya. La peregrinació en aquell temps era molt freqüentada perquè apart del seu esperit religiós i havia el desplaçament de la gent que portava a veure paisatges i països nous. Aprofitant una escalinata fins arribar a la part baixa del poble varem fer la foto de grup.
El edifici principal es l’església de Santa Maria del 1479, on podem trobar a la Verge Negra, suposadament esculpida per Sant Amador.
En l’entrada a l’església hi ha una gran terrassa anomenada Pla de Sant Miquel, on hi ha incrustada a la roca una espasa trancada que es diu que és un fragment del Durandal, la que la duia l’heroi Rotllant. Las parets de l’interior de la església del Salvador estan recobertes de pintures i inscripcions .
Des de el primer moment el monestir va ser un lloc de peregrinació, i la devoció a la Verge Negra va ser molt popular durant l’edat mitja era un lloc molt visitat fent la competència al camí de Santiago d’Espanya. La peregrinació en aquell temps era molt freqüentada perquè apart del seu esperit religiós i havia el desplaçament de la gent que portava a veure paisatges i països nous. Aprofitant una escalinata fins arribar a la part baixa del poble varem fer la foto de grup.
En la part més baixa del pobla tocant al riu Alzou hi ha el carrer principal que es per a vianants on està ple de tendes de souvenirs i bars pels nombrosos visitants que van per aquells indrets. La tornada a la part alta, molts la van fer plàcidament pujant per el cremallera fins dalt al Castell.
Un altre població que van visitar detingudament va ser Figeac de 10.500 habitants, punt obligat de tots els peregrins que anàvem a Rocamadour a veure la Verge Negra, classificada ciutat privilegiada d’art e historia. La part vella ha guardat els carrerons tortuosos de la Edat Mitjana, allà si poden veure nombroses cases antigues amb gres, també l’edifici de la moneda actualment convertit en Museu, també anem a la seva església parroquial plena de figures daurades i vitralls a les parets.
Visitem la plaça de les escriptures on es troba una reproducció gegant de la cèlebre Pedra Rosseta gracies a la qual Jean François Champollion, fill de Figeac, va poder desxifrar els jeroglífics egipcis.
La pedra Rosseta fou descoberta el 1799 en el poble egipci de Rashid, per les tropes de Napoleó, es una pedra de granit negra ,en que hi ha reproduïdes, un decret del faraó Ptolomeo V ,en tres formes d’escriptura diferents, la jeroglífica, la demòtica i la grega uncial, i gracies a lo qual els estudiosos Thomas Young i Champollion van poder desxifrar l’ idioma de l’antic egipci.
Un altre població que van visitar detingudament va ser Figeac de 10.500 habitants, punt obligat de tots els peregrins que anàvem a Rocamadour a veure la Verge Negra, classificada ciutat privilegiada d’art e historia. La part vella ha guardat els carrerons tortuosos de la Edat Mitjana, allà si poden veure nombroses cases antigues amb gres, també l’edifici de la moneda actualment convertit en Museu, també anem a la seva església parroquial plena de figures daurades i vitralls a les parets.
Visitem la plaça de les escriptures on es troba una reproducció gegant de la cèlebre Pedra Rosseta gracies a la qual Jean François Champollion, fill de Figeac, va poder desxifrar els jeroglífics egipcis.
La pedra Rosseta fou descoberta el 1799 en el poble egipci de Rashid, per les tropes de Napoleó, es una pedra de granit negra ,en que hi ha reproduïdes, un decret del faraó Ptolomeo V ,en tres formes d’escriptura diferents, la jeroglífica, la demòtica i la grega uncial, i gracies a lo qual els estudiosos Thomas Young i Champollion van poder desxifrar l’ idioma de l’antic egipci.
Una característica d’aquesta zona es la gran quantitat de grutes naturals que existeixen en el seu subsòl, varem visitar la més gran de totes, l’ anomenada Gruta de Padirac que es un gran forat que té 103 metres de profunditat, en el seu interior hi ha un gran llac i un riu de aigües tranqui-les per on van navegar durant 500 metres, tan la baixada com la pujada es va fer amb còmodes ascensors.
Vam passejar amb l’autocar per tota aquesta zona fent-nos adonar que els castells on vivien els senyors feudals estàvem distanciats de manera que es podessin comunicar
per senyals en cas de perill .
Visitem el poblet de Carennac on entren a la seva església que destaca la portada romànica de Sant Pierre del segle XII, també parem a visitar el poble medieval de Loubressac i per últim anem a una granja de cabres, arribem a l’hora de munyir-les amb el vist i plau del boc que està davant de tot controlant l’operació, allà produeixen el famós formatge local que tothom en va comprar, deixant l’autocar perfumat per uns quans dies.
Estem al final del circuit, i ha estat molt instructiu, hem trepitjar uns terrenys amb molta historia, ja que per aquets indrets van aparèixer cap el 1.150 uns estranys missioners barbuts que vestien tot de negre amb cordes per cinturó que predicaven per les places dels pobles un missatge d’amor i tolerància, en contraposició el de la església de Roma d’aquell temps que constantment amenaçava amb la por de l’ infern.
El seu origen era búlgar i es van escampa per tot Europa fins arribar a França on van trobar bona acollida i es van aposentar per tot el sud i nord de Catalunya eren els Càtars.
Ells mateixos s’anomenaven homes bons, tenien dos principis irreductibles el Bé i el Mal (Deu i el dimoni), aquesta doctrina anava en contra del poder temporal de l’església.
Els grans senyors feudals del segle XII residents per aquelles contrades els van protegir ja que estàvem interessats en emparar postures que anessin en contra del feudalisme eclesiàstic, degut axó els càtars van tenir el seus centres principals a Tolosa, Narbona, Carcassona i la Vall d’Aran.
A mitjans del segle XIII fou establerta l’ inquisició i el papa Gregori XII va manar combatre’ls amb tota rigidesa que va durar fins a principis del segle XIV.
El dinar de comiat es va fer ja a Catalunya en l’Hotel Figueres Parc, i l’arribada a Castellar va estar cap a les vuit del vespre.
Ha estat un circuit digne de recordar on hem ampliat la nostre cultureta, però lo més important ha estat la gran camaraderia entre tots els components de l’expedició, tots els desplaçaments entre cants, acudits, poesies, i lectures es van fer molt curts. Ha deixat un bon record.
per senyals en cas de perill .
Visitem el poblet de Carennac on entren a la seva església que destaca la portada romànica de Sant Pierre del segle XII, també parem a visitar el poble medieval de Loubressac i per últim anem a una granja de cabres, arribem a l’hora de munyir-les amb el vist i plau del boc que està davant de tot controlant l’operació, allà produeixen el famós formatge local que tothom en va comprar, deixant l’autocar perfumat per uns quans dies.
Estem al final del circuit, i ha estat molt instructiu, hem trepitjar uns terrenys amb molta historia, ja que per aquets indrets van aparèixer cap el 1.150 uns estranys missioners barbuts que vestien tot de negre amb cordes per cinturó que predicaven per les places dels pobles un missatge d’amor i tolerància, en contraposició el de la església de Roma d’aquell temps que constantment amenaçava amb la por de l’ infern.
El seu origen era búlgar i es van escampa per tot Europa fins arribar a França on van trobar bona acollida i es van aposentar per tot el sud i nord de Catalunya eren els Càtars.
Ells mateixos s’anomenaven homes bons, tenien dos principis irreductibles el Bé i el Mal (Deu i el dimoni), aquesta doctrina anava en contra del poder temporal de l’església.
Els grans senyors feudals del segle XII residents per aquelles contrades els van protegir ja que estàvem interessats en emparar postures que anessin en contra del feudalisme eclesiàstic, degut axó els càtars van tenir el seus centres principals a Tolosa, Narbona, Carcassona i la Vall d’Aran.
A mitjans del segle XIII fou establerta l’ inquisició i el papa Gregori XII va manar combatre’ls amb tota rigidesa que va durar fins a principis del segle XIV.
El dinar de comiat es va fer ja a Catalunya en l’Hotel Figueres Parc, i l’arribada a Castellar va estar cap a les vuit del vespre.
Ha estat un circuit digne de recordar on hem ampliat la nostre cultureta, però lo més important ha estat la gran camaraderia entre tots els components de l’expedició, tots els desplaçaments entre cants, acudits, poesies, i lectures es van fer molt curts. Ha deixat un bon record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada