Del 20 al 28 setembre del 2000
Dimecres, 20 setembre
Sortim de Castellar a les 6,30 del matí, agafem l’autopista en direcció a França. Arribada a Arlés als voltants del migdia on dinem, abans però una volta per aquesta ciutat provençal de la que visitem la seva església, que es de l’edat mitja. Després de dinar ans dirigim cap a Niza on ans allotjem en l’hotel Bristol. Una vegada ans han assignat l’habitació on deixem les maletes, l’autocar ans porta fins a Mónaco on visitem el Palay dels Grimaldi, amb els seus jardins i torres, seguidament anem a Montecarlo allà visitem el seu Casino i la plaça que està plena de cotxes de marca, desprès anem a sopar en el restaurant Malicia, i acta seguit tornem a Niza l’hotel.
Dijous, 21 setembre
A primera hora sortida de Niza amb direcció Italia, passem pels tunels que bordegen el mar, Travessem el riu Po i comencem a veure els cims més alts dels Dolomites, passem per la població de Cremona, bressol de Stradivarius famos constructor de violins, cap el migdia arribem a Sirmione dins del llac di Garda on dinem.
Tenin un dinar molt bo, a base de pasta italiana i truites en sense espina molt ben cuinades i gelat de postra. Després de dinar amb l’autocar donen una volta per la ciutat veient les muralles, bordejant tota la seva vista al llac.
Continuem el viatge per terres italianes fins a Venécia on ans allotgem a la part continental. Després de sopar en l’hotel, ja tenin un “vaporeto” a la nostre disposició per traslladar-nos per el Gran Canal fins el centre de la Venécia insular. Visitem la Plaça de Sant Marc, admirem el Palau Ducal, el Pont dels sospirs, el Pont Rialto, i les gondoles que estan per tot arreu. La Basílica no varen poder entrar degut a lo avançat de l’hora, però varen veure l’animació de la Plaça aquelles hores de la nit, on degut a la bona temperatura estaven els bars amb les taules fora plenes de gent escoltant musica de diferents conjunts desperdigats per la Plaça. La tornada amb el “vaporeto” van passar a prop de la Fenice, el teatre de l’ópera recientment cremat per un incendi, i cap l’hotel a descansar.
Divendres, 22 setembre
Sortim a primera hora de Venécia io ans dirigim cap a la frotera amb Âustria. Passem l’antiga duana i ens endinsem per la regió de Estiria, fins arribà a la seva capital, Graz on parem a dinar, però abans visitem la ciutat que te 250.000 habitants, va ser residencia dels Habsburgo, degut a la seva situació en lo llarg de la seva historia a patit nombroses invasions, es un punt de pas entre occident i orient, durant la Segona Guerra Mundial va suportar forts bombardejos. Passegem per la zona de vianants que està al voltant d’un turó de 475 metres d’alçada, on es troba el famós rellotge de la ciutat que va ser robat, i al recuperar-lo el van col·locar dalt de tot de la muntanya, on si pot pujar per una llargha escala, es tradicional que les parelñles d’enamorats pugin fina dalt i es facin el primer petó sota el rellotge.Continuem el viatge per terres italianes fins a Venécia on ans allotgem a la part continental. Després de sopar en l’hotel, ja tenin un “vaporeto” a la nostre disposició per traslladar-nos per el Gran Canal fins el centre de la Venécia insular. Visitem la Plaça de Sant Marc, admirem el Palau Ducal, el Pont dels sospirs, el Pont Rialto, i les gondoles que estan per tot arreu. La Basílica no varen poder entrar degut a lo avançat de l’hora, però varen veure l’animació de la Plaça aquelles hores de la nit, on degut a la bona temperatura estaven els bars amb les taules fora plenes de gent escoltant musica de diferents conjunts desperdigats per la Plaça. La tornada amb el “vaporeto” van passar a prop de la Fenice, el teatre de l’ópera recientment cremat per un incendi, i cap l’hotel a descansar.
Divendres, 22 setembre
Desprès de dinar ans dirigim per autopista cap a Viena, la programació era que l’arribada a la capital fos a una bona hora per tenir el primer contacte amb la ciutat, malauradament un accident ans va retenir durant tres hores en l’autopista, al arribar l’hotel els cambrers ja ens esperavem per servir el sopar, tots els tramits de la incorporació als van fer despres de sopar. L’hotel s’anomena Bellevue i està al costat de l’estació.
Dissabte, 23 setembre
Aquet dia es dedica exclusivament a la capital Viena, que durant molts segles ha estat la ciutat principal del gran imperi que dominava casi tota Europa. Pel matí visitem una curiosa casa eclógica en la que per les seves finestres surten branques d’arbres que cobreixen la façana, en les habitacions hi ha plantes, i dalt el terrat ple d’arbres.
Anem a continuació al famós Palau Belvedere, residencia de l’emperadriu Maria Teresa que va tenir 16 fills, el Palau està compost per 1100 habitacions, cada fill en disposava 6 d’elles pel seu us particular. Varem visitar algunes salas d’aquet Palau, ans van explicar com vivia l’emperadriu que casi sempre estava en cinta, el saló de recepcions ja hi tenia un llit per rebre les visites, amb les pintures que decoren el Palau, l’emperadriu està en un lloc destacar i en un segon pla el seu espós Francesc de Lorena, per demostrar que la que portava tots els afers del estat era ella.
Visitem a continuació el Palau de Schonbrunn residencia d’estiu de la familia de l’emperadriu Maria Teresa, on va neixar el rei Francesc Josep que mes tard es va casar amb la selebre Sissi, la guia ans va explicar una mica la seva vida que no va ser gaire tranquila, encara que en un principi eren uns reis joves i amb un cert carisme, degut el rei a problemes politics i de guerra, i a ella que no s’avenia a la noblesa del reina, van tenir unes certes diferencies.
Sissi no es com la presenten a les pelicules era anórexica pessava solament 43 kilos i bona part era pel seu cabell que no sel havia tallat mai, sempre portava la cara tapada per un vel, va mori tragicament a mans de un terrorista a Ginebra. Despres de passegar pels jardins exteriors del hotel, varem anar l’Ajuntament, on van dinar en un restaurant típic situat en el subsol completament decorat l’estil medieval. Per la tarda visitem la famosa Opera de Viena que per cert ans va defraudar una mica, comparandola amb el Liceu de Barcelona. A continuació visita a la Catedral de Sant Esteban i a continuació als Mausoleus, on destaca el de l’emparadriu Maria Teresa i la del seu espós, ans explicant que durant la seva construcció rebien sovint la visita de l’emperadriu que inclós si havia posat dins per comprovar la seva comoditat.
Per ultim anem a Prater on pugem a la famosa noria feta amb antics vagons de tramvia de la ciutat, allà van tenir lloc escenes de la pel·licula del Tercer Hombre de Orson Welles, el sopar va ser en un indret molt típic el barri de Grinzig, conegut per les seves tabernes on serveixen el famos vi blanc, ans van servir un sopar molt abundant amb unes grans plates plenes d’una especie de carn d’olla típic d’allà, també hi va haver musica en viu i tots ben tips varem acabar cantant i rient molt, cansats però contents cap l’hotel a descansar.
Diumenge, 24 setembre
Sortida a primera hora del matí cap a la zona dels llacs coneguda pel nom de Salzkamergut, on hi ha la bellísima població de St. Wolfgang, ubicada al costat del llac més profund d’Austria, on en la seva part central té una profunditat de 191 metres. Visitem la seva església que conté dos retaules gótics molt antics, aquesta població ja era turística en l’edat mitja, i era motiu de nombroses peregrinacions gracies els miracles de Sant Wolfgang.
Varem dinar en el famós hotel el Cavallet Blanc, que te una extraordinària historia d’amor de la que s’han fet una famosa opereta, seguidament per una carretera plena de corbes, però que passa pel mig d’una frondosa naturalesa amb bonics paisatges arriben a la ciutat de Salzburg.
Sissi no es com la presenten a les pelicules era anórexica pessava solament 43 kilos i bona part era pel seu cabell que no sel havia tallat mai, sempre portava la cara tapada per un vel, va mori tragicament a mans de un terrorista a Ginebra. Despres de passegar pels jardins exteriors del hotel, varem anar l’Ajuntament, on van dinar en un restaurant típic situat en el subsol completament decorat l’estil medieval. Per la tarda visitem la famosa Opera de Viena que per cert ans va defraudar una mica, comparandola amb el Liceu de Barcelona. A continuació visita a la Catedral de Sant Esteban i a continuació als Mausoleus, on destaca el de l’emparadriu Maria Teresa i la del seu espós, ans explicant que durant la seva construcció rebien sovint la visita de l’emperadriu que inclós si havia posat dins per comprovar la seva comoditat.
Per ultim anem a Prater on pugem a la famosa noria feta amb antics vagons de tramvia de la ciutat, allà van tenir lloc escenes de la pel·licula del Tercer Hombre de Orson Welles, el sopar va ser en un indret molt típic el barri de Grinzig, conegut per les seves tabernes on serveixen el famos vi blanc, ans van servir un sopar molt abundant amb unes grans plates plenes d’una especie de carn d’olla típic d’allà, també hi va haver musica en viu i tots ben tips varem acabar cantant i rient molt, cansats però contents cap l’hotel a descansar.
Diumenge, 24 setembre
Sortida a primera hora del matí cap a la zona dels llacs coneguda pel nom de Salzkamergut, on hi ha la bellísima població de St. Wolfgang, ubicada al costat del llac més profund d’Austria, on en la seva part central té una profunditat de 191 metres. Visitem la seva església que conté dos retaules gótics molt antics, aquesta població ja era turística en l’edat mitja, i era motiu de nombroses peregrinacions gracies els miracles de Sant Wolfgang.
Varem dinar en el famós hotel el Cavallet Blanc, que te una extraordinària historia d’amor de la que s’han fet una famosa opereta, seguidament per una carretera plena de corbes, però que passa pel mig d’una frondosa naturalesa amb bonics paisatges arriben a la ciutat de Salzburg.
Salzburg es la quarta ciutat més gran d’Àustria te 150.000 habitants es famosa per ser el lloc de naixement de Mozart, en la seva memòria es celebra el famós Festival anual de musica.
Arribem a una bona hora l’hotel Albertina, recent inaugurat, el estar al mig de la ciutat ans dona temps de passejar pels extraordinaris jardins de Mirabell, ple de dibuixos fets amb el color que donen les diferents flors, es digne de veure, a continuació passegem pel carrer on va nèxia en Mozart, ple de tendes per tots els gustos i amb totes elles el retrat del artista, al final del carrer si troba la Catedral que visitem, en el exterior si trobava una animada fira amb moltes parades. Seguidament tornada l’hotel a sopar i descansar.
Dilluns, 25 setembre
Al sortir al matí de l’hotel ans donen la sorpresa que no estava en el programa, ja que el dia abans havien fet la visita que tocava, l’autocar ans porta al Palau de Herbrun, on un guia local molt simpàtic ans va explicant les singularitats d’aquet palau arquebisbal en el que l’aigua te una importància capital. De primer anem cap un indret en la que hi ha una taula amb tot de cadires al seu voltant, en la presidència hi ha una butaca on si asseia l’arquebisbe, ningú es podia aixecar de la taula sense el seu permís, allà es servien suculents menjars, en un moment donat l’arquebisbe posava en funcionament uns sortidors que hi havia sota les cadires amb el consegüents crits i rialles de tots.
Arribem a una bona hora l’hotel Albertina, recent inaugurat, el estar al mig de la ciutat ans dona temps de passejar pels extraordinaris jardins de Mirabell, ple de dibuixos fets amb el color que donen les diferents flors, es digne de veure, a continuació passegem pel carrer on va nèxia en Mozart, ple de tendes per tots els gustos i amb totes elles el retrat del artista, al final del carrer si troba la Catedral que visitem, en el exterior si trobava una animada fira amb moltes parades. Seguidament tornada l’hotel a sopar i descansar.
Dilluns, 25 setembre
Al sortir al matí de l’hotel ans donen la sorpresa que no estava en el programa, ja que el dia abans havien fet la visita que tocava, l’autocar ans porta al Palau de Herbrun, on un guia local molt simpàtic ans va explicant les singularitats d’aquet palau arquebisbal en el que l’aigua te una importància capital. De primer anem cap un indret en la que hi ha una taula amb tot de cadires al seu voltant, en la presidència hi ha una butaca on si asseia l’arquebisbe, ningú es podia aixecar de la taula sense el seu permís, allà es servien suculents menjars, en un moment donat l’arquebisbe posava en funcionament uns sortidors que hi havia sota les cadires amb el consegüents crits i rialles de tots.
Passejant pels seus jardins hi havia amagats a qualsevol e inesperat lloc, un sortidors que quan passaves a prop es posàvem en funcionament i tenies que anar llest per no mullar-te.
També hi havia un escenari ple de petites figures que representaven a tots els oficis i la seva particularitat eren que as movien per el impuls de l’aigua, quan estaves admirant amb atenció les figures movent-se de sobte es posaven en funcionament uns sortidors amagats que mullaven a tots els espectadors distrets. Desprès d’aquesta divertida visita ja varem anar a dinar.
També hi havia un escenari ple de petites figures que representaven a tots els oficis i la seva particularitat eren que as movien per el impuls de l’aigua, quan estaves admirant amb atenció les figures movent-se de sobte es posaven en funcionament uns sortidors amagats que mullaven a tots els espectadors distrets. Desprès d’aquesta divertida visita ja varem anar a dinar.
Per la tarda recollim una guia que en un melós accent sud-americà ans explica la excursió que ja preparada, primer de tot entrem a Alemanya i ans dirigim al Palau Reial de Herrenchiemsee, més conegut per el Palau del Rei Boig, per arribar-hi varem tenir d’embarcar ja que el Palau es troba en el mig d’una illa anomenada Chiemsee, en la que el Rei Lluis II va manar construí el palau que fos copia del de Versalles, l’arribada al Palau es va fer pujant en uns carruatges que travessaven uns espessos boscos fins arribà a una gran explanada on hi havien jardins amb grans sortidors, i al fons el Palau on ans van deixar.
La construcció del Palau va ser del 1878 fins 1886 volia ser el refugi privat del Rei per escapar de tothom i poder viatjar per els seus mons onírics. Consta únicament del ala principal ja que es va quedar sense diners i va morir abans d’acabar les obres. En el seu interior destaca les estàncies moblades amb tot tipus de luxe, com la gran sala dels miralls, l’escalinata principal i el dormitori, les demes habitacions estan buides per falta de finançament. Una vegada acabada aquesta distreta visita tornen agafar els carruatges que ans porten fins l’embarcador per tornar cap l’autocar.
Tornen entrar a Àustria per dirigir-nos a Innsbruck on ans allotgem en el Hotel Novel on pernoctem.
Dimarts, 26 setembre
Desprès d’esmorzar amb una guia local anem a conegué la regió del Tirol. Travessem el riu Inn i ens endinsem cap a la vall de Zillertal, agafant el camí de Gerlopass per veure les cascades de Krimml, on l’aigua cau des de una alçada de 390 metres, després d’aquesta parada tot seguit i continuant pels Alps ens dirigim a Kitzbuhel, població molt esportiva, ja que en l’estiu patrocinen in torneig de tenis molt conegut internacionalment, i l’ hivern està ple d’esportistes que practicant l’esqui. Passegem per la ciutat, que està plena de tendes que venen tot tipus de roba esportiva, i on comprem el clàssic barret tirolès.
Tornen entrar a Àustria per dirigir-nos a Innsbruck on ans allotgem en el Hotel Novel on pernoctem.
Dimarts, 26 setembre
Desprès d’esmorzar amb una guia local anem a conegué la regió del Tirol. Travessem el riu Inn i ens endinsem cap a la vall de Zillertal, agafant el camí de Gerlopass per veure les cascades de Krimml, on l’aigua cau des de una alçada de 390 metres, després d’aquesta parada tot seguit i continuant pels Alps ens dirigim a Kitzbuhel, població molt esportiva, ja que en l’estiu patrocinen in torneig de tenis molt conegut internacionalment, i l’ hivern està ple d’esportistes que practicant l’esqui. Passegem per la ciutat, que està plena de tendes que venen tot tipus de roba esportiva, i on comprem el clàssic barret tirolès.
Havent dinat tornen cap a Innsbruck per visitar-la detingudament, no mes arribar anem a veure una espectacular pintura circular de gran format, on la llum entra pel sostre i segons les hores, la va il·luminant tota, donant-li una aparença de realitat molt gran, ajudat també perquè hi ha barrejats en el mig de la pintura elements naturals que es confonen dins del quadre es una obra digne de veure.
A continuació ans dirigim a la part alta de la ciutat on hi si celebren els salts de trampolí que cada any per les Festes de Nadal donen per la televisió a tot el mon. A part de veure l’alçada del trampolí, i de tota la vall, hi ha una vista magnífica de tota la ciutat.
Amb l’autocar donen una volta turística per tota la ciutat, per deixar-nos en un carrer per a vianants ple de tendes de tot tipus, fem una parada llarga a la tenda de la cèlebre firma Sworoski famosa per les seves figures de cristall, on hi tenen la seu principal.
Amb l’autocar donen una volta turística per tota la ciutat, per deixar-nos en un carrer per a vianants ple de tendes de tot tipus, fem una parada llarga a la tenda de la cèlebre firma Sworoski famosa per les seves figures de cristall, on hi tenen la seu principal.
Al passejar pel seus carrers admirem les seves precioses cases amb les façanes decorades amb pintures i també la famosa teulada d’or.
Dimecres, 27 setembre
Sortida a primera hora de Innsbruck per dirigir-nos cap a Suiza, abans però petita parada en un dels països més petits del mon, el Pricipat de Liechtenstien, on comprem records de la nostre estada.
Sortida a primera hora de Innsbruck per dirigir-nos cap a Suiza, abans però petita parada en un dels països més petits del mon, el Pricipat de Liechtenstien, on comprem records de la nostre estada.
Tornada l’autocar que ens porta a la ciutat de Zurich, en el mateix autocar fem una volta per tota la ciutat, recorrem els seus llocs mes emblemàtics. Parem en un restaurant molt típic, el Club de Casadors de Zurich, tot l’edifici està ple de diferents animals dissecats i estris de caça.
El menjador està decorat amb una col·lecció d’escopetes molt antigues.
Desprès de un bon dinar continuem viatge travessant tot Suiza, per entra a França i anar a la bonica població d’ Annecy, anomenada la Venecia francesa ja que te un canal d’aigua que travessa tota la ciutat, en el mig del canal hi ha un castell medieval molt gran protegit per l’aigua.
Degut a que l’hotel està apartat del centre de la ciutat, la visita a la ciutat la fem primer i desprès l’autocar ens porta l’hotel on sopem i descansem.
Desprès de un bon dinar continuem viatge travessant tot Suiza, per entra a França i anar a la bonica població d’ Annecy, anomenada la Venecia francesa ja que te un canal d’aigua que travessa tota la ciutat, en el mig del canal hi ha un castell medieval molt gran protegit per l’aigua.
Degut a que l’hotel està apartat del centre de la ciutat, la visita a la ciutat la fem primer i desprès l’autocar ens porta l’hotel on sopem i descansem.
Dijous 28 setembre
Sortida d’hora d’Annecy i per l’autopista seguint la regió francesa de la Camarga arribem a Aigües Mortes on tenim reservat l’abundant dinar de comiat, el restaurant es el mateix del any passat i el dinar molt semblant. Havent dinat tornada cap l’autopista per dirigir-nos cap a Espanya, l’arribada a Castellar es a les nou del vespre una mica cansats, però sans i estalvis, amb el cap ple de records i de haver vist, ciutats, paisatges, palaus e indrets difícils d’oblidar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada