Circuit per terres de Castella-Lleo 2007

Circuit per terres de Castella i Lleó

Del 14 al 19 de maig del 2007

Sortida de bon matí del dia 14 de maig, amb direcció a Saragossa, parada en l’àrea de servei de Lleida per esmorzar , l’arribar a Saragossa desviament cap a Tarazona, Soria i Burgo de Osma , seguint desprès cap el cor de la comunitat de Castella i Lleó, fins arribar Aranda del Duero, allà a un kilòmetre de la carretera que va a Valladolid, hi ha el Hostal “El Ventorro” , que va ser el nostre punt de estada durant tot el circuit.
La primera sortida visitem la ciutat de Aranda del Duero, parem a la seva Plaça Major, d’allà anem a visitar una de les seves principals característiques que son els seus cellers medievals, un gran laberint subterrani construït entre els segles XII i XVII, que posats en línea recta tindrien uns 7 kilòmetres de llarg, on varen poder veure com ja en la edat mitja, era un lloc ideal com a despensa ja que tenia una temperatura moderada tan l’estiu com l’ hivern.

Passegem per la ciutat passem per el pont romà, que encara que no va ser d’aquella època, tot el poble el coneix per aquet nom. Visitem la Església de Santa Maria del segle XV, té un portada gòtica isabelina coronada per una cresteria, i també l’església de Sant Joan, es d’estil gòtic amb una torre fortificada que en un principi era utilitzada com a defensa de la ciutat, en l’actualitat hi ha el Museu de art “Sacro de la Ribera”.
El segon dia sortida de l’hostal cap a Santo Domingo de Silos, però abans parem a la gorja de la Yecla, on la natura a format entremig de les roques grandioses unes escletxes, on la ma dels homes a format uns camins i passadissos per on podies passejar tranquil·lament per el mig d’elles amb unes vistes esplèndides.

Continuem fins el monestir de Santo Domingo, que es una abadia benedictina on te un claustre que es una obra mestre dins del romànic espanyol.
El claustre es de doble planta, sent l’inferior la de major mèrit està formada per un quadrilàter casi perfecta, els costats nord i sud consta de 16 arcs mentre que el costats est i oest solament ni han 14. Els arcs son de mitja punta que descansen sobre capitells que a la vegada o fan sobre columnes de doble fusta.

El claustre es va fer en varies etapes que queden reflectides en la seva forma, ja que tenen estils diferents. El nostre guia en Gabri ans va anar explicant las característiques dels relleus més importants esculpits en els capitells que tenia el claustre, on hi ha representades les figures, en els quals si apreciant detalls molts pronunciats encara que estiguin sobre pedra.
Cal destacar també la Porta de les Verges, que comunica el claustre amb l’església que es un dels pocs vestigis que queden del primitiu temple.
Santo Domingo de Silos, es el bressol de la llengua castellana i compta amb una important biblioteca amb mes de 160.000 exemplars, obert nomes als hostatges del monestir i als investigadors, també es un punt obligat per tots els peregrins que fan la ruta a Santiago.
Per la tarda visita a la ciutat de Burgos, ciutat de 180.000 habitants, parem en el Arco de Santa Maria, un dels monuments més emblemàtics, es tracta d’una de les dotze portes d’accés que tenia la ciutat en la Edat Mitja, comunica el pont de Santa Maria sobre el riu Arlazon amb la plaça de San Fernando on hi ha la Catedral.
La Catedral de Santa Maria la Mayor de Burgos es l’edifici més representatiu de la ciutat, la seva construcció va començar el 1221 i va acabar el 1260, però en el transcurs de la seva historia ha sofert importants modificacions principalment durant els segles XV i XVI, en el 1984 fou declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.
Visitem extensament l’interior de la Catedral, vitralls, artesanat de fusta, els sostres decorats, les figures de marfil, diferents altars d’estil barroc etc.
Passejada per els voltants de la Catedral, començant per el passeig del Espolón, la plaça del Mercat Menor coneguda com la Plaça Major, la Plaça del Cid amb la seva figura de bronze al mig de la Plaça, la casa del Cordo on en la seva façana hi ha els escuts units per un cordo franciscà, i la plaça del Mercat Major.
El tercer dia sortida en direcció sud, entrem a la província de Segòvia, on a 11 kilòmetres de la seva capital i al peu de les muntanyes del Sistema Central es troba el Palau Reial de la Granja.

La historia del Palau data del temps de la edat mitja on era un lloc privilegiat per la caça, deport molt de moda entre la noblesa, allà si va construí un pavelló en el terme de Valsain, el lloc era molt freqüentat per Felip II, més tard va patir varis incendis i va quedar mig abandonat , fins que Felipe V, net Lluis XIV el Rei Sol francès es va enamora del lloc i va comprar els terrenys on hi havia una Granja que pertanyeria al monestir del Parral dels Jerònims de Sant Ildefonso. El rei va manar la seva construcció en el 1724 que va durar 20 anys amb els seus jardins, tot imitant las construccions franceses d’aquell temps, el lloc va ser freqüentat pels seus successors que la tenien com residencia d’estiu.

El seu interior son de gran interès les voltes pintades al fresc, els quadres, retrats, i el mobiliari, destaca també el museu de tapissos, i sobre tot l’exterior amb els seus jardins, sortidors d’aigua, fonts i estàtues. Allà fem la fotografia del grup.
Desprès de la visita continuem viatge cap a Segòvia capital, parem al costat del famós Aqüeducte un dels monuments millor conservats de l’època dels romans.

El aqüeducte fou construït en el segle I amb tems dels emperadors romans Vespasiano i Nerva, consta de 162 arcs que condueixen les aigües, des de una font que hi ha a 16 kilòmetres fins al mig de la ciutat, per acabar en l’Alcasser, se ha mantingut actiu fins els nostres dies axó ha fet que estès en perfecta estat de manteniment , havent sofert nombroses reformes a lo llarg del temps.
A continuació ans desplacem fins la Plaça Major on dinem el famós “cochinillo” en un cèntric restaurant, prop de la Catedral.
La visita de desprès de dinar es l’Alcàsser de Segòvia.
El Alcasser de Segòvia es un dels monuments mes destacats , s’aixeca sobre un turó entre els segles XII i XiV, per la seva seguretat, es va convertir en residencia favorita dels Reis de Castella, en el 1931 el van declarar monument històric artístic, en el seu exterior destaca el pati herrariano, la fossa de l’entrada amb el seu pont elevat, en el centre hi ha la gran torre del homenatge , envoltada per les seves quatre torretes que fan del conjunt l’ imatge característica de l’Alcasser, la planta s’adapta a la forma del turó, en el seu interior hi ha varies sales, la sala del “Palacio Viejo”, la sala de la Xemeneia, la sala del Trono, la sala Galera, amb el seu mobiliari, armadures, quadres, i retrats de les diferents èpoques.

El quart dia es dia de muntanya ja al matí abans de sortir ans donen un barret a cada persona ja que serà un dia de dinar en plena natura, ans desplacem cap el sud fins arribar a Quintanar de la Sierra, un municipi de 2,100 habitants, que està a 1,120 metres d’altitud a la bora del riu Arlanza, dintre de la comarca de La Demanda, allà fem una petita parada i continuem pujant fins els 2000 metres on es troben Las llacunes altes de Neila, un paratge molt feréstec que recorrem veient els diferents llacs que hi han en aquells indrets, totes amb característiques pròpies, com anècdota sobre de nosaltres en aquell moment volen uns cinquanta voltors ja que allà hi havia una ovella morta que les atreu, també va ser un espectacle està quiets veient com els voltors volaven sobre nosaltres cercant el menjar.
Desprès baixem fins el parc natural de la Revenga, on hi ha tenim el personal del Ventorro, que ens estant preparant el dinar l’aire lliure fent-ho tot a la brasa i servint-lo a les taules ja preparades amb tovalles i tot, estem en plena natura però amb la comoditat pròpia de la ciutat, i lo més principal un molt bon menjar i molta gana.

Per la tarda visita la localitat de Hacinas es un poble de 200 habitants, on si troben, els arbres fossilitzats que son el seu atractiu, son restes d’arbres de 120 milions d’anys trobats per les muntanyes del terme, i des de 1976 els han anat col·locant pels jardins del poble.
Tornada cap el hostal passant per unes carreteres al mig de les muntanyes on hi ha unes grandioses roques que van fer el recorregut curt.

El quint dia sortida cap a Peñafiel població situada a 56 kilòmetres de Valladolid, té 5500 habitants, visita la Església parroquial de Sant Miquel del Reoyo del segle XVI, situada en el centre de la població, anada fins la Plaça del Coso coneguda popularment com “El Corro” on es celebrem cada any les festes taurines, està documentat que existeixen des de el 1433, sent una de les més antigues d’Espanya, seguidament anem fins el famós castell de Peñafiel, considerat una de les fortificacions mes belles del medioevo espanyol, està situat sobre un turó, des de on es té una visió panoràmica que agafa molts kilòmetres de distancia, en un principi era una fortalesa del Islam, la seva planta té forma de vaixell, va ser reedificat en el segle XV en la època del infant Joan Manel, senyor de la vila.
En la actualitat si troba ubicat el Museu provincial del vi, on explicant gràficament tota la historia i procés de la elaboració del vi amb degustació inclosa dels vins de la Ribera del Duero, reben moltes visites guiades durant l’any.


Per la tarda visita la població de Lerma, bressol de Francisco Sandoval i Rojas favorit del Rei Felip III, la seva historia està molt relacionada amb el seu mecenatge.
Té una població de 3000 Habitants i està situada a 38 kilòmetres de Burgos, a començaments del segle XVII es va convertir en la lloc de moda, on era freqüentat per tota la noblesa de Espanya, que popularment li deien del lloc “Corte de Recreo” gracies a la influencia del balit de Felip III, allà si va construí el seu palau ducal, únic a Espanya amb quatre torres , avui dia Parador de Turisme situat en la una de les places més grans d’Espanya, té 6.800 metres quadrats.
Un altre característica que ha fet de la Villa molt popular es per comptar amb l’existència de tres convents de monges de clausura, on hi ha hostatjades a més de un centenar de monges, visitem en la plaça de Santa Clara, el Convent de l’Ascensió on hi ha enterrar el Cura Merino, també el convent de San Blas al costat de la Plaça Major aquet convent estava unit al Palau Ducal per un alt passadís de tres arcades.
Amb aquesta visita donem per acabat el circuit.

Cal destacar de tota l’excursió i que mereix un apartat especial es el tracta rebut per tot el personal del Hostal del Ventorro, tots eren de família i s’han cuidaven de tota l’excursió, el Gabri va ser el nostre guia durant tot el circuit, era una persona molt culta amb un gran sentit del humor, un altre germana l’Asun portava tota l’administració del hostal i era la que ans atenia en el menjador, la mare estava a la cuina i un altre germana, la Carmen era l’animadora, cada dia desprès de sopar ans tenia distrets amb tota classe de jocs.
Ha estat una setmana que ans ha passat molt de pressa, tot estava cronometrat, i apart de fer molta cultura veient molts indrets nous ha sigut molt entretinguda, estant molt ben atesos i tot plegat digne de recordar.