Circuit per Murcia 2009

Circuit per terres de Murcia

La manga del Mar Menor
Del 19 al 24 d'octubre del 2009

Sortim de Castellar, al dilluns 19 d’octubre, a les sis del matí , amb direcció Tarragona, a les vuit breu parada l’àrea de servei de l’Ebre per esmorzar, continuem viatge, travessant Valencia, fins Alacant on parem en un restaurant situat al mig de la ciutat, Racó del Pla, dinar a base de un pica pica molt abundant, seguit de dos arroses, un de verdures i l’altre de mar, tots dos molt bons, postres de gelat amb pastís, s’inclou també el cafè.
Tot seguit ben tips sortida cap a Murcia i d’allà cap a la Manga del Mar Menor, que es una franja de terreny de 18,5 quilometres de llargada que està rodejada d’aigua per tots dos costats formant junt amb la terra ferma una llacuna d’aigua salada amb 36 quilometres de platja interior.
L’hotel on ens allotgem es diu “Las Gaviotas “ a 200 metres es troba el mar, per un costat la llacuna o Mar Menor i per l’altre la platja lliure del Mar Mediterrani; reparteixen les habitacions i despres de dar una volta pels volta’ns del hotel, gaudint de una posta de sol extraordinària, sopar bufet lliure, partida de domino i descansar.
El dimarts dia 20, fem la ruta dels molins, anem a la població agrícola de Torre Pacheco, ciutat de 30.000 habitants, on tenen restaurat de cara el turisme unes reproduccions de molins de vent que durant molts anys van tenir una importància cabdal per l’agricultura de l’entorn.
Visitem detalladament un molí fariner, on entra el blat i surt farina, desprès de passar el gra per entremig de dues grans rodes de pedra que es mouen gracies a la força del vent.
Visitem el Santuari de la Verge del Pasico que està al costat del molí, que segons la historia va ser trobada per un pagès mentre llaurava la terra, aquella pedra una vegada netejada, tenia un dibuix de la Verge. Lo prodigiós del cas es que si la pedra la treien del lloc on va ser trobada, ella tornava apareixia en el mateix lloc, volia estar allà lo que va provocar que si construís una Ermita, sent la veïna Lola del Pasico, la promotora i lluitadora per fer realitat aquella idea, d’aquí li ve el nom de l’ermita.
Visitem l’ermita i seguim la tradició de passar un clavell per la pedra on es troba la Verge pensant en un desig.
Descans en un bar del costat, on ans fan una demostració de jocs locals com la petanca, bitlles i trinquet.
A continuació visitem un moli per treure l’ aigua de una mina, per mitja d’una norià, fins la superfície, aprofitant la força del vent i recollir-la en una basa del costat per fer-la servir per regar. En aquet molí fem la foto de grup.
Tarda sortida cap Mazarron ciutat de 29.000 habitants, està situada al sud de la comunitat murciana, a la bora del mar, en el seu territori existeixen restes fenícies, els quals en el seus viatges marítims hi paraven freqüentment per la mineria existent de plata i plom.
En el temps dels romans, per aquests paratges va comença l’industria metal·lúrgica, ja que s’han trobat restes de forns, propis de l’industria minera. Abans però parem a Bolnuevo que està a primera línea de mar, en una de les seves platges es troben unes formacions de un material argilós format sílice i plom, on l’aire acompanyat de la sorra i aigua han anat modelant curioses figures donant lloc al “ Paisaje encantado de Bolnuevo”, els locals fan servir el lloc com l’escenari d’actuacions artístiques, durant les seves festes patronals.
El dimecres 21, anem cap a la ciutat de Cartagena, te una antiguitat de 3000 anys, degut a la seva posició estratègica en que la entrada del mar esta protegida per dues muntanyes fàcil de vigilar.
El general cartaginès Asdrúbal, va fer d’ aquelles terres la seva principal base militar en la seva lluita contra els romans, el seu successor, Anibal va sortir de allà amb el exercit d’elefants, cap a Itàlia amb la lluita contra els romans, durant las guerres púniques, mes tard Publio Cornelio Escipion conquista la ciutat i li don el nom de Cartago Nova, l’influencia romana guanyadora dels cartaginesos es fa palesa amb els nombroses restes que te la ciutat.
El primer que visitem es la muralla que rodeja tota la ciutat, manada a construí per Carles III per protegir la ciutat, després veiem la reproducció del primer submarí torpede, que en 1885 va inventar Isaac Peral, fill de Cartagena científic, marí, i militar. Malgrat a que totes les probes del submarí van ser satisfactòries, les autoritats del moment van rebutjar l’ invent, per lo que va emigra a Alemanya, on va morí als 44 anys a causa de una meningitis.
La ciutat de Cartagena a tingut a lo llarg de la seva historia l’influencia de tres civilitzacions que han deixat la seva emprèn-te a la ciutat. Primer van ser els romans que han deixat diferent testimonis del seu pas per la ciutat. En segon lloc Carles III que en el 1700 la va fer una base militar, degut al seu emplaçament de fàcil defensa, va ser una plaça on es van fer nombroses construccions militars i en tercer lloc la mineria, era un lloc on es trobavan grans yaciments de diferents metals molt apreciats, axó va provocar que fos una ciutat amb molts prohoms de gran poder econòmic, que van construí en el seu terme grans edificacions, destacant l’arquitecte català Victor Beltri que va ser deixeble d’Antoni Gaudi, sota la seva tutela es van edificar nombroses mansions d’estil modernista; visitem l’edifici de l’Ajuntament, que te forma triangular on les fatxades son diferents entre si, continuem pel carrer Major, amb l’edifici Cervantes, que va ser la primera obra del arquitecte català, destaca per les seves dimensions sobre el demes edificis del voltant, el Casino que està just al costat, va ser l’antiga casa del marqués de Casatilly, la seva decoració i mobiliari son modernistes, mes amunt hi ha la casa Llagostera on la seva fatxada està decorada amb ceràmica on si troben els escuts de Barcelona, Cartagena i Manlleu i per últim el Gran Hotel, on las seves dues fatxades s’uneixen en una rotonda rematada per una vistosa cúpula, per evitar la monotonia dels sis pisos cada un d’ells te detalls decoratius diferents.
A continuació visitem les restes del Teatre Romà, que mostren la grandesa de la ciutat en aquells temps, durant molts anys Cartagena, junt amb Tarragona i Mérida van ser les tres grans ciutats que tenien els romans a España.
Passeig amb catamarà per el port de Cartagena, on et fas idea del entorn natural del seu port que està custodiat a l’entrada per les dues muntanyes, el passeig va ser curt, el fort vent que hi havia no va fer prudent fer-ho per alta mar.
Visitem també l’interior de l’Ajuntament d’estil modernista, on una guia local ans mostra la zona noble del edifici, amb las seves dependencies, la sala de juntes, totes les pintures, retrats, i llànties que junt amb l’escalinata del vestíbul son dignes de veure.
Per la tarda anada Faro del Cabo de Palos, situat sobre un promontori rocós, on en un principi en el 1550, si construí com torre de vigilància, per prevenir i avisar dels atacs dels pirates àrabs, més tard en el 1864 comencen les obres tal com estan ara, té una alçada de 43 metres, la llum del far arriba a les 40 milles. Aquet punt es l’iniciï de l’ urbanització de la “Manga del Mar Menor”.
La “Manga del Mar Menor” es una llacuna d’aigua salada que es va formar als unir-se petites illes volcàniques, que estaven molt juntes que amb el temps si van anar depositant sediments de terra i es van anar unint formant un petit mar interior, on la seva fondària màxima es de 7 metres, i les seves aigües estan més tranqui-les, i degut a la evaporació solar més rica amb sal, els dos mars estan units per petits canals.
Als anys 60 fou descobert pel turisme i van començar a edificar grans construccions de hotels i apartaments poblant aquest paratge. L’estiu arriben habitar unes 500.000 persones entre turistes estrangers i segones residencies.
Fem un recorregut per tota llengua de terra que forma “La Manga del Mar Menor” veient les grans edificacions d’apartaments, hotels, avingudes, jardins,tendes i serveis fins arribar al pont de la Risa, total uns 18 quilometres de una franja estreta de terreny, on a molts punts del seu recorregut es veu mar pels dos costats, únic al mon amb aquestes característiques.
El dijous dia 22, sortida de l’hotel cap a Murcia capital, te una població de 430.000 habitants, es una important ciutat de serveis, exportadora per antonomàsia gracies a la seva cèlebre i fèrtil horta, també destaca les industries conserveres, el tèxtil, la química de destil·lació, i la fabricació de mobles.
La primera visita es a la seva imponent Catedral, situada a la plaça del Cardenal Belluga. La seva façana es una obra mestre del barroc llevantí. Destaca el seu campanar de casi cent metres d’alçada, dotat de 27 campanes que antany anunciaven les riuades del Segura.
El seu interior es majoritàriament gòtic, destaca la “Capilla de los Velez” que degut a la seva alçada sobresurt en l’exterior de la Catedral, destacant els escuts i la cadena de pedra que rodeja la part superior. En el altar major, en un sarcòfag platejat, hi han les entranyes de Alfons X el Savi.
Continuem cap al carrer Treparia, passem per davant del Teatre Romea que està amb restauració, el seu nom es en honor al actor murcià Julian Romea, degut a la pluja forta que cau, ans refugiem en un bar del cèntric carrer.
Visitem el Monestir de Santa Clara la Real, antic palau àrab de Qasr al-Sagir, on si troben les seves restes, i en el que s’han recuperat l’albera, els arriats, i part del saló nord del palau, on hi ha part de les motllures de guix tant característiques en l’ornamentació àrab.
El restaurant “El Corral” on dinem, està situat a la Plaça de Santo Domingo, que es un cèntric punt de trobada, molt apreciat pels murcians.
Per la tarda ans desplacem cap l’oest de la Regió de Murcia, fins a la població de Caravaca de la Creu, te 26.000 habitants, es un lloc de referència per l’Església Catòlica, ja que el papa Joan Pau II la va catalogà com una de les cinc ciutats que en tot el mon tenen el privilegi de celebrar el jubileu a perpetuïtat, les altres ciutats son Jerusalem, Roma, Santiago i Santo Toribio de Liebana.
La pujada dalt la Basílica la fem en un trenet que ja ens espera a l’entrada de la ciutat, mentre passegem ans van explicant la importància que preveuen que tindrà l’any vinent la ciutat, ja que serà any de jubileu, axó passa cada 7 anys i es preparen fent nombroses obres publiques tant a dins la ciutat com dalt a la Basílica.
Visitem la Basílica de la Santíssima i Vera Creu que va començar la seva construcció, el 1617 dalt d’un turó sobre una capella medieval que tenia un “lignun crucis”, un fragment de la verdadera creu on Jesús va ser crucificat. La Basílica va ser declarada en 1944, Monument Històric Artístic, la seva planta es una creu llatina, es venera la famosa Creu de Caravaca, i des de segle XIII es lloc de peregrinació, per venerar la creu patriarcal de doble braç horitzontal, la llegenda diu que va pertanyia al patriarca de Jerusalem.
Una festa tradicional de Caravaca es la de “Caballos del vino”, on els cavalls amb luxoses guarnicions pujant la pendent del castell, sent el guanyador el que la puja més de presa, la festa recorda quan la fortalesa va estar assetjada pels moros cap 1250 i tenien els dipòsits d’aigua completament secs, un grup de cavallers templaris van travessar el lloc musulmà i van carregar els odres de vi al no trobar aigua, tornant cap el castell, on van ser rebuts amb molta alegria.
El divendres, 23 d’octubre sortida cap a la bonica població de Lorca, coneguda per la ciutat dels 100 escuts, es un municipi situat al sud-est de la Regió de Murcia te 90.900 habitants, es molt coneguda pel seu Castell i per les seves processons de Setmana Santa.
Durant la Reconquesta va ser una perillosa ciutat fronterera amb el Regne Moro de Granada, que necessitava molta protecció per les incursions dels àrabs, per axó molts nobles castellans, per defensar-la van traslladar allà la seva residencia, i posaven el seu escut nobiliari a la façana, també practicàvem nombroses incursions en territori enemic, saquejant-lo i emportar-se’n el que podien, fins el 1452 van durar els enfrontaments i les correries per aquesta frontera.
La primera visita que fem a Lorca es a la Església de Santo Domingo, que es la seu del Museu del “Paso Blanco”, una de les principals Confraries dels desfiles biblio-pasionales de Lorca, allà s’exhibeix una mostra dels millors brodats realitzats en seda i or.
El Sr. Antonio, un guia local, ans va explicant tots els treballs que hi ha exposats, tots brodats a mà, amb tot luxe de detalls, com la cara del Senyor de la grandària de l’ungla del dit on si poden aprecia les pestanyes, els brodats els feien amb lupa per poder arribar aquella perfecció, el temari es Bíblic i de la Passió, admirem la perfecció de les obres exposades, també de les talles de fusta policromades de Sant Joan, La Verónica i de Maria Santíssima de la Amargura.
Edemes de la Confraria del “Paso Blanco” hi han las del “Paso Azul”, la del “Paso Rojo”,i las del “Paso Morado”, formant totes plegades unes de les manifestacions religioses mes importants i originals d’Espanya.
A continuació visitem la Col·legiata de San Patricio que es dels elements més destacats de Lorca, la seva façana junt amb la de la Catedral de Murcia son les úniques monumentals amb tota la regió.
La façana consta de tres cossos, en el primer hi ha 5 portades, las tres centrals corresponen a les entrades a les naus del temple, las dues laterals sense decoració donen entrada a capelles laterals. El segon cos hi ha tres portades en la central hi ha l’ imatge de San Patricio amb vestimenta episcopal, las dues laterals sense decoració, i el tercer cos està reduït a una sola portada on hi ha l’ imatge de la Verge del Alcàsser antiga patrona de Lorca.
Del seu interior destaca el Altar Major, la gran reixa de separació, i las diferents capelles laterals, on es pot veure la de Jesús crucificat negre, i diferents imatges religioses.

A continuació visitem l’edifici mes significatiu del barroc llevantí de Lorca, que pertany a la família Guevara, en el 1691, s’acaba la seva escala principal i en el 1694 la seva gran façana, on destaca el gran retaule barroc amb les quatre columnes salomòniques i el blasó central, coronat amb l’escut de la Ordre de Santiago.
El seu interior destaca el pati format per dos arcs a cada costat, amb decoració de diferents escuts, motius vegetals i caps de criatures.
L’edifici ha estat habitat fins el 1996, l’ultima mestressa Concepció Sandoval, descendent dels Guevara al morir sense descendència va donar el palau al Ajuntament per convertir-lo amb Museu per la ciutat.
Es poden observar escuts dels Guevara per tot arreu, eren les seves senyes d’identitat, inclòs en el gran retrat de Don Joan de Guevara, que hi ha a l’escala es poden veure en el collar del gos, i en la guarnició del cavall; el interior del palau hi han les seves dependencies, amb una capella interior, que han estat utilitzades fins els nostres dies, el mobiliari es del segle XVIII, hi ha restes del paviment original, quadres del pintor Camacho, tot una sèrie de retrats de los Madrazo.
A part inferior formant part del Museu hi han posat una farmàcia de primers del segle passat, que estava en el mateix carrer, que conserva tots els estris que es feien servir en aquell temps.
Desprès de visitem un Museu tenda, que ens mostra tota l’artesania de la ciutat de Lorca amb tot tipus de ceràmica, catifes, i demés que es fabrica allà.
Anem a dinar en un modern restaurant situat a les afores de la ciutat.
Per la tarda ans desplacem cap al nord fins a la població de Totana de 21.400 habitants, on a 7 quilometres es troba l’ermita de Santa Eulalia. La seva construcció data del 1570 que junt amb les construccions posteriors adjacents a l’ermita la han convertit en Santuari.
Les pintures murals de l’ interior de l’ermita son un relat de la vida i miracles de la Santa, axis com també de la vida i passió del Senyor.
L’entorn del Santuari es privilegiat, disposa de llocs d’entreteniment i tot està molt ben cuidat, es recomana visitar el mirador de la Verge Blanca, i pujar fins l’ imatge del Sagrat Cor situat dalt la muntanya, des de on hi ha una magnifica vista panoràmica de tota la comarca.
El dissabte 24, de bon matí sortim de l’hotel per tornar cap a casa, desprès de fer les parades de rigor, cap a l’una del migdia arribem a Sant Carles de la Ràpita, on fem un bon dinar de comiat, continuant cap a Castellar, on arribem a les sis tocades de la tarda amb el record de haver fet un circuit molt ben aprofitat
per terres de Murcia.

Sicilia-Napols 2009

Circuit per Sicilia i Napols

Del 2 al 11 de juny del 2009

Sortida de Castellar, el dimarts dia 2 a dos quarts de vuit, anada a l’aeroport de Barcelona, l’avió surt a les onze per arribar a Palerm, capital de Sicilià, als volta’ns de dos quarts d’una, recollida de maletes, trasllat l’hotel, dinar i per la tarda visita al Santuari de Santa Rosalia, patrona de Palerm, està situat dalt la muntanya Pelegrino,on hi ha la gruta que la Santa als14 anys es va retirà a fer vida de penitencia. Li deien “La Santuzza” per la seva baixa estatura, va tenir molta importància degut a que protegia de les malalties contagioses i de la pesta, que en aquells temps causava moltes morts en la població.
Seguidament baixem cap a la ciutat de Palerm, anem al barri residencial de Mondelo, al costat de la platja, on tenim temps lliure, però degut a que està a punt de ploure, no ens movent de prop de l’autocar.
Palerm es la ciutat més gran de Sicília, té més de 800.000 habitants, és típica mediterrània, bastant bruta, agreujat per una vaga d’escombraries, havia piles de bosses que no havien estat retirades, el transit és intens típic italià, que segueix la llei del més atrevit, els carrers estrets i bastant irregulars.
El dimecres dia 3, al matí, sortida de l’hotel per visitar Palerm, la primera parada es a la Plaça Vigliana o de les quatre cantonades que està formada per el creuament de dues de les vies principals de Palerm, la Via Maqueda i la de Vittorio Emmanuele, a cada cantó hi ha estàtues i alegories del segle XVIII, en el primer nivell fan referència a les quatre estacions, al segon a diferents reis d’Espanya, i al tercer a santes palermines, seguidament visitem la Plaça Pretoria, plena de figures mitològiques nues, també es coneix per la Plaça de la Vergonya, les estàtues dels homes apareixen mutilades, es comenta allà que es degut a que un convent de monges que hi ha prop, tenien vergonya de veure-les hi van fer aquesta acció, però la part mutilada no va apareixa per enlloc, diuen que la fan servir per les nits. Al costat mateix hi ha la Plaça Bellini, on es troba la església normanda “La Mortarana”, davant de la església de Sant Cataldo.

“ La Mortarana” fou construïda el 1143, les seves formes son originaries normandes, incloent el campanar-portic de quatre plantes, el seu interior es preciós, tot el sostre està decorat per pintures i mosaics bizantins. Actualment es fa servir com a centre de culte ortodox grec.
Seguidament anem al mig de la ciutat de Palerm, on es troba la Plaça de la Catedral, visitem la catedral fundada en el 1185, construïda sobre una antiga mesquita es d’estil normand amb les torres pòrtics característiques, el seu exterior és espectacular i contrasta una mica amb la senzillesa del seu interior.
La següent visita es a la Capella Palatina, que està situada en el centre del Palau Reial dels Normands, actualment seu del Parlament de Palerm. Fou construïda en el 1135 i dedicada a Sant Pere. Té planta basilical, hi ha unes grans arcades que sostenen la cúpula. El sostre de la nau central es d’inspiració àrab, tota la capella està decorada amb impressionants pintures i mosaics, cal destacar l’ imatge del Pantocràtor de la cúpula, aplicat a Crist senyor de l’univers, típiques de l’art bizantí, on nomes hi ha el bust en actitud de beneir.
Per la tarda anem cap a Monreale que està a 11 kilòmetres de Palerm, es una ciutat d’origen àrab, emplaçada dalt d’un turó que domina la vall. , El seu desenvolupament va començar amb la construcció de l’abadia benedictina per el rei normand Guillem II, d’aquell temps es conserva la seva extraordinària Catedral.
L’anada dalt la Catedral la fem amb taxi, és un dels edificis més bells de l’arquitectura normanda, en el seu interior destaca el colorit de les pintures i mosaics bizantins, junt amb les tones d’or gastades per la seva decoració, també destacar el seu claustre, format per galeries d’arcades sostingudes per columnes dobles i coronades per capitells esculpits amb una gran varietat de motius.
El dijous dia 4, sortim de bon matí de Palerm amb direcció a Sagesta, antiga colònia grega habitada des del segle VI aC pels antics Elimos, un poble rodejat d’incògnites, però que van conservà les tradicions greges amb altres de fenicio-cartagineses.
La ciutat de Sagesta ja va ser esmentada per Homer, en la seva novel·la La Odissea, quan fou visitada per Ulisses, situat dalt d’un suau turó apareix l’ imatge d’un imponent temple dòric del segle V aC. És l’únic temple que conserva l’estructura oberta, està amb un estat de conservació excel·lent, potser al no estar acabat, tampoc va està profanat. Està format per 36 columnes, 6 de frontals i 14 de laterals.
Seguidament continuem viatge cap a la muntanya de Sant Giuliano, on a 750 metres sobre el nivell del mar apareix la ciutat d’Erice, que es un far natural, molt important des de l’antiguitat, una característica important de la ciutat son els seus carrers empedrats formant dibuixos, també ha estat un lloc de culte i devoció a les divinitats clàssiques, principalment a les deesses del amor i la fertilitat. Astarté per els fenicis, Afrodita per els grecs i Venus per els romans. Era un lloc de peregrinatge famós ja que les sacerdotesses es prostituïen amb els peregrins com ofrena sagrada, a canvi de quantioses donacions pel temple, axó explica que des de antic el binomi religió i economia han estat sempre lligats. Passegem pels seus empinats carrers i pugem fins el mirador, fem la foto del grup a l’escala que hi ha als peus del temple.
Per la tarda continuem cap a Selinunte important colònia cartaginesa, que ha lo llarg de la seva historia va tenir nombrosos enfrontaments amb Sagesta, que era colònia grega, més tard va participar amb les guerres púniques contra els romans, a lo que a provocat que la seva ciutat, que va ser molt extensa i prospera, patís varies destruccions, tot axó agreujat per uns terratrèmols en el segle X , actualment solament queden un pilot de roines molt escampades que formen el centre arqueòlogic més gran d’Europa, fem la visita motoritzats ja que ocupen una considerable extensió; visitem les restes de un monumental Temple, restes d’avingudes antigues, una antiga banyera molt ben conservada, i la Necròpolis amb antigues tombes i mausoleus.
Arribada a mitja tarda a Agrigento, allotjament en l’hotel Dioscuri Bay Palace, desprès de sopar, amb l’autocar visita a la Vall dels Temples, per veure de nit els temples il·luminats, tot un espectacle.
Divendres dia 5, visita a la ciutat de Agrigento, que conserva dues parts ben diferenciades, la part alta, la ciutat medieval, i la part baixa, la Vall dels Temples, on es van construir en el segle V a C, els grans edificis que conformen el conjunt arquitectònic més important de Sicília. En aquesta vall hi havia 10 temples aixecats, dels quals 9 encara son parcialment visibles, que demostren que la ciutat de Agrigento va ser molt important, va arribar a tenir 250.000 habitants.
L’autocar ans deixa dalt de la vall, per desprès passejant de cara avall per la Via Sacra, anar visitant les restes dels diferents temples.
La primera visita és el Temple de Hera, del segle V aC, de estil jònic, construït sobre 4 escalons per anivellar el terreny, la seva construcció està formada per 6 columnes centrals i 13 laterals. Allà si feien principalment les cerimònies de casaments, a la núvia se li posava una cinta a la cintura, que no se la podia treure fins que quedava embarassada, aleshores la trencava oferint-la com atribut a la deessa Hera.

El segon Temple es un dels més espectaculars del mon, pel seu estat de conservació, és el Temple de la Concòrdia, la data de la seva construcció es 440 al 430 aC. Dedicat posteriorment a Sant Pere i Sant Pau, degut axó va ser molt respectat pels iconoclastes cristians.
Seguidament visitem les restes del Temple de Hèrcules, del segle VI aC, es conserven solament algunes columnes, se sap que en el seu interior es trobava una estàtua en bronze de Hèrcules.
Un dels temples més grans del mon era el de Zeus Olimpo, estava inacabat i poca cosa queda d’ ell, durant molts anys les seves pedres s’han utilitzat com cantera, era tan gran que per aguantar la coberta se intercalaven entre les columnes estàtues molt grans en forma humana. De les restes d’aquestes estàtues, de una necròpolis amb les seves tombes, de la manera com transportaven els grans blocs de pedra, i de diferents petits temples queden escampats per tota la vall.
Continuem viatge cap l’interior de l’illa, anem a Piazza Armenia fins arribà a Villa Casale, que va ser una luxosa residencia del emperador Maximiliano que va governà el imperi romà del 286 al 305 dC. es creu que va ser un pavelló de caça ja que els voltants hi vivien moltes especies d’animals diferents; la seva extensió es de 4.000 metres quadrats, on hi han 50 sales que tenen el paviment ple de mosaics, que decoren totes les dependencies de la villa. Les figures i els dibuixos d’aquets mosaics han permès que als historiadors coneguin detalls importants de la societat romana d’aquells temps. L’explicació a la seva extraordinària conservació es deu a la cura que van tenir els posteriors amos i a un corriment de terres en el 1161 que va cobrir tota la villa protegint-la durant molts segles dels elements naturals.
Seguim el viatge fins arribar a Siracusa, on a la nit assistim en un petit teatre, molt a prop de l’hotel, a un espectacle de titelles sicilianes, on el valent Orlando lluita per la bella Angelica.

Dissabte dia 6, visita a Siracusa, que està situada en la costa sud-est de Sicilia. Actualment té una població de 127.000 habitants. És una ciutat amb un gran atractiu turístic per els monuments que conserva, és divideix en dues parts, l’illa de Ortigia, on hi tot el centre històric, i la Neàpolis tot el parc arqueològic antic.
El hotel Roma, on teníem l’ allotjament està en centre històric, al costat mateix de la Catedral que es la primera visita que varem fer, construïda en el segle VII, sobre l’antic gran Temple de Atenes, que tenia 6 columnes per un costat i 14 per l’altre, que van ser incorporades als murs exteriors de l’església, tal com es veu per la part de fora. A la mateixa Plaça del Duomo, també hi hà la Basílica de Santa Lucia.
Continuem cap el Parc arqueòlogic de Neapolis que compren varies edificacions antigues, el Teatre grec, un dels més grans de la arquitectura grega, tenia 67 files dividides en 9 seccions amb 8 passadissos, la seva capacitat era per 15.000 espectadors, els romans el van modificar per fer-hi els seus jocs circenses, en l’actualitat l’estiu es fan representacions de tragèdies dels autors clàssics.
També hi ha l’amfiteatre romà que data del segle I aC., on encara es poden observar les inscripcions en les grades i els forats fets a la sorra per deixar els estris durant l’espectacle. Las Latomias o canteres de pedra eren grutes excavades de antigues mines on treien la pedra pels temples, van ser utilitzades com presons, la més important es la del Paradis a 45 metres de profunditat.
Una cova artificial molt semblant a una gran orella humana, és l’orella de Dionís, que segons la llegenda, el dèspota Dionís, degut a la seva extraordinària acústica, escoltava els secrets i plans dels presoners que tenia agafats dins la cova.
Per la tarda visitem la ciutat de Catania, la segona de Sicília amb 400.000 habitants, aquesta ciutat ha sigut en el curs dels segles, grega, romana, bizantina, àrab, normanda, borbónica, aragonesa i per suposat italiana, de tots ells hi han empremtes, també el està a la falda del Etna, va de patir en el 1669 una erupció que la va deixa parcialment sepultada, fou destruïda per un fort terratrèmol el 1693, després va ser reconstruïda amb blocs de lava que li donen a la seva arquitectura actual un aspecte i color inimitables.
La seva patrona es Santa Agueda, fem un recorregut amb trenet per la ciutat, veient els seus principals i foscos monuments, fins arribar a la plaça de la Catedral, on visitem la Catedral i la característica Font de l’elefant situada al mig de la plaça.

Diumenge dia 7, de bon matí excursió al volcà Etna, l’autocar puja per unes bones carreteres, en mig d’un paisatge cada vegada més feréstec i volcànic, fins a Nicolosi a 1923 metres, allà una moderna telecabina ans porta en pocs minuts als 2500 metres d’alçada, uns quans de la colla, amb jeeps especials arriben als 2830 metres, fins les zones del crater autoritzades.
El volcà Etna té una alçada de 3.350 metres, és el volcà en actiu més alt d’Europa. Considerat per les seves continues manifestacions eruptives un dels volcans més actius del mon, las ultimes erupcions daten del 1983, 1985, 2001, i 2002.
Passem el matí gaudint del paisatge àrid format per la lava solidificada en sense cap mostra de arbra, ni planta, veient el crater principal del volcà traient fum i trepitjant restes de neu que han quedat del passat hivern.
La visita després de dinar és a la ciutat de Taormina, que està situada a 200 metres d’alçada, sobre la muntanya Taurus, allà una guia ens porta fins el gran Teatre Grec molt ben conservat, des de on hi ha unes vistes panoràmiques magnífiques tant del volcà Etna, com de tota la costa. Antigament el seu nom era Naxos, i pels grecs va ser la segona ciutat més important de Sicília.
Passegem pel seu carrer principal, el Corso Umberto, que es per a vianants, comença a la Porta Messina, el carrer esta ple de botigues de records i de roba, continuem fins a la Plaça Vittorio, on es troba el Palau Corvajio i la esglesia de Santa Caterina, també hi ha el desviament que porta a dalt al Teatre Grec, seguim fins la Plaça Aprile en el que hi ha un mirador sobre el mar Egeo i el volcà Etna, entrem després al barri més antic de la ciutat, ple de carrerons que porten a la Catedral, fins arribà a Porta Catania que te un gran escut aragonès a la fatxada, i marca l’acabament del carrer principal.
Dilluns dia 8, sortida cap a Messina, antiga ciutat grega que actualment es caracteritza pel seu excel·lent pla urbanístic, concebut a partir de l’any 1908 després de patir un gran terratremol que la va destruir en un 90% i va causar més de 80.000 víctimes. La ciutat és molt coneguda pel seu estret, solament 3 kilòmetres separa l’illa del continent, des de molt antic s’ha parlat de fer un pont que els uneixi, però degut a ser un territori amb moviments sísmics freqüents i el fort vent que sempre bufa allà, el projecta a quedat aturat. Visitem la seva Catedral i el “Campanile” la famosa torre amb el rellotge astronòmic, ple de figures que es mouen quan toquen les hores, és considerat el més gran del mon. Continuem viatge cap a Cefalu, punt turístic molt visitat, passegem pel seu carrer principal fins arribar a la Plaça de la Catedral, romànica construïda el 1130 per Roger II, la seva façana emmarcada per dues torres quadrades, situades a l’ombra d’una gran roca en forma de cap que dona nom a la ciutat. El interior de la Catedral destaca l’abscís central, adornat amb bells mosaics, una mostra remarcable de l’art bizantí de finals de segle XII.
Seguidament continuem viatge cap a Palerm; a mitja tarda arribada al port, on embarquen al Ferrys SNAV CAMPANIA que ens conduirà a Nàpols mentre sopen i descansem en camarots dobles en el vaixell.

Breu historia de l’illa de Sicília

El nom li be dels seus habitants primitius, els elimos, els siculos, i els sicanos.
La seva posició estratègica al mig del Mar Mediterrani, va ser que fos un punt de repòs dels navegants de les antigues civilitzacions que anàvem pel mar a descobrir mon, primer els fenicis, més tard els grecs que van formar colònies a Sicília, van continuar els cartaginesos, seguit dels romans, desprès van tenir l’ invasió dels bàrbars, amb els vàndals, que van ser expulsats pels ostrogods, van continuar a mitjans del segle VI invasió dels bizantins (turcs) que si van quedar 400 anys, a continuació els sarrains (àrabs), la van conquistar, s’hi van quedar 150 anys. En el segle XI els normands, que anàvem a Terra Santa per les Creuades, al fer escala a l’illa van ajudar els natius sicilians que estaven en guerra amb els àrabs, els van expulsar, però si van quedar ells, van treure als àrabs de l’illa, i van conquistar la part sud d’Itàlia formant el Regne de les Dues Sicilias, que el van incorporà al “Sacro Imperio Germànico” amb temps de Enric VI d’Alemania. La Església de Roma no va veure gaire be la proximitat dels alemanys al Estat del Vaticà i el Papa va cridar a la corona d’Aragó per fer fora els alemanys, desprès de varies batalles, la part de l’illa va quedar per la corona d’Aragó, i la part continental es va formar el Regne de Nàpols.
El Regne d’Espanya per mitjà de Fernando I (El Catòlic) van heretà Sicília, el territori es va transformar amb un lloc ple terratinents i latifundistes, tot el territori estava amb poques mans, axó va donar origen a la Mafia, que va nèxia com organització dels petits camperols contra els grans latifundistes.
En el segle XIX, Garibaldi va tornar Sicília a Itàlia, des de llavors es un regió autònoma amb govern i parlament propi.
Poques nacions en el mon, han tingut en el curs de la seva historia, l’influencia de tantes cultures diferents, on cada una d’elles ha deixat la seva petjada, que s’han fet evidents amb totes les restes que hem visitat.
Dimarts dia 9, arribada a Nàpols a les set del matí, desembarquem i anem cap l’hotel a esmorzar, tot seguit a Pompeià antiga ciutat romana, que en l’agost de l’any 79 dC, va quedar sepultada a conseqüència de l’erupció del volcà Vesuvi.
La visita va ser guiada i molt interessant, degut a que l’erupció va agafar a una població de 20.000 habitants sorpresos, de que una muntanya fins aleshores tranqui-la i silenciosa, de cop i volta crides i treies foc, un núvol de gas tòxic va cobrir la ciutat seguit de una pluja de roques i cendra que van deixa la ciutat pràcticament arrasada, però resguardada de les inclemències del temps posteriors, axis s’han conservat perfectament intactes els edificis, carrers, organització, pintures, tendes, mercat, forn de pa, bordell, termes, Teatre, etc, etc, de una ciutat prospera i comercial d ‘aquell temps.
Entrem a la ciutat per la Porta Marina fins arriba a El Foro, un gran pati cívic en forma rectangular, cor de la vida comercial, en un costat hi ha el Temple d’Apol·lo, i en l’altre el Temple de Júpiter, en el mercat hi ha esposades les restes de diferents persones en el moment de la tragèdia, animals, àmfores i demes estris que s’han recuperat d’aquell temps, tot plegat constitueix un document importantissim de la vida de l’antiguitat.

A la tarda visita a la ciutat de Nàpols, el tràfic encara és més dens que el Palerm, agreujat per una quantitat de motos que surten per tot arreu, però d’accidents no han van veure cap.
Nàpols és la capital de la regió de la Campanià, situada al sud d’Itàlia, amb la seva area metropolitana té uns quatre milions de habitants, els grecs, romans, normands i espanyols han deixat empremta a la ciutat, la visita es en el centre històric de la ciutat, la Plaça del Plebistici considerada la més gran d’Itàlia, on hi ha el Palau Reial, i en front l’església de Sant Francesc de Paula, amb la seva gran cúpula de 53 metres d’alçada, decorada el seu exterior amb 38 columnes dòriques, que en el 1809 es va construí pensat com a centre cívic per contraposar la magnificència del Palau, més tard es va destinar a ús religiós.
En mig de la Plaça hi han les estàtues eqüestres des reis borbons Carles III i Fernando I. Visitem les Galeries Umberto, replica de les de Duomo de Milà, veiem el castell Nuovo construït el 1270 per Carles d’Anjou, va ser residencia de reis, més tard de grans figures de les arts i les lletres. A prop de l’hotel hi ha la Catedral amb la façana d’estil gòtic i la capella del tresor, on es troba la famosa estàtua de Sant Gennaro, d’estil barroc. Aquesta visita va ser voluntària pels que no estàvem gaire cansats.
Dimecres dia 10, sortida de l’hotel cap el port de Nàpols, on iniciem l’excursió cap a l’illa de Caprí, la travessa dura i hora, tan punt arriben amb una barca fem un passeig per la costa de Caprí, gaudint de les seves cales molt semblant a les de la costa brava nostra, parant en la “gruta maraviliosa” que està dins la roca, i travessant los “farallones” grans roques que sobresurten en el mar,
L’anada fins dalt a Capri la fem amb uns microbusos, allà recorrem els seus carrers plens de botigues de moda, i cases d’aspecte mediterrani pintades de color blanc, es una localitat d’estiueig, molt freqüentada per gent famosa i adinerada. Arriben fins els jardins d’August, des de on hi han unes magnífiques vistes panoràmiques de la costa de Caprí.
Desprès de tenir temps lliure per visitar botigues, a mitja tarda tornen amb el vaixell cap a Nàpols.

Dijous dia 11, tornada cap a Barcelona, la sortida de l’avió està prevista a l’una del migdia, l’arribada a les tres i mitja, en l’aeroport ja tenim l’autocar que ens porta cap a Castellar, on arriben sans i estalvis als voltants de les sis de la tarda.

Circuit per Cantabria 2009

Cantabria-Pics d'Europa

del 26 al 31 de març del 2009

El dijous dia 26 de març, sortida de Castellar a les 6 del matí, agafem l’autopista amb direcció Saragossa, parem a esmorzar a l’àrea de Lleida, continuem fins a Logroño, allà dinem en un restaurant al mig de la ciutat; per la tarda seguim cap a Bilbao, on passem pel seu costat, i seguim per l’autopista per la cornisa Cantàbrica, veiem les poblacions estiuenques de Castro Urdiales, Laredo, fins arribar als voltants de Santander , on es desviem seguint per la costa fins arribar a la població de Mogro, on hi tenim l’hotel Milagros Golf que hi fem estada.

Mogro té una població de 5.000 habitants, és el lloc ideal per tenir la segona residencia l’estiu, al costat dels xalets hi ha el camp de golf Abra del Pas.
L’hotel Milagros Golf està situat a la platja de Usil, al davant de la desembocadura de una ria que puja i baixa, de una manera tranqui-la, segons la marea, si vols el mar obert amb les seves ones tens que travessar un bon tros de la ria fins arribar al mar.
L’hotel es de quatre estrelles, amb servei acurat en totes les seves dependencies, hi ha gimnàs, piscina climatitzada, jacussi, banys de vapor etc. Cal destacar el servei de menjador; la qualitat, la quantitat, la presentació i l’atenció al client van ser extraordinaris. L’estada en l’hotel va ser molt bona amb tots els sentits.
El divendres 27, sortida de l’hotel a les 9 del matí amb direcció a Torrelavega, que es el segon nucli més important de Cantabrià, té 56.000 habitants, i un caràcter marcadament industrial, continuem per l’autovia del Cantàbric fins arribar a l’alçada de San Vicente de la Barquera, per desviar-nos cap a Potes passant per el congost de La Hermida, on la carretera transcorre pel costat del riu Deva, durant uns 21 Km, en mig de un morallons calissos amb parets verticals de més de 600 metres d’alçada ; quan passes per aquet congost et fas l’idea del perquè allà va començar la Reconquista, ja que els àrabs no van poder mai conquistar aquell territori. Arribem fins a Fuente De, el cor dels Pics d’Europa, on hi ha el telefèric que puja a 753 metres fins el mirador, on es poden veure els principals pics de tota la serralada i tota la fundaria de la vall; el nom de Pics d’Europa es deu perquè els navegants que venien d’Amèrica quan veien aquestes muntanyes deien contents “ja estem a Europa”.
Dinem a la localitat de Potes, la capital de la comarca del Liébano, té 1.500 habitants, el seu sector principal es el turisme, el estar pràcticament al costat del Parc Natural dels Pics d’Europa, destacar la església de San Vicente d’estil gòtic, i la Torre del Infantado, on actualment hi ha l’Ajuntament.
Per la tarda tenim la visita a Comillas, una petita població tocant al mar, on hi ha dos edificis extraordinaris, el capritx d’ en Gaudí i el Palau de Sobrellano.
Passem pel costat de Sant Vicente de la Barquera, per anar amb direcció a Comillas, però troben la carretera tallada per obres que ans obliga a donar un rodeig, arribem a Comillas a prop de les sis de la tarda, quan pugem fins el Palau al cap de poc ja ans fan marxar ja que a les sis tancaven, sols van poder fer unes quantes fotos del exterior, i l’edifici del capritx d’en Gaudi es particular i actualment està en obres i solament es va poder veure de una certa distancia.

A Comillas en el 1817, neix en Antonio Lopez i Lopez , de molt jove als 14 anys, emigra a Cuba, allà aconsegueix una gran fortuna en el comerç i transport d’esclaus, torna a Espanya i s’estableix a Barcelona on crea diferents empreses de gran èxit, com Compañia Transatlàntica Española, tenia plantacions de tabac a Cuba i Filipines, també crea Tabacs de Filipines, presideix el Banco de Credito Mercantil. En el 1878 rep el títol de marques de la seva vil·la natal, amb reconeixement a la seva ajuda econòmica contra la insurrecció cubana.
El rei Alfonso XII té la deferència d’anar a Comillas, com a hoste del marqués, lo que obliga a construí en el 1883, com residencia d’estiu, el capritx d’en Gaudí, l’arquitecte de moda d’aquell tems. Més tard, en el 1888 ,per l’arquitecte Joan Martorell es construeix el Palau de Sobrellano, que és com un aparador per mostrar la personalitat dels marquesos de Comillas.
El dissabte 28, sortim d’hotel amb direcció oest cap a Santillana del Mar, on hi arriben abans de les deu, passegem pels seus carrers empedrats on si poden veure diferents cases senyorials com las del Marques de Santillana, Torre Don Borja, Torre Merino, Casa de l’Àguila i Casa de la Parra amb el seu escut a la fatxada, per acabar en la Col·legiata de Santa juliana, on fem una foto del grup.
El poble te forma de Y, en la part més ampla hi ha la Plaza Major que esta rodejada de les cases senyorials.

Continuem fins el Museu de Altimira, situat dintre del terme de Santillana del Mar, on es conserva un dels cicles pictòrics més importants de la Prehistòria.
Les coves d’Altimira, foren descobertes en 1879 per Marcelí Sanz, que foren a visitar la cove junt amb la seva filla Maria de 8 anys, quan la nena va descobrir les pintures en el sostre de la cove, l’alçada original de la cova era entre 1,1 a 1,9 metres, desprès es va rabejar el terra per poder veure millor les pintures.
El important de les pintures es que els pintors d’aquell temps van aprofitar els relleus naturals de les roques per donar a les pintures un efecte de volum i de mobilitat. El bisó encongit es una de les pintures més expressives, aprofitant un abultament de la roca, també destaca la gran cerva, i el cavall ocre.
El Museu està al costat mateix de la cova original, que per motius de seguretat està tancada, la visita es far a una reproducció molt similar feta dintre del Museu.
Per la tarda ans arriben a Santander, on una guia local explica els principals edificis de la ciutat, comencem entra’n a la ciutat per l’Avinguda de la Constitució, el primer edifici es el Palau d’esports en forma de balena, al costat dels camps del Sardinero. Continuem per la Avda. Reina Victoria, carrer Castelar, i Passeig de Pereda per arribar el Faro del Cabo Mayor, on hi ha espadats de 50 metres d’alçada i una vista panoràmica de tota la platja de Santander, acabem la visita de Santander a la seva Catedral, com a característica es que està a dos nivells, el pis inferior data del segle XII, tenia el rang de col·legiata, mes tard, en el segle XIV, es construeix la part superior i més tard el claustre gòtic. En el 1754 tot el conjunt fou transformat en Catedral per el papa Benedicte , com a cap del bisbat de Santander.
El diumenge 29, sortim de l’hotel a les 9 amb direcció sud cap a la localitat de Cabarceno, on es troba en una superfície de 750 hectòmetres quadrats, que havia estat un antic territori miner, el Parc de la Natura, on fruit de la erosió càrstica, el terreny agafa unes estructures que semblem més aviat d’ un altre planeta. Es un parc zoològic en que els animals estan en semi llibertat, i depèn de cada espècie tenen un lloc d’esbargiment més o menys gran, hi ha més de 50 especies diferents, elefants,tigres,óssos,rinoceronts, hipopòtams, lleons, girafes, estruços, etc, també hi ha un reptil-ari, amb tot tipus de serps, que va ser el primer lloc que varen visitar, desprès amb l’autocar anàvem parant a diferents indrets per veure, apart de les diferents formes del terreny, l’hàbitat dels diferents animals, també allà van fer una foto del grup, per acabar la visita varen gaudir, en una piscina annexa ,de una demostració de les habilitats de unes foques, es va passar un matí molt distret.
Per la tarda ans desplacem fins el pintoresc poblet de Barcena Mayor, està en el municipi de Los Tojos, es un magnífic exemple de la Cantàbria rural, considerat el poble més antic de Cantabrià, degut a la seva sorprenent conservació està declarat conjunt históric-artistic. Tot el poble es per a vianants, passeja’n pels seus contorns destaca la bellesa arquitectònica de les seves cases amb els balcons de fusta que sembla que estiguis en ple segle XVI i XVII.

El dilluns 30, la sortida es amb direcció est, cap el Santuari de la Bien Aparecida, patrona de Cantàbria, es una petita imatge de 20 cm. de la Verge. La historia es, que uns nens que cuidaven uns remats de bens, la van trobar en el 1605 ,en un turó de Somahoz, a partir de aleshores hi va haver un gran moviment marià, on els peregrins anaven a veure la petita imatge; més tard es va construí el Santuari que està ates per religiosos trinitaris, en ell es fan tot tipus de manifestacions tan culturals com religioses, en el 1905 es nombrada Patrona de la Regió, la seva festa principal es el 15 de setembre.
Continuen viatge cap la localitat de Limpias, on visitem l’església de Sant Pere on es troba l’ imatge del Sant Crist de l’Agonia que plora sang.

La historia diu que en el 1914, el pare Antonio Lopez netejant l’ imatge va veure que el Sant Crist tenia els ulls tancats, es va espantar, va caure de l’escala i al tornar en sí va comprovar que l’ imatge els tenia oberts, aquet fenomen es va repetir varies vegades, la seva difusió va provocar un moviment de gent de totes classes cap a la vila de Limpias, per veure aquelles manifestacions del Crist; del 1919 al 1921 el Crist de Limpias, segons diferents fervorosos fidels, movia els ulls, la boca, les ferides li sortien sang, etc, la majoria veien que el Sant Crist feia alguna cosa sobrenatural, va durar un temps que anaven més peregrins a Limpias que a Lourdes.
Continuem el viatge cap a Santoña, ciutat marítima amb el port pesquer conserver més important de Cantabrià, travessem el seu Parc Natural que està al costat de les marismes, per anar, fora del casc urbà, el Polígon Industrial, on es troben totes les empreses conserveres de Santoña. Visitem l’empresa Emilia, on ans expliquem el procés de salà i preparà l’anxova en filets, la col·locació i el recobriment amb oli d’oliva que fa que es conservi. Després ans preparen una degustació i la venta dels seus productes. A la sortida fem amb l’autocar una volta per la ciutat de Santoña i continuem fins a la veïna localitat de Laredo on també fem una petita parada per continua cap l’hotel a dinar.

Per la tarda tornem a la ciutat de Santander, on agafem el trenet per recorre la Península de la Magdalena, on es troba el Palau Reial, construït en 1908, va ser donat per el poble al Rei Alfonso XIII com a residencia a les seves estades a Santander, actualment es la seu de La Universitat Internacional Menendez i Pelayo. A la part baixa de la Península es troba un petit aquari amb diverses especies marines i també tres galions que recorden els viatges del marí càntabra Vital Alzar. Acabem de passa la tarda donant temps lliure per comprar o passejar per el centre de Santander.
El dimarts 3, es de retorn cap a Castellar el dia es presenta molt espès i bona part del matí suportem una extraordinària pluja, la veritat es que tota l’estada a Cantabrià hem estat de molta sort, ja que cap dia va ploure, en un país on la pluja es constant, nomes cal veure la verdor dels seus prats, nosaltres solsamènt el dia de tornada quan anàvem amb l’autocar va ser quan ens va ploure fort, varem parar a prop de Saragossa a fer el dinar de comiat en el Castell de Bonavia. L’arribada a Castellar es a les set de la tarda, amb un gran record de l’excursió a Cantabrià.