Circuit Pais Basc 2006

País Basc

del 24 al 28 d'octubre del 2006

Un grup de 45 persones del Casal varem sortir el dimarts dia 24 de Castellar a les set del matí, agafant l’autopista cap a Lleida , parada esmorzar i continuar viatge cap a Saragossa i d’allà cap a Logroño, on parem a dinar en l’hotel Murieta situat al mig de la ciutat. Per la tarda continuem cap a Vitoria-Gasteiz, capital d’Alava de 250.000 habitants, primerament anem a visitar la Catedral de Santa Maria (Catedral Vieja) d’estil gòtic, del segle XIV, en la seva entrada hi ha tres portades decorades amb estàtues i relleus.

Vitoria ha rebut varis premis internacionals pel seu desenvolupament urbà, mereix una menció especial el seu anell verd que està composat per una xarxa de parcs i espais verds que envolten la ciutat i son el seu pulmó, visitem un dels nombrosos parcs que hi ha. A continuació anem a la Plaça de la Verge Blanca, on en el seu centre tenen un gran monument a la Batalla de Vitoria, visitem l’església de Sant Miquel Arcàngel i els seus contorns per acabar fem la visita a la Plaça de Berria on hi ha l’Ajuntament. Continuem el viatge fins arribar a la industriosa ciutat d’Eibar, on hi tenim l’hotel d’estada de tots aquets dies en el País Basc.

El dimecres dia 25 anem de visita a Donostia pels bascos o San Sebastian pels espanyols, també es coneix com la Bella Easo, nom que ve de l’època romana, l’arribar a la ciutat fem amb l’autocar una extensa visita panoràmica , veient nombrosos edificis que havien estat de nobles seguidors dels reis en les seves estades a la ciutat. Durant molts anys la ciutat va estar molt de moda, ja que la reialesa espanyola la tenia com a residencia de estiu, i axó portava que la noblesa, també si traslladava fent edificacions suntuoses per tota la ciutat. La primera parada la tenim a la famosa Platja de la Conxa de 1350 metres de llargada, i ans arribem fins el “Peine del Viento” que està en un extrem de la platja, es un lloc en que sempre bufa un fort vent, d’allà pugem amb funicular fins dalt el Monte Igueldo, des de on es veu una magnifica panoràmica de tota la platja.

Passegem pels carrers de Sant Sebastian, veient els bars plens de les mes variades tapes, passem per la Plaça de la Constitució, i visitem l’església barroca de Santa Maria, fins arribar al seu port ple d’embarcacions de recreo de tota mena, desprès tornem cap l’autocar que seguint la cornisa cantàbrica ans porta al poble coster de Guetaria, lloc on va néixer Joan Sebastian Elcano, el primer home en donar la volta al mon amb vaixell, visita al port, l’església de Sant Salvador d’estil gòtic declarat Monument Nacional, desprès dinem en un restaurant a les afores del poble. Per la tarda seguim viatge cap a Azpeitia on en el seu municipi hi ha el Santuari de Loyola. El Santuari de Loyola es un complex monumental construït els voltants de la casa natal de Sant Ignasi fundador de la Companyia de Jesús. Ignasi va ser fill del senyor de Loyola i de Marina Sánchez, va néixer el 1491 en la casa torre que tenien el senyoriu de Loyola. Posteriorment en el segle XVII tota la casa torre va ser cedida als jesuïtes i aquets van edificar tot el complex en el qual destaca la seva Basílica.

Primerament visitem les dependencies de la família Loyola, que eren las d’una família noble basca, que tenia forces possessions, veiem els llocs on va viure Sant Ignasi de petit, destacant els vitralls amb imatges de la seva vida, i desprès fem una extensa visita a la Basílica, es d’estil barroc espanyol, en la portada destaca l’escut dels Borbons, ja que en un principi era un Col·legi Reial. En el seu interior destaca les imatges dels sants jesuïtes, Sant Ignasi, Sant Francesc Javier, Sant Francesc de Borja, Sant Lluis Gonzaga, el entrar sorprèn la seva ornamentació barroca amb molt de daurat. La Basílica te un diàmetre de 33 metres, la seva cúpula està a una alçada de 50 metres i està formada per dues cúpules separades per mig metre, l’exterior es de pedra calisa, i l’interior d’arenisca, en el transcurs del temps aquesta cúpula hi han tingut forces problemes per l’aparició de esquerdes que feien perillar tota l’estructura, actualment està molt reforçada. A continuació ja tornem cap a Eibar a descansar.

El dijous 26 sortida d’Eibar, per visitar la capital Bilbao de 355.000 habitants. Bilbao ha principis del segle XX era la gran referència del País Basc per la seva industria siderúrgica situada molt a prop de la ciutat, desprès de la guerra civil era un punt d’acollida de molts emigrants espanyols d’ altres terres, al final del segle XX l’industria siderúrgica va entrar en una profunda crisis i Bilbao va passar a ser una ciutat de serveis, potenciant cada vegada més el turisme, es van construir edificis emblemàtics com el Museu Guggemhein, el Palau de Congressos i de la Musica, entre d’altres.

Bilbao ha deixat de ser la ciutat ennegrida per el fum de la Industria siderúrgica dels “Altos Hornos”, quan van deixar de funcionar, els bilbaïns es van dedicar a la neteja de les seves façanes, transforma’n la ciutat amb lo que ara es, plena de vida i llum. Donem un llarg recorregut amb el autocar per tota la ciutat passant pels seus edificis principals, entre d’altres per el camp de pilota Sant Mamés, fent una parada al mig de la ciutat visitem l’església de Sant Nicolas, passejant per carrers per a vianants ans arribem a un mercat central, i d’allà fins a la cèntrica Plaça de la Constitució on agafem l’autocar que ens porta fins dalt la muntanya de Artxanda, on fem una parada per veure els seus jardins, i la vista panoràmica de la ciutat amb el riu Nervion que la travessa. A continuació baixem a la ciutat per visitar el Museu Guggenheim, es d’art contemporani fou dissenyat per el ganivet d’arquitectes de Frank Gehry, obert al públic en el 1997, alberga exposicions d’art pertanyen a la seva fundació i també a exposicions itinerants. La seva estructura principal està radicalment esculpida seguint contorns orgànics, el seu exterior està cobert de plaques de titani. En l’exterior hi ha el “Pupy”, un gos molt gran fet de vegetal i flors que guarda l’entrada del Museu.

Sortim de Bilbao i anem cap Bermeo i d’allà seguint la costa cantàbrica ans arribem a Lekeito que està a 55 kilòmetres de Bilbao es un important destí turístic, té 7.300 habitants, desprès de fer una breu visita dinem en un restaurant situat al seu port. Per la tarda baixem cap a Guernica situat en el cor del País Basc, símbol de la resistència e independència dels bascos. Las lleis basques van ser escrites a l’ombra del famós arbre de Guernica. Visitem la Casa de las Juntes, situada al costat mateix del arbre, per la seva bellesa arquitectònica, per la seva importància històrica i la seva carga simbòlica, es un lloc molt important del País Basc. Veiem el seu interior amb els retrats de tots els personatges importants bascos, la sala de les vitralls i l’espai on discuteixen les seves lleis amb tot el que representa. Picasso va immortalitzar el nom de Guernica amb el seu famós quadre, considerat una de les obres més importants del segle XX símbol del sofriment humà que porta una guerra.

Divendres, 27 anem cap a Amorebeita de 19.500 habitants té una situació privilegiada ja que es un punt de pas de nombrosos camins, va ser molt important en les guerres carlistes i també durant la guerra civil espanyola, era un punt clau per l’ocupació de la muntanya de Biskargi ja que la seva conquesta era vital per la formació del Cinturó de ferro de Bilbao. Seguidament anem de visita al Castell de Butron, d’origen medieval situat en el terme de Gatica, el seu aspecte actual es deu a la gran remodelació feta en el segle XIX per el marques de Cubas. Es un castell de gust germànic que estava de moda en Europa, amb una gran dosis de fantasia, lluny dels gustos propis dels espanyols. Té una semblança als castells bàvars. La seva construcció va ser més per atracció visual que per poder-hi viure-hi, de fet es molt incomodo com vivenda, ja que les nombroses torres que hi ha no tenen espai interior per fer vida útil, algunes estàncies per comunicar-se tenen passarel·les i escales l’aire lliure. El castell està rodejat per un exuberant parc, va ser durant molts anys un lloc on es feien espectacles medievals, posteriorment va estar embargat i posat a subhasta. Actualment pertanyi a un grup privat. Tornem a Eibar l’hotel a dinar per la tarda tenim temps lliure per visitar la ciutat d’Eibar. Eibar es un municipi de Guipúscoa amb 27.500 habitants, la seva activitat industrial està lligada a la manufactura del ferro, principalment a la fabricació d’armes. El primer escrit data del 1480 en que van fabricar dues llombardes, des de llavors Eibar ha estat dedicat a la fabricació d’armes, una característica era que la fabricació estava repartida per tota la població, en cada casa tenia el seu patit taller, axó va donar un marcat caràcter liberal a tota la seva població. Més endavant al regularitzar-se la fabricació d’armes, l’industria es va dedicar a la fabricació de bicicletes, motocicletes, i màquines de cosir, per acabar especialitzant-se amb escales mecàniques. Passegem per la ciutat, on cal destacar al tard de la tarda, la plaça de Untzaga on hi ha l’Ajuntament, omplint-se de personal de totes les edats.

Dissabte dia 28, tornada cap a Castellar desfent el camí d’anada parem a Lanjaron prop de Saragossa a fer el dinar de comiat, i per la tarda continuar viatge fins a Castellar que si va arribà als volta’ns de les vuit del vespre, satisfets de totes les ensenyances del viatge.