Cap Nord 2010

Creuer Noruega, Fiords i Cap NordDel 23 de maig al 4 de juny del 2010Introducció:L’excursió l’estranger d’ enguany va ser al Cap Nord, al principi varem tenir un certs problemes ja que feia una setmana que l’Aeroport de Amsterdam estava tancat degut el volcà islandès que tirava cendra l’espai i dificultava la navegació Aérea, nosaltres teníem que agafar el vaixell, el dilluns el matí sens falta, i el programa estava que el mateix dilluns a les set del matí agafar l’avio per el migdia poder embarcar al vaixell, les previsions per Internet deien que fins el dilluns al migdia no quedaria obert l’Aeroport, axó feia que si els avions no volaven perdíem el vaixell i l’excursió, un altre grup de Barcelona que feien el mateix creuer varen decidir anar amb autocar per assegurar-se l’arribada a Amsterdam el dilluns al matí.
Parlant del problema, la Nuria va trobar la solució canviant el bitllets de l ‘avió per un dia abans, i tenint un autocar avisat per si falles l’avió, aleshores l’autocar ans porteria per carretera fins Amsterdam, sortosament no va fer falta i el diumenge al matí va sortir de Barcelona l’avió cap a Amsterdam i el viatge es va allargar un dia passant tot el diumenge a la ciutat de Amsterdam.Diumenge 23 de maig AmsterdamRecollida a Castellar a les tres del matí del diumenge per anar al Aeroport de Barcelona, allà ans esperava en Marco, un xicot molt amable que ans va acompanyar durant el trajecte a Amsterdam, l’avió sortia puntualment a les 6.45 i l’arribada a Amsterdam a les 9.15, allà una guia local, ja ans va portar amb un autocar al hotel on varem deixar les maletes a continuació amb el mateix autocar varem fer la visita a la ciutat d’Amsterdam.
Amsterdam es la ciutat principal dels Països Baixos, té 750.000 habitants, la seva característica principal es que està tota ella a quatre metres per sota del nivell del mar, tot el terreny l’han guanyat al mar a base de dics. S’han diu la “Venecia del Nord “per la gran quantitat de canals circulars d’aigua dolça que té, aquets canals tenen tres metres de fondària i formen unes 90 illes que es comuniquen per uns 280 ponts, aquets canals, assenyalen les diverses etapes del seu creixement i determinen el pla radial actual, estant tots al voltant del port i de la Plaça Dam.
Al ser tota la ciutat molt plana el mitja de transport interior de les persones es la bicicleta, en circulen unes 600.000 que tenen uns carrils especials per elles, i també hi ha una xarxa de tramvies, en canvi el transit d’automòbils per mig de la ciutat està limitat a unes zones.
Tot el seu subsòl es de sorra, per això els fonaments dels edificis tenen que ser molt fondos, es diu que la mateixa alçada de l’edifici té tenir de fondària els fonaments. Amb l’autocar visitem antics edificis situats en el moll d’Amsterdam, aquets edificis quan antigament era una potencia mundial del comerç totes les grans marques tenien el seu magatzem propi per subministrar les mercaderies a tot Europa. Fem una petita parada en un dels antics edificis on tenien un comerç de esmaragdes i pedres precioses. L’autocar ans deixa als voltants de la plaça Dam, ja que la circulació de l’autocar pel mig de la ciutat no està permesa, allà visitem un lloc anomenat Beguinario, on els cavallers a la Edat Mitja quan anàvem a la guerra deixàvem les seves esposes guardades, aquestes no podien sortir l’exterior, allà es quedàvem fins la tornada del marit, actualment tenen la residencia un grup de monges catòliques que mantenen el lloc aïllat del mon exterior, també visitem el mercat de les flors, on hi havia tota classe de plantes i llavors, dinem en un petit bar-restaurant del mig de la ciutat, desprès fem un bonic passeig pel Canal, on ans van explicant els monuments que anem passant. En els canals hi han moltes embarcacions, degut principalment perquè fa un dia de sol esplèndid i també perquè al ser diumenge la gent que disposa de una petita embarcació es la seva manera de passar el dia de festa.
La tornada l’ hotel Blue Square Hotel, la fem amb tramvia, després de repartir les habitacions a descansar cosa que tothom ho agraeix ,molts de nosaltres no havien dormit gens. En el mateix hotel sopem, dormim i esmorzem, circumstancia que en aquells moments s’agraí molt, ja que no et tenies de moure del lloc, fins l’anada al port per embarcar en el vaixell.Dilluns 24 de maig Sortida d’AmsterdamA les deu del matí l’autocar ans passa a recollí per l’hotel per portar-nos cap el port d’Amsterdam per embarcar en el vaixell, abans però esperem l’arribada d’en Andrés que serà el que ans acompanyarà durant tot el viatge. Ans donant unes etiquetes que tenim que col·locar a les maletes i quan l’autocar ans deixa en el moll de recepció automàticament les maletes les col·loquen en uns contenidors i s’alés enduen , ans diuen que ja les trobarem en el camarot, desprès tenim que esperar fins que ans toqui per embarcar tenim el nombre 19 i tot just estan fem el 8, aprofitem l’estona per donar una volta per el port veient la quantitat de gent que està a l’espera igual que nosaltres, pugem al primer pis on podem veure la grandària del vaixell que ans portarà a fer el creuer, als voltants de la una del migdia embarquem, els camarots de tot el grup està en el nivell 6 i quan entrem ja tenim les maletes dins l’ habitació, desprès de mirar –ho tot, tot seguit ja anem el restaurant Andromeda que està al nivell 9 a dinar a base de self-service, el acabar per servei de megafonia ans avisem que a les cinc tindrà lloc un simulacre de emergència general, tots tenim que tenir posat l’armilla salvavides i anar als punts de reunió on ans fan una demostració en diferents idiomes de lo que es te de fer en cas d’emergència. A les cinc en punt té la sortida el vaixell del port d’Amsterdam, anem tots fins la coberta en el nivell 12, per veure la sortida d’Amsterdam, està molt núvol i far un fred intens, però es tot un espectacle veient totes les dependencies del port que es un dels més importants d’Europa, fins la arribada a la resclosa on el vaixell te de salvar la alçada dels quatre metres per posar-se al nivell del mar obert, quan tornem en el camarot ja tenim el nombre de la taula que ans toca en el menjador gran i també la fulla de tots els actes que tenen preparats per demà dins el vaixell. A les nou en punt s’obra el restaurant principal en Taurus en el nivell 2, tenim reservades tres taules pel grup de Castellar, ans col·loquem al nostre gust, allà ans serveixen uns cambrers molt simpàtics podem escollir de una carta molt extensa 3 plats que mes te agradin. Dimarts 25 de maig NavegacióTot el dimarts passem navegant pel Mar del Nord, des de Amsterdam fins a Hellesylt, on te prevista l’arribada a les vuit del matí del dimecres.
El vaixell té de nom Costa Luminosa, el seu any de construcció va ser el 2009, solsament feia un any que s’havia botat, es una moderna embarcació amb capacitat per 2400 passatgers, i està equipat a tot luxe. S’han diu Luminosa perquè la llum no s’escatima a cap lloc del vaixell. El seu tonatge es 92.600 tones, per fer-se una idea el famós “Titanic” han tenia 46.000 tones exactament la meitat de gran, la seva llargada es 294 metres (com tres camps de futbol) i la seva amplada màxima 32.25 metres; té 12 nivells, comunicats per 15 ascensors. Disposa de 4 restaurants, 11 bars, 2 piscines, 4 jacussis, sauna, teatre de tres pisos, hi ha diferents salons, casino, discoteca, tendes, un gimnàs completament equipat, sala de jocs, biblioteca, centre d’informàtica, capella, centre mèdic,etc etc, fins i tot a la coberta hi ha pista d’atletisme i de tenis.
Tot el dia de navegació es passa en el vaixell anant descobrir totes les ofertes de que disposa el vaixell, i preparar-se per la tarda que a les vuit en el teatre hi ha el Còctel de Benvinguda, on el capità Michele De Gregorio presenta a tots els caps de la tripulació i està disposat a fer-se la foto amb els passatgers. Seguidament ja fan el Sopar de Gala, aprofitant que tothom ja va vestit per l’ocasió.
Desprès hi ha moltes opcions, ni han que van al Teatre, que cada dia fan un espectacle diferent, altres al Bingo, d’altres a escultar musica, jugar, parlar o simplement retirar-se a descansar.Dimecres, 26 de maig Hellesylt/GeirangerL’arribada a Hellesylt està prevista cap a les 7,30 del matí, però abans a les 4,30 a prop de Breisundet, puja en el vaixell, un expert pilot per iniciar la navegació interna pels fiords.
La teoria sobre la formació dels fiords es interessant: fa 3 milions d’anys Noruega estava coberta de gel, la capa de gel tocant al mar era més fina que la de la part interior. A mida que el clima es va anant fent més temperat, el gel es va anar fonent, formant uns rius grans de aigües tempestuoses cap el mar, aquesta aigua va anar erosiona’n les muntanyes formant unes valls molt fondes, que es van veure envaïdes per l’aigua del mar formant aquestes entrades del mar dins les muntanyes que son els fiords, aquet fenomen de la naturalesa només es pot veure a tot el mon, en aquesta part de Noruega.
Iniciem l’excursió per terra des de el petit poble de Hellesylt, la primera parada es en el llac Hornidal, considerat el més profund d’Europa amb els seus 514 metres de fondària, d’aquí seguim cap Nordfjord, gaudint d’un paisatge de llacs i cascades, fins arriba a Stryn, petit poble turístic, conegut per què pels seus voltants es pesca molt salmó, allà dinem i seguidament continuem viatge per carretera fins arribar a Nason Parksenter, el que hi ha un petit museu amb la seva tenda de records, a continuació pugem la muntanya Dalsnibba fins a una alçada de 1500 metres, allà el paisatge es completament blanc de la neu del passat hivern, baixem fins el mirador de l’àguila des de on ja veien al fons la ciutat de Geiranger amb el vaixell anclat al final del fiord, desprès de fer unes fotografies des de aquella alçada, i retornem cap al vaixell.
La sortida del vaixell de Geiranger es a les sis en punt de la tarda, travessant tot el fiord, un dels mes grans de Noruega, la navegació es espectacular per les nombroses cascades que baixen de les escarpades muntanyes, veiem les famoses cascades de les 7 germanes, son cent kilòmetres de navegació entre mig de muntanyes de unes vistes magnífiques, quan es torna arribar a Breisundet, ja es de nit, on desembarca el expert pilot en fiords, per continuar el vaixell, per alta mar el seu rumb cap el nord.
Dijous, 27 de maig Navegació turísticaDurant tot el dia naveguem cap el nord, a lo llarg de la costa noruega, a primera hora de la tarda passem el Círcol Polar Àrtic, des de llavors podem gaudir del “sol de mitjanit” de fet gracies a la latitud geogràfica i a la inclinació del sol, fa que aquet no surti ni es pongui, es un espectacle únic.
Es pot pensar que el dia de navegació et passes tot el dia avorrit, sen se saber que fer però la veritat es que el vaixell disposa d’ un equip d’animació que fan entretenir al personal en tot tipus de jocs i balls, cada qual pot escollir entre donar-se un bany passejar per el vaixell, fer qualsevol tipus d’exercici, o simplement tenir una conversa mentre vas veient com el vaixell va seguint el seu rumb, que en tot moment es pot veure a traves del canal de la televisió adequat, apart dels espectacles habituals programats pel dia, els que els hi agrada el joc tenen un petit casino on es pot jugar a les maquinetes o be al bacarà o a la ruleta, també hi ha un cinema amb pel·lícules tridimensionals, on et posem unes ulleres especials i sembla que les imatges surtin de la pantalla, hi ha entreteniments per tots els gustos.
Divendres, 28 de maig Honningsvag Cap NordLa arribada prevista a Honningsvag es a les 12 del migdia, abans però el divisà la seva badia puja el pilot que ans guiarà pel fiord fins arribà al port de la ciutat.
La ciutat de Honningsvag fou destruïda completament durant la segona guerra mundial, i reconstruïda conservant la característiques de les ciutats del Nord, cases petites i de diferents colors, la seva economia es basa en el turisme i la industria, al tenir el Cap Nord molt a prop, es un punt de molta importància pel turisme, tots els creuers tenen parada al seu port, ja que es el que està més amunt d’Europa.
El vaixell surt a les 8 de la tarda, a les 7,30 tothom té de estar a bord, l’excursió dura tres hores i mitja, per lo que en Andrés es convoca per agafar l’autocar a la una del migdia ja dinats, el menjador s’obre a les dotze.
A la una en punt agafem l’autocar que ans porta per una carretera fins un promontori àrid, escombrat per un vent gèlid que està situat en el punt més al Nord de la terra, durant tot el trajecte de 34 kilòmetres el paisatge que veiem es el típic del pol nord, cap arbre nomes unes petites plantes rostides pel fred i uns quans rens pasturant la poca herba que hi ha, el terreny es completament àrid.
Parada en el Nort Cap, on hi ha un Centre de visitants, amb la seva tenda de records, cafeteria, serveis, capella i cinema. El Cap Nord està situat a una latitud de 710 i una altitud de 307 metres sobre el nivell del mar. En el seu exterior es troba el globus, considerat el símbol del Cap Nord. Disposem d’un dia de sol esplèndid, però de un vent gelat que s’és posa dins el cos, val la pena anar ben abrigat, després de les fotografies de rigor tornem cap el Centre, allà estem resguardats del vent, per esperà l’hora de la tornada.
A la tornada parem en un petit lloc on hi ha una mostra de com vivien els lapons noruecs per aquells indrets, hi ha una tenda de campanya amb foc a terra, diferents estris escampats pel voltant, i també la tenda per comprar qualsevol record fet a mà pels natius.
Dissabte 29 maig TromsoLa arribada del vaixell a l’illa de Tromso es a les 8 del matí, desprès de navegar durant una hora amb l’ajuda del expert pilot per el fiord de Grotsunder.
La concentració per la sortida del vaixell es a les nou del matí, en el saló del nivell 2, allà una vegada tots reunits sortim del vaixell cap l’autocar que ja ans està esperant junt amb una guia local de parla espanyola ans porta per la ciutat de Tromso.
Tromso es coneguda com la Porta de l’Artic, ja que es el punt de sortida de totes les expedicions polars, la primera parada es a la plaça de Amundsem, on hi ha una estàtua del famós descobridor del Polo Nord , Roald Amundsen, visitem l’ esglesia catòlica de fusta que hi ha al costat mateix de la plaça, per continuar passejant per carrer principal de la ciutat, que es per a vianants i ple de botigues pels dos costats, on tenen també una exposició de cotxes antics, passem per un edifici de vidre modern que es la biblioteca , continuem fins arribar a una plaça molt gran, que te a prop la Universitat dedicada als estudis sobre les aurores boreals, que estan formades per la pols solar atret pel magnetisme de la terra, també hi ha el Centre Mundial de Telemedicina, on fan la consulta a distancia sense necessitat de tenir el pacient davant. Allà ans recull l’autocar per portar-nos fins Fjellheisen, on hi ha el telecabina que puja la muntanya de Storstein de 420 metres de desnivell, dalt la muntanya, que encara està plena de neu del passat hivern, tenim una vista extraordinària de tota l’illa de Tromso amb el seu pont que uneix las deus parts de la illa, i el vaixell situat al fons del fiord.
La tornada cap el vaixell es cap a la una del migdia, al arribar quasi tothom ja va directament a dinar al nivell 9 i a descansar al camerot. A les cinc de la tarda el vaixell es posa en marxa per recorre el fiord Grotsunder, al cap d’una hora passem pel punt mes estret del fiord que es de mitja milla marina, per continuar fins a l’illa de Haja, on desembarca el pilot per continuà el vaixell el seu rumb cap Grandval.
Diumenge 30 de maig Grandval-Illes LofotenL’arribada a Grandval es a les 8 del matí i la sortida prevista del vaixell per fer l’excursió del dia es com sempre a les nou, en el lloc de costum en el nivell 2.
A la sortida del vaixell ja tenim l’autocar a la disposició del grup, el guia d’ aquesta excursió es un senyor de nom Max, molt simpàtic que fa de professor en una escola local, però que el seu vocabulari espanyol es una mica limitat, i encara que i posa molta voluntat sovint se’l té d’ajudar per trobar la paraula adequada, segons explica el seu castellà el va aprendre de petit,ja que els seus pares tenien un apartament a Lanzarote, on hi anàvem cada any, actualment no té gaire oportunitat de practicar-lo per axó s’encallava una mica.
Grandval es el port més important de les Illes Lofoten. Un arxipèlag format per quatre illes majors, i una sèrie de petits illots amb unes aigües on es concentren en les èpoques estacionals molta pesca. En aquet indret per una banda la pluja es freqüent degut a que les muntanyes que l’envolten formen una barrera als núvols i provoquen freqüents precipitacions, i per altre la seva temperatura es molt mes moderada en comparació a la del mar. Axó fa que el peix quan baixa del nord sigui un lloc ideal per desovar i allà es concentra una gran quantitat de peix, son les més riques del mon en lluç i bacallà, antigament vivien de la pesca unes 30.000 persones i paraven uns 600 vaixells pescadors, tenien una estreta relació comercial amb Itàlia on s’enviaven el 95% de peix una vegada sec i salat, actualment i paradoxalment es l’hivern quan hi ha més activitat ja que es quan es concentra el peix aleshores els pescadors ocupen les típiques barraques deshabitades durant tot l’any i posen a secar el peix sobre uns cavallets amb ganxos durant 6 setmanes fins que està llest per la seva exportació.
Totes les illes principals estan comunicades per ponts i també per túnels subaquàtics en elles hi ha també una vida molt rica en el fons del mar, tenen l’escull de coral mes gran de Noruega, i al tenir tant de peix també tenen una gran concentració d’aus marines.
Iniciem l’excursió del dia en l’illa de Flakstad, on hi ha una típica església de fusta vermella que data del segla XVIII la qual visitem, continuem cap Sund on tenen un museu dedicat a la pesca ,gracies a l’antic ferrer Hans Gjerstsern, que anava conservant tots els estris de la pesca, especialment va ideà el carmorà un ocell que es va fer famós a tot Noruega com a símbol dels seus pescadors. Seguim cap a Nusfjord on hi ha un petit poble de pescadors que conserva tot el seu encant primitiu i d’allà tornada cap el vaixell.
Dilluns 31 de maig TrondheimArribada del vaixell a la ciutat de Trondheim a les onze i la seva sortida està prevista a les set de la tarda, l’Andres ans convoca en el lloc de sempre per sortir del vaixell a la una del migdia ja dinats per fer la excursió amb la tornada a les quatre de la tarda.
Trondheim té 170.000 habita’ns es la tercera ciutat més poblada de Noruega, de la seva historia destaca la gran transformació que ha tingut aquesta ciutat en el transcurs del temps, des de 997 l’any que la va fundar el rei Olaf I fins a l’edat mitja, la ciutat, el tenir totes les cases de fusta ,va patir nombrosos incendis que la destruïen per complet, cada vegada al tornar a edificar la feien amb els carrers més amples per evitar la propagació dels incendis, en deien la ciutat de fusta, fins que en 1620 van prohibí el us de la fusta i les cases solament de dues plantes, a dalt vivenda i a baix negoci .
Destaca de Trondheim la Catedral de Nidardos una de les més maques no solament de Noruega sinó de tot el mon, es gòtica del segle XII, destaca les figures de la seva façana principal i els vitralls del seu interior i també tots els jardins i el cementiri que envolta la Catedral. Desprès de la visita a la Catedral ans desplacem cap el Museu Folk , on una part està l’aire lliure situat al voltant de les runes del Castell del Rei Sverre, que estava situat en un punt estratègic ja que veia si podia ser atacat per qualsevol costat, allà ans mostren les edificacions dels antics víkings on tenien els seus habitacles, les despenses semblants els orris gallecs, i els corrals pels animals, també visitem l’interior de una vivenda per fent-se càrrec de la seva manera de viure i principalment de dormir ja que el seu llits eren petits i es que per les seves creences dormien asseguts, també visitem una reproducció d’una molt antiga i petita església tota de fusta, on celebraven les fetes i els casaments.
Trondheim te la seu de la Universitat de la Ciència i la Tecnologia de Noruega, una de les institucions educatives més grans del país. Es una ciutat amb una gran penetració de les noves tecnologies a nivell mundial, particularment va ser una de les primeres en el mon a tenir l’accés a Internet, d’ ella surten una gran quantitat d’enginyers informàtics que fan que en Trondheim si hagin instal·lat varies empreses informàtiques de primer ordre com Google,Yahoo, Opera i Sum Systems.
Al arribar al vaixell, uns quans s’han van al nivell 9 a berenar, altres a jugar al dominó per esperar l’hora de sopar , altres a passejar pel vaixell, uns altres a preparar-se ja que el vespre hi ha el Gran Carnaval amb desfiles de disfresses inclòs, tothom a fer el que més li convingui.
Desprès de sopar quasi tothom va a veure el espectacle del dia en el Teatre del vaixell, una vegada acabat, tots disposats a riure ja que una part del nostre grup participa en el Gran Carnaval.
Dimarts 1 de juny AndalsnesSobre les cinc del matí el vaixell entra el fiord de Romsdal, recorrem unes 38 milles abans no arribem a la badia de Andalnes que es a les set i mitja del matí.
L’Andrés ans convoca ja havent esmorzat per les 8,30 del matí en el lloc de sempre, tot seguit sortim del vaixell i ja tenim l’autocar amb el nom de Castellar que ans portarà a fer l’excursió del dia, aquesta vegada tenim un guia alemany de nom Rodolfo que també te alguna dificultat amb l’ idioma espanyol, la seva durada prevista es de 6 hores. La població es un 98% protestant, en el lloc del aparcament hi ha estacionat un vagó de tren i allà es la capella dels catòlics.
Andalness es una petita ciutat situada en el municipi de Rauna molt a prop de Romsdalsfjord, es l’únic lloc de aquets indrets on hi ha una badia per poder desembarcar del vaixell directament.
El riu Rauna travesa la vall de Romsdal, es un riu sal moner per excel·lència, atreu a pescadors de tot el mon. La primera parada la tenim en el pont Kylling des de on podem admirar unes cascades del riu amb uns miradors enganxats a la roca que formen una gorja molt fonda on es pot veure l’aigua baixà molt apressa un desnivell de 55 metres. Seguidament l’autocar s’endinsa cap l’interior passant per Alesund molt verd i molta aigua, la gran vall de Studal, on fabriquen mobles de fusta d’alta qualitat, para anar pujant fins Shogerdalen, amb un paisatge cada vegada més blanc de la neu acumulada, hi ha llocs al costat de la carretera que la neu té l’alçada de l’autocar , es veuen llocs en que l’aigua del riu encara està glaçada i tenim uns paisatges fabulosos, acompanyat tot per un temps de sol extraordinari , l’arribar dalt la cima de la muntanya hi ha un mirador per veure uns dels espadats mes alts d’Europa ja que hi ha una paret muntanyosa de 915 metres, també allà dalt ens fem una fotografia del grup.
Baixem per una carretera al costat mateix del penya-segat salvant moltes corbes de 180o i veient en tot moment els diferents salts d’aigua que forma aquell espadat vertical tant alt, quan arribem baix ans desviem una mica per veure Trollwall des de una altre banda. S’ha fet una excursió dedicada a la natura amb vistes espectaculars de les muntanyes ,rius i cascades noruegues.
Dimecres 2 de juny BergenPer arribar a Bergen s’ha tingut que entrar per una sèrie de fiords per axó abans s’ha embarcat el pilot de bon matí, també s’ha passat per sota del pont Brysteneset d’una alçada de 60 metres fins atracar el port de Bergen.
L’Andrés ans convoca a les 8,30 en el lloc de costum per fer l’excursió del dia, tenim com sempre el nostre autocar amb el nom de Castellar per comença l’estada a la ciutat de Bergen.
Bergen té 235.000 habita’ns es la segona ciutat més important de Noruega, desprès de la seva capital Oslo, la seva situació es particular ja que esta protegida per una banda per 7 muntanyes que l’envolta’n i per altre costat tenen el mar, amb uns petits illots que fa del lloc una mica inexpugnable, per axó durant el segle XI el rei Olav la va convertir en la seva residencia real i la va fer la capital de Noruega fins el segle XIII, més tard el tenir un port de pesca de primer ordre la potent lliga Hanseatica s’ha va instal·lar i els alemanys van transformar tot un barri , el de Bryggen, com si fos un gueto per ells sols, de manera que inclòs van posar una barrera a tot el barri i tenien les seves pròpies lleis diferents de les locals, era un clan amb una independència absoluta, axó va durar quatre segles, més endavant els danesos van agafar la davantera de la lliga i es va acabar aquesta hegemonia, encara queden quatre cases reconstruïdes que recorden el gran prestigi germànic en aquelles terres.
La primera visita es pujar en una de les 7 muntanyes que l’envolten per veure un museu l’aire lliure de com vivien fa cent anys els seus habitants , ans ensenyen una casa per dins amb les seves dependencies i el menjadors amb una taula parada amb els diferents plats, coberts, copes i demés, una mostra dels menjars d’aquell temps on predomina molt el peix i marisc, també diferents edificacions d’un forner amb la seva botiga que mostra del pa que es feia, i inclòs una estafeta de correus d’aquell temps, desprès anem a veure el Temple de Fantoft una església construïda integrament de fusta del segle XII, en el seu origen estava dedicada al culte pagar no al cristià, l’església original va resistir 1000 anys fins que en el 1992 que hi va haver un gran incendi que la va destruí completament, la que hi ha actualment es una copia exacta del original. Seguidament baixem fins al mig de la ciutat i anem a un petit mercat ple de tendes de venda de peix i marisc,flors, fruita, verdures i records de totes classes, allà troben un català despatxa’n en una tenda, la majoria estem contents de trobar per aquelles terres una persona de la nostre parla i allà ans concentrem a comprar el famós salmó salvatge noruec, desprès de un temps prudencial, tornen passejant per el carrer principal de Bergen cap l’autocar que ans porta directament cap el vaixell, donant per acabada l’excursió.
Per la tarda uns quans del grup varem anar a veure el cine amb 4 dimensions, on al entrar et donen unes ulleres t’assentes amb unes butaques molt còmodes, i veus uns curtmetratges on les figures i els animals sembla que surtin de la pantalla, en una d’ells entres a una mina d’or i la vagoneta es desfrena sembla que siguis un Indiana Jones baixant a tot drap per la mina, i es que també es mou la butaca i et bufa el vent per les orelles, tothom cridant, va ser tot un espectacle.
Avui tenim el sopar de gala d’ acomiadament, ben mudats entrem el menjador, i l’hora de les postres tothom de peu cantant el cant dels adéus i amb cava brindant amb els cambrers i companys de taula celebrant com anat tot el viatge i desitjant-nos una bona sort.
Desprès del sopar de comiat, quasi tots va anar al teatre del vaixell a veure el espectacle “I have a dream” (Tinc un somni), on van anar presentant un a un, a tots als animadors de les diferents especialitats que té el vaixell, i fent tots ells cantant i ballant un espectacle de comiat per tots els nombrosos assistents al teatre, i per acabar anada al nivell 9 on hi ha muntada al voltant de la piscina unes figures de gel acompanyades per unes safates amb figures molt ben fetes en que els components son fruites de tota mena i de tots colors, dignes de veure i fotografià, tot axó acompanyat per uns cambres que portaven unes plates plenes de dolces que oferien als presents.
Dijous 3 de juny Navegació de Bergen a AmsterdamDurant el matí naveguem per el mar del Nord deixant tota la zona on hi ha les plataformes petroleres per entrar al mar Bàltic amb direcció cap a Amsterdam.
Últim dia a bord en el vaixell, dia de relax complet, gaudir de totes les prestacions que subministra el vaixell als passatgers, encara que ans citen a una reunió important a les 12,30 en el teatre, on en Francisco ,l’assistent de parla espanyola ans informa del procediment que hi ha per el desembarcament a Amsterdam.
Trobarem en cada cabina unes etiquetes de color que tenim que posà a les maletes i deixar-les abans de la una de la nit a la porta del camarot, les maletes ja les tornarem a trobar fora del vaixell, també uns qüestionaris que es tenen d’omplir , on volen saber el teu parer dels serveis del vaixell i de l’atenció que s’ha rebut. En Francisco explica que per personal es molt important ja que les bones notes serveixen per promocionar el personal dins el vaixell, tots els participants en la enquesta entrant en un sorteig per guanyar cinc creuers gratis de Costa per la propera temporada.
Per la tarda ja estem distrets entre arreglar les maletes omplir qüestionaris i demés que ans passa l’estona volant, després de sopar encara alguns vam anar al teatre a riure amb l’actuació d’un extraordinari ventríloc que feia tota classe de veus.
Divendres 4 de juny Amsterdam-CastellarArribada del vaixell a Amsterdam a les 9 del matí, a les 10 ans va convocar l’Andrés el lloc de costum. fins no van avisar el nostre color va passar una bona estona, al sortir del vaixell una representació del personal ans va acomiadar, tot seguit anem a un dipòsit ple de maletes on estan posades per colors, cadascú busca les seves fins que tothom va tenir el seu equipatge no vam sortir del dipòsit, un autocar ja ans esperava per portar-nos cap l’Aeroport de Schipol, allà van tenir d’esperar ja que no tenien obert el vol , i no es podien deixar les maletes, una vegada facturat l’equipatge esperar la sortida del vol que era a les tres de la tarda, l’arribada a Barcelona a les cinc de la tarda, allà ja ans esperava en Marco i junt amb l’Andrés no ans van deixar fins que no varem estar tots dalt l’autocar que ans portava a Castellar,on van arribar cap a les vuit del vespre.

Ha estat un viatge digne de recordar, hem vist uns paisatjes magnífics, aigua per tot arreu, un temps fabulós que ans acompanyat durant tot el viatge, i lo més important que ha estat un grup de persones que ha mantingut una convivencia i alegria extraordinaries.

Circuit per Navarra 2010

Circuit per Navarra

del 12 al 16 d'abril del 2010Dilluns, día 12

Sortida de Castellar a les 7 del matí , amb direcció a Saragossà, breu parada per esmorzar l’àrea de Fraga, per continua viatge per autopista fins arribà a Pamplona a les dues de la tarda.Dinem en la braseria Olaverri, on a la mateixa sala tenen un foc a la vista per fer tot tipus de carn a la brasa, allà ans serveixen un molt bon dinar, per la tarda han visita guiada, passegem pel centre de la ciutat, fem un recorregut per la Plaça Consistorial, on hi ha l’Ajuntament, per continua per el “Paseo Sarasate” on es troba el Monument als Fueros de Navarra, i compren un passeig amb figures de personatges famosos locals, ans ensenyen la casa on va viure Ernest Hemingway, famós escriptor propagandista per tot el mon de la ciutat de Pamplona, anem a fer el recorregut que fan els toros per les Festes de San Fermin, començant per els “Corralillos de Santo Domingo” per continua la pujadeta del carrer de la Estafeta fins a la Plaça de Toros, al costat hi ha l’Avda de Roncesvalles, on es troba la monumental escultura del “Encierro” amb bronze colat , feta per el escultor Rafael Huerta, té 11 metres de llarg i 4 d’ampla on les figures son de mida natural, visita a la Plaça del Castillo, on hi ha una glorieta al mig de la Plaça i també el segon cafè més antic d’Espanya, desprès de aquet recorregut pel centre de la ciutat, continuem viatge cap el nord, travessem dos túnels i entrem en una zona en que el paisatge te un verd intens en el que tot son prats de pastura amb caseries escampades, hem entrat a la Vall de Baztan, la seva capital es Elizondo , allà es troba l’hotel on varem fer l’estada.
Dimarts dia 13

Sortida de l’hotel amb direcció nord, passem l’antiga duana de Hendaya per entrar dins territori francès, que segon el guia allà no tenen cap diferencia, ja que per tota aquella zona parlen el vasc i tenen les mateixes costums i tradicions siguin espanyols o francesos, ans arriben fins a la ciutat de Baiona, ciutat de 46.000 habitants, parem als voltants de la seva magnifica catedral dedicada a Santa Maria coronada amb dos torres campanars de 85 metres d’alçada, fem una visita al interior de la catedral on destaca el Llençol Sant amb la cara de Jesús agonitzant, els seus famosos vitralls i el púlpit de fusta treballada, junt a la Catedral es troba un dels millors claustres que hi ha Europa .
Continuem viatge cap a la ciutat balneari de Biarritz el seu origen es balener, però ja en el segle IX els metges recomanaven els seus banys per les seves propietats terapèutiques va obtenir molta fama quan la emperadriu Maria Eugènia de Montijo, casada amb el emperador Napoleó III , que tenia la costum d’anar-hi els estius de petita, va voler tornar-hi de gran, i el emperador li va construí un palau, actualment transformat en el Hotel du Palais.Biarritz va obtenir molta fama, que es va engrandir quan la família real espanyola es va traslladar l’estiu a Sant Sebastiá seguint el model de Biarritz.Al arribà a Biarritz, ans dirigim fins el cap de Saint Martin on es troba el Far de Biarritz, punt important pels pescadors durant edat mitja, a continuació visitem la platja gran on es troba la roca de la Verge, diu la llegenda que tornàvem els baleners, en mig de una gran turmenta cap el port de Biarritz, quan una gran llum els va guiar fins el port, els supervivents van col·locar en el lloc de la llum una estàtua de la Verge i una creu pels que es van morir, el lloc té unes vistes del mar magnifiques. Biarritz te un clima ideal pel turisme en el que destaca el golf, i el surf.

Seguidament visitem San Juan de Luz veïna de Biarritz, també d’origen balener, es va fer famosa perquè en ella es va celebrar el casament del Rei Sol francès, en Lluis XIV amb l’infanta espanyola Mª Teresa de Castilla com a culminació de la Pau dels Pirineus, aquesta circumstancia va fer possible la instauració a Espanya de la dinastia dels Borbons per mitja de Felip V net de Lluis XIV.
Apart de les edificacions fetes en temps de Lluis XIV hi ha com a característica principals els ponts que uneixen les torres del costat del mar amb el passeig marítim .A continuació tornen cap a Espanya fins Hondarrabia on dinen en el restaurant Abarka Jatetxea de una estrella Michelin on ans serveixen un dinar extraordinari a base de peix, per la tarda visita a la ciutat de Hondarrabia antigament Fuenterrabia, on es troba l’aeroport de San Sebastià, es una ciutat amb 17.000 habitants situada a l’extrem oriental de Guipúscoa, es una localitat turística i residencial, cal destacar les seves muralles per protegir la ciutat, actualment es conserven part de les seves estructures medievals, el accés al casc urbà es realitzava a traves de dues portes fortificades, la de Santa Maria i la de Sant Nicolau. Cal destacar al ser una ciutat fronterera , la abundància d’edificacions de nobles castellans que es caracteritzant per tenir el seu escut nobiliari a la façana de les edificacions que culmina amb el castell de Carlos V fortalesa construïda sobre les restes d’un castell medieval; en el punt mes elevat del promontori, es tracta de una construcció de planta rectangular amb murs de dos i tres metres de gruix, actualment es un Parador de Turisme.

Dimecres, dia 14

Sortida d’hotel cap al nord i a pocs quilometres desprès de travesar la duana es troba la estació del tren cremallera de Larrun, que ans puja a 905 metres d’altitud des de allà te una vista amplíssima dels cims de la cadena pirenaica i també de la costa atlàntica des de Sant Sabastià fins a Biarritz. Una caracteristica de aquesta muntanya son els seus habitants, el pottok un robust i petit cavall vasc que viu en completa llibertat, les latxas unes ovelles de pel llarg i gruixut apreciat per la seva carn i llet.

Tornen l’hotel a dinar per la tarda, anem al Parc Natural del Senyorio de Bertiz, situat en el terme de Oieregi molt a prop d’hotel , allà una guia local ans fa una acurada dissertació de la historia del Senyorio de Bertiz, que data del segle XIV send el seu primer propietari conegut Pedro Miguel de Bertiz, despres es anant heredant els seus descendents de generació en generació fins el 1949, on a la mort de Don Pedro Ciga, la finca va ser donada a la Diputació de Navarra, en el 1984 fou declarat Parc Natural. Bertiz es una de les millors mostres del bosc atlàntic de Navarra, està en molt bon estat de conservació i té un alt interès ecologic.

A l’entrada del Parc es troba el seu Jardí Botànic que te mes de 100 anys d’antiguitat, pel seus camins podem observar mes de 120 especies d’arbres i arbusts de tot el nom barejats amb especies autoctones. Es pot recorre tot el Senyorio de Bertiz que te mes de 2040 hectàrees, per mitja de diferents sendes o rutes marcades de diferenta longitud que van des de la senda de Aizkolegui de 11 kilometres fins la més curta de Ituburna de tres kilometres.

Dijous, dia 15

Sortim de l’hotel amb direcció nord, travessem la duana i ans dirigim a Sant Jean Pied-de-Port es una localitat francesa, situada en la frontera espanyola, que te un marcat ambient peregrí, era el punt de descans de tots els peregrins europeus abans de començar el dur recorregut muntanyós cap a terres espanyoles, anada a la ciutadella situada dalt de tot del poble, on la seva pujada molt pronunciada esta formada per llambordes que sobresurten per facilitar la pujada de cavalleries fins dalt el castell.

Continuem el viatge entra’n a territori espanyol, pugem el Alt de la Ibañeta, punt de referència de nombrosos peregrins, que deixa’n en un promontori una creu de record de la seva prometença abans de fer la caminada fins a Santiago. De allà ans dirigim a Roncesvalles, famós per ser el punt de partida des de la edat mitjana del 85 % dels peregrins europeus, allà està construïda la Col·legiata de Santa Maria, un guia local ans explica amb detall les característiques del indret, que es un exemple pur del Navarro Gòtic, a continuació en la planta baixa està situat el Museu que recull una gran quantitat de objectes de valor, incloent escultura, pintura i orfebreria, eixís com mobles ,tapissos, monedes i llibres. En escultura destaca la estàtua de una figura femenina sedant del segle XIV, en pintura el tríptic de la Crucificació, en orfebreria una arqueta de plata daurada, i un “Ajedrez de Carlomagno” i també la famosa esmaragda que Sancho VII va agafar del turbant del rei moro en la batalla de las Navas de Tolosa. Adjunt aquestes edificacions hi ha un cementiri cobert on es podem veure nombroses nínxols i lapides funeràries dels peregrins. El nombre de peregrins que passen per Roncesvalles es de una mitjana de 70.000 l’any, que en els anys Sants arriben als 160.000.

Abans d’arribar al hotel, encara tenim temps de visitar en la ciutat d’ Elizondo una granja, Baztangoa on fabriquen el famós formatge del país, passant-nos primerament un vídeo explicant les característiques de les ovelles latxes, que només es troben per aquelles latituds, després de la compra del formatge per part de tots ans retirem l’hotel a descansar.

Divendres, dia 16

Sortida de bon matí de Elizondo en direcció a Catalunya, a mig mati fem una parada a Tudela, segona ciutat de Navarra amb 35.000 habitants, visitem la Catedral de Santa Maria del segle XII, que es va construí en el lloc en que ocupava la gran mesquita àrab, convertida en catedral en el 1783. La Catedral te tres portades, la nort de Santa Maria, la sud es romànica de la Verge i la porta principal denominada la “Puerta del Juicio” amb escenes del Gènesis, també destaca las capelles barroques del Esperit Sant i la de Santa Ana. A continuació visita la església romànica de la Magdalena, amb la seva portada amb escenes del Nou Testament i la important torre romànica exemple del romànic navarro. Un dels punts mes cèntrics e importants de Tudela es la “Plaza Nueva o de los Fueros” on hi ha una glorieta en el mig de la Plaça. Desprès de la compra dels seus famosos espàrrecs, retornem l’autocar per continuar viatge fins el Castell de Bonavia on fem el dinar de comiat.

Seguidament continuem el viatge fins l’arribada a Castellar cap a les vuit del vespre, amb el record de haver fet un circuit molt complet per terres de Navarra, completant per una exquisida gastronomia, acompanyat tot per un magnífic bon temps.

Circuit per Murcia 2009

Circuit per terres de Murcia

La manga del Mar Menor
Del 19 al 24 d'octubre del 2009

Sortim de Castellar, al dilluns 19 d’octubre, a les sis del matí , amb direcció Tarragona, a les vuit breu parada l’àrea de servei de l’Ebre per esmorzar, continuem viatge, travessant Valencia, fins Alacant on parem en un restaurant situat al mig de la ciutat, Racó del Pla, dinar a base de un pica pica molt abundant, seguit de dos arroses, un de verdures i l’altre de mar, tots dos molt bons, postres de gelat amb pastís, s’inclou també el cafè.
Tot seguit ben tips sortida cap a Murcia i d’allà cap a la Manga del Mar Menor, que es una franja de terreny de 18,5 quilometres de llargada que està rodejada d’aigua per tots dos costats formant junt amb la terra ferma una llacuna d’aigua salada amb 36 quilometres de platja interior.
L’hotel on ens allotgem es diu “Las Gaviotas “ a 200 metres es troba el mar, per un costat la llacuna o Mar Menor i per l’altre la platja lliure del Mar Mediterrani; reparteixen les habitacions i despres de dar una volta pels volta’ns del hotel, gaudint de una posta de sol extraordinària, sopar bufet lliure, partida de domino i descansar.
El dimarts dia 20, fem la ruta dels molins, anem a la població agrícola de Torre Pacheco, ciutat de 30.000 habitants, on tenen restaurat de cara el turisme unes reproduccions de molins de vent que durant molts anys van tenir una importància cabdal per l’agricultura de l’entorn.
Visitem detalladament un molí fariner, on entra el blat i surt farina, desprès de passar el gra per entremig de dues grans rodes de pedra que es mouen gracies a la força del vent.
Visitem el Santuari de la Verge del Pasico que està al costat del molí, que segons la historia va ser trobada per un pagès mentre llaurava la terra, aquella pedra una vegada netejada, tenia un dibuix de la Verge. Lo prodigiós del cas es que si la pedra la treien del lloc on va ser trobada, ella tornava apareixia en el mateix lloc, volia estar allà lo que va provocar que si construís una Ermita, sent la veïna Lola del Pasico, la promotora i lluitadora per fer realitat aquella idea, d’aquí li ve el nom de l’ermita.
Visitem l’ermita i seguim la tradició de passar un clavell per la pedra on es troba la Verge pensant en un desig.
Descans en un bar del costat, on ans fan una demostració de jocs locals com la petanca, bitlles i trinquet.
A continuació visitem un moli per treure l’ aigua de una mina, per mitja d’una norià, fins la superfície, aprofitant la força del vent i recollir-la en una basa del costat per fer-la servir per regar. En aquet molí fem la foto de grup.
Tarda sortida cap Mazarron ciutat de 29.000 habitants, està situada al sud de la comunitat murciana, a la bora del mar, en el seu territori existeixen restes fenícies, els quals en el seus viatges marítims hi paraven freqüentment per la mineria existent de plata i plom.
En el temps dels romans, per aquests paratges va comença l’industria metal·lúrgica, ja que s’han trobat restes de forns, propis de l’industria minera. Abans però parem a Bolnuevo que està a primera línea de mar, en una de les seves platges es troben unes formacions de un material argilós format sílice i plom, on l’aire acompanyat de la sorra i aigua han anat modelant curioses figures donant lloc al “ Paisaje encantado de Bolnuevo”, els locals fan servir el lloc com l’escenari d’actuacions artístiques, durant les seves festes patronals.
El dimecres 21, anem cap a la ciutat de Cartagena, te una antiguitat de 3000 anys, degut a la seva posició estratègica en que la entrada del mar esta protegida per dues muntanyes fàcil de vigilar.
El general cartaginès Asdrúbal, va fer d’ aquelles terres la seva principal base militar en la seva lluita contra els romans, el seu successor, Anibal va sortir de allà amb el exercit d’elefants, cap a Itàlia amb la lluita contra els romans, durant las guerres púniques, mes tard Publio Cornelio Escipion conquista la ciutat i li don el nom de Cartago Nova, l’influencia romana guanyadora dels cartaginesos es fa palesa amb els nombroses restes que te la ciutat.
El primer que visitem es la muralla que rodeja tota la ciutat, manada a construí per Carles III per protegir la ciutat, després veiem la reproducció del primer submarí torpede, que en 1885 va inventar Isaac Peral, fill de Cartagena científic, marí, i militar. Malgrat a que totes les probes del submarí van ser satisfactòries, les autoritats del moment van rebutjar l’ invent, per lo que va emigra a Alemanya, on va morí als 44 anys a causa de una meningitis.
La ciutat de Cartagena a tingut a lo llarg de la seva historia l’influencia de tres civilitzacions que han deixat la seva emprèn-te a la ciutat. Primer van ser els romans que han deixat diferent testimonis del seu pas per la ciutat. En segon lloc Carles III que en el 1700 la va fer una base militar, degut al seu emplaçament de fàcil defensa, va ser una plaça on es van fer nombroses construccions militars i en tercer lloc la mineria, era un lloc on es trobavan grans yaciments de diferents metals molt apreciats, axó va provocar que fos una ciutat amb molts prohoms de gran poder econòmic, que van construí en el seu terme grans edificacions, destacant l’arquitecte català Victor Beltri que va ser deixeble d’Antoni Gaudi, sota la seva tutela es van edificar nombroses mansions d’estil modernista; visitem l’edifici de l’Ajuntament, que te forma triangular on les fatxades son diferents entre si, continuem pel carrer Major, amb l’edifici Cervantes, que va ser la primera obra del arquitecte català, destaca per les seves dimensions sobre el demes edificis del voltant, el Casino que està just al costat, va ser l’antiga casa del marqués de Casatilly, la seva decoració i mobiliari son modernistes, mes amunt hi ha la casa Llagostera on la seva fatxada està decorada amb ceràmica on si troben els escuts de Barcelona, Cartagena i Manlleu i per últim el Gran Hotel, on las seves dues fatxades s’uneixen en una rotonda rematada per una vistosa cúpula, per evitar la monotonia dels sis pisos cada un d’ells te detalls decoratius diferents.
A continuació visitem les restes del Teatre Romà, que mostren la grandesa de la ciutat en aquells temps, durant molts anys Cartagena, junt amb Tarragona i Mérida van ser les tres grans ciutats que tenien els romans a España.
Passeig amb catamarà per el port de Cartagena, on et fas idea del entorn natural del seu port que està custodiat a l’entrada per les dues muntanyes, el passeig va ser curt, el fort vent que hi havia no va fer prudent fer-ho per alta mar.
Visitem també l’interior de l’Ajuntament d’estil modernista, on una guia local ans mostra la zona noble del edifici, amb las seves dependencies, la sala de juntes, totes les pintures, retrats, i llànties que junt amb l’escalinata del vestíbul son dignes de veure.
Per la tarda anada Faro del Cabo de Palos, situat sobre un promontori rocós, on en un principi en el 1550, si construí com torre de vigilància, per prevenir i avisar dels atacs dels pirates àrabs, més tard en el 1864 comencen les obres tal com estan ara, té una alçada de 43 metres, la llum del far arriba a les 40 milles. Aquet punt es l’iniciï de l’ urbanització de la “Manga del Mar Menor”.
La “Manga del Mar Menor” es una llacuna d’aigua salada que es va formar als unir-se petites illes volcàniques, que estaven molt juntes que amb el temps si van anar depositant sediments de terra i es van anar unint formant un petit mar interior, on la seva fondària màxima es de 7 metres, i les seves aigües estan més tranqui-les, i degut a la evaporació solar més rica amb sal, els dos mars estan units per petits canals.
Als anys 60 fou descobert pel turisme i van començar a edificar grans construccions de hotels i apartaments poblant aquest paratge. L’estiu arriben habitar unes 500.000 persones entre turistes estrangers i segones residencies.
Fem un recorregut per tota llengua de terra que forma “La Manga del Mar Menor” veient les grans edificacions d’apartaments, hotels, avingudes, jardins,tendes i serveis fins arribar al pont de la Risa, total uns 18 quilometres de una franja estreta de terreny, on a molts punts del seu recorregut es veu mar pels dos costats, únic al mon amb aquestes característiques.
El dijous dia 22, sortida de l’hotel cap a Murcia capital, te una població de 430.000 habitants, es una important ciutat de serveis, exportadora per antonomàsia gracies a la seva cèlebre i fèrtil horta, també destaca les industries conserveres, el tèxtil, la química de destil·lació, i la fabricació de mobles.
La primera visita es a la seva imponent Catedral, situada a la plaça del Cardenal Belluga. La seva façana es una obra mestre del barroc llevantí. Destaca el seu campanar de casi cent metres d’alçada, dotat de 27 campanes que antany anunciaven les riuades del Segura.
El seu interior es majoritàriament gòtic, destaca la “Capilla de los Velez” que degut a la seva alçada sobresurt en l’exterior de la Catedral, destacant els escuts i la cadena de pedra que rodeja la part superior. En el altar major, en un sarcòfag platejat, hi han les entranyes de Alfons X el Savi.
Continuem cap al carrer Treparia, passem per davant del Teatre Romea que està amb restauració, el seu nom es en honor al actor murcià Julian Romea, degut a la pluja forta que cau, ans refugiem en un bar del cèntric carrer.
Visitem el Monestir de Santa Clara la Real, antic palau àrab de Qasr al-Sagir, on si troben les seves restes, i en el que s’han recuperat l’albera, els arriats, i part del saló nord del palau, on hi ha part de les motllures de guix tant característiques en l’ornamentació àrab.
El restaurant “El Corral” on dinem, està situat a la Plaça de Santo Domingo, que es un cèntric punt de trobada, molt apreciat pels murcians.
Per la tarda ans desplacem cap l’oest de la Regió de Murcia, fins a la població de Caravaca de la Creu, te 26.000 habitants, es un lloc de referència per l’Església Catòlica, ja que el papa Joan Pau II la va catalogà com una de les cinc ciutats que en tot el mon tenen el privilegi de celebrar el jubileu a perpetuïtat, les altres ciutats son Jerusalem, Roma, Santiago i Santo Toribio de Liebana.
La pujada dalt la Basílica la fem en un trenet que ja ens espera a l’entrada de la ciutat, mentre passegem ans van explicant la importància que preveuen que tindrà l’any vinent la ciutat, ja que serà any de jubileu, axó passa cada 7 anys i es preparen fent nombroses obres publiques tant a dins la ciutat com dalt a la Basílica.
Visitem la Basílica de la Santíssima i Vera Creu que va començar la seva construcció, el 1617 dalt d’un turó sobre una capella medieval que tenia un “lignun crucis”, un fragment de la verdadera creu on Jesús va ser crucificat. La Basílica va ser declarada en 1944, Monument Històric Artístic, la seva planta es una creu llatina, es venera la famosa Creu de Caravaca, i des de segle XIII es lloc de peregrinació, per venerar la creu patriarcal de doble braç horitzontal, la llegenda diu que va pertanyia al patriarca de Jerusalem.
Una festa tradicional de Caravaca es la de “Caballos del vino”, on els cavalls amb luxoses guarnicions pujant la pendent del castell, sent el guanyador el que la puja més de presa, la festa recorda quan la fortalesa va estar assetjada pels moros cap 1250 i tenien els dipòsits d’aigua completament secs, un grup de cavallers templaris van travessar el lloc musulmà i van carregar els odres de vi al no trobar aigua, tornant cap el castell, on van ser rebuts amb molta alegria.
El divendres, 23 d’octubre sortida cap a la bonica població de Lorca, coneguda per la ciutat dels 100 escuts, es un municipi situat al sud-est de la Regió de Murcia te 90.900 habitants, es molt coneguda pel seu Castell i per les seves processons de Setmana Santa.
Durant la Reconquesta va ser una perillosa ciutat fronterera amb el Regne Moro de Granada, que necessitava molta protecció per les incursions dels àrabs, per axó molts nobles castellans, per defensar-la van traslladar allà la seva residencia, i posaven el seu escut nobiliari a la façana, també practicàvem nombroses incursions en territori enemic, saquejant-lo i emportar-se’n el que podien, fins el 1452 van durar els enfrontaments i les correries per aquesta frontera.
La primera visita que fem a Lorca es a la Església de Santo Domingo, que es la seu del Museu del “Paso Blanco”, una de les principals Confraries dels desfiles biblio-pasionales de Lorca, allà s’exhibeix una mostra dels millors brodats realitzats en seda i or.
El Sr. Antonio, un guia local, ans va explicant tots els treballs que hi ha exposats, tots brodats a mà, amb tot luxe de detalls, com la cara del Senyor de la grandària de l’ungla del dit on si poden aprecia les pestanyes, els brodats els feien amb lupa per poder arribar aquella perfecció, el temari es Bíblic i de la Passió, admirem la perfecció de les obres exposades, també de les talles de fusta policromades de Sant Joan, La Verónica i de Maria Santíssima de la Amargura.
Edemes de la Confraria del “Paso Blanco” hi han las del “Paso Azul”, la del “Paso Rojo”,i las del “Paso Morado”, formant totes plegades unes de les manifestacions religioses mes importants i originals d’Espanya.
A continuació visitem la Col·legiata de San Patricio que es dels elements més destacats de Lorca, la seva façana junt amb la de la Catedral de Murcia son les úniques monumentals amb tota la regió.
La façana consta de tres cossos, en el primer hi ha 5 portades, las tres centrals corresponen a les entrades a les naus del temple, las dues laterals sense decoració donen entrada a capelles laterals. El segon cos hi ha tres portades en la central hi ha l’ imatge de San Patricio amb vestimenta episcopal, las dues laterals sense decoració, i el tercer cos està reduït a una sola portada on hi ha l’ imatge de la Verge del Alcàsser antiga patrona de Lorca.
Del seu interior destaca el Altar Major, la gran reixa de separació, i las diferents capelles laterals, on es pot veure la de Jesús crucificat negre, i diferents imatges religioses.

A continuació visitem l’edifici mes significatiu del barroc llevantí de Lorca, que pertany a la família Guevara, en el 1691, s’acaba la seva escala principal i en el 1694 la seva gran façana, on destaca el gran retaule barroc amb les quatre columnes salomòniques i el blasó central, coronat amb l’escut de la Ordre de Santiago.
El seu interior destaca el pati format per dos arcs a cada costat, amb decoració de diferents escuts, motius vegetals i caps de criatures.
L’edifici ha estat habitat fins el 1996, l’ultima mestressa Concepció Sandoval, descendent dels Guevara al morir sense descendència va donar el palau al Ajuntament per convertir-lo amb Museu per la ciutat.
Es poden observar escuts dels Guevara per tot arreu, eren les seves senyes d’identitat, inclòs en el gran retrat de Don Joan de Guevara, que hi ha a l’escala es poden veure en el collar del gos, i en la guarnició del cavall; el interior del palau hi han les seves dependencies, amb una capella interior, que han estat utilitzades fins els nostres dies, el mobiliari es del segle XVIII, hi ha restes del paviment original, quadres del pintor Camacho, tot una sèrie de retrats de los Madrazo.
A part inferior formant part del Museu hi han posat una farmàcia de primers del segle passat, que estava en el mateix carrer, que conserva tots els estris que es feien servir en aquell temps.
Desprès de visitem un Museu tenda, que ens mostra tota l’artesania de la ciutat de Lorca amb tot tipus de ceràmica, catifes, i demés que es fabrica allà.
Anem a dinar en un modern restaurant situat a les afores de la ciutat.
Per la tarda ans desplacem cap al nord fins a la població de Totana de 21.400 habitants, on a 7 quilometres es troba l’ermita de Santa Eulalia. La seva construcció data del 1570 que junt amb les construccions posteriors adjacents a l’ermita la han convertit en Santuari.
Les pintures murals de l’ interior de l’ermita son un relat de la vida i miracles de la Santa, axis com també de la vida i passió del Senyor.
L’entorn del Santuari es privilegiat, disposa de llocs d’entreteniment i tot està molt ben cuidat, es recomana visitar el mirador de la Verge Blanca, i pujar fins l’ imatge del Sagrat Cor situat dalt la muntanya, des de on hi ha una magnifica vista panoràmica de tota la comarca.
El dissabte 24, de bon matí sortim de l’hotel per tornar cap a casa, desprès de fer les parades de rigor, cap a l’una del migdia arribem a Sant Carles de la Ràpita, on fem un bon dinar de comiat, continuant cap a Castellar, on arribem a les sis tocades de la tarda amb el record de haver fet un circuit molt ben aprofitat
per terres de Murcia.

Sicilia-Napols 2009

Circuit per Sicilia i Napols

Del 2 al 11 de juny del 2009

Sortida de Castellar, el dimarts dia 2 a dos quarts de vuit, anada a l’aeroport de Barcelona, l’avió surt a les onze per arribar a Palerm, capital de Sicilià, als volta’ns de dos quarts d’una, recollida de maletes, trasllat l’hotel, dinar i per la tarda visita al Santuari de Santa Rosalia, patrona de Palerm, està situat dalt la muntanya Pelegrino,on hi ha la gruta que la Santa als14 anys es va retirà a fer vida de penitencia. Li deien “La Santuzza” per la seva baixa estatura, va tenir molta importància degut a que protegia de les malalties contagioses i de la pesta, que en aquells temps causava moltes morts en la població.
Seguidament baixem cap a la ciutat de Palerm, anem al barri residencial de Mondelo, al costat de la platja, on tenim temps lliure, però degut a que està a punt de ploure, no ens movent de prop de l’autocar.
Palerm es la ciutat més gran de Sicília, té més de 800.000 habitants, és típica mediterrània, bastant bruta, agreujat per una vaga d’escombraries, havia piles de bosses que no havien estat retirades, el transit és intens típic italià, que segueix la llei del més atrevit, els carrers estrets i bastant irregulars.
El dimecres dia 3, al matí, sortida de l’hotel per visitar Palerm, la primera parada es a la Plaça Vigliana o de les quatre cantonades que està formada per el creuament de dues de les vies principals de Palerm, la Via Maqueda i la de Vittorio Emmanuele, a cada cantó hi ha estàtues i alegories del segle XVIII, en el primer nivell fan referència a les quatre estacions, al segon a diferents reis d’Espanya, i al tercer a santes palermines, seguidament visitem la Plaça Pretoria, plena de figures mitològiques nues, també es coneix per la Plaça de la Vergonya, les estàtues dels homes apareixen mutilades, es comenta allà que es degut a que un convent de monges que hi ha prop, tenien vergonya de veure-les hi van fer aquesta acció, però la part mutilada no va apareixa per enlloc, diuen que la fan servir per les nits. Al costat mateix hi ha la Plaça Bellini, on es troba la església normanda “La Mortarana”, davant de la església de Sant Cataldo.

“ La Mortarana” fou construïda el 1143, les seves formes son originaries normandes, incloent el campanar-portic de quatre plantes, el seu interior es preciós, tot el sostre està decorat per pintures i mosaics bizantins. Actualment es fa servir com a centre de culte ortodox grec.
Seguidament anem al mig de la ciutat de Palerm, on es troba la Plaça de la Catedral, visitem la catedral fundada en el 1185, construïda sobre una antiga mesquita es d’estil normand amb les torres pòrtics característiques, el seu exterior és espectacular i contrasta una mica amb la senzillesa del seu interior.
La següent visita es a la Capella Palatina, que està situada en el centre del Palau Reial dels Normands, actualment seu del Parlament de Palerm. Fou construïda en el 1135 i dedicada a Sant Pere. Té planta basilical, hi ha unes grans arcades que sostenen la cúpula. El sostre de la nau central es d’inspiració àrab, tota la capella està decorada amb impressionants pintures i mosaics, cal destacar l’ imatge del Pantocràtor de la cúpula, aplicat a Crist senyor de l’univers, típiques de l’art bizantí, on nomes hi ha el bust en actitud de beneir.
Per la tarda anem cap a Monreale que està a 11 kilòmetres de Palerm, es una ciutat d’origen àrab, emplaçada dalt d’un turó que domina la vall. , El seu desenvolupament va començar amb la construcció de l’abadia benedictina per el rei normand Guillem II, d’aquell temps es conserva la seva extraordinària Catedral.
L’anada dalt la Catedral la fem amb taxi, és un dels edificis més bells de l’arquitectura normanda, en el seu interior destaca el colorit de les pintures i mosaics bizantins, junt amb les tones d’or gastades per la seva decoració, també destacar el seu claustre, format per galeries d’arcades sostingudes per columnes dobles i coronades per capitells esculpits amb una gran varietat de motius.
El dijous dia 4, sortim de bon matí de Palerm amb direcció a Sagesta, antiga colònia grega habitada des del segle VI aC pels antics Elimos, un poble rodejat d’incògnites, però que van conservà les tradicions greges amb altres de fenicio-cartagineses.
La ciutat de Sagesta ja va ser esmentada per Homer, en la seva novel·la La Odissea, quan fou visitada per Ulisses, situat dalt d’un suau turó apareix l’ imatge d’un imponent temple dòric del segle V aC. És l’únic temple que conserva l’estructura oberta, està amb un estat de conservació excel·lent, potser al no estar acabat, tampoc va està profanat. Està format per 36 columnes, 6 de frontals i 14 de laterals.
Seguidament continuem viatge cap a la muntanya de Sant Giuliano, on a 750 metres sobre el nivell del mar apareix la ciutat d’Erice, que es un far natural, molt important des de l’antiguitat, una característica important de la ciutat son els seus carrers empedrats formant dibuixos, també ha estat un lloc de culte i devoció a les divinitats clàssiques, principalment a les deesses del amor i la fertilitat. Astarté per els fenicis, Afrodita per els grecs i Venus per els romans. Era un lloc de peregrinatge famós ja que les sacerdotesses es prostituïen amb els peregrins com ofrena sagrada, a canvi de quantioses donacions pel temple, axó explica que des de antic el binomi religió i economia han estat sempre lligats. Passegem pels seus empinats carrers i pugem fins el mirador, fem la foto del grup a l’escala que hi ha als peus del temple.
Per la tarda continuem cap a Selinunte important colònia cartaginesa, que ha lo llarg de la seva historia va tenir nombrosos enfrontaments amb Sagesta, que era colònia grega, més tard va participar amb les guerres púniques contra els romans, a lo que a provocat que la seva ciutat, que va ser molt extensa i prospera, patís varies destruccions, tot axó agreujat per uns terratrèmols en el segle X , actualment solament queden un pilot de roines molt escampades que formen el centre arqueòlogic més gran d’Europa, fem la visita motoritzats ja que ocupen una considerable extensió; visitem les restes de un monumental Temple, restes d’avingudes antigues, una antiga banyera molt ben conservada, i la Necròpolis amb antigues tombes i mausoleus.
Arribada a mitja tarda a Agrigento, allotjament en l’hotel Dioscuri Bay Palace, desprès de sopar, amb l’autocar visita a la Vall dels Temples, per veure de nit els temples il·luminats, tot un espectacle.
Divendres dia 5, visita a la ciutat de Agrigento, que conserva dues parts ben diferenciades, la part alta, la ciutat medieval, i la part baixa, la Vall dels Temples, on es van construir en el segle V a C, els grans edificis que conformen el conjunt arquitectònic més important de Sicília. En aquesta vall hi havia 10 temples aixecats, dels quals 9 encara son parcialment visibles, que demostren que la ciutat de Agrigento va ser molt important, va arribar a tenir 250.000 habitants.
L’autocar ans deixa dalt de la vall, per desprès passejant de cara avall per la Via Sacra, anar visitant les restes dels diferents temples.
La primera visita és el Temple de Hera, del segle V aC, de estil jònic, construït sobre 4 escalons per anivellar el terreny, la seva construcció està formada per 6 columnes centrals i 13 laterals. Allà si feien principalment les cerimònies de casaments, a la núvia se li posava una cinta a la cintura, que no se la podia treure fins que quedava embarassada, aleshores la trencava oferint-la com atribut a la deessa Hera.

El segon Temple es un dels més espectaculars del mon, pel seu estat de conservació, és el Temple de la Concòrdia, la data de la seva construcció es 440 al 430 aC. Dedicat posteriorment a Sant Pere i Sant Pau, degut axó va ser molt respectat pels iconoclastes cristians.
Seguidament visitem les restes del Temple de Hèrcules, del segle VI aC, es conserven solament algunes columnes, se sap que en el seu interior es trobava una estàtua en bronze de Hèrcules.
Un dels temples més grans del mon era el de Zeus Olimpo, estava inacabat i poca cosa queda d’ ell, durant molts anys les seves pedres s’han utilitzat com cantera, era tan gran que per aguantar la coberta se intercalaven entre les columnes estàtues molt grans en forma humana. De les restes d’aquestes estàtues, de una necròpolis amb les seves tombes, de la manera com transportaven els grans blocs de pedra, i de diferents petits temples queden escampats per tota la vall.
Continuem viatge cap l’interior de l’illa, anem a Piazza Armenia fins arribà a Villa Casale, que va ser una luxosa residencia del emperador Maximiliano que va governà el imperi romà del 286 al 305 dC. es creu que va ser un pavelló de caça ja que els voltants hi vivien moltes especies d’animals diferents; la seva extensió es de 4.000 metres quadrats, on hi han 50 sales que tenen el paviment ple de mosaics, que decoren totes les dependencies de la villa. Les figures i els dibuixos d’aquets mosaics han permès que als historiadors coneguin detalls importants de la societat romana d’aquells temps. L’explicació a la seva extraordinària conservació es deu a la cura que van tenir els posteriors amos i a un corriment de terres en el 1161 que va cobrir tota la villa protegint-la durant molts segles dels elements naturals.
Seguim el viatge fins arribar a Siracusa, on a la nit assistim en un petit teatre, molt a prop de l’hotel, a un espectacle de titelles sicilianes, on el valent Orlando lluita per la bella Angelica.

Dissabte dia 6, visita a Siracusa, que està situada en la costa sud-est de Sicilia. Actualment té una població de 127.000 habitants. És una ciutat amb un gran atractiu turístic per els monuments que conserva, és divideix en dues parts, l’illa de Ortigia, on hi tot el centre històric, i la Neàpolis tot el parc arqueològic antic.
El hotel Roma, on teníem l’ allotjament està en centre històric, al costat mateix de la Catedral que es la primera visita que varem fer, construïda en el segle VII, sobre l’antic gran Temple de Atenes, que tenia 6 columnes per un costat i 14 per l’altre, que van ser incorporades als murs exteriors de l’església, tal com es veu per la part de fora. A la mateixa Plaça del Duomo, també hi hà la Basílica de Santa Lucia.
Continuem cap el Parc arqueòlogic de Neapolis que compren varies edificacions antigues, el Teatre grec, un dels més grans de la arquitectura grega, tenia 67 files dividides en 9 seccions amb 8 passadissos, la seva capacitat era per 15.000 espectadors, els romans el van modificar per fer-hi els seus jocs circenses, en l’actualitat l’estiu es fan representacions de tragèdies dels autors clàssics.
També hi ha l’amfiteatre romà que data del segle I aC., on encara es poden observar les inscripcions en les grades i els forats fets a la sorra per deixar els estris durant l’espectacle. Las Latomias o canteres de pedra eren grutes excavades de antigues mines on treien la pedra pels temples, van ser utilitzades com presons, la més important es la del Paradis a 45 metres de profunditat.
Una cova artificial molt semblant a una gran orella humana, és l’orella de Dionís, que segons la llegenda, el dèspota Dionís, degut a la seva extraordinària acústica, escoltava els secrets i plans dels presoners que tenia agafats dins la cova.
Per la tarda visitem la ciutat de Catania, la segona de Sicília amb 400.000 habitants, aquesta ciutat ha sigut en el curs dels segles, grega, romana, bizantina, àrab, normanda, borbónica, aragonesa i per suposat italiana, de tots ells hi han empremtes, també el està a la falda del Etna, va de patir en el 1669 una erupció que la va deixa parcialment sepultada, fou destruïda per un fort terratrèmol el 1693, després va ser reconstruïda amb blocs de lava que li donen a la seva arquitectura actual un aspecte i color inimitables.
La seva patrona es Santa Agueda, fem un recorregut amb trenet per la ciutat, veient els seus principals i foscos monuments, fins arribar a la plaça de la Catedral, on visitem la Catedral i la característica Font de l’elefant situada al mig de la plaça.

Diumenge dia 7, de bon matí excursió al volcà Etna, l’autocar puja per unes bones carreteres, en mig d’un paisatge cada vegada més feréstec i volcànic, fins a Nicolosi a 1923 metres, allà una moderna telecabina ans porta en pocs minuts als 2500 metres d’alçada, uns quans de la colla, amb jeeps especials arriben als 2830 metres, fins les zones del crater autoritzades.
El volcà Etna té una alçada de 3.350 metres, és el volcà en actiu més alt d’Europa. Considerat per les seves continues manifestacions eruptives un dels volcans més actius del mon, las ultimes erupcions daten del 1983, 1985, 2001, i 2002.
Passem el matí gaudint del paisatge àrid format per la lava solidificada en sense cap mostra de arbra, ni planta, veient el crater principal del volcà traient fum i trepitjant restes de neu que han quedat del passat hivern.
La visita després de dinar és a la ciutat de Taormina, que està situada a 200 metres d’alçada, sobre la muntanya Taurus, allà una guia ens porta fins el gran Teatre Grec molt ben conservat, des de on hi ha unes vistes panoràmiques magnífiques tant del volcà Etna, com de tota la costa. Antigament el seu nom era Naxos, i pels grecs va ser la segona ciutat més important de Sicília.
Passegem pel seu carrer principal, el Corso Umberto, que es per a vianants, comença a la Porta Messina, el carrer esta ple de botigues de records i de roba, continuem fins a la Plaça Vittorio, on es troba el Palau Corvajio i la esglesia de Santa Caterina, també hi ha el desviament que porta a dalt al Teatre Grec, seguim fins la Plaça Aprile en el que hi ha un mirador sobre el mar Egeo i el volcà Etna, entrem després al barri més antic de la ciutat, ple de carrerons que porten a la Catedral, fins arribà a Porta Catania que te un gran escut aragonès a la fatxada, i marca l’acabament del carrer principal.
Dilluns dia 8, sortida cap a Messina, antiga ciutat grega que actualment es caracteritza pel seu excel·lent pla urbanístic, concebut a partir de l’any 1908 després de patir un gran terratremol que la va destruir en un 90% i va causar més de 80.000 víctimes. La ciutat és molt coneguda pel seu estret, solament 3 kilòmetres separa l’illa del continent, des de molt antic s’ha parlat de fer un pont que els uneixi, però degut a ser un territori amb moviments sísmics freqüents i el fort vent que sempre bufa allà, el projecta a quedat aturat. Visitem la seva Catedral i el “Campanile” la famosa torre amb el rellotge astronòmic, ple de figures que es mouen quan toquen les hores, és considerat el més gran del mon. Continuem viatge cap a Cefalu, punt turístic molt visitat, passegem pel seu carrer principal fins arribar a la Plaça de la Catedral, romànica construïda el 1130 per Roger II, la seva façana emmarcada per dues torres quadrades, situades a l’ombra d’una gran roca en forma de cap que dona nom a la ciutat. El interior de la Catedral destaca l’abscís central, adornat amb bells mosaics, una mostra remarcable de l’art bizantí de finals de segle XII.
Seguidament continuem viatge cap a Palerm; a mitja tarda arribada al port, on embarquen al Ferrys SNAV CAMPANIA que ens conduirà a Nàpols mentre sopen i descansem en camarots dobles en el vaixell.

Breu historia de l’illa de Sicília

El nom li be dels seus habitants primitius, els elimos, els siculos, i els sicanos.
La seva posició estratègica al mig del Mar Mediterrani, va ser que fos un punt de repòs dels navegants de les antigues civilitzacions que anàvem pel mar a descobrir mon, primer els fenicis, més tard els grecs que van formar colònies a Sicília, van continuar els cartaginesos, seguit dels romans, desprès van tenir l’ invasió dels bàrbars, amb els vàndals, que van ser expulsats pels ostrogods, van continuar a mitjans del segle VI invasió dels bizantins (turcs) que si van quedar 400 anys, a continuació els sarrains (àrabs), la van conquistar, s’hi van quedar 150 anys. En el segle XI els normands, que anàvem a Terra Santa per les Creuades, al fer escala a l’illa van ajudar els natius sicilians que estaven en guerra amb els àrabs, els van expulsar, però si van quedar ells, van treure als àrabs de l’illa, i van conquistar la part sud d’Itàlia formant el Regne de les Dues Sicilias, que el van incorporà al “Sacro Imperio Germànico” amb temps de Enric VI d’Alemania. La Església de Roma no va veure gaire be la proximitat dels alemanys al Estat del Vaticà i el Papa va cridar a la corona d’Aragó per fer fora els alemanys, desprès de varies batalles, la part de l’illa va quedar per la corona d’Aragó, i la part continental es va formar el Regne de Nàpols.
El Regne d’Espanya per mitjà de Fernando I (El Catòlic) van heretà Sicília, el territori es va transformar amb un lloc ple terratinents i latifundistes, tot el territori estava amb poques mans, axó va donar origen a la Mafia, que va nèxia com organització dels petits camperols contra els grans latifundistes.
En el segle XIX, Garibaldi va tornar Sicília a Itàlia, des de llavors es un regió autònoma amb govern i parlament propi.
Poques nacions en el mon, han tingut en el curs de la seva historia, l’influencia de tantes cultures diferents, on cada una d’elles ha deixat la seva petjada, que s’han fet evidents amb totes les restes que hem visitat.
Dimarts dia 9, arribada a Nàpols a les set del matí, desembarquem i anem cap l’hotel a esmorzar, tot seguit a Pompeià antiga ciutat romana, que en l’agost de l’any 79 dC, va quedar sepultada a conseqüència de l’erupció del volcà Vesuvi.
La visita va ser guiada i molt interessant, degut a que l’erupció va agafar a una població de 20.000 habitants sorpresos, de que una muntanya fins aleshores tranqui-la i silenciosa, de cop i volta crides i treies foc, un núvol de gas tòxic va cobrir la ciutat seguit de una pluja de roques i cendra que van deixa la ciutat pràcticament arrasada, però resguardada de les inclemències del temps posteriors, axis s’han conservat perfectament intactes els edificis, carrers, organització, pintures, tendes, mercat, forn de pa, bordell, termes, Teatre, etc, etc, de una ciutat prospera i comercial d ‘aquell temps.
Entrem a la ciutat per la Porta Marina fins arriba a El Foro, un gran pati cívic en forma rectangular, cor de la vida comercial, en un costat hi ha el Temple d’Apol·lo, i en l’altre el Temple de Júpiter, en el mercat hi ha esposades les restes de diferents persones en el moment de la tragèdia, animals, àmfores i demes estris que s’han recuperat d’aquell temps, tot plegat constitueix un document importantissim de la vida de l’antiguitat.

A la tarda visita a la ciutat de Nàpols, el tràfic encara és més dens que el Palerm, agreujat per una quantitat de motos que surten per tot arreu, però d’accidents no han van veure cap.
Nàpols és la capital de la regió de la Campanià, situada al sud d’Itàlia, amb la seva area metropolitana té uns quatre milions de habitants, els grecs, romans, normands i espanyols han deixat empremta a la ciutat, la visita es en el centre històric de la ciutat, la Plaça del Plebistici considerada la més gran d’Itàlia, on hi ha el Palau Reial, i en front l’església de Sant Francesc de Paula, amb la seva gran cúpula de 53 metres d’alçada, decorada el seu exterior amb 38 columnes dòriques, que en el 1809 es va construí pensat com a centre cívic per contraposar la magnificència del Palau, més tard es va destinar a ús religiós.
En mig de la Plaça hi han les estàtues eqüestres des reis borbons Carles III i Fernando I. Visitem les Galeries Umberto, replica de les de Duomo de Milà, veiem el castell Nuovo construït el 1270 per Carles d’Anjou, va ser residencia de reis, més tard de grans figures de les arts i les lletres. A prop de l’hotel hi ha la Catedral amb la façana d’estil gòtic i la capella del tresor, on es troba la famosa estàtua de Sant Gennaro, d’estil barroc. Aquesta visita va ser voluntària pels que no estàvem gaire cansats.
Dimecres dia 10, sortida de l’hotel cap el port de Nàpols, on iniciem l’excursió cap a l’illa de Caprí, la travessa dura i hora, tan punt arriben amb una barca fem un passeig per la costa de Caprí, gaudint de les seves cales molt semblant a les de la costa brava nostra, parant en la “gruta maraviliosa” que està dins la roca, i travessant los “farallones” grans roques que sobresurten en el mar,
L’anada fins dalt a Capri la fem amb uns microbusos, allà recorrem els seus carrers plens de botigues de moda, i cases d’aspecte mediterrani pintades de color blanc, es una localitat d’estiueig, molt freqüentada per gent famosa i adinerada. Arriben fins els jardins d’August, des de on hi han unes magnífiques vistes panoràmiques de la costa de Caprí.
Desprès de tenir temps lliure per visitar botigues, a mitja tarda tornen amb el vaixell cap a Nàpols.

Dijous dia 11, tornada cap a Barcelona, la sortida de l’avió està prevista a l’una del migdia, l’arribada a les tres i mitja, en l’aeroport ja tenim l’autocar que ens porta cap a Castellar, on arriben sans i estalvis als voltants de les sis de la tarda.