EGIPTE
Del dilluns 17 de setembre al dilluns 24 de setembre del 2001
Dilluns 17 de setembre
Varem sortir de Castellar a les 15,30 i desprès de recollir als que pujaven a Sabadell varem anar a l’aeroport de Barcelona. Va fer una tarda molt plujosa i l’avió va tardar molt a sortir, era gran, en cada fila i havia 8 passatgers separats per dos passadissos.
El vol va durar unes quatre hores per lo que varem arribar a Luxor cap a les dues de la matinada, abans ja havíem posat el rellotge una hora mes aviat per anar a la mateixa d’Egipte. Desprès de passar tots els tràmits d’entrada al país, van pujar en un autocar que ens dugué cap a la nau que te per nom “Diamond” a on ens donen
l’habitació per anar a descansar, això era cap a les tres i mitja i ens diuen que ans cridarien a les cinc, una hora i mitja per descansar.
Dimarts 18 de setembre
Ens van despertar a les cinc del matí, i desprès d’esmorzar varem pujar a una barca que ens va dur a l’altre banda del riu Nil, a on ens esperava un autocar que ens va portar a la “Vall dels Reis”, que hi arribem quan començava a clarejà. Ens van explicar que a la banda oriental, on neix el sol és la vida i posaven tot el que feia referència als Temples, i que la banda occidental, que és a on el sol es pon, era la mort i allà i posaven les tombes. Al principi totes les tombes al cap de poc de morir-se el rei eren saquejades i prenien tot el que hi havia en el seu interior per això i per prevenir la seva profanació varen posar-les al mig del desert, al peu d’una muntanya en forma de piràmide. Feien uns forats bastant fondos perquè els lladres no pugessin arribar-hi, això junt amb la sequedat de l’ambient ha fet que és conservin fins nosaltres, inclòs el color de les pintures. Varem visitar un parell de tombes, que estàvem formades per una entrada, a continuació un passadís inclinat cap avall, a on en les parets hi havia gravats amb motius de la seva vida i també ofrenes als deus, i al final del passadís una sala i desprès el lloc a on hi havia la tomba. Hi havia moltes tombes però cada any només en deixen visitar algunes i al any següent canvien per evitar el seu deteriorament.
Del dilluns 17 de setembre al dilluns 24 de setembre del 2001
Dilluns 17 de setembre
Varem sortir de Castellar a les 15,30 i desprès de recollir als que pujaven a Sabadell varem anar a l’aeroport de Barcelona. Va fer una tarda molt plujosa i l’avió va tardar molt a sortir, era gran, en cada fila i havia 8 passatgers separats per dos passadissos.
El vol va durar unes quatre hores per lo que varem arribar a Luxor cap a les dues de la matinada, abans ja havíem posat el rellotge una hora mes aviat per anar a la mateixa d’Egipte. Desprès de passar tots els tràmits d’entrada al país, van pujar en un autocar que ens dugué cap a la nau que te per nom “Diamond” a on ens donen
l’habitació per anar a descansar, això era cap a les tres i mitja i ens diuen que ans cridarien a les cinc, una hora i mitja per descansar.
Dimarts 18 de setembre
Ens van despertar a les cinc del matí, i desprès d’esmorzar varem pujar a una barca que ens va dur a l’altre banda del riu Nil, a on ens esperava un autocar que ens va portar a la “Vall dels Reis”, que hi arribem quan començava a clarejà. Ens van explicar que a la banda oriental, on neix el sol és la vida i posaven tot el que feia referència als Temples, i que la banda occidental, que és a on el sol es pon, era la mort i allà i posaven les tombes. Al principi totes les tombes al cap de poc de morir-se el rei eren saquejades i prenien tot el que hi havia en el seu interior per això i per prevenir la seva profanació varen posar-les al mig del desert, al peu d’una muntanya en forma de piràmide. Feien uns forats bastant fondos perquè els lladres no pugessin arribar-hi, això junt amb la sequedat de l’ambient ha fet que és conservin fins nosaltres, inclòs el color de les pintures. Varem visitar un parell de tombes, que estàvem formades per una entrada, a continuació un passadís inclinat cap avall, a on en les parets hi havia gravats amb motius de la seva vida i també ofrenes als deus, i al final del passadís una sala i desprès el lloc a on hi havia la tomba. Hi havia moltes tombes però cada any només en deixen visitar algunes i al any següent canvien per evitar el seu deteriorament.
A continuació l’autocar ens porta cap a la “Vall de les Reines” que està situat a l’altre costat de la muntanya, allà varem visitar una tomba molt ben conservada on les pintures tenen el color original, hi ha representades les costums i el culte que tenia el poble. La tomba més important és la de la reina Nefertari esposa de Ramsés II, però la visita està limitada a uns pocs visitants per por de que es faci mal bé.
Desprès tornarem a pujar l’autocar i ens dirigim a l’altre costat del riu Nil. Primer de tot visitem el Temple d’ Habu , construït per el faraó Ramsés III, caracteritzat per les seves escenes militars i religioses molt ben conservades, encara tenen el color original brillant. De camí cap a Luxor (antigament Tebas) ens parem per admirar dues grans estàtues conegudes com “Els colossos de Memno”, considerades les més antigues que hi ha del faraó Amenofis III fetes de gres, tot seguit continuem cap el gran Temple de Karnak.
Desprès tornarem a pujar l’autocar i ens dirigim a l’altre costat del riu Nil. Primer de tot visitem el Temple d’ Habu , construït per el faraó Ramsés III, caracteritzat per les seves escenes militars i religioses molt ben conservades, encara tenen el color original brillant. De camí cap a Luxor (antigament Tebas) ens parem per admirar dues grans estàtues conegudes com “Els colossos de Memno”, considerades les més antigues que hi ha del faraó Amenofis III fetes de gres, tot seguit continuem cap el gran Temple de Karnak.
El Temple de Karnak es troba a la part nord de Luxor i és un conjunt grandiós de l’arquitectura religiosa del antic Egipte. Va ésser construït durant el regnat de varis faraons i s’hi van adorar diferents deus, i com que cada faraó desitjava que lo seu fos lo mes vist, desfeien lo fet anteriorment, que de vegades es tornava a utilitzar, per tant el conjunt arquitectònic es molt complex.
A l’entrada hi ha l’”Avinguda dels Moltons” representant al deu Amon: símbol de la fertilitat i creixement, i ha sota de cada estàtua n’hi ha una de petita de Ramsés II. El conjunt del Temple consta de tres centres separats i rodejat cada un d’ells per un mur de totxos. El més gran que està al mig del Santuari d’Amón es el més ben conservat. A la seva esquerra hi ha el Santuari de Montu el deu de la guerra i l’altre costat el de la deessa Mut dona d’Amón que està representada simbòlicament amb un voltor.
La part mes extraordinària es sens dubte l’imponent sala hipòstil amb les seves 134 columnes de 23 metres d’alçada, els seus dibuixos i escrits on expliquen que van ser diferents faraons els que hi van intervenir en la seva construcció. També cal destacar els obeliscs, el mes gran es de 23 metres i 143 tones de pes es d’una sola peça.
Seguidament amb l’autocar ans dirigim a la part sud de Luxor per visitar el Temple d’ Esna que te un pati amb columnes i pintures fetes per els emperadors romans durant la seva dominació a Egipte.
Seguidament amb l’autocar ans dirigim a la part sud de Luxor per visitar el Temple d’ Esna que te un pati amb columnes i pintures fetes per els emperadors romans durant la seva dominació a Egipte.
Per la tarda naveguem cap el sud, però a meitat de la tarda vam quedar parats ja que hi havia estacionats unes quaranta embarcacions per poder passar l’enclusa. Mentre esperàvem ens van sentir rodejats per unes petites barques plenes de jocs de taula, catifes, xilabes etc, i els seus propietaris oferien la mercaderia als passatgers de la nau, amb el seu regateig corresponent, era tot un espectacle veure el gènere tirar-lo a dalt de la nau, entendres amb signes, regatejar el preu, i tot fet a distancia.
Durant la tarda vam navegar en direcció sud, i cap al vespre a uns cinquanta quilòmetres abans de Assuan, en una corba del riu Nil, es troba el Temple de Kom Ombo, per arribar-hi la nau es posà al costat de dues mes que estàvem estacionades i passant per la recepció de les altres embarcacions vàrem sortir casi al peu del Temple. El camí fins el Temple, que estava tot il·luminat, estava ple de criatures i venedors, fins i tot hi havia un encantador de serps, tots ells buscant la venta o be qualsevol regal.
El Temple de Kom Ombo es únic perquè es doble, per un costat dedicat al deu cocodril i per l’altre al deu falcó. La seva disposició combina els dos temples en un de sol, a on a cada costat tenen les seves pròpies entrades i capelles.
Es veu que en aquell temps i en aquells indrets el riu estava infectat de cocodrils, que tenien atemorits els seus habitants i com feien sempre van convertit l’enemic amb deu i d’aquesta manera semblava que es protegien del mal. En les tombes se’n trobat esquelets de cocodril. En un costat del Temple hi havia restes de dos d’ells. En el pati també vàrem veure un pou a on miraven a quina alçada pujava l’aigua del riu, i segons a on estava feien pagar al poble els impostos. Aquets pous s’anomenaven Nilometres, estàvem dispersos a tot el llar del Nil, segons el nivell d’aigua tenien que canalitzar-la per evitar les inundacions que arrasaven les collites per axó necessitaven més recursos i tothom tenia de pagar mes impostos. A la sortida tornà a trobar les parades de records i con que ans van informar que hi hauria un sopar en que tothom tenia que anar vestit d’àrab, es va aprofitar per comprar túniques i xilabes amb el seu corresponent i típic regateig.
Es veu que en aquell temps i en aquells indrets el riu estava infectat de cocodrils, que tenien atemorits els seus habitants i com feien sempre van convertit l’enemic amb deu i d’aquesta manera semblava que es protegien del mal. En les tombes se’n trobat esquelets de cocodril. En un costat del Temple hi havia restes de dos d’ells. En el pati també vàrem veure un pou a on miraven a quina alçada pujava l’aigua del riu, i segons a on estava feien pagar al poble els impostos. Aquets pous s’anomenaven Nilometres, estàvem dispersos a tot el llar del Nil, segons el nivell d’aigua tenien que canalitzar-la per evitar les inundacions que arrasaven les collites per axó necessitaven més recursos i tothom tenia de pagar mes impostos. A la sortida tornà a trobar les parades de records i con que ans van informar que hi hauria un sopar en que tothom tenia que anar vestit d’àrab, es va aprofitar per comprar túniques i xilabes amb el seu corresponent i típic regateig.
Dimecres 19 de setembre
A primera hora del matí vam fer la maniobra de passar l’enclosa, cosa que va ser possible veure-les amb tot detall. Cada vegada passaven dues naus, que es situàvem en un espai, on es tancàvem les comportes s’omplia d’aigua, les embarcacions pujaven de nivell, tot seguit s’obrien les comportes i les embarcacions passaven a l’altre costat, aquesta operació es tornava a repetir al cap de uns tres-cents metres mes avall i d’aquesta manera s’anaven superant les diferencies de nivell que te el riu.
Al arribar a la ciutat d’ Edfú ja tenien a punt unes tartanes en les que hi cabien quatre persones, que en mig d’un caòtic trànsit ens porten al Temple que està al mig de la cuitat.
A primera hora del matí vam fer la maniobra de passar l’enclosa, cosa que va ser possible veure-les amb tot detall. Cada vegada passaven dues naus, que es situàvem en un espai, on es tancàvem les comportes s’omplia d’aigua, les embarcacions pujaven de nivell, tot seguit s’obrien les comportes i les embarcacions passaven a l’altre costat, aquesta operació es tornava a repetir al cap de uns tres-cents metres mes avall i d’aquesta manera s’anaven superant les diferencies de nivell que te el riu.
Al arribar a la ciutat d’ Edfú ja tenien a punt unes tartanes en les que hi cabien quatre persones, que en mig d’un caòtic trànsit ens porten al Temple que està al mig de la cuitat.
El Temple d’ Edfú està dedicat al deu falcó Horus i és el més ben conservat d’ Egipte i el segon més gran desprès del de Karnak. La seva construcció fou començada en el 237 a.C. per la dinastia Ptolomeo i acabada al 57 a.C. el Temple fou descobert i excavat el passat segle per August Mariette. En el seu interior cal destacar a part dels gravats una gegantesca estàtua del deu falcó Horus.
A continuació a la sortida del Temple vàrem passar per entremig d’una multitud de parades on venien tot tipus de records i van tornar agafar la corresponent tartana que ens traslladar cap a la nau, desprès de fer carreres amb les altres tartanes i de sortejar tota mena d’obstacles que trobàvem per la ciutat.
A continuació a la sortida del Temple vàrem passar per entremig d’una multitud de parades on venien tot tipus de records i van tornar agafar la corresponent tartana que ens traslladar cap a la nau, desprès de fer carreres amb les altres tartanes i de sortejar tota mena d’obstacles que trobàvem per la ciutat.
Abans de sopar tots els grups de turistes que estàvem a la nau ens van reuní a la sala de festes i els guies de cada grup van organitzar diferents jocs amb la participació de tots, tot seguit una mica nerviosos varem anar a disfressar-nos ja que el sopar tenia que ser tothom anar vestit d’àrab.
El hora de començar el sopar va ser molt divertit veient cadascú la fila que feia vestit d’àrab, els cambrers ens van ajudar a posar-nos be els turbants i les xilabes, disfressats de aquella manera varem sopar i tot seguit al saló de festes, on un conjunt nubi va fer un espectacle complet de balls àrabs.
Dijous 20 de setembre
Ens van aixecar a les set del matí, desprès d’esmorzar ens van dirigir amb autocar cap a la presa antiga d’Assuan allà van veure la diferencia de nivell d’un costat l’altre del riu. El guia ens va explicar una mica la història de la construcció de la presa.
Egipte hi governava el rei Faruk el qual va ser derrotat per el general Naguib que es posar al front del govern. Més tard el general Nasser va empresonar al general Naguib i va substituir-lo en el poder. L’idea de construí una gran presa ja feia temps que estava estudiada, però no hi havia recursos, i els amics anglesos i francesos estàvem en litigi per tenir la supremacia del Canal de Suez, aleshores van demanar ajuda als russos per la construcció de la gran presa, els quals per poder tenir influencia en aquella part de mon van accedí a donar-li tot el suport tècnic i econòmic de l’obra.
La ciutat d’Assuan, que és la tercera d’Egipte, antigament el govern l’estiu es traslladava a aquesta ciutat i d’aquí governava tot l’estat. Degut al seu clima i la gran abundància d’aigua el cultiu de la canya de sucre era una de les principals riqueses de la zona, ajudat perquè també era la porta de totes les mercaderies que entraven a Egipte provenen de l’Africà.
La gran presa d’ Assuan té una extensió de uns cinc-cents quilòmetres quadrats, part d’ ella està en territori sudanès i Egipte paga un lloguer per aquet fet. Subministra entre el trenta cinc i al quaranta per cent de l’electricitat de tot Egipte, i es una meravella d’enginyeria.
Estan allà van pujar a una barca que ens porta a visitar el Temple de Philae dedicat a la deessa Isis, que es troba al bell mig d’una illa a on vam pogué aprecià com feien els antics egipcis els treballs a les parets, ja que hi havia una paret original, i al costat una altre de polida que ho feien rascant-la amb una pedra més forta, desprès venien els que feien el dibuix i per últim els que la treballaven.
A la sortida de l’illa una petita parada a una antiga pedrera d’ on trien els blocs de granit, i a on encara s’hi troba l’anomena’t obelisc inacabat.
Desprès varem anar a una joieria de tota confiança a comprar articles d’or i plata, i cap a la nau a dinar.
El hora de començar el sopar va ser molt divertit veient cadascú la fila que feia vestit d’àrab, els cambrers ens van ajudar a posar-nos be els turbants i les xilabes, disfressats de aquella manera varem sopar i tot seguit al saló de festes, on un conjunt nubi va fer un espectacle complet de balls àrabs.
Dijous 20 de setembre
Ens van aixecar a les set del matí, desprès d’esmorzar ens van dirigir amb autocar cap a la presa antiga d’Assuan allà van veure la diferencia de nivell d’un costat l’altre del riu. El guia ens va explicar una mica la història de la construcció de la presa.
Egipte hi governava el rei Faruk el qual va ser derrotat per el general Naguib que es posar al front del govern. Més tard el general Nasser va empresonar al general Naguib i va substituir-lo en el poder. L’idea de construí una gran presa ja feia temps que estava estudiada, però no hi havia recursos, i els amics anglesos i francesos estàvem en litigi per tenir la supremacia del Canal de Suez, aleshores van demanar ajuda als russos per la construcció de la gran presa, els quals per poder tenir influencia en aquella part de mon van accedí a donar-li tot el suport tècnic i econòmic de l’obra.
La ciutat d’Assuan, que és la tercera d’Egipte, antigament el govern l’estiu es traslladava a aquesta ciutat i d’aquí governava tot l’estat. Degut al seu clima i la gran abundància d’aigua el cultiu de la canya de sucre era una de les principals riqueses de la zona, ajudat perquè també era la porta de totes les mercaderies que entraven a Egipte provenen de l’Africà.
La gran presa d’ Assuan té una extensió de uns cinc-cents quilòmetres quadrats, part d’ ella està en territori sudanès i Egipte paga un lloguer per aquet fet. Subministra entre el trenta cinc i al quaranta per cent de l’electricitat de tot Egipte, i es una meravella d’enginyeria.
Estan allà van pujar a una barca que ens porta a visitar el Temple de Philae dedicat a la deessa Isis, que es troba al bell mig d’una illa a on vam pogué aprecià com feien els antics egipcis els treballs a les parets, ja que hi havia una paret original, i al costat una altre de polida que ho feien rascant-la amb una pedra més forta, desprès venien els que feien el dibuix i per últim els que la treballaven.
A la sortida de l’illa una petita parada a una antiga pedrera d’ on trien els blocs de granit, i a on encara s’hi troba l’anomena’t obelisc inacabat.
Desprès varem anar a una joieria de tota confiança a comprar articles d’or i plata, i cap a la nau a dinar.
Acabat de dinar varem agafar una faluga, que és una barca que només té una gran vela i que es mou en un sentit per la força del vent i en l’altre per la força del corrent de l’aigua, amb ella van donar un passeig per el riu, des de allà van veure una muntanya que per la nit està il·luminada plena de forats a on enterren als generals, també el jardí botànic per cer bastant abandonat, l’illa Elefantina, li diuen així perquè hi ha una roca que posant-li molta imaginació sembla un elefant, o perquè antigament tot el tràfic de marfil que venia d’Africà el feien en aquesta illa, després ven passà per davant del mausoleu de l’Aga-Kan, el qual acostumava a passar llargues temporades per aquets indrets degut a la seva artritis i el clima sec li anava molt bé. A continuació va venir una barca de motor i en el mig del riu van fer el transbord d’una a l’altre, això as va fer perquè més amunt el riu se junta amb l’aigua que ve de l’antiga presa d’Assuan i produeix uns remolins que la faluga no tindria prou força per guanyar la del riu. Aquesta barca ens porta riu amunt fins a un lloc en el que a un costat es desert pur, allà va atracar, van deixar la barca i van prendre un petit bany en el riu Nil, l’aigua estava bastant fresca i la sorra del desert era molt fina. Tornem a la barca i una mica més amunt van parar per visitar un poblat nubi.
Núbia és la regió més el sud d’Egipte i es compon de la Alta Núbia que està en territori sudanès i la Baixa Núbia que està situada al costat de la gran presa i del llac Nasser.
Quan estàvem al mig del poble varem entrar en una casa on ens van explicar les seves costums, la manera en que viuen, la protecció familiar que tenen. Parlen un dialecte que es transmet de pares a fills sense escriptura ni regles solament de forma oral, com a curiositat en una peixera tenien un petit cocodril. Ens obsequiaren amb te, i ens van fer tatuatges, nosaltres van correspondre comprant records que tenien per vendre i repartint a un nombrós grup de criatures que ens seguien fins la barca bolígrafs i caramels.
La barca motoritzada ens va deixà al costat de la nau.
Núbia és la regió més el sud d’Egipte i es compon de la Alta Núbia que està en territori sudanès i la Baixa Núbia que està situada al costat de la gran presa i del llac Nasser.
Quan estàvem al mig del poble varem entrar en una casa on ens van explicar les seves costums, la manera en que viuen, la protecció familiar que tenen. Parlen un dialecte que es transmet de pares a fills sense escriptura ni regles solament de forma oral, com a curiositat en una peixera tenien un petit cocodril. Ens obsequiaren amb te, i ens van fer tatuatges, nosaltres van correspondre comprant records que tenien per vendre i repartint a un nombrós grup de criatures que ens seguien fins la barca bolígrafs i caramels.
La barca motoritzada ens va deixà al costat de la nau.
Divendres 21 de setembre
Ens criden a les cinc del matí ja que hem d’estar l’aeroport a primera hora per poder agafar l’avió que travessant el llac Nasser ens portarà a Abu Simbel, a on hi arribarem cap a les nou i quart del matí.
Tot seguit anem fins a l’entrada del Temple, el nostre guia Mohamed ens porta sota uns arbres i posa uns bancs per poder seure i allà ens explica per mitja de fotografies tota la història del trasllat del Temple, també de les seves característiques ja que no està permès explicar-ho en el seu interior.
Ens criden a les cinc del matí ja que hem d’estar l’aeroport a primera hora per poder agafar l’avió que travessant el llac Nasser ens portarà a Abu Simbel, a on hi arribarem cap a les nou i quart del matí.
Tot seguit anem fins a l’entrada del Temple, el nostre guia Mohamed ens porta sota uns arbres i posa uns bancs per poder seure i allà ens explica per mitja de fotografies tota la història del trasllat del Temple, també de les seves característiques ja que no està permès explicar-ho en el seu interior.
Abu Simbel és el primer i el més gran Temple dedicat a Ra deu del sol i fou construït per Ramses II, al seu costat hi ha un altre de més petit dedicat a la seva esposa Nefertari.
Aquets dos Temples van crida molt l’atenció al mon perquè estaven amenaçats d’inundació en la construcció de la gran presa. El govern egipci va demanar ajuda a la UNESCO en 1959 i el 1963 se inicià el projecta de trasllat dels dos Temples peça per peça fins a on estan avui dia, l’operació va costar 36 milions de dòlars.
La seva façana te 33 metres d’alçada i 38 d’amplada i com a guardians es veuen quatre estàtues gegants de 20 metres cada una de Ramses II, i entre les seves cames es veuen unes estàtues més petites de la seva família, la seva mare, la seva esposa Nefertari i els seus fills i filles.
La seva façana te 33 metres d’alçada i 38 d’amplada i com a guardians es veuen quatre estàtues gegants de 20 metres cada una de Ramses II, i entre les seves cames es veuen unes estàtues més petites de la seva família, la seva mare, la seva esposa Nefertari i els seus fills i filles.
En els relleus de l’entrada el més important es el que representa el seu casament, desprès hi ha una gran sala de columnes en que en cada una i en la part de davant hi ha una estàtua de Ramses. Segueix una sala més petita que té quatre columnes que és la sala dels nobles, i al fons hi ha el gran santuari a on es veuen quatre estàtues una d’elles és de Ramses II. Els raigs de sol la il·luminen dos cops l’any que coincideixen amb el seu aniversari que és el 21 de febrer i el dia de la seva coronació el 22 d’octubre. Cal destacar també que les estàtues els hi falten els braços, es veu que eren d’or pur i quan els hi tocava el sol el seu resplendor il·luminava tot el Temple, però degut al seu valor van ser espoliats.
Al costat hi ha l’altre Temple dedicat a Hator deessa de l’amor i la bellesa i a la seva esposa Nefertari. La façana del Temple està adornada per sis estàtues de peu, quatre son de Ramses II i dues de la seva esposa.
En el seu interior hi ha una sala amb sis columnes coronades amb el cap de la deessa Hator. Al fons es troba l’estàtua de la deessa.
A les 11 i mitja ja tornàvem d’estar de volta a la nau i ens van donar una hora per arreglant-se, omplir les maletes i anar al menjador per dinar ja que a les tres teníem que estar altre vegada l’aeroport per volar cap El Caire.
A les quatre i mitja arribàvem a la capital d’Egipte, desprès de recollí les maletes un autocar ens porta l’hotel que està situat a prop de les piràmides, bastant apartat de l’aeroport. Durant el trajecte un guia local ens explica una mica lo que és aquesta ciutat.
El Caire és una gran ciutat que té 16 milions de habitants, i una gran extensió de terreny però con que té el desert al costat no la deixa desenvolupar més, lo que far que la gent construeix a on pot. Els edificis son molt bruts degut a les turmentes del desert que son de sorra i junt a la pluja, fan que els edificis tinguin un color terròs. Varem passar per la “Ciutat dels morts” on el passat i el present es barregen i degut a la falta de habitatges i a la pobresa mig milió d’habitants viuen en les tombes i mausoleus dels difunts.
Els principals ingressos que té Egipte son per aquest ordre: Primer la mà d’obra que surt l’exterior que és molt apreciada dins el mon àrab, en segon lloc el turisme, tercer el petroli i el gas i el quart el canal de Suez.
En Egipte es donen dues característiques que són habituals en els països àrabs, que son moltes edificacions sense acabar, sigui perquè han acabat els diners o perquè ho deixen per quan el fill al casar-se la acabi de construí per anar-hi a viure. L’altre és que no es llença res, qualsevol trastos que ja no es fa servir està en depòsit en el terrat per si fes falta mes endavant, això fa que els terrats de les cases estiguin plens de trastos vells que el sol acaba de fer-los mal bé.
Al costat hi ha l’altre Temple dedicat a Hator deessa de l’amor i la bellesa i a la seva esposa Nefertari. La façana del Temple està adornada per sis estàtues de peu, quatre son de Ramses II i dues de la seva esposa.
En el seu interior hi ha una sala amb sis columnes coronades amb el cap de la deessa Hator. Al fons es troba l’estàtua de la deessa.
A les 11 i mitja ja tornàvem d’estar de volta a la nau i ens van donar una hora per arreglant-se, omplir les maletes i anar al menjador per dinar ja que a les tres teníem que estar altre vegada l’aeroport per volar cap El Caire.
A les quatre i mitja arribàvem a la capital d’Egipte, desprès de recollí les maletes un autocar ens porta l’hotel que està situat a prop de les piràmides, bastant apartat de l’aeroport. Durant el trajecte un guia local ens explica una mica lo que és aquesta ciutat.
El Caire és una gran ciutat que té 16 milions de habitants, i una gran extensió de terreny però con que té el desert al costat no la deixa desenvolupar més, lo que far que la gent construeix a on pot. Els edificis son molt bruts degut a les turmentes del desert que son de sorra i junt a la pluja, fan que els edificis tinguin un color terròs. Varem passar per la “Ciutat dels morts” on el passat i el present es barregen i degut a la falta de habitatges i a la pobresa mig milió d’habitants viuen en les tombes i mausoleus dels difunts.
Els principals ingressos que té Egipte son per aquest ordre: Primer la mà d’obra que surt l’exterior que és molt apreciada dins el mon àrab, en segon lloc el turisme, tercer el petroli i el gas i el quart el canal de Suez.
En Egipte es donen dues característiques que són habituals en els països àrabs, que son moltes edificacions sense acabar, sigui perquè han acabat els diners o perquè ho deixen per quan el fill al casar-se la acabi de construí per anar-hi a viure. L’altre és que no es llença res, qualsevol trastos que ja no es fa servir està en depòsit en el terrat per si fes falta mes endavant, això fa que els terrats de les cases estiguin plens de trastos vells que el sol acaba de fer-los mal bé.
L’hotel que estem allotjats es diu Sofitel és de cinc estrelles molt luxós, tenen uns passadissos molt llargs que ens porten a les habitacions en que no hi falta res, amb la televisió ens varen poder connectar al canal espanyol que feia dies que no en sabíem res. Al costat de la recepció hi ha tendes per comprar qualsevol record i també un banc per treure diners que està obert tot el dia, també junt en el menjador hi ha uns grans salons i al fons un jardí amb una gran piscina. Des de un terrat que està al costat de la piscina es poden veure les tres piràmides.
El sopar va ser de bufet lliure molt abundant i per acabar-ho d’adobar varem presenciar un luxós casament amb tot tipus d’invitats molt ben mudats que es celebrava en l’hotel.
Dissabte 22 de setembre
Pel matí l’autocar ens porta al cap de munt d’un turó a on hi ha la mesquita de Mohamed-Ali més coneguda per la “ Mesquita d’Alabastre” perquè des de una alçada està recoberta d’alabastre, és molt bonica tant en el seu exterior com pel seu interior. Varem fer la foto del grup en el seu exterior, on es poden veure les cúpules i els minarets que té la mesquita. Per poder entrar en el interior ens vàrem tingué que descalçà i asseguts sobre una catifa el guia ens va explica els fonaments de la religió islàmica, que com totes tenen una teoria molt bona, una altre cosa és la seva practica.
El sopar va ser de bufet lliure molt abundant i per acabar-ho d’adobar varem presenciar un luxós casament amb tot tipus d’invitats molt ben mudats que es celebrava en l’hotel.
Dissabte 22 de setembre
Pel matí l’autocar ens porta al cap de munt d’un turó a on hi ha la mesquita de Mohamed-Ali més coneguda per la “ Mesquita d’Alabastre” perquè des de una alçada està recoberta d’alabastre, és molt bonica tant en el seu exterior com pel seu interior. Varem fer la foto del grup en el seu exterior, on es poden veure les cúpules i els minarets que té la mesquita. Per poder entrar en el interior ens vàrem tingué que descalçà i asseguts sobre una catifa el guia ens va explica els fonaments de la religió islàmica, que com totes tenen una teoria molt bona, una altre cosa és la seva practica.
La mesquita és una copia de la Constantinopla, en el seu interior hi ha una gran llàntia rodejada de llums que pengen del sostre i tot el terra està recoberta per catifes. A la sortida van veure la fortalesa d’Aladino junt amb el seu mur que rodeja la muntanya que els protegia de l’exterior amb temps de les creuades. Des d’aquí dalt hi ha una vista panoràmica, en la que et dones compta de lo gran que es la ciutat de El Caire.
Seguidament ens traslladem al mig de la ciutat per visità el “Museu del Caire”.
Aquest Museu està dividit en dues plantes, la de baix ja les estàtues classificades en els diferents regnats des del “Regne Antic” que va del 2600-2190 a. C., el “Regne Mitjà” del 2040-1710 a. C., i el “Regne Nou” 1580-1085 a. C. De cada període hi han estàtues dels diferents faraons que van regnà i també d’algun noble amb la seva família com el cas del nan Seneb, també hi ha dues estàtues de fusta de sicòmor on els ulls semblant de veritat. Desprès vam pujar al primer pis que està tot ell dedicat a la tomba de Tutankhamón.
Aquest Museu està dividit en dues plantes, la de baix ja les estàtues classificades en els diferents regnats des del “Regne Antic” que va del 2600-2190 a. C., el “Regne Mitjà” del 2040-1710 a. C., i el “Regne Nou” 1580-1085 a. C. De cada període hi han estàtues dels diferents faraons que van regnà i també d’algun noble amb la seva família com el cas del nan Seneb, també hi ha dues estàtues de fusta de sicòmor on els ulls semblant de veritat. Desprès vam pujar al primer pis que està tot ell dedicat a la tomba de Tutankhamón.
La historia d’aquest jove faraó és molt interessant ja que solament va viure 20 anys i en va regnà 9 anys i durant el seu regnat és va abandonar el culte que hi havia al deu Sol, Ra per tornar cap el culte als antics deus i divinitats del deu Amon, lo que va produir un gran aldarull amb els sacerdots d’una i del altre banda, i encara que sembli que pel seu curt regnat no tingui massa importància, la realitat és que se ha convertit avui dia en el més famós faraó de l’antic Egipte, degut al descobriment en el 1922 de la seva tomba que estava completament sepultada al posar-hi a damunt d’ ella la de Ramses VI. Lo que va fer que passes desapercebuda pels antics lladres i saquejadors, i d’aquesta manera s’ha conservat pràcticament tot intacte, de forma que s’ha aconseguit un enorme e important material, per l’estudi de l’art i les costums d’aquell temps.
La tomba es trobava en la “Vall dels Reis” i potser degut a que la seva mort no està del clara, ja que en la mòmia hi ha senyals de ferides en el coll, podria ser que per això damunt d’ ella se ni possés una altre per amagar-la, lo que ha fet que quedes protegida en el pas del temps. El que és cert que si en la tomba d’aquet faraó, que té una relativa importància, i que va viure pocs anys, se hi han trobat tants tresors de valor incalculable, quina seria la riquesa que hi devia haver en les tombes dels grans faraons.
El planell de la tomba ens ensenya com era la seva distribució. Primer hi havia una escala, a continuació una porta que donava a un llarg passadís que acabava amb una cambra que estava plena de diversos objectes com arcs, carros, barques, alguns d’ells a escala reduïda, que el faraó havia fet servir en vida. Al costat hi havia una cambra lateral a on estava dipositat totes les ofrenes per poder donar als diferents deus. També hi havia llits on en la seva part de sota hi havia uns calaixos amb diferents llavors del gra que es conreava en aquell temps, i a continuació la gran càmera dels sarcòfags. El primer acopava quasi tota la cambra a dins d’aquesta ni havia un altre que era d’or, i dins d’aqueix un taüt junt amb un cofre petit d’ alabastre que hi havia les visceres del faraó, dins del taüt hi havia un altre d’or on estava la famosa màscara d’or junt amb les seves despulles.
En el museu també vàrem poder veure nombroses joies i figures que estàvem dins les tombes, el guia ens digué que amb el valor de l’or que hi havia, Egipte podria pagar tot el seu deute extern.
Per la tarda van visitar una església copta, que pertanyia als primers cristians quan es van establir a Egipte, desprès visitem una sinagoga i l’església de Sant Sergi, que diuen que és la més antiga d’ Egipte i a on la Sagrada Família va fer estada quan van anar a Egipte.
Per últim vam està passejant i comprant durant una hora en la part més comercial de El Caire, “El socó” on està ple de tendes, que tocant l’una al altre i on els venedors te ofereixen pel carrer la seva mercaderia i on es produeix el clàssic regateig.
El planell de la tomba ens ensenya com era la seva distribució. Primer hi havia una escala, a continuació una porta que donava a un llarg passadís que acabava amb una cambra que estava plena de diversos objectes com arcs, carros, barques, alguns d’ells a escala reduïda, que el faraó havia fet servir en vida. Al costat hi havia una cambra lateral a on estava dipositat totes les ofrenes per poder donar als diferents deus. També hi havia llits on en la seva part de sota hi havia uns calaixos amb diferents llavors del gra que es conreava en aquell temps, i a continuació la gran càmera dels sarcòfags. El primer acopava quasi tota la cambra a dins d’aquesta ni havia un altre que era d’or, i dins d’aqueix un taüt junt amb un cofre petit d’ alabastre que hi havia les visceres del faraó, dins del taüt hi havia un altre d’or on estava la famosa màscara d’or junt amb les seves despulles.
En el museu també vàrem poder veure nombroses joies i figures que estàvem dins les tombes, el guia ens digué que amb el valor de l’or que hi havia, Egipte podria pagar tot el seu deute extern.
Per la tarda van visitar una església copta, que pertanyia als primers cristians quan es van establir a Egipte, desprès visitem una sinagoga i l’església de Sant Sergi, que diuen que és la més antiga d’ Egipte i a on la Sagrada Família va fer estada quan van anar a Egipte.
Per últim vam està passejant i comprant durant una hora en la part més comercial de El Caire, “El socó” on està ple de tendes, que tocant l’una al altre i on els venedors te ofereixen pel carrer la seva mercaderia i on es produeix el clàssic regateig.
Diumenge 23 de setembre
A primera hora l’autocar ens porta cap a la ciutat de Menfis que antigament va ser la capital d’egipte, actualment està molt abandonada en ella si troba una gran estàtua de Ramses II ajaguda, per poder-la veure bé, tenies que pujar unes escales que et duien a una galeria i des d’ella podies admirar la perfecció de l’obra més si pensaves en em temps en que va ser feta.
Desprès de passejar per el seu jardí que estava al costat, a on hi havia moltes estàtues, cal destacà una gran esfinx que hi ha en el mig, que té el cos de lleó que indica la força i el cap del faraó que indica l’intel·ligència, ens van dirigir cap el desert i vàrem visitar la Necrópolis de Sakkara, que era un gran cementiri, però exclusivament del poble, fins aleshores solament havien vist el que feia referencia als faraons, allà tots els gravats del seu interior ens mostraven la forma de vida, les costums i les festes del poble. Hi ha gravats de com sacrificaven als animals, la festa d’un cassament, els instruments que tenien per fer música, les formes de caza que practicaven tot era de les costums del poble. Al costat de la Necropolis hi ha la piràmide escalonada de Zaser, que és el més gran i antic monument d’adob que hi ha el mon.
Desprès l’autocar ens porta a una fàbrica de catifes fetes a mà, en ella van veure com noies molt joves treballaven i feien el nus del fil amb una gran destresa, també un cop fetes com les rentaven i acabaven. En el pis superior tenien una exposició en la que ni havien per tot els gustos i preus. Les tenien amb dues qualitats las de llana i les de seda. Les de seda segons els hi tocava la llum canviaven de color. Enviaven les catifes a qualsevol part del mon, no hi havia cap problema per el seu port, el que passava era que eren bastant cares.
A primera hora l’autocar ens porta cap a la ciutat de Menfis que antigament va ser la capital d’egipte, actualment està molt abandonada en ella si troba una gran estàtua de Ramses II ajaguda, per poder-la veure bé, tenies que pujar unes escales que et duien a una galeria i des d’ella podies admirar la perfecció de l’obra més si pensaves en em temps en que va ser feta.
Desprès de passejar per el seu jardí que estava al costat, a on hi havia moltes estàtues, cal destacà una gran esfinx que hi ha en el mig, que té el cos de lleó que indica la força i el cap del faraó que indica l’intel·ligència, ens van dirigir cap el desert i vàrem visitar la Necrópolis de Sakkara, que era un gran cementiri, però exclusivament del poble, fins aleshores solament havien vist el que feia referencia als faraons, allà tots els gravats del seu interior ens mostraven la forma de vida, les costums i les festes del poble. Hi ha gravats de com sacrificaven als animals, la festa d’un cassament, els instruments que tenien per fer música, les formes de caza que practicaven tot era de les costums del poble. Al costat de la Necropolis hi ha la piràmide escalonada de Zaser, que és el més gran i antic monument d’adob que hi ha el mon.
Desprès l’autocar ens porta a una fàbrica de catifes fetes a mà, en ella van veure com noies molt joves treballaven i feien el nus del fil amb una gran destresa, també un cop fetes com les rentaven i acabaven. En el pis superior tenien una exposició en la que ni havien per tot els gustos i preus. Les tenien amb dues qualitats las de llana i les de seda. Les de seda segons els hi tocava la llum canviaven de color. Enviaven les catifes a qualsevol part del mon, no hi havia cap problema per el seu port, el que passava era que eren bastant cares.
Tot seguit van anar a una exposició de papirus que era el paper que feien servir els antics egipcis. Primer de tot ens van explicar com el fabricaven. Hi ha una planta llarga i flexible que es cria en l’aigua i té el tronc en forma de triangle d’ on es poden tallar unes fines tires que una vegada picades amb una maça per treure l’aigua i passades per un corró queden unes estretes lamines que entrecreuant-se i llavors amb l’ajuda de una prensa es solden i surt una lamina flexible i fina molt semblant a una fulla de paper i sobre ella els antics egipcis escrivien i dibuixaven. Desprès en una gran sala ens van ensenyar exposades diferents pintures i al·legories fetes totes sobre papirus, tothom va comprar algun record fet en papirus.
Per la tarda desprès de dinar varem anar cap a visitar las
famoses Piràmides que son tres i tenen el nom que li van posà els grecs, la més alta és la de Keops, la segona és la del deu fill Kefrem, i la més petita la del seu net Micerinos, las tres son temples funeraris.
L’autocar ens deixa a prop de la més gran, varem acostar-nos per tocà les seves pedres i apropar-nos a la seva entrada. Ens van informar que entrar-hi no valia la pena ja que tot son passadissos, i a molts trams si ha d’anar ajupit i fa una mica de basarda principalment els que tenen claustrofòbia.
L’autocar ens deixa a prop de la més gran, varem acostar-nos per tocà les seves pedres i apropar-nos a la seva entrada. Ens van informar que entrar-hi no valia la pena ja que tot son passadissos, i a molts trams si ha d’anar ajupit i fa una mica de basarda principalment els que tenen claustrofòbia.
Ens vam desplaçar fins a un lloc on es podien veure les tres piràmides de cop per fer fotografies, i tot seguit l’autocar ens dugué cap on es troba la gran esfinx.
Al costat de la gran estàtua si troba el Temple, allà vam poder comprovar com posaven els blocs de pedra per fer las parets del Temple, de forma que quedessin travats uns amb els altres i també varem veure l’alineació de la esfinx amb el vèrtex de la gran piràmide.
Al costat de la gran estàtua si troba el Temple, allà vam poder comprovar com posaven els blocs de pedra per fer las parets del Temple, de forma que quedessin travats uns amb els altres i també varem veure l’alineació de la esfinx amb el vèrtex de la gran piràmide.
L’arribada l’hotel va ser bastant d’hora, lo que es va aprofitar per gaudir de la piscina, doncs la calor no ens va deixar durant tot el viatge, tot seguit a mudar-nos ja que l’autocar ens passaria a recollí per anar l’hotel Hilton a fer el sopar de comiat amb musica i espectacle inclòs.
Dilluns 24 de setembre
Desprès d’esmorzar amb les maletes preparades anàrem cap l’aeroport a on vam passar un control rigorós patint el seu corresponent retard, no es va poder pujar l’avió fins les tres de la tarda, l’arribada a Barcelona va ser a les set tocades, desprès de l’espera per recollí l’equipatge ja teníem un autocar apunt que ens portà a Castellar on varem arribar cap a les nou del vespre.
Ha estat un viatge meravellós, hem vist una part important de la historia de la humanitat, durant molts segles l’egípcia va ser la civilització predominant en la part occidental de la terra. Ens van donar compte de lo avençats que estàvem en moltes disciplines, varem gaudir dels seus Temples i de la seva arquitectura, de la manera que tenien de viure, de les seves costums, i es pot dir també de les seves preocupacions que ben mirat son molt semblants a les nostres.
Un fet que hem certa manera ans va beneficià va ser que el 11 de setembre va haver el atemptat en Nova York a les “Torres Bessones” que va commocionar al mon, nosaltres sortíem de Barcelona el 17, o sigui sis dies desprès, quan estàvem allà ens van comunicar que van haver moltes cancel·lacions de viatges, per lo que segons ells ens varen estalviar moltes aglomeracions i esperes en les visites. També per conveniència seva ens van canviar l’hotel de El Caire posant-nos un de més luxós.
Dilluns 24 de setembre
Desprès d’esmorzar amb les maletes preparades anàrem cap l’aeroport a on vam passar un control rigorós patint el seu corresponent retard, no es va poder pujar l’avió fins les tres de la tarda, l’arribada a Barcelona va ser a les set tocades, desprès de l’espera per recollí l’equipatge ja teníem un autocar apunt que ens portà a Castellar on varem arribar cap a les nou del vespre.
Ha estat un viatge meravellós, hem vist una part important de la historia de la humanitat, durant molts segles l’egípcia va ser la civilització predominant en la part occidental de la terra. Ens van donar compte de lo avençats que estàvem en moltes disciplines, varem gaudir dels seus Temples i de la seva arquitectura, de la manera que tenien de viure, de les seves costums, i es pot dir també de les seves preocupacions que ben mirat son molt semblants a les nostres.
Un fet que hem certa manera ans va beneficià va ser que el 11 de setembre va haver el atemptat en Nova York a les “Torres Bessones” que va commocionar al mon, nosaltres sortíem de Barcelona el 17, o sigui sis dies desprès, quan estàvem allà ens van comunicar que van haver moltes cancel·lacions de viatges, per lo que segons ells ens varen estalviar moltes aglomeracions i esperes en les visites. També per conveniència seva ens van canviar l’hotel de El Caire posant-nos un de més luxós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada