MADEIRA 2006

Excursiò a Madeira

del 18 de juliol al 25 de juliol del 2006

Dimarts, 18 de juliol CASTELLAR-FUNCHAL
El dimarts, 18 de juliol a 2/4 de 8 del matí, l’autocar ans va passar a recollí a Castellar, per portar-nos l’aeroport de Barcelona, on varem arribar als voltants de les nou. Tot seguit facturem les maletes i esperem la sortida de l’avió que ho far a ¼ de 12 amb direcció a Lisboa, on hi arriben a 2/4 de 2, allà ans fan esperar fins les tres per agafar l’avió que ans té de dur cap a Madeira, que en realitat son les dues, doncs a Portugal tenim que enrederir una hora el rellotge.

L’arribada a la capital de Madeira, Funchal es a 2/4 de cinc de la tarda, allà ja ans espera un autocar que ans porta directament l’hotel Vila Ramos, de quatre estrelles, i distribueixen les habitacions, i a 2/4 de vuit ja tenim que està a punt per sopar.
Després de sopar el passeig corresponent pels voltants de l’hotel, o bé distreure’ns fen la partida de cartes.
Dimecres, 19 de juliol FUNCHAL
La sortida de l’hotel es a les 9 del matí, i ans dirigim a peu a visitar la ciutat de Funchal, la primera sorpresa es que tota la ciutat s’estén en una vessant de la muntanya, que fa que tots els carrers estan en pendent, o sigui que des de l’hotel situat al mig de la ciutat, anem baixa’n fins arribar al mar, en aquet passeig podem admirar diferents edificacions de la ciutat i jardins plens de flors, a la part més baixa de la ciutat hi ha la catedral del segle XV, que visitem, molt a prop un taller de brodats i seguidament una extensa visita al mercat; on primer de tot hi ha el lloc de venda de les diferents classes de flors, que la guia ens explica en detall, per passar a seguidament on hi han les diferents fruites tropicals característiques de l’illa, per acabar a la secció del peix, fent especial menció del peix que abunda més per aquelles alçades que es el peix espada, s’han diu aquet nom perquè es llarg i estret, es diferent del que coneixem nosaltres, que te el morro allargat en forma de espasa, també hi han tonyines molt grosses.

Acabades aquestes visites ans traslladem a peu fins al port, on en un restaurant típic, ja ans tenen reservat lloc per dinar a base de meló amb pernil i seguidament un plat complet de diferent peix fet a la romana que va ser molt bo i a gust de tothom.
Després de dinar, tot passejant anem fins a lloc on as pot pujar a unes cabines aèries (telefèric) que et duen fins a la part alta de la ciutat, durant el trajecte vas veient la ciutat de Funchal als teus peus i et fas una idea de lo gran que és i com està formada la ciutat per cases unifamiliars que s’estenen per tota la vessant de la muntanya.

Al sortir del telefèric, as troba el Jardí Tropical Monte Palace, un dels jardins més fantàstics de l’illa, té 7 hectàrees d’exuberant vegetació on els camins estan plens d’arbres, plantes i flors tropicals, per arribar a una part on hi ha un llacs, plens de peixos de colors, grutes, i diferents salts d’aigua, en mig de unes edificacions a l’estil japonès.
A la sortida d’aquet jardí botànic, i després de pujar un carrer molt empinat, as troben els “carros de cesto” que son unes butaques per a dues persones que estan posades sobre una fusta que rellisca sobre el terra per la forta pendent del carrer, aquest carro es conduit per dos nois que van guiant-lo i frenant-lo a lo llarg de les pendents molt pronunciades que tenen el carrers, la baixada va ser tota una ventura, doncs hi havia llocs que la velocitat que agafava era considerable.
Una vegada feta aquesta emocionant experiència, un taxi ans va dur a l’hotel per descansar i sopar.
Dijous, 20 de juliol excursió al Nord de Madeira
La sortida de l’hotel es 2/4 de nou cap a la costa, la primera parada es Camara de lobos, on visitem el seu port i l’església continuem viatge per la costa fins arribar a Ribeira Brava on hi ha unes vistes de la costa molt maques, parem en un lloc on hi ha uns estimbats dels més alts d’Europa, per fer-hi unes fotos, seguim fins a un lloc Boca Escumeada on des de un punt interior de l’illa as veuen les dues bandes del mar, al nord i el sud, seguim fen una petita parada on hi ha un saltant d’aigua anomenat el vel de la novia, a continuació arribem a San Vicente, on visitem la seva església i fem una parada pels seus contorns.

Seguim viatge fins a arribar a Porto Muniz on as troba el restaurant Cachalote on dinem.
A la sortida veiem un famós complex de piscines d’aigua natural en mig de la roca negres volcàniques, de gran bellesa.
Seguim viatge fins arribar a Rebeçar on fem una petita parada per veure una levada junt a un estany, allà trobem vaques pasturant plàcidament per el prat.
Durant l’excursió la guia ens explica una mica l’historia de Madeira.
En segle XV tres navegants portuguesos, en una de les moltes expedicions que as feien aquell temps, arriben a Porto Santo. Va ser concretament en el 1419, un any més tard, en una altre viatge, descobreixen l’illa de Madeira que estava fins a tocar el mar plena d’arbres, al descriure el seu descobriment, van dir que era una illa plena de fusta, d’aquí li ve el nom de Madeira, i durant bastant temps tots els viatges de l’illa fins a Portugal, van ser per portà fusta de l’illa cap a la península, la fusta era molt apreciada doncs era un element fonamental en la construcció, més endavant, quan ja si van quedar gent a viure per poder edificar les cases i tenir espai per cultivar la terra, van provocar un incendi, per fer-se una idea de la vegetació tan espessa que tenia l’illa.
Una característica de l’illa es que tenint una extensió petita, de uns 800 quilometres cuadrats, té unes muntanyes de més de 1800 metres d’alçada, axó far que els vents alisis de l’atlàntic que van plens d’humitat trobin en al mig de l’oceà una paret, i provoqui que a la part superior de les muntanyes s’hi formi molta humitat i que as transforma amb aigua, o sigui que a diferencia de altres illes, Madeira està plena d’aigua, axó far que no es estrany veure brolla des de dalt de la muntanya petites cascades per tot arreu, també està ple de les anomenades “levades” que son uns petits canals que porten l’aigua de dalt de la muntanya fins a part més àrida de la vora el mar.
Un altre peculiaritat es el clima subtropical de l’illa que es molt suau doncs va dels 26 graus l’estiu fins els 16 l’hivern, axó ajudat per la gran humitat, fa que as reprodueixin tota classe de flors, i no és estrany veure als costats de la carretera plenes de flors. També as cultivem varis tipus de fruits, a la part més baixa principalment el plàtan que es més petit del normal, però de un gran valor proteic i bon sabor, i al part més alta el raïm don treuen el famós vi de Madeira.

Divendres, 21 de juliol Excursió al centre de l’illa
Al sortir de l’hotel ans dirigim cap el Museu de les orquídies, on ans expliquen el laboriós procés de la reproducció de les diferents especies que hi ha d’orquídies, doncs n’hi ja que tarden varis anys a formar-se, desprès de visitar l’exposició, ans dirigim a Barcelos que està a una alçada de 800 metres, allà hi ha una magnífica panoràmica de la ciutat de Funchal, seguint cap a Curral das Freiras, també conegut com “el refugi de les monges”, es un lloc amagat al mig de les muntanyes que les monges s’hi van construí per evitar el perill dels pirates que desembarcaven a l’illa, i fins no far gaire que van fer la carretera no si podia arribar, sense fer varis dies de camí de lo amagat que estava.

Anem desprès cap el mirador Eira do Serrado a 1090 metres d’alçada des de on as veuen unes vistes impressionants de la serralada de Madeira central. Anem a dinar en un restaurant situat dalt de tot de la muntanya on hi ha un mirador que as veu el poble de Curral do Freiras al fondo de la vall, allà ans donen un menjar típic que consisteix com un “pinxito” de carn gran que el posen al mig de la taula i cadascú van agafant el que vol.
Per la tarda de tornada a Funchal, anem a visitar unes bodegues on elaborem el famós vi de Madeira, desprès de fer un tastet dels dos tipus de vi més comuns a l’illa, que son el blanc sec, i el rosat més dolç, que varem poder comprar segons els gustos, seguidament tornem l’hotel a descansar i sopar.
Dissabte, 22 de juliol Excursió a Santana
La sortida de l’hotel va ser a les nou del matí en direcció al centre de l’illa on s’hi troba el Pico de Arriero de 1810 metres d’alçada que es el pic més alt que as pot arribar amb cotxe, però abans ans parem al poble de Camacha per visitar una factoria que treballen el vímet, i on fan tots tipus de mobles amb aquest material, allà veiem una exposició de tot tipus d’objectes i un taller amb personal treballant aquest material. També visitem una església de recent construcció, amb un modern i grandiós altar major i una estructura interior molt moderna, a continuació seguim viatge fins Arriero, on parem per veure unes vistes impressionants dels acantellats i panoràmiques de les muntanyes des de una alçada de 1800 metres.

A la baixada parem a Ribeiro Frio on hi ha un viver de truites, i un petit habitat d’algunes de les plantes primitives de l’illa, continuem viatge fins a Santana on hi han les petites i típiques casses triangulars amb el sostre de palla, que formen una de les imatges més tradicionals d’aquesta illa, ens expliquen que antigament a dins d’aquestes petites casses i vivien tota la família per gran que fos, actualment les conservant com a reclam turístic.
Dinem a la mateixa població de Santana i seguidament ans dirigim fins l’extrem de l’illa a Porto Roso on hi ha unes vistes precioses del mar i la seva costa que recorda molt la costa brava catalana, també des de allà as poden veure les dues bandes del mar, la part nord i la part sud, a continuació seguim fins a la població costera de Machico per fer una parada i visitar la seva església i fer un petit passeig per la vora del mar.
Continuant amb l’historia de Madeira, ella està molt lligada a Portugal, encara que durant un temps va ser un punt molt freqüentat per els pirates, degut a ser un lloc estratègic per les seves correries cap el Caribe, actualment és una autonomia amb els seus propis estatuts, que son característics i específics de l’illa, doncs son molt estrictes amb no permetre l’entrada i criança de segons quines especies d’animals que podessin trancar el equilibri ecològic de la flora de l’illa; el seu president Alberto Joao Jardim l’està dirigint des de fa 28 anys, i n’he estant molt contents.
La seva principal font d’ingressos és actualment el turisme, per axó han remodelat el seu aeroport, fent tres quilometres més de pista d’aterratge amb unes grans columnes amb els seus fonaments dins al mar per poder fer possible l’aterratge de avions de gran cabuda; també tenen molt en compte les seves comunicacions per tota l’illa amb carreteres, autopistes i túnels amb perfecta estat, per tota l’illa.
Diumenge, 23 de juliol Funchal
Sortim de l’hotel i ans desplaçament fins al port, on hi ha la reproducció de la caravel·la Santa Maria de Cristòfol Colon per fer un passeig per la costa de Madeira.

La caravel·la es una fidel reproducció dels vaixell de aquells temps que varen fer servir per descobrir Amèrica, encara que aquesta as movia per la força d’un motor i antigament anàvem per la força que feia el vent, posant les veles amb la seva inclinació corresponent per aprofitar al màxim la seva força; el vaixell estava copiat amb tots els detalls antics amb canons per defensar-se i et podies fer una idea de com as vivia en un espai tan reduït, també ens expliquen que de vegades durant la travessa els acompanyen dofins que neden al costat del vaixell, desprès de recorre tota la costa de Funchal, arribem fins a on hi han els famosos penya-segats, allà van parar el vaixell i als que van voler van poder fer un bany en el mar tirant-se des de el vaixell, tot seguit varem tornar al lloc de sortida; l’excursió va durar un parell d’hores i as va passar el matí força distret, edemes ans va fer un dia en que el temps també va acompanyar.
La tornada l’hotel as va fer amb taxi, doncs l’hotel està bastant lluny del port i edemes tot és pujada, allà van dinar i per la tarda va fer vida de hotel gaudint de les seves instal·lacions.

Dilluns, 24 de juliol Madeira-Lisboa
El programa pel dilluns era que l’avió sortia a les 5 de la tarda cap a Lisboa, per lo que teníem que dinar en l’hotel i a les 3 ans passava l’autocar a buscar-nos.
El matí desprès d’esmorzar, i deixar l’habitació lliure i les maletes a la recepció, tot passejant vam tornar fins la part baixa de la ciutat, i allà pels vols de la catedral on està ple de botigues, per poder acabar de comprar els últims records de l’illa, varem fer un petit passeig per el port i gaudir de la ciutat de Funchal, la tornada l’hotel as va fer en taxi, que per aproximadament un euro per persona, et portava l’hotel i estalviaves la pujada fins l’hotel.
A les tres en punt l’autocar ans va dur fins l’aeroport, per agafar l’avió a les 5 de la tarda, doncs a les 7 sortia l’avió de Lisboa que ens tenia de dur a Barcelona. Desprès de facturar les maletes quan eren les cinc ans diuen que l’avió porta retràs, el cas es que no ens van recollí fins les 8 de la tarda, quan varem arribar a Lisboa, l’avió cap a Barcelona ja havia sortit, per lo que la companyia ans va posar un hotel a la nostre disposició per passar la nit i poder agafar l’avió que sortia a les 8 del matí del dia següent. La situació a tots ans va agradar doncs allargàvem una mica més el viatge i edemes era divertida doncs les maletes as quedaven en l’aeroport i teníem que dormir amb només lo que portàvem posat, i també va ser divertit ja que les targes d’embarc de l’avió les van donar, per anar més de presa, per ordre alfabètic, en sense tenir en conte les parrelles, per lo que teòricament al l’hora de distribuir les habitacions ningú dormia amb la seva parella, amb la conseqüent sorpresa de veure amb que et tocaria dormir, per suposat tot as va arreglar i cadascú va dormir amb la seva parella.










El hotel que ens van dur va ser el Hotel Ars de 4 estrelles, molt modern situat en plena Expo de Lisboa, també en el mateix hotel ans van donar un molt bon sopar a base de bufet lliura; l’habitació estava també molt bé, però no varem poder gaudir massa de l’hotel doncs a 2/4 de 6 ja ans van cridar per anar l’aeroport.
Dimarts, 25 de juliol Lisboa-Barcelona
Al avió cap a Barcelona va sortir a les 8 en punt, l’arribada va ser a les 11, tenint en conte que varem tenir d’avançar una hora per el canvi d’horari, després de recollí les maletes i de venir l’autocar arribàvem a les 2/4 d’una sans i estalvis a Castellar, amb la satisfacció de haver passat uns molts bons dies de vacances.